La Fiscalia de Barcelona ha conclòs la primera investigació emparada per la llei de memòria democràtica sobre les tortures patides per Blanca Serra i la seva germana a la comissaria de Via Laietana el 1977. El ministeri públic considera els fets provats i els qualifica de crims contra la humanitat, reconeixent que agents de la Brigada Político-Social van exercir violència física i psíquica contra elles per la seva activitat política. Tot i atribuir a Blanca Serra la condició de víctima del franquisme, la Fiscalia ha sol·licitat l’arxivament provisional de la causa. La decisió es fonamenta en la impossibilitat d’identificar els autors materials de les tortures després de practicar diverses diligències. Aquesta resolució no impedeix l’exercici d’altres accions judicials per la via civil.

Una incidència en el sistema de senyalització a l’estació de Sant Vicenç de Calders ha provocat una interrupció significativa en la circulació de diverses línies de Rodalies i Regionals. L’avaria, identificada per Adif, ha afectat les línies R2 Sud i R4, així com les regionals R13, R14, R15, R16 i R17, amb talls en trams clau que connecten amb l’estació. Per fer front a la situació, Rodalies va gestionar un servei alternatiu per carretera per als usuaris afectats. Tot i que la circulació ferroviària es va poder restablir durant la tarda del mateix dia, es va decidir mantenir el servei d’autobusos per complementar el transport. Aquesta incidència se suma a les afectacions ja existents en aquestes línies a causa de les obres de millora als túnels del Garraf.

La tensió a l’Orient Mitjà ha augmentat dràsticament amb una sèrie d’atacs a infraestructures energètiques vitals. Els Estats Units han bombardejat objectius militars a l’illa de Kharq, el centre neuràlgic des d’on l’Iran exporta el 90% del seu petroli. Tot i que les instal·lacions petrolieres no van ser afectades, el president Donald Trump ha amenaçat de reconsiderar-ho. Paral·lelament, Trump ha advertit que autoritzarà la destrucció del jaciment de gas South Pars, el més gran del món, si l’Iran torna a atacar Qatar. Aquesta amenaça sorgeix després que un atac previ d’Israel a South Pars provoqués una represàlia iraniana contra la planta de gas de Ras Laffan a Qatar, causant-hi “greus danys”. Aquesta escalada posa en perill el subministrament energètic global i ja ha tingut repercussions en els mercats.

Un atac conjunt d’Israel i els Estats Units contra el jaciment de gas Pars Sud, el més gran del món i compartit entre l’Iran i Qatar, ha desencadenat una greu escalada de tensió regional. En resposta, Teheran ha declarat una “guerra econòmica a gran escala”, llançant atacs de represàlia contra infraestructures energètiques a l’Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units, Qatar i Bahrain. L’ofensiva ha provocat una reacció internacional contundent: Qatar l’ha qualificat de “perillosa i irresponsable”, mentre que Emmanuel Macron ha demanat una “moratòria” sobre atacs a instal·lacions civils. La posició dels Estats Units ha estat ambigua, amb Donald Trump afirmant inicialment que no n’estava informat. L’incident ha tingut un impacte econòmic immediat, provocant una caiguda de borses com el Dow Jones i un fort augment del preu del petroli Brent i del gas.

El sector educatiu de Catalunya ha protagonitzat una setmana de vaga territorial convocada per sindicats com USTEC-STEs, Aspepc, La Intersindical-CSC i la CGT, amb el suport de Revolta Pagesa. Les mobilitzacions s’han centrat en talls de carreteres diaris a vies principals com l’AP-7 a Girona, l’AP-2 a Montblanc i la C-58 al Vallès, afectant la circulació a tot el territori. El motiu principal de la protesta és el rebuig a l’acord de millores laborals signat pel govern amb els sindicats CCOO i la UGT, que els manifestants consideren insuficient. Exigeixen una nova negociació per aconseguir millores salarials superiors, una reducció efectiva de les ràtios d’alumnes i una disminució de la càrrega burocràtica. Les protestes culminaran amb una manifestació unitària a Barcelona.

