Milers de persones, majoritàriament dones, s’han manifestat a ciutats d’arreu del món durant el 8 de març, Dia Internacional de les Dones, per reivindicar la igualtat i denunciar la violència masclista i el patriarcat. Aquestes mobilitzacions globals, presents a llocs com Barcelona, Madrid, Roma o Kíiv, han incorporat enguany un fort component pacifista, amb crides a la pau i mostres de solidaritat amb les víctimes dels conflictes a Palestina, Ucraïna i l’Iran. En aquesta mateixa línia, Barcelona també ha acollit una concentració específica organitzada per Aturar la Guerra a Catalunya, que forma part de 150 protestes simultànies a tot l’Estat. Aquesta mobilització ha condemnat els atacs internacionals contra l’Iran i ha exigit la fi del genocidi a Gaza, connectant la lluita per la pau al Pròxim Orient amb les reivindicacions feministes internacionals.

El filòsof i sociòleg alemany Jürgen Habermas, un dels pensadors més influents del segle XX i referent de la segona generació de l’Escola de Frankfurt, ha mort als 96 anys a la ciutat de Starnberg, segons ha confirmat la seva editorial, Suhrkamp. Durant la seva carrera, iniciada a l’Institut de Recerca Social al costat de Theodor W. Adorno, va desenvolupar conceptes clau com la “raó comunicativa”. Les seves obres més destacades inclouen La transformació estructural de l’esfera pública i la seva obra principal, Teoria de l’acció comunicativa. Habermas va ser catedràtic a la Universitat de Frankfurt i director de l’Institut Max Planck, i va mantenir un ferm compromís amb la realitat, pronunciant-se sobre conflictes contemporanis. La seva trajectòria va ser reconeguda amb nombrosos guardons, entre els quals destaca el Premi Príncep d’Astúries de Ciències Socials l’any 2003.

L’ofensiva militar iniciada pels Estats Units i Israel contra l’Iran no avança segons els plans de Donald Trump i Benjamin Netanyahu, ja que el règim iranià no s’ha enfonsat malgrat els danys rebuts. En canvi, el conflicte ha generat una greu crisi a tot l’Orient Mitjà, especialment a l’Iraq, que s’ha convertit en un camp de batalla i veu la seva economia, dependent del petroli, a prop del col·lapse per la paralització de les exportacions des de ports com Bàssora. La resistència asimètrica de Teheran, incloent-hi el tancament de l’estret d’Ormuz, ha disparat el preu mundial del petroli. Milícies proiranianes com les Forces de Mobilització Popular ataquen interessos nord-americans a l’Iraq, agreujant la inestabilitat. Ara, Washington s’enfronta a un conflicte sense una sortida clara, atrapat entre declarar una victòria prematura o arriscar-se a una escalada de conseqüències imprevisibles.

El Govern espanyol, liderat per Pedro Sánchez, ha adoptat una posició pròpia davant la crisi amb l’Iran, distanciant-se de Washington amb una ferma postura de “no a la guerra”. Aquesta decisió, que implica un xoc polític amb la Casa Blanca i la negativa a permetre l’ús de les bases militars de Rota i Morón, s’interpreta com una estratègia per convertir la política exterior en una eina de política domèstica. Aquesta maniobra, anomenada “Operació Bandera”, busca reapropiar-se de la bandera espanyola com a símbol d’una sobirania progressista i redefinir el patriotisme. L’executiu aprofita l’efecte rally round the flag per cohesionar el seu electorat, però aquesta estratègia comporta riscos significatius, com un possible aïllament diplomàtic dins de l’OTAN i la Unió Europea i conseqüències econòmiques negatives per la dependència comercial i energètica amb els Estats Units.

Els Estats Units, sota les ordres de Donald Trump, han executat un intens bombardeig sobre l’estratègica illa de Kharg, un enclavament clau per a la indústria petroliera de l’Iran. Segons ha afirmat Trump, l’atac es va limitar a “objectius militars” i va evitar deliberadament la infraestructura energètica “per decència”, però va amenaçar de destruir-la si l’Iran continua bloquejant el pas de vaixells per l’estret d’Ormuz. En resposta, l’exèrcit iranià ha advertit que atacarà qualsevol infraestructura petroliera o econòmica a l’Orient Mitjà vinculada a empreses nord-americanes. Mitjans iranians han informat de més de quinze explosions a l’illa, que concentra el 90% de les exportacions de cru del país, però han confirmat que cap de les instal·lacions petrolieres ha resultat danyada en l’operació militar.

