La Unitat Central Operativa (UCO) sosté, durant el judici contra David Sánchez, que la seva plaça de coordinador a la Diputació de Badajoz va ser creada a mida per a ell. El tinent coronel Antonio Balas ha testificat que l’expresident de la institució, Miguel Ángel Gallardo, va ser el principal promotor del càrrec, una conclusió basada en l’anàlisi de correus electrònics. Segons la investigació, la proposta no va néixer a les àrees de Cultura ni de Recursos Humans, sinó d’un nivell polític superior, amb Gallardo donant el “tret de sortida” per activar el procés “en el temps mínim”. L’UCO afirma que Recursos Humans va ser el “motor” que va dinamitzar la creació del lloc, però sota la direcció de l’aleshores president. Un altre indici assenyalat és que Sánchez ja buscava casa a Badajoz dies abans de l’adjudicació oficial de la plaça el juliol de 2017.

El Tribunal d’Apel·lació de París ha aprovat l’entrega a Espanya de l’històric exdirigent d’ETA José Antonio Urrutikoetxea, ‘Josu Ternera’, en resposta a una euroordre emesa per l’Audiència Nacional. L’acusació se centra en el seu presumpte paper com a dirigent de l’organització terrorista des que va fugir el 2002 fins a la seva detenció a França el 2019, un càrrec que podria comportar una pena de fins a 15 anys de presó. No obstant això, l’extradició no serà immediata, ja que queda diferida fins que es resolguin tots els procediments judicials que Ternera té pendents a França, incloent-hi un cas la sentència del qual es dictarà el 2 de juliol. Aquesta decisió se suma a una altra entrega ja aprovada per la seva presumpta implicació en l’atemptat contra la caserna de la Guàrdia Civil de Saragossa el 1987.

L’Acadèmia Catalana de Gastronomia i Nutrició ha celebrat la XXIV edició dels Premis Nacionals de Gastronomia al Palau de Pedralbes, on ha reconegut figures clau del sector. Els principals guardonats han estat Raül Balam Ruscalleda, del restaurant Moments, amb el Premi d’Autor per la seva cuina contemporània d’arrel mediterrània, i Jaume Subirós, d’El Motel Empordà, amb el Premi Tradicional per la seva trajectòria exemplar. També s’ha premiat la feina de Laia Coma (Mare de la Font) com a Premi Revelació, Patricia Sierra (La Granja Elena) com a Premi Cap de Sala, i la periodista Trinitat Gilbert amb el Premi Nèstor Luján. La cerimònia va estar marcada per un emotiu homenatge a Carles Vilarrubí, l’anterior president de l’acadèmia, a qui es va atorgar un premi especial a títol pòstum per la seva contribució decisiva a la projecció de la gastronomia catalana.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha reafirmat la seva determinació per esgotar la legislatura i governar fins al 2027, malgrat la creixent pressió judicial i política que envolta el PSOE i el seu entorn. En diversos actes, com la cloenda del congrés de les Joventuts Socialistes i les jornades del Cercle d’Economia, Sánchez ha adoptat una estratègia de resistència, prometent “temps, determinació i acció” i anunciant l’inici de la tramitació dels pressupostos del 2027 com a senyal de fortalesa. Aquesta ofensiva respon a les “maniobres” de l’oposició, liderada pel PP d’Alberto Núñez Feijóo, que espera el desgast provocat per casos com el cas Leire o el cas Mascaretes per forçar un avanç electoral. Mentrestant, socis d’investidura com Junts mantenen una posició estratègica, obrint-se a dialogar amb el PP sobre una possible moció de censura.

Una investigació judicial dirigida pel jutge Santiago Pedraz i la Unitat Central Operativa (UCO) apunta a una presumpta trama criminal dins del PSOE per desmuntar procediments judicials que afectaven el partit i protegir els interessos del president Pedro Sánchez. La trama estaria liderada per l’exsecretari d’Organització, Santos Cerdán, i l’exmilitant Leire Díez, qui hauria rebut pagaments mensuals. La investigació, que implica figures com la gerent del partit, Ana María Fuentes, i l’exdirigent Gaspar Zarrías, ha portat a un escorcoll de la seu del PSOE a Ferraz, on es va requerir documentació, inclosa la de la campanya del PSC del 2024. El PSOE nega qualsevol implicació institucional, ho qualifica de lawfare i intenta aïllar les responsabilitats en individus concrets. A Catalunya, el president Salvador Illa ha hagut de defensar-se de les acusacions de l’oposició i els socis, assegurant que el PSC està “lliure de corrupció”.

A un any de les eleccions municipals, Junts per Catalunya i el PSC preparen les seves estratègies enfrontant-se a reptes de naturalesa diversa. Junts ha celebrat la seva convenció municipalista a Vilafranca del Penedès per mobilitzar les seves bases, però la trobada està marcada per la incertesa sobre la candidatura a Barcelona. La retirada de Josep Rius, el preferit de la direcció, ha obert una cursa de primàries amb diversos aspirants per liderar la llista a la capital. Per la seva banda, els alcaldes del PSC, especialment a la seva àrea d’influència metropolitana, expressen preocupació per l’impacte que puguin tenir les causes judicials que afecten el PSOE a nivell estatal, com la que involucra l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero. Per evitar una possible desmobilització de votants, la seva estratègia, defensada per figures com Lluïsa Moret, se centra a reivindicar la gestió local i allunyar-se de les polèmiques nacionals.

El papa Lleó XIV realitzarà una visita de dos dies a Catalunya amb una agenda plena d’actes significatius. El viatge inclourà una trobada amb el cardenal Joan Josep Omella a la Catedral de Barcelona, una visita a la presó de Brians 1, una pregària al monestir de Montserrat amb l’Escolania, i una trobada amb entitats benèfiques al Raval. L’esdeveniment central serà la missa a la Sagrada Família per beneir la Torre de Jesús, un acte que culminarà amb la seva il·luminació. A més, presidirà una vetlla de pregària per a 40.000 persones a l’Estadi Olímpic, on beneirà ambulàncies per a Ucraïna coordinades per sor Lucía Caram. La visita ha generat polèmica per l’ús de la llengua, ja que, tot i que el català s’emprarà durant la missa, la benedicció de la torre es farà exclusivament en castellà.

L’entorn familiar del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, afronta diversos processos judicials simultanis. La seva esposa, Begoña Gómez, ha estat citada a declarar el 9 de juny pel jutge Juan Carlos Peinado com a investigada per presumptes delictes de tràfic d’influències i corrupció, amb l’advertència que podria ser conduïda per la força si no compareix. Aquesta decisió arriba malgrat un informe de la UCO que no va detectar moviments bancaris sospitosos. Paral·lelament, el seu germà, David Sánchez, està sent jutjat a l’Audiència de Badajoz per presumpta prevaricació i tràfic d’influències en la seva contractació a la diputació provincial. Encara que un dels delictes en contra seu ha prescrit, el judici continua amb la participació d’acusacions populars com Manos Limpias. Durant les sessions, diversos testimonis han afeblit la tesi de la contractació fraudulenta, atribuint a “rumors” i a un “acudit” l’evidència clau del correu electrònic amb l’assumpte “germaníssim”.

El PSOE afronta un escenari polític complex, marcat per la pressió judicial i un desgast electoral. Segons el darrer baròmetre del CIS, realitzat abans de les investigacions a José Luis Rodríguez Zapatero i el registre a la seu socialista, el partit de govern guanyaria les eleccions, però el PP ha retallat la distància a 11 punts, mentre que Vox també experimenta un creixement. Aquest context, alimentat per nous escàndols de corrupció que afecten els socialistes, ha intensificat el debat sobre una possible moció de censura impulsada pel líder del PP, Alberto Núñez Feijóo. Tot i que Feijóo admet que li “falten vots”, ha llançat una oferta als partits nacionalistes com Junts i el PNB, prometent “decència i eleccions” anticipades si la moció prospera, situant així la pressió sobre aquestes formacions.

El propietari de l’empresa constructora Excavaciones Balex SL ha estat condemnat a dos anys i mig de presó per la mort d’un dels seus camioners en un accident ocorregut el 3 de juliol de 2020 a l’autopista A-2, a l’altura de Castellbisbal. La sentència del Jutjat penal número 3 de Terrassa estableix que l’empresari és responsable d’un delicte contra els drets dels treballadors i d’homicidi per imprudència, ja que va obligar la víctima a conduir un camió malgrat les queixes sobre el seu mal estat. La causa directa del sinistre va ser l’esclat d’un pneumàtic davanter que estava completament desgastat. També han estat condemnats a un any de presó l’administrador i un operari de l’empresa Neumáticos SL per instal·lar la roda defectuosa. Els condemnats hauran d’indemnitzar solidàriament la família del difunt amb 493.000 euros.