El conflicte a l’Orient Mitjà ha provocat un augment dràstic del preu del petroli, superant els 100 dòlars per barril, i ha generat una escalada de preus dels carburants a Catalunya. Aquesta situació ha causat que, per primer cop des de la guerra d’Ucraïna, el preu del dièsel superi el de la gasolina, un fenomen explicat per la dependència europea de les importacions de gasoil de zones ara en conflicte i una menor capacitat de refinament. L’encariment impacta greument en sectors clau com l’agricultura, la pesca i el transport, que adverteixen que no podran suportar els sobrecostos i reclamen mesures compensatòries urgents al govern, com bonificacions o rebaixes fiscals. Paral·lelament, associacions de consumidors com Facua i l’OCU han denunciat moviments especulatius per part de les benzineres, acusant-les d’apujar preus de manera injustificada sobre estocs comprats a un preu inferior, i demanen una limitació dels preus o una rebaixa de l’IVA.

Una consulta sindical impulsada pel sindicat USTEC, juntament amb la CGT i la Intersindical, ha revelat un rebuig massiu a l’acord educatiu signat entre el Departament d’Educació i els sindicats CCOO i UGT. En la votació, hi van participar gairebé 43.000 docents, la meitat de la plantilla, dels quals més de 40.000 (un 95%) van votar en contra del pacte. Aquest acord preveia un augment salarial progressiu d’uns 200 euros mensuals i un increment de la despesa educativa fins al 2029. No obstant això, USTEC el considera “insuficient” en matèria de salaris, ràtios i educació inclusiva. El resultat de la consulta ha estat interpretat com un suport majoritari a la vaga convocada i una exigència al Govern perquè torni a la taula de negociació per afrontar la crisi educativa.

L’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) ha presentat el seu Pla de Control Tributari per al 2026, una estratègia que reforça la lluita contra el frau fiscal amb un focus especial en l’economia digital i els grans patrimonis. El pla preveu una vigilància més estricta sobre les operacions amb criptomonedes, la fiscalitat dels influencers, els negocis en plataformes en línia i l’activitat a través de la neobanca. Per aconseguir-ho, l’AEAT aprofitarà noves fonts d’informació, destacant l’obtenció de dades mensuals sobre pagaments amb targeta per part de les entitats bancàries. Aquesta mesura busca detectar ingressos no declarats i patrimonis ocults. Paral·lelament, es mantindrà la pressió sobre sectors tradicionalment sensibles al frau, com la construcció i l’immobiliari, amb una atenció particular als lloguers turístics i de temporada.

Els Mossos d’Esquadra van detenir un home per la mort accidental d’un altre individu el 21 de desembre de 2025 en una zona de caça pròxima al camp del Nàstic de Tarragona. La víctima, que va rebre un tret per l’esquena, estaria relacionada amb una organització criminal dedicada al tràfic il·legal de llentiscle. Aquesta xarxa va ser desmantellada posteriorment al febrer per la Guàrdia Civil en una operació amb deu detinguts a Reus i Mataró. El grup criminal és acusat d’espoliar 991 tones d’aquest arbust protegit per exportar-lo als Països Baixos i de blanquejar uns 32 milions d’euros. El detingut per la mort va ser posat en llibertat provisional amb mesures cautelars, mentre la causa continua oberta per un delicte d’homicidi imprudent.

El conflicte a l’Orient Mitjà s’intensifica al voltant del bloqueig de l’estret d’Ormuz, un punt estratègic per al subministrament mundial de petroli. La Guàrdia Revolucionària de l’Iran amenaça de no permetre el pas de cru si continuen els atacs dels EUA i Israel, mentre que el president iranià, Masoud Pezeshkian, condiciona la pau a indemnitzacions i garanties. Malgrat que Donald Trump assegura que la guerra està a punt d’acabar, pressionat per les greus conseqüències econòmiques, els bombardejos israelians sobre Teheran i Beirut continuen. En resposta, la Guàrdia Revolucionària i Hezbol·là han coordinat un atac amb míssils contra Israel. Per garantir la seguretat marítima, França, sota el lideratge d’Emmanuel Macron, ha anunciat l’enviament d’una missió militar defensiva. Paral·lelament, per mitigar la pujada del preu del cru, l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) ha acordat alliberar 400 milions de barrils de les seves reserves estratègiques.

La tensió diplomàtica entre els Estats Units i Espanya ha escalat arran del conflicte a l’Orient Mitjà. El president nord-americà, Donald Trump, ha amenaçat repetidament de trencar les relacions comercials, qualificant Espanya d’aliat “terrible” per la seva manca de cooperació. El detonant principal és la negativa del govern de Pedro Sánchez a cedir l’ús de les bases militars de Rota i Morón per a l’ofensiva contra l’Iran, una decisió basada en la defensa de la legalitat internacional. A més, Trump critica la baixa inversió espanyola en defensa dins de l’OTAN. Aquesta situació crea un escenari d’incertesa geopolítica i risc econòmic, on la postura de Sánchez ha estat elogiada per organitzacions com Hamas, mentre que la dinàmica bel·licista de la Casa Blanca situa Europa davant la disjuntiva entre el vassallatge i la confrontació.

Unes excavacions arqueològiques al carrer Antic de Sant Joan de Barcelona, a prop del Born Centre de Cultura i Memòria, han deixat al descobert una part del traçat original del barri de la Ribera, enderrocat per ordre de Felip V després del setge de 1714 per construir la Ciutadella. La intervenció, dirigida per l’arqueòloga Anna Bordas, ha revelat un tram de 20 metres de l’antic carrer Caldes i les restes d’entre vuit i nou habitatges dels segles XVI-XVIII. S’han trobat proves directes del bombardeig, com diverses bales de canó, així com objectes que testimonien l’activitat comercial de la zona, com ara grans tenalles de ceràmica per al peix. Els treballs continuen amb l’expectativa de localitzar nivells més antics, que podrien incloure restes islàmiques o tardoromanes.

El judici a la família Pujol a l’Audiència Nacional se centra en l’origen dels seus diners a Andorra i en les presumptes coaccions de l’anomenada “policia patriòtica”. El primer gestor dels comptes, Josep Maria Pallerola, ha testificat que Jordi Pujol Ferrusola va obrir el primer compte el 1990 amb 100 milions de pessetes, al·legant que provenien d’una herència de l’avi Florenci, una versió que dona suport a la tesi de la defensa. Pallerola també ha confirmat que posteriorment el primogènit va continuar ingressant grans quantitats d’efectiu “amb bosses”. D’altra banda, han emergit versions contradictòries sobre les pressions policials. L’expropietari de la Banca Privada d’Andorra (BPA), Higini Cierco, ha reiterat les amenaces de l’agent Celestino Barroso, descrivint la situació com una “pel·lícula de terror” on se’ls va advertir que “el banc moriria”. En canvi, Barroso ha negat rotundament haver fet cap amenaça.

El conflicte armat entre els Estats Units, Israel i l’Iran, iniciat a finals de febrer, ha provocat una forta escalada en els preus de l’energia a nivell mundial. La principal causa és la interrupció del subministrament a través de l’Estret d’Ormuz, una via estratègica per on circula una cinquena part del petroli mundial, juntament amb atacs a infraestructures energètiques. Com a conseqüència, el preu del barril de Brent ha superat els 100 dòlars, arribant a pics de gairebé 120 dòlars, i el gas natural també s’ha encarit. Aquesta situació ha provocat caigudes a les borses internacionals i ha impulsat una reunió dels ministres de finances del G7 per avaluar l’impacte. A Espanya, els preus dels carburants no han parat de pujar, amb la gasolina superant els 1,66 euros/litre i el dièsel els 1,78 euros/litre l'11 de març, una tendència que els economistes adverteixen que podria disparar la inflació i alentir el creixement econòmic.

La tensió bèl·lica a l’Orient Mitjà, amb l’Iran com a protagonista, ha provocat una forta escalada en els preus de l’energia. El barril de petroli Brent ha superat els 92 dòlars, un increment que s’ha traslladat ràpidament als consumidors amb una pujada de 12 cèntims per a la gasolina i 20 cèntims per al gasoil en només una setmana a Catalunya. En algunes estacions de servei espanyoles, els preus ja superen la barrera dels 2 euros per litre. Aquesta situació es deu principalment a la por d’un possible tancament de l’estret d’Ormuz, una via estratègica per al transport mundial de cru. Saad al-Kaabi, ministre d’Energia de Qatar, ha advertit de l’impacte devastador que tindria en l’economia global, tot i que l’Agència Internacional de l’Energia assenyala que hi ha reserves. La incertesa també ha provocat caigudes a les borses, com la de l’Ibex-35.