El govern espanyol, liderat per Pedro Sánchez, ha canviat d’estratègia després que el Congrés rebutgés el seu decret òmnibus, que vinculava la revalorització de les pensions amb altres mesures de l’anomenat “escut social”, com la suspensió de desnonaments per a llars vulnerables. La votació en contra del PP, Vox i Junts va tombar la iniciativa, amb l’argument que es tractava d’un “xantatge” en barrejar temes diferents. Davant d’aquest bloqueig i amb l’objectiu de garantir la pujada de les pensions a la nòmina de febrer, l’executiu ha decidit trossejar el decret. La nova proposta consisteix a presentar un Reial decret exclusivament per a l’increment de les pensions, que compta amb un suport parlamentari més ampli, i tramitar la resta de mesures socials, com les ajudes antidesnonaments, en un altre text per separat.

Una dona de 55 anys, propietària d’una llar d’infants a Algemesí (Ribera Alta), està sent investigada per un jutjat d’Alzira per presumptes maltractaments continuats a infants d’entre nou mesos i tres anys. La investigació es va iniciar gràcies a les denúncies i, fonamentalment, a unes gravacions de vídeo realitzades pel mateix personal del centre, que mostraven com la dona presumptament sacsejava, colpejava, vexava i tancava els menors en habitacions sense supervisió. Tot i ser detinguda per la Policia Nacional, l’acusada ha quedat en llibertat amb mesures cautelars. Aquestes inclouen la prohibició d’apropar-se als infants, accedir al centre —que ha estat tancat— i exercir qualsevol activitat professional amb menors mentre duri el procediment. Se li atribueixen delictes de maltractament habitual a menors i vexacions injustes continuades, segons el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana.

El Tribunal Suprem ha transferit la instrucció de la peça separada sobre adjudicacions il·lícites d’obres públiques a l’Audiència Nacional. La decisió, presa pel magistrat Leopoldo Puente, es deu a la renúncia de José Luis Ábalos a la seva acta de diputat, fet que li ha suposat la pèrdua de la condició d’aforat i, conseqüentment, la competència de l’alt tribunal sobre el cas. Aquesta causa, que es troba en una fase inicial i afecta també l’exdirigent del PSOE Santos Cerdán i l’exassessor Koldo García, serà ara investigada pel Jutjat Central d’Instrucció número 2, dirigit pel jutge Ismael Moreno, qui ja instrueix altres línies del cas Koldo. D’aquesta manera, el Suprem només es farà càrrec del judici oral per les presumptes irregularitats en la compra de mascaretes durant la pandèmia.

La recent publicació de més de tres milions de documents sobre la xarxa de Jeffrey Epstein per part del Departament de Justícia dels EUA ha intensificat l’escrutini sobre les seves connexions d’alt nivell i ha generat importants conseqüències internacionals. La pressió sobre l’expríncep Andreu d’Anglaterra ha augmentat significativament arran de l’acusació d’una segona víctima i la petició del primer ministre britànic, Keir Starmer, perquè testifiqui davant el Congrés nord-americà. L’escàndol també ha provocat dimissions polítiques, com la del dirigent laborista Peter Mandelson al Regne Unit i la de l’assessor de seguretat eslovac Miroslav Lajcák. Aquesta nova documentació, que inclou milers de fotografies i vídeos, ha revelat la magnitud de la xarxa del financer, tot i que ha generat la indignació de les víctimes per la vulneració de la seva privacitat durant la desclassificació dels arxius.

El Govern espanyol, a través de la ministra Elma Saiz, busca restablir “espais de confiança” per avançar en la delegació de les competències d’immigració a la Generalitat, un acord clau amb Junts per Catalunya. La negociació, que estava bloquejada, s’ha reobert després que l’executiu pactés amb Podemos la regularització extraordinària de mig milió d’immigrants. Segons Irene Montero, aquest acord era un pas previ indispensable per garantir drets abans de parlar de competències. No obstant això, la formació morada ha augmentat les seves demandes per donar suport al traspàs. El portaveu Pablo Fernández ha anunciat que ara exigiran, a més de l’eliminació d’elements “racistes” de la proposta de llei, el tancament dels Centres d’Internament d’Estrangers (CIE) i la derogació de l’actual llei d’estrangeria.

