El president dels Estats Units, Donald Trump, ha instat la comunitat internacional a formar una aliança militar per protegir la navegació a l’estret d’Ormuz enmig del conflicte amb l’Iran. A través de la seva xarxa social Truth Social, Trump ha demanat a països com la Xina, el Regne Unit i el Japó que enviïn vaixells de guerra, argumentant que les nacions que depenen del petroli d’aquesta ruta han de garantir-ne la seguretat. Mentre que el Japó considera la petició amb cautela, la proposta ha estat rebutjada per membres clau de l’OTAN, a més d’Austràlia i Corea del Sud. Aquesta negativa ha provocat una dura reacció de Trump, que ha qualificat els aliats de l’Aliança Atlàntica de “covards” i de “tigre de paper”, acusant-los de queixar-se dels alts preus del petroli sense voler assumir riscos militars.

Davant l’impacte econòmic de la guerra a l’Orient Mitjà, tant el govern espanyol com el català preparen mesures de resposta. L’executiu de Pedro Sánchez aprovarà en un consell de ministres extraordinari un pla integral que inclou una rebaixa de l’IVA del 21% al 10% per a tots els carburants, l’electricitat i el gas, una mesura generalitzada que contrasta amb la idea inicial del ministre Carlos Cuerpo de prioritzar ajudes selectives. A més, Espanya participarà en l’alliberament de reserves estratègiques aportant 11,5 milions de barrils de combustible. El govern espanyol considera que el país està més ben preparat que durant la crisi d’Ucraïna gràcies a la transició energètica. Paral·lelament, a Catalunya, el president Salvador Illa ha convocat els partits polítics per abordar les conseqüències socials i econòmiques del conflicte, en un context marcat per la negociació dels pressupostos.

L’autopista C-32 Sud, en el tram entre Castelldefels i el Vendrell, ha estat l’escenari d’una prova pilot d’una nova tecnologia desenvolupada per i2Cat i Abertis. Aquest sistema, emmarcat en el projecte DIMOS 5G, utilitza un “bessó digital” de la via que, mitjançant Intel·ligència Artificial i connectivitat 5G, monitoritza el trànsit en temps real. En cas d’accident, la plataforma detecta l’aproximació d’un vehicle d’emergència i envia instruccions automàtiques a la resta de conductors a través dels panells informatius i l’aplicació AWAI. L’objectiu és obrir pas de manera segura i eficient. Els resultats de la prova han demostrat que aquesta innovació, implementada a la primera autopista totalment digitalitzada de l’Estat, aconsegueix reduir el temps d’arribada de les ambulàncies en un 20%, un factor clau per augmentar les probabilitats de supervivència de les víctimes.

El primer ministre d’Hongria, Viktor Orbán, manté el seu veto al macropréstec de 90.000 milions d’euros de la Unió Europea destinat a Ucraïna, malgrat la intensa pressió rebuda durant la darrera cimera del Consell Europeu. Orbán supedita el seu suport a la restauració del subministrament de petroli rus a través de l’oleoducte Druzhba, del qual acusa Kíiv de bloquejar el flux. Aquesta posició ha provocat dures crítiques per part d’altres líders europeus, com el canceller alemany Friedrich Merz o el president del Consell, António Costa, que consideren que la seva actitud vulnera els principis de cooperació lleial de la UE. Tot i que Ucraïna ha acceptat una missió d’experts per reparar la canonada, Orbán ha qualificat la mesura d’insuficient i manté el bloqueig, deixant l’ajuda financera a l’aire.

L’informe de 2025 de SOS Racisme, titulat «Invisibles. L’estat del racisme a Catalunya», destaca un nivell rècord d’infradenúncia: set de cada deu situacions racistes no es denuncien, la xifra més alta en 15 anys, principalment per la desconfiança institucional i la por. Dels 251 casos registrats, les agressions entre particulars (25,5%) i els abusos de cossos de seguretat (16,3%) són els més freqüents. L’estudi assenyala directament els polítics com la principal font de discurs d’odi (63% dels casos), un fenomen que, segons la directora Gemma Ferreon, s’ha normalitzat i estès a partits progressistes. Aquesta tendència contribueix a la perpetuació del racisme estructural, que afecta col·lectius diversos, incloent-hi un 40% de víctimes amb nacionalitat espanyola.

El jove estudiant nord-americà Jimmy Gracey, de 20 anys, va ser trobat mort aquest dijous a la platja del Somorrostro de Barcelona. Gracey, estudiant de la Universitat d’Alabama, estava de visita a la ciutat i va desaparèixer la matinada de dimarts després de sortir de la discoteca Shôko, a la Vila Olímpica, on es va separar del seu grup d’amics. Després de la denúncia de la família, que també va fer una crida a les xarxes socials, els Mossos d’Esquadra van activar un dispositiu de cerca que va incloure la seva unitat subaquàtica a la zona del front marítim. La investigació va culminar amb la tràgica localització del seu cadàver a la mateixa àrea on havia estat vist per última vegada i on es concentrava la cerca.

El portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, i l’eurodiputada de Podem, Irene Montero, protagonitzaran un debat conjunt a Barcelona el pròxim 9 d’abril sota el títol “Què s’ha de fer?”. L’acte, que serà moderat per Xavier Domènech, s’emmarca en la insistència de Rufián per promoure una aliança plurinacional de les esquerres davant les pròximes eleccions espanyoles. Aquesta trobada segueix una de similar a Madrid amb Emilio Delgado de Més Madrid, on Rufián va exposar el seu pla per evitar la fragmentació electoral, citant els mals resultats a Castella i Lleó com a exemple de la “negligència” de la desunió. Malgrat que la seva proposta d’unitat d’acció i “renúncies” ha rebut negatives per part del seu propi partit, ERC, així com de Bildu i el BNG, el dirigent republicà continua defensant la necessitat d’un front comú per frenar l’onada ultra.

Després de setmanes de negociacions bloquejades, el president Salvador Illa ha acordat retirar el projecte de pressupostos de la Generalitat per evitar una derrota parlamentària. Aquesta decisió és fruit d’un pacte amb ERC, que mantenia la seva esmena a la totalitat a causa del principal escull: la demanda d’avanços en la gestió de l’IRPF, una competència que depèn del govern espanyol i que ha trobat l’oposició frontal de la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero. A canvi de la retirada, ERC donarà suport a un suplement de crèdit per garantir el funcionament de l’administració. Ambdues parts, incloent els equips negociadors liderats per Alícia Romero i Lluís Salvadó, es comprometen a continuar negociant per aprovar uns nous comptes abans de l’estiu, un termini que obre una finestra d’oportunitat davant la previsible sortida de Montero del govern espanyol.

Una enquesta del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) revela una por creixent a un conflicte global, amb un 78,9% dels espanyols considerant possible una futura guerra nuclear. Aquesta percepció d’inseguretat, que també es reflecteix en la preocupació pel deteriorament de la democràcia i la polarització social, coincideix amb un canvi en la política internacional. L’administració de Donald Trump ha adoptat una estratègia de “pau per la força”, substituint la diplomàcia tradicional per l’acció militar, com demostren els atacs a l’Iran just després de rondes de negociació. Experts com Arancha González Laya qualifiquen aquesta política com la “castració de la diplomàcia”. Aquesta estratègia ha implicat el desmantellament d’organismes com USAID i el Departament d’Estat, i la presa de decisions per part d’un cercle reduït d’assessors sense experiència, com Jared Kushner.

La Fiscalia de Barcelona ha conclòs la primera investigació emparada per la llei de memòria democràtica sobre les tortures patides per Blanca Serra i la seva germana a la comissaria de Via Laietana el 1977. El ministeri públic considera els fets provats i els qualifica de crims contra la humanitat, reconeixent que agents de la Brigada Político-Social van exercir violència física i psíquica contra elles per la seva activitat política. Tot i atribuir a Blanca Serra la condició de víctima del franquisme, la Fiscalia ha sol·licitat l’arxivament provisional de la causa. La decisió es fonamenta en la impossibilitat d’identificar els autors materials de les tortures després de practicar diverses diligències. Aquesta resolució no impedeix l’exercici d’altres accions judicials per la via civil.