Les eleccions anticipades a l’Aragó, convocades pel president Jorge Azcón, han resultat en una victòria agredolça per al Partit Popular. Tot i mantenir-se com a primera força, el PP perd escons i es veu debilitat, mentre que Vox emergeix com el gran triomfador en doblar la seva representació i esdevenir una força decisiva per a la governabilitat. Aquesta estratègia, dissenyada per Alberto Núñez Feijóo per desgastar Pedro Sánchez, ha resultat contraproduent, ja que ara el PP aragonès depèn més de l’extrema dreta, un escenari similar al d’Extremadura. Per la seva banda, el PSOE, amb la candidata i exministra Pilar Alegría, ha patit una forta davallada, assolint un dels seus mínims històrics i demostrant les dificultats dels partits tradicionals per frenar l’onada de l’extrema dreta.

Els sindicats CCOO, UGT i Semaf mantenen la convocatòria de vaga ferroviària per als dies 9, 10 i 11 de febrer després del fracàs de les negociacions amb el Ministeri de Transports, dirigit per Óscar Puente. La mobilització, que afecta Renfe, Ouigo, Iryo i el transport de mercaderies, sorgeix del “malestar” general del sector i la creixent preocupació per la seguretat, agreujada pels recents accidents mortals a Adamuz (Còrdova) i Gelida. Els representants dels treballadors exigeixen un “canvi de model” estructural, més inversions en manteniment i infraestructures, i un augment de personal per recuperar els estàndards de seguretat. Malgrat que el govern ha descrit el diàleg com a “constructiu”, no s’ha assolit cap acord per desconvocar l’aturada, per la qual cosa s’han establert serveis mínims, que a Rodalies de Catalunya seran del 66% en hores punta.

Les eleccions autonòmiques a l’Aragó han resultat en una victòria agredolça per al Partit Popular de Jorge Azcón, que, tot i ser la força més votada, ha perdut dos escons i ha quedat amb 26. Aquesta situació frustra el seu objectiu d’aconseguir una majoria per governar en solitari i l’obliga a dependre de Vox, el gran guanyador de la jornada. La formació d’extrema dreta, liderada per Alejandro Nolasco, ha duplicat la seva representació fins als 14 diputats, fet que li atorga una posició de força decisiva per a la formació del govern. Per la seva banda, el PSOE de Pilar Alegría ha patit una severa desfeta, perdent cinc diputats i igualant el seu pitjor resultat històric a la comunitat. Aquests resultats confirmen un canvi de cicle polític, posen en qüestió l’estratègia de Pedro Sánchez de presentar ministres com a candidats i es perfilen com un indicador del panorama polític espanyol.

Les eleccions autonòmiques a l’Aragó han resultat en una victòria per al PP de Jorge Azcón, que ha obtingut 26 escons, tot i que el gran triomfador de la jornada ha estat Vox, que ha doblat la seva representació fins als 14 diputats. Aquest escenari confirma els temors del PP de repetir una “victòria amarga” com la d’Extremadura, ja que ara la seva dependència de l’extrema dreta per formar govern és significativament més gran. Per la seva banda, el PSOE, amb la candidata i exministra Pilar Alegría, ha patit una forta desfeta electoral, caient fins als 18 escons i igualant el seu pitjor resultat històric, la qual cosa representa un cop per a l’estratègia de Pedro Sánchez. La Chunta Aragonesista també ha duplicat els seus escons, mentre que formacions com Podem i el PAR han desaparegut de les Corts. Alegría ha assegurat que exercirà una oposició “responsable”.

El col·lectiu Revolta Pagesa ha organitzat una protesta al centre de Barcelona, plantant els seus tractors davant la seu del Departament d’Agricultura per commemorar les mobilitzacions de fa dos anys i exigir solucions. Els pagesos van passar la nit a la ciutat en un ambient festiu i reivindicatiu, amb la intenció d’aixecar el campament dissabte al migdia. Les seves principals reclamacions se centren en el rebuig a l’acord del Mercosur, la reducció de la burocràcia excessiva i la flexibilització dels protocols sanitaris. El portaveu, Jordi Ginabreda, va expressar la decepció del sector per la manca de suport ciutadà i va confirmar que, per precaució, no se sumarien a la manifestació per Rodalies, tot i mostrar-hi solidaritat. Ginabreda va lamentar el “cansament” dels pagesos davant la lentitud de l’administració per implementar canvis reals.

El tancament de la campanya per a les eleccions a l’Aragó va estar dominat per l’estratègia dels principals partits per contrarestar el previsible creixement de Vox. El Partit Popular, amb Alberto Núñez Feijóo i el candidat Jorge Azcón, va fer una crida al “vot útil”, qualificant el suport a Vox d’“inútil” i “populista”. No obstant això, en una acció paral·lela per atreure el vot jove, les Noves Generacions del partit van organitzar un polèmic acte a Saragossa amb l’activista ultra Vito Quiles, vinculat a Alvise. Des del PSOE, la candidata Pilar Alegría, acompanyada per Pedro Sánchez, va acusar Azcón d’adoptar un discurs d’odi per competir amb l’extrema dreta. Per la seva banda, el líder de Vox, Santiago Abascal, va respondre als atacs titllant el PP de “pallassos”.

Un escàndol urbanístic a Alacant ha provocat la dimissió de tres càrrecs públics, entre els quals la regidora d’Urbanisme, Rocío Gómez, i la directora general de Contractació, María Pérez-Hickman, després de descobrir-se que ells o els seus familiars eren beneficiaris d’habitatges de protecció pública a la Platja de Sant Joan. Arran de diverses denúncies per possibles delictes com prevaricació i frau, la Fiscalia Anticorrupció ha assumit la investigació del cas. L’alcalde, Luis Barcala, ha demanat disculpes públiques i ha impulsat la creació d’una comissió d’investigació municipal per revisar els 140 adjudicataris i detectar possibles irregularitats, tot i que l’oposició en bloc n’ha exigit la dimissió. L’alcalde ha promès contundència i ha obert un expedient a dos tècnics municipals mentre avança la investigació.

La pagesia catalana, liderada per Revolta Pagesa, ha organitzat una nova tractorada a Barcelona per commemorar els dos anys de les protestes que van mobilitzar el sector. Diverses columnes de tractors i vehicles provinents de tot el territori s’han concentrat davant del Departament d’Agricultura per exigir al Govern que compleixi els seus compromisos, en un context marcat per les recents mobilitzacions contra l’acord del Mercosur. El conseller Òscar Ordeig ha mostrat la seva disposició al diàleg. El balanç d’aquests dos anys de lluita és agredolç: mentre que portaveus com Jordi Ginabreda, del Gremi de la Pagesia Catalana, denuncien que la burocràcia no ha disminuït, altres veus com la de l’agricultora Anna Amir valoren positivament la major unitat del sector i la consciència ciutadana generada.

El Servei Català de Trànsit (SCT) ha anunciat el desplegament de sis nous radars mòbils a l’autopista AP-7, amb l’objectiu de convertir els seus 344 quilòmetres en una “zona de control de velocitat”. Segons va comunicar la consellera d’Interior, Núria Parlon, aquesta mesura busca reduir la sinistralitat i la mortalitat a la via, que ha experimentat un augment de trànsit des de la retirada dels peatges. Els nous dispositius, que se sumen als quatre ja existents, són mòbils, utilitzen tecnologia làser i es reubicaran periòdicament per mantenir una vigilància constant. Aquesta estratègia es complementa amb controls específics dels Mossos d’Esquadra al transport de mercaderies per evitar accidents per manca de descans. La decisió es basa en l’èxit dels radars anteriors, que han demostrat reduir els accidents significativament i van permetre tramitar 585.000 sancions amb els primers quatre carros.

La quinzena edició del Festival Llum BCN se celebrarà del 6 al 8 de febrer de 2026 al barri del Poblenou, transformant el districte de Sant Martí sota el lema “Paisatges nocturns”. Organitzat per l’Institut de Cultura de Barcelona, l’esdeveniment gratuït presentarà 33 instal·lacions, majoritàriament a l’aire lliure, creades per 12 artistes professionals i 18 escoles universitàries de disseny, arts i arquitectura. Entre els participants destacats hi ha el cineasta Albert Serra, que debutarà amb l’obra “Aquesta nit” a la façana del Disseny Hub, l’artista Laia Estruch i l’estudi austríac MO:YA. El festival, comissariat per Maria Güell i amb la col·laboració de la curadora internacional Birgit Lill-Schnabl, proposa redescobrir l’espai urbà a través de l’art, la llum i la tecnologia, organitzant les obres en tres itineraris diferents.