L’actor i humorista Fernando Esteso ha mort als 80 anys a València a causa de complicacions respiratòries. Nascut a Saragossa en una família d’artistes, va iniciar la seva carrera des de ben petit, però la seva època daurada va ser entre finals dels anys 70 i principis dels 80. Durant aquest període, va formar un duo còmic inoblidable amb Andrés Pajares, convertint-se en un fenomen de masses sota la direcció de Mariano Ozores. Junts van protagonitzar èxits del cinema de “destape” com ‘Los bingueros’ o ‘Yo hice a Roque III’, que van capturar l’esperit de la Transició espanyola amb un humor costumista i popular. A més de la seva faceta com a actor, va destacar com a imitador de cantants famosos i va mantenir un fort vincle amb València, la seva ciutat d’adopció, on va residir durant dècades.

La recent crisi del servei de Rodalies ha posat de manifest una manca històrica d’inversió i manteniment, amb la identificació de 23 punts crítics a la xarxa, com el viaducte del Garraf. Aquesta situació va portar la Generalitat a una aturada del servei per motius de seguretat, fet que va evidenciar la negligència d’Adif en la conservació de la infraestructura i la deslleialtat de Renfe com a operadora. La gestió de la crisi ha tingut un fort impacte polític, desgastant el Govern i la consellera Sílvia Paneque, i ha provocat destitucions i el nomenament d’Òscar Playà al capdavant de Renfe Catalunya. Aquest episodi ha intensificat el debat sobre la necessitat d’accelerar el traspàs integral de Rodalies a la Generalitat, tot i que la substitució dels operadors estatals per FGC presenta reptes tècnics i financers significatius.

La Unitat de Tràfic d’Éssers Humans dels Mossos d’Esquadra ha desmantellat una organització criminal que explotava sexualment dones en prostíbuls clandestins a Barcelona i París. L’operació, que va culminar el 13 de gener, es va saldar amb la detenció de la líder de la xarxa i vuit persones més investigades. L’entramat, dirigit per la detinguda, la seva parella i la seva mare, captava les víctimes amb falses promeses, els imposava deutes desorbitats i les obligava a prostituir-se sota un estricte cibercontrol amb càmeres de vigilància. Les dones també eren forçades a vendre i consumir drogues amb els clients. La investigació, iniciada el setembre de 2024 gràcies a la declaració d’una testimoni, va avançar decisivament quan dues víctimes van aconseguir fugir i denunciar. La líder gestionava uns 70 anuncis en línia a països com Espanya, França, Itàlia i Alemanya.

La Guàrdia Civil ha sol·licitat la col·laboració ciutadana per avançar en la investigació de l’homicidi de Magdalena Mas Vilaltella, una dona de 38 anys de Riudoms assassinada el 2005. Les seves restes van ser localitzades l’agost d’aquell any en una zona boscosa d’Olesa de Montserrat, mesos després que es denunciés la seva desaparició a Reus. El cos, que presentava signes de mort violenta, no va ser identificat fins al 2014 mitjançant el programa d’identificació genètica Fènix. Per intentar trobar el responsable, els investigadors han difós tres proves clau: una fotografia de la víctima, imatges d’un home fent servir la seva targeta bancària en un caixer de Terrassa l’endemà de la desaparició, i un fragment de samarreta que podria pertànyer a l’autor del crim.

L’Agència de Ciberseguretat de Catalunya ha alertat, a través del seu informe Prospectives 2026, sobre l’ús massiu de la intel·ligència artificial (IA) en la ciberdelinqüència. Segons l’estudi, un 82,6% dels correus electrònics amb enllaços maliciosos ja utilitzen eines d’IA generativa per crear enganys “gairebé perfectes”, eliminant errors ortogràfics i fent-los pràcticament indistingibles del contingut legítim. La directora de l’agència, Laura Caballero, adverteix que aquesta sofisticació fa que les estafes siguin més creïbles, automatitzades i difícils de detectar per a l’ull humà. Aquesta tendència ha contribuït a un augment del 160% en el robatori de credencials, sent el ransomware o segrest de dades la principal amenaça per a les organitzacions. Davant d’aquesta situació, l’agència subratlla la importància de la prevenció, la sensibilització ciutadana i l’adopció de mesures com contrasenyes robustes.