El president dels Estats Units, Donald Trump, ha posposat durant cinc dies un atac militar contra les infraestructures energètiques de l’Iran, una amenaça inicialment llançada per forçar la reobertura de l’estret d’Ormuz. Segons Trump, aquesta decisió es deu a converses “productives” liderades per Steve Witkoff i Jared Kushner, en les quals Washington hauria presentat un pla de pau de 15 punts. El mandatari nord-americà afirma que l’Iran s’ha compromès a no desenvolupar armes nuclears i a permetre el pas de vaixells “no hostils” per l’estret. No obstant això, el règim de Teheran nega oficialment l’existència de negociacions directes o indirectes. Malgrat aquest aparent acostament diplomàtic, que ha provocat una baixada del preu del petroli, els EUA preparen l’enviament de 3.000 soldats addicionals a l’Orient Mitjà, mentre Israel continua bombardejant objectius iranians.

El Consell d’Educació de Catalunya ha aprovat per majoria absoluta que l’inici del curs escolar per als anys 2026-27, 2027-28 i 2028-29 sigui el 8 de setembre. Aquesta decisió, impulsada pel Departament d’Educació i defensada per la consellera Esther Niubó, té com a objectiu proporcionar previsió i estabilitat al sistema educatiu. La mesura unifica la data d’inici per a totes les etapes, incloent-hi el Batxillerat, per garantir temps suficient per a la preparació de les proves d’accés a la universitat. La proposta ha estat ratificada malgrat l’oposició de sindicats com USTEC, que preferien començar després de l'11 de setembre per facilitar l’organització. Addicionalment, s’ha avalat que els instituts-escola tinguin un mínim de tres tardes lectives i que es mantingui la sisena hora als centres de màxima complexitat.

La jutgessa del Tribunal d’Instància de Catarroja que investiga la gestió de la DANA del 29 d’octubre de 2024 al País Valencià ha citat a declarar com a testimoni l’expresident de la Generalitat, Carlos Mazón. Aquesta decisió es produeix després que el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) descartés la seva imputació en excloure la seva responsabilitat penal per omissió. La magistrada, Nuria Ruiz Tobarra, considera que la declaració de Mazón és clau per aclarir el procés de presa de decisions al centre de coordinació d’emergències (Cecopi) i pot ser determinant en la instrucció contra l’exconsellera Salomé Pradas i el seu equip. A més de la citació, la jutgessa ha sol·licitat a Mazón que aporti de manera voluntària el registre de les seves trucades i missatges del dia de la tragèdia.

L’empresari milionari finlandès Anders Wiklöf ha estat sancionat amb una multa de 120.000 euros per excés de velocitat a Mariehamn, a l’arxipèlag d’Åland. La policia el va interceptar conduint a 59 km/h en una zona urbana on el límit permès era de 30 km/h. L’elevat import de la sanció s’explica pel sistema legal de Finlàndia, que estableix multes proporcionals als ingressos de l’infractor, calculades a partir de la seva darrera declaració de la renda. Wiklöf, un dels homes més rics del país, és un infractor reincident, ja que el 2023 va rebre una multa de 121.000 euros i en els darrers tretze anys ha acumulat prop de 400.000 euros en sancions similars. L’empresari ha admès la seva culpabilitat i ha declarat que pagarà la multa íntegrament sense presentar cap recurs.

La proposta del president de la Generalitat, Salvador Illa, de “canviar el paradigma urbanístic” i densificar Catalunya per afrontar la crisi de l’habitatge ha generat un intens debat polític. La iniciativa compta amb el suport explícit de l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que la considera una opció viable i necessària per augmentar l’oferta d’habitatges. El Govern, a través de la portaveu Sílvia Paneque, ha assegurat que aquest increment d’edificabilitat es concentrarà en 69 zones prioritàries i no trencarà l’equilibri territorial. No obstant això, la mesura ha rebut un rebuig generalitzat per part de l’oposició. ERC, a través d’Isaac Albert, adverteix que les ciutats ja estan massa densificades, comparant Barcelona amb Calcuta. Junts critica la visió centralista en l’àrea metropolitana, mentre que els Comuns prioritzen el parc públic i el PP acusa Illa de voler construir “ruscos de pisos” que provocaran saturació.