L’escalada de tensió a l’Orient Mitjà ha provocat un augment significatiu del preu del petroli, superant els 100 dòlars per barril, una situació que beneficia directament el pressupost de Rússia. Com a resposta per contenir l’espiral de preus, agreujada per l’amenaça de l’Iran de tancar l’estret d’Ormuz, l’administració de Donald Trump ha decidit aixecar temporalment les sancions al petroli rus que ja es troba en trànsit. Aquesta mesura, confirmada pel Departament del Tresor dels EUA, ha generat un fort rebuig entre els aliats europeus. Líders com Emmanuel Macron (França) i Friedrich Merz (Alemanya), juntament amb el president ucraïnès Volodímir Zelenski, han qualificat la decisió d’“error”, argumentant que soscava l’estratègia de pressió contra Vladímir Putin i enforteix econòmicament Moscou enmig de la guerra d’Ucraïna.

El conflicte a l’Orient Mitjà ha provocat un augment dràstic del preu del petroli, superant els 100 dòlars per barril, i ha generat una escalada de preus dels carburants a Catalunya. Aquesta situació ha causat que, per primer cop des de la guerra d’Ucraïna, el preu del dièsel superi el de la gasolina, un fenomen explicat per la dependència europea de les importacions de gasoil de zones ara en conflicte i una menor capacitat de refinament. L’encariment impacta greument en sectors clau com l’agricultura, la pesca i el transport, que adverteixen que no podran suportar els sobrecostos i reclamen mesures compensatòries urgents al govern, com bonificacions o rebaixes fiscals. Paral·lelament, associacions de consumidors com Facua i l’OCU han denunciat moviments especulatius per part de les benzineres, acusant-les d’apujar preus de manera injustificada sobre estocs comprats a un preu inferior, i demanen una limitació dels preus o una rebaixa de l’IVA.

Una consulta sindical impulsada pel sindicat USTEC, juntament amb la CGT i la Intersindical, ha revelat un rebuig massiu a l’acord educatiu signat entre el Departament d’Educació i els sindicats CCOO i UGT. En la votació, hi van participar gairebé 43.000 docents, la meitat de la plantilla, dels quals més de 40.000 (un 95%) van votar en contra del pacte. Aquest acord preveia un augment salarial progressiu d’uns 200 euros mensuals i un increment de la despesa educativa fins al 2029. No obstant això, USTEC el considera “insuficient” en matèria de salaris, ràtios i educació inclusiva. El resultat de la consulta ha estat interpretat com un suport majoritari a la vaga convocada i una exigència al Govern perquè torni a la taula de negociació per afrontar la crisi educativa.

L’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) ha presentat el seu Pla de Control Tributari per al 2026, una estratègia que reforça la lluita contra el frau fiscal amb un focus especial en l’economia digital i els grans patrimonis. El pla preveu una vigilància més estricta sobre les operacions amb criptomonedes, la fiscalitat dels influencers, els negocis en plataformes en línia i l’activitat a través de la neobanca. Per aconseguir-ho, l’AEAT aprofitarà noves fonts d’informació, destacant l’obtenció de dades mensuals sobre pagaments amb targeta per part de les entitats bancàries. Aquesta mesura busca detectar ingressos no declarats i patrimonis ocults. Paral·lelament, es mantindrà la pressió sobre sectors tradicionalment sensibles al frau, com la construcció i l’immobiliari, amb una atenció particular als lloguers turístics i de temporada.

Els Mossos d’Esquadra van detenir un home per la mort accidental d’un altre individu el 21 de desembre de 2025 en una zona de caça pròxima al camp del Nàstic de Tarragona. La víctima, que va rebre un tret per l’esquena, estaria relacionada amb una organització criminal dedicada al tràfic il·legal de llentiscle. Aquesta xarxa va ser desmantellada posteriorment al febrer per la Guàrdia Civil en una operació amb deu detinguts a Reus i Mataró. El grup criminal és acusat d’espoliar 991 tones d’aquest arbust protegit per exportar-lo als Països Baixos i de blanquejar uns 32 milions d’euros. El detingut per la mort va ser posat en llibertat provisional amb mesures cautelars, mentre la causa continua oberta per un delicte d’homicidi imprudent.