L’escalada de tensió entre l’Iran i Israel s’ha intensificat amb una sèrie d’atacs i represàlies mútues. La Guàrdia Revolucionària iraniana va llançar una ofensiva amb míssils sobre Tel-Aviv en venjança per la mort d’alts càrrecs com Alí Larijaní, provocant almenys dues víctimes mortals a Ramat Gan. Com a resposta, el ministre de Defensa israelià, Israel Katz, va confirmar la mort del ministre d’Intel·ligència iranià, Ismail Jatib, en un bombardeig. El conflicte s’ha estès regionalment, amb atacs iranians a l’ambaixada dels Estats Units a Bagdad i a bases als Emirats Àrabs Units. Israel, per la seva banda, ha bombardejat la central nuclear de Bushehr sense causar danys greus i ha llançat una ofensiva al Líban contra Hezbollah, que ha deixat almenys 17 morts a Beirut i altres zones.

El Govern de la Generalitat, liderat per Salvador Illa, ha acordat amb Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) la retirada del projecte de pressupostos per evitar una derrota parlamentària imminent. La negociació es trobava en un punt mort a causa de l’esmena a la totalitat presentada per ERC, que exigia com a condició prèvia el compliment de l’acord per a la gestió del 100% de l’IRPF. Amb aquest nou pacte, ERC, amb Oriol Junqueras al capdavant, ha flexibilitzat la seva postura i ja no considera l’IRPF una línia vermella per negociar, tot i que continua sent un objectiu important. A canvi, ambdues formacions es comprometen a negociar uns nous comptes abans de l’estiu. Mentrestant, l’executiu aprovarà un suplement de crèdit d’entre 5.000 i 6.000 milions d’euros per finançar els serveis públics, mantenint els acords previs amb els Comuns.

El rei Felip VI ha reconegut que hi va haver “molt abús” durant la conquesta d’Amèrica, unes paraules considerades un gest diplomàtic cap a Mèxic. Aquesta declaració es produeix després que la presidenta mexicana, Claudia Sheinbaum, el convidés a un partit del Mundial de futbol a Guadalajara. Sheinbaum ha valorat positivament les paraules del monarca com un “gest d’acostament”, tot i que ha admès que no compleixen totes les expectatives del seu país, que històricament ha reclamat una disculpa formal. A Espanya, la declaració ha generat una forta controvèrsia política. Mentre el Govern espanyol ha donat suport al rei, el PP, liderat per Alberto Núñez Feijóo, i Vox han criticat durament les seves paraules, defensant el llegat de la conquesta. Per la seva banda, partits d’esquerra com Sumar o els Comuns han considerat el gest positiu però insuficient per no incloure una petició de perdó.

La Comissió d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona ha donat l’aprovació definitiva al projecte executiu per a la connexió del Trambaix i el Trambesòs a través de l’avinguda Diagonal, amb el suport del PSC, BComú i ERC i el rebuig de Junts, PP i Vox. Malgrat aquest pas decisiu, l’inici de les obres depèn de l’aprovació dels pressupostos tant a l’Ajuntament com a la Generalitat de Catalunya. La tinenta d’alcaldia Laia Bonet ha confirmat que els propers tràmits són l’aprovació per part de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) i la signatura d’un conveni de finançament. El projecte, amb una durada prevista de 40 mesos, inclou la reurbanització de 2,8 quilòmetres per guanyar espai verd i per a vianants, així com el desdoblament del col·lector de la Diagonal, una infraestructura clau per a la resiliència climàtica.

El director del Centre Nacional contra el Terrorisme dels Estats Units, Joe Kent, ha presentat la seva dimissió al president Donald Trump com a rebuig a la guerra contra l’Iran. En una carta pública, Kent, que és el primer alt càrrec de l’Administració Trump a renunciar per aquest motiu, sosté que l’Iran no constituïa una “amenaça imminent” per a la nació. L’exdirector atribueix l’inici del conflicte a la “pressió d’Israel i el seu poderós lobby”, acusant alts funcionaris israelians d’impulsar una “campanya de desinformació” per crear un clima bèl·lic. Kent, veterà de l’Exèrcit, compara aquesta tàctica amb la que va portar els EUA a la guerra de l’Iraq i insta Trump a canviar de rumb, recordant-li les seves promeses electorals de no involucrar-se en guerres a l’Orient Mitjà.