Representants de l’escola concertada, incloent-hi el sindicat FEUSOC i la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, han lliurat gairebé 78.000 signatures al Parlament de Catalunya per exigir que la nova llei que destinarà el 6% del PIB a l’educació inclogui les seves necessitats. Les seves principals reivindicacions se centren en obtenir finançament suficient per garantir la gratuïtat real de l’ensenyament per a les famílies, així com un increment de les plantilles per equiparar-les a les del sector públic i corregir el que Enrique Gallego de FEUSOC descriu com a “plantilles asimètriques” no actualitzades des de 1995. A més, alerten de la possible pèrdua de 300 llocs de treball en sis anys i demanen un acord per a la reubicació del personal. Coincidint amb aquesta mobilització, el Govern ha aprovat una millora de finançament de 390,87 milions d’euros per al sector, que es desplegarà entre 2026 i 2030.

L’increment constant del preu dels carburants, impulsat pel conflicte a l’Orient Mitjà, ha portat la gasolina i el dièsel a valors propers o superiors als 2 euros per litre a Catalunya. Segons l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), el dièsel s’ha encarit un 31% i la gasolina un 19%, una pujada que ja es reflecteix en un percentatge creixent de les benzineres de grans operadores. Tot i que la diferència de preu entre les estacions de baix cost i les més cares s’ha reduït, l’estalvi continua sent significatiu, podent arribar als 24 cèntims per litre. Estudis de l’OCU i Facua identifiquen cadenes com Bonarea, Alcampo i Tamoil entre les més econòmiques, mentre que Repsol i la seva filial Petronor se situen entre les més cares. Per ajudar els consumidors, mitjans com Nació i les mateixes organitzacions ofereixen mapes i cercadors en línia per localitzar les estacions de servei més assequibles.

El conflicte armat entre els Estats Units, Israel i l’Iran ha generat una greu crisi econòmica a causa del tancament efectiu de l’estret d’Ormuz, una via clau per al subministrament mundial de petroli. Aquesta situació ha disparat el preu del barril de Brent per sobre dels 100 dòlars, provocant una escalada constant en el cost dels carburants a Espanya. A 20 de març, el preu mitjà de la gasolina se situava en 1,769 €/l i el del dièsel en 1,895 €/l. L’encariment de l’energia, especialment del gasoil, essencial per al transport, està repercutint directament en altres sectors. A la fira Alimentaria, els professionals han mostrat la seva preocupació per l’impacte en el sector alimentari, on l’Institut Nacional d’Estadística (INE) ja constata un augment significatiu en productes com els ous, la carn i les fruites.

El conflicte armat entre els Estats Units, Israel i l’Iran, iniciat a finals de febrer, ha provocat una forta volatilitat en els preus dels carburants a Espanya. La causa principal és la interrupció del subministrament de petroli a través de l’estret d’Ormuz, una via estratègica per on circula una cinquena part del cru mundial, fet que ha disparat el preu del barril de Brent per sobre dels 100 dòlars. Aquesta situació ha traslladat l’encariment a la gasolina i el dièsel, que van assolir màxims a mitjans de març abans de registrar una baixada recent. La tensió geopolítica, agreujada per un ultimàtum de Donald Trump a l’Iran, també ha impactat negativament les borses internacionals, amb caigudes notables a l’Ibex-35. Experts com Fatih Birol, director de l’AIE, adverteixen del risc d’una crisi energètica global que podria frenar el creixement econòmic i augmentar la inflació.

El Govern espanyol ha implementat un paquet de mesures anticrisi a causa de la guerra a l’Orient Mitjà, que inclou una rebaixa de l’IVA dels carburants del 21% al 10% i una reducció de l’impost especial d’hidrocarburs. Aquesta acció buscava un estalvi mitjà de 20 cèntims per litre per als consumidors. No obstant això, l’organització de consumidors Facua ha denunciat que 2.337 benzineres a tot l’Estat, 332 de les quals a Catalunya, van apujar els seus preus base per absorbir parcialment o totalment la rebaixa fiscal el mateix dia que entrava en vigor. Malgrat aquesta pràctica, el preu mitjà ha experimentat una caiguda. L’evolució futura dels preus dependrà de l’aplicació completa de les mesures, la volatilitat del preu del barril de Brent i la durada del conflicte.