Amb motiu del Primer de Maig, els principals sindicats de Catalunya, com CCOO, UGT, CGT i La Intersindical, convoquen manifestacions arreu del territori per exigir millores laborals i socials. La reivindicació central és l’increment dels salaris per combatre la pèrdua de poder adquisitiu davant l’augment dels beneficis empresarials i una inflació agreujada pels conflictes internacionals. A més, reclamen mesures urgents per garantir l’accés a l’habitatge, la reducció de la jornada laboral i la millora de les condicions de treball. Sota lemes com “Contra les guerres i el feixisme”, les mobilitzacions adverteixen les patronals d’una possible onada de protestes si no es desbloquegen les negociacions dels convenis col·lectius. Líders com Camil Ros (UGT) i Belén López (CCOO) també han criticat partits com Junts per les seves polítiques contràries als interessos dels treballadors.

La marina israeliana ha interceptat la Flotilla Global Sumud, una missió humanitària que es dirigia a Gaza, en aigües internacionals a prop de l’illa de Creta, a més de 1.000 quilòmetres de la franja. L’operació ha resultat en la captura d’una vintena d’embarcacions i la detenció de 175 activistes, entre els quals hi ha una trentena de ciutadans espanyols. L’organització qualifica l’acció de “pirateria” i “segrest de civils”, denunciant que les forces israelianes van danyar els vaixells i van bloquejar les comunicacions. Per contra, el Ministeri d’Exteriors d’Israel ha defensat l’operació com a “preventiva” i “pacífica” per fer complir el bloqueig marítim, vinculant la flotilla amb Hamàs. Diversos activistes catalans, com l’exalcaldessa Laura Campos i Pau Pérez, van aconseguir fugir i han fet una crida a la mobilització. La missió, que va salpar de Barcelona, comptava amb el suport logístic d’Open Arms i Greenpeace.

El pla pilot del Govern de la Generalitat, liderat per Salvador Illa, per incorporar agents dels Mossos d’Esquadra de paisà a catorze instituts ha generat una forta controvèrsia. El govern defensa la iniciativa com una “prova de concepte” voluntària per millorar la prevenció i la mediació, argumentant que respon a una demanda de sectors educatius. No obstant això, la mesura ha rebut un rebuig frontal de partits de l’oposició com Junts, ERC, els Comuns i la CUP, així com de sindicats i diverses entitats del món educatiu. Aquests col·lectius sostenen que els centres necessiten més docents i recursos pedagògics, no policies, i acusen el govern d’estigmatitzar els instituts. Com a resultat d’aquesta oposició, quatre dels centres seleccionats —l’Institut Margarida Xirgu de l’Hospitalet i els instituts Comtat d’Osona, Jaume Callís i La Plana de Vic— ja han anunciat la seva retirada del programa.

La matinada de dimecres a dijous s’ha produït un accident mortal a l’autopista AP-7, al seu pas per la Granada (Alt Penedès), on ha mort el conductor d’una motocicleta. La víctima és un home de 43 anys i veí de Santa Coloma de Gramenet. Els serveis d’emergència, incloent-hi set patrulles dels Mossos d’Esquadra, una dotació dels Bombers de la Generalitat i dues unitats del SEM, van ser activats cap a les dues de la matinada. Aquest sinistre eleva a 32 les víctimes mortals a les vies interurbanes de Catalunya durant aquest any. Una dada destacada pel Servei Català de Trànsit és que gairebé la meitat d’aquestes morts, un total de 14, corresponen a motoristes. Els Mossos d’Esquadra han iniciat una investigació per determinar les causes exactes de l’accident.

Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) per al 2023, Alella s’ha convertit per primera vegada en el municipi català més ric, amb una renda per càpita de 35.425 euros, superant Matadepera. A l’extrem oposat, Salt es manté com el municipi amb la renda més baixa. Aquestes dades revelen un augment generalitzat dels ingressos a Catalunya, amb un creixement mitjà del 8,5% fins a assolir els 20.789 euros per habitant, i un increment registrat a 464 dels 470 municipis analitzats. Per comarques, el Barcelonès continua sent la més rica, mentre que l’Alt Camp destaca pel major creixement percentual. L’anàlisi també mostra diferències en l’origen dels ingressos: mentre que a Alella els salaris tenen un pes predominant, a Salt les prestacions socials representen una part més significativa dels recursos familiars.