El Nou Congrés de Cultura Catalana ha culminat un procés de tres anys de debats amb un acte de cloenda al MNAC, on s’ha fet una crida a reforçar l’autoestima nacional. Inspirat en la fita històrica del 1975, aquest moviment de creació col·lectiva ha mobilitzat més de 10.000 persones i 500 ponents per repensar el present i el futur dels Països Catalans davant els reptes actuals. Les conclusions, articulades al voltant de quatre eixos —cures, territori, comunicació i cohesió—, han subratllat de manera central el paper de la llengua catalana com a eina fonamental de cohesió i construcció de comunitat. Figures com Agustí Alcoberro i Esteve Plantada han destacat que no es tracta d’un punt final, sinó d’un punt de partida per generar noves línies de treball que tinguin un impacte real en les polítiques culturals i socials.

Un estudi de l’Agència Europea de les Drogues (EUDA) basat en l’anàlisi d’aigües residuals revela un augment dràstic del consum de drogues. La troballa més destacada és que la detecció de cocaïna a Barcelona es va triplicar el 2025, amb un increment del 185% respecte a l’any anterior, situant la ciutat entre les 20 primeres d’Europa. Lleida també va registrar un augment significatiu, duplicant la presència d’aquesta substància. Aquesta tendència s’alinea amb la situació europea, on el consum de cocaïna va créixer un 22% i el de ketamina un 41%, mentre que el d’MDMA va disminuir un 16%. Segons Mireia Ventura, d’Energy Control, l’increment a Barcelona s’explica per factors com el turisme i una major puresa de la droga. Cal destacar que Tarragona, anteriorment una de les ciutats amb més consum, s’ha retirat de l’estudi.

El conflicte armat entre els Estats Units, Israel i l’Iran ha provocat el bloqueig de l’estret d’Ormuz, generant una greu disrupció en el subministrament mundial de petroli i matèries primeres. Aquesta situació ha disparat el preu del barril de Brent per sobre dels 100 dòlars, causant un augment immediat dels carburants a Espanya, amb la gasolina superant els 1,71 €/l i el dièsel els 1,84 €/l. L’impacte s’estén a l’encariment de fertilitzants com la urea, afectant l’agricultura i traslladant-se a la cistella de la compra, amb pujades destacades en productes com els ous (30,1%). Com a resposta a la incertesa i el risc d’inflació, la Reserva Federal dels EUA, presidida per Jerome Powell, i el Banc Central Europeu han optat per mantenir els tipus d’interès sense canvis, mentre que el Govern espanyol prepara un paquet de mesures per pal·liar els efectes econòmics.

L’escalada de tensió entre l’Iran i Israel s’ha intensificat amb una sèrie d’atacs i represàlies mútues. La Guàrdia Revolucionària iraniana va llançar una ofensiva amb míssils sobre Tel-Aviv en venjança per la mort d’alts càrrecs com Alí Larijaní, provocant almenys dues víctimes mortals a Ramat Gan. Com a resposta, el ministre de Defensa israelià, Israel Katz, va confirmar la mort del ministre d’Intel·ligència iranià, Ismail Jatib, en un bombardeig. El conflicte s’ha estès regionalment, amb atacs iranians a l’ambaixada dels Estats Units a Bagdad i a bases als Emirats Àrabs Units. Israel, per la seva banda, ha bombardejat la central nuclear de Bushehr sense causar danys greus i ha llançat una ofensiva al Líban contra Hezbollah, que ha deixat almenys 17 morts a Beirut i altres zones.

El Govern de la Generalitat, liderat per Salvador Illa, ha acordat amb Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) la retirada del projecte de pressupostos per evitar una derrota parlamentària imminent. La negociació es trobava en un punt mort a causa de l’esmena a la totalitat presentada per ERC, que exigia com a condició prèvia el compliment de l’acord per a la gestió del 100% de l’IRPF. Amb aquest nou pacte, ERC, amb Oriol Junqueras al capdavant, ha flexibilitzat la seva postura i ja no considera l’IRPF una línia vermella per negociar, tot i que continua sent un objectiu important. A canvi, ambdues formacions es comprometen a negociar uns nous comptes abans de l’estiu. Mentrestant, l’executiu aprovarà un suplement de crèdit d’entre 5.000 i 6.000 milions d’euros per finançar els serveis públics, mantenint els acords previs amb els Comuns.