El govern d’Israel ha anunciat l’assassinat de dues figures clau del règim iranià en una sèrie de bombardejos. Les víctimes són Ali Larijani, secretari del Consell Suprem de Seguretat Nacional, i Gholamreza Soleimani, cap de la força paramilitar Basij. Segons el ministre de Defensa israelià, Israel Katz, aquestes accions formen part de l’estratègia ordenada pel primer ministre Benjamin Netanyahu per desmantellar la cúpula iraniana. Després d’una confusió inicial, la mort de Larijani, considerat l’home més poderós de l’Iran després del recent decés de l’aiatol·là Ali Khamenei, va ser confirmada. La seva eliminació representa un cop significatiu a l’estructura de poder de Teheran i a les possibles vies diplomàtiques, ja que era vist com una figura pragmàtica. Aquests atacs s’emmarquen en una escalada de tensió regional que també inclou el tancament de l’estret d’Ormuz per part de l’Iran.

Uns atacs aeris del Pakistan sobre Kabul dilluns a la nit van causar centenars de morts i ferits, segons el règim talibà. Un dels principals objectius bombardejats va ser un centre de rehabilitació per a drogodependents, on testimonis van relatar que la majoria de les víctimes eren pacients i civils. El govern afganès acusa el Pakistan d’un atac brutal, mentre que les autoritats pakistaneses neguen rotundament aquestes afirmacions. Islamabad assegura que els seus objectius eren exclusivament militars i terroristes, concretament magatzems del grup insurgent Tehreek-e-Taliban Pakistan (TTP), i qualifica la versió talibana de “tergiversació dels fets”. Aquests bombardejos s’emmarquen en el conflicte obert que enfronta els dos països des de fa setmanes.

El sector educatiu català viu una setmana de vagues convocada pels sindicats USTEC, Professors de Secundària, CGT i la Intersindical. Les mobilitzacions, que inclouen aturades territorialitzades de dilluns a dijous i una vaga general a tot Catalunya divendres, sorgeixen com a rebuig a l’acord signat entre el Departament d’Educació i els sindicats CCOO i UGT, considerat “insuficient”. Aquesta oposició va ser ratificada en una consulta on gairebé el 95% de més de 42.000 docents van votar en contra del pacte. Els sindicats convocants, amb la portaveu d’USTEC Iolanda Segura al capdavant, exigeixen la reobertura de les negociacions per aconseguir millores salarials reals per recuperar el poder adquisitiu, una reducció efectiva de ràtios i més recursos per a l’escola inclusiva. Per la seva banda, el Departament d’Educació, a través d’Ignasi Giménez, ha declarat que no reobrirà les negociacions.

Diversos accidents mortals han tingut lloc en diferents contextos durant els darrers dies. A Xile, el conegut influencer gastronòmic Benjamin Wood va morir juntament amb el seu pare, Norman Ray Wood, i la seva dona, María José Duarte Ureta, en un intent heroic de rescatar una dona, Patricia Pilar Bello Labe, que també va morir. Segons el servei mèdic legal de Xile, la causa de les quatre morts va ser asfíxia per immersió. Aquest succés s’afegeix a altres fatalitats, com la d’un home de 28 anys que va morir al Pilar de la Foradada en caure d’un penya-segat d’uns 10 metres mentre intentava recuperar unes ulleres. A més, a Sant Miquel de Balenyà, un operari de 34 anys va perdre la vida en un accident laboral a l’empresa Embutidos Monells després de quedar atrapat en una màquina que manipulava.

El Partit Popular d’Alberto Núñez Feijóo ha guanyat les eleccions a Castella i Lleó, però continua depenent de Vox per formar govern, una situació que es repeteix a Extremadura i l’Aragó. Malgrat aquesta dependència, el resultat enforteix Feijóo, ja que per primera vegada en aquest cicle electoral el PP ha crescut més que l’extrema dreta. L’ascens del partit de Santiago Abascal s’ha vist frenat, quedant per sota de les expectatives, un fet que s’atribueix a la irrupció d’Alvise Pérez i, sobretot, a l’impacte de la postura “No a la guerra” de Pedro Sánchez. Aquesta estratègia hauria mobilitzat l’electorat d’esquerres, donant un resultat inesperadament bo al PSOE de Carlos Martínez, i alhora hauria penalitzat Vox pel seu suport acrític a Trump. Ara, Feijóo pressiona per tancar pactes de govern, mentre Abascal es mostra disposat a negociar per tornar als executius.