La companyia Renfe restableix les connexions directes d’alta velocitat que uneixen Barcelona amb Granada i Màlaga, interrompudes des del temporal de febrer que va afectar greument la infraestructura ferroviària a Andalusia. El servei amb Granada es reprèn el 30 d’abril, mentre que el de Màlaga ho farà el 4 de maig, data en què també s’activarà una segona freqüència diària entre Barcelona i Sevilla. Aquesta recuperació, possible després de les reparacions per l’esfondrament d’un talús, millora significativament la mobilitat per a turisme i negocis, ja que elimina la necessitat de fer transbord a Madrid. Tot i la normalització, Renfe ha hagut de realitzar ajustos en els horaris a causa de les condicions actuals de la infraestructura, que inclouen trams de via única. La mesura també inclou la reactivació dels serveis Avant andalusos i la línia Madrid-Màlaga.

La jornada d’aquest dimecres va estar marcada per tres successos mortals a Catalunya. A Barcelona, un home de 92 anys va morir per inhalació de fum en un incendi declarat al seu pis de la Gran Via, les causes del qual estan sent investigades pels Mossos d’Esquadra. Paral·lelament, a les carreteres tarragonines es van produir dos accidents mortals. A Aiguamúrcia, un ciclista de 44 anys va ser atropellat mortalment per un conductor que va fugir del lloc dels fets però que posteriorment va ser localitzat i detingut. Finalment, a la Pobla de Mafumet, un vianant va perdre la vida en ser envestit per un camió cisterna que, per causes que s’investiguen, es va desfrenar dins del Polígon Químic i va travessar la tanca perimetral. Aquests sinistres viaris eleven a 31 el nombre de víctimes mortals a les carreteres catalanes enguany.

El president Salvador Illa ha defensat al Parlament una polèmica prova pilot per introduir Mossos d’Esquadra de paisà als centres educatius que ho sol·licitin voluntàriament. Illa ha emmarcat la mesura com una “prova de concepte” que serà avaluada i ha subratllat que, si cap centre la demana, no s’aplicarà. No obstant això, la iniciativa ha generat un rebuig frontal per part de l’oposició. Partits com Junts, ERC, els Comuns i la CUP acusen el Govern d’estigmatitzar les escoles i de respondre a conflictes socials amb més policia en lloc de destinar-hi més recursos educatius, com psicòlegs o personal de suport. Aquesta controvèrsia s’afegeix a la crisi del sector, agreujada per la convocatòria de 17 dies de vaga contra l’acord laboral que el Govern va signar amb CCOO i UGT.

El Parlament Europeu ha aprovat retirar la immunitat parlamentària a l’eurodiputat Luis Alvise Pérez, líder de S’ha Acabat la Festa, per permetre que sigui processat pel Tribunal Suprem. La decisió respon a un suplicatori de l’alt tribunal espanyol per un presumpte delicte d’assetjament a les xarxes socials contra Susana Gisbert, fiscal delegada de delictes d’odi a València. Segons la Comissió d’Assumptes Jurídics de l’Eurocambra, els fets investigats, ocorreguts el 2024 abans que Pérez fos eurodiputat, no estan relacionats amb les seves funcions parlamentàries i no s’aprecien indicis de persecució política. Amb aquesta mesura, el procediment judicial contra ell pot continuar. Aquesta no és l’única causa oberta contra Alvise Pérez, que en té quatre més al Suprem, incloent-hi una per presumpte finançament il·legal del seu partit i una altra per injúries a Salvador Illa.

Durant la seva visita històrica a Andorra, el copríncep francès, Emmanuel Macron, ha defensat fermament l’acord d’associació amb la Unió Europea, qualificant-lo de “promesa de futur” i advertint que si els andorrans el rebutgen en referèndum, “la porta no es tornarà a obrir”. Un altre tema central ha estat la despenalització de l’avortament, on Macron ha expressat el seu desig que el debat “progressi” amb respecte a les institucions, considerant “proporcionada” la proposta del govern. La visita també ha estat marcada per les protestes per la crisi de l’habitatge, durant les quals el cap de govern, Xavier Espot, va ser escridassat. L’esdeveniment va tenir un caràcter inèdit per la presència conjunta per primer cop dels dos coprínceps, Macron i Josep-Lluís Serrano Pentinat, en una sessió solemne al Consell General.