En ple procés de refundació de l’espai a l’esquerra del PSOE, la vicepresidenta Yolanda Díaz ha anunciat que no serà la candidata a les pròximes eleccions generals del 2027. Aquesta decisió, que ha qualificat de “pas molt meditat”, arriba després de la seva sonada absència a l’acte “Un pas endavant”, organitzat per Sumar, Esquerra Unida, Més Madrid i els Comuns per rellançar la coalició. Díaz justifica la seva renúncia per donar temps a les formacions polítiques perquè defineixin el seu propi full de ruta i lideratge, tot i que ha assegurat que continuarà al govern fins al final de la legislatura. Aquesta reconfiguració es produeix en un context d’incertesa, amb l’exclusió de Podem, la relació trencada, i els dubtes sobre la continuïtat d’aliats clau com Compromís i la Chunta Aragonesista.

L’aprovació dels pressupostos de la Generalitat es troba en una situació crítica a causa del xoc entre el Govern de Salvador Illa i Esquerra Republicana. El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha anunciat que el seu partit presentarà una esmena a la totalitat si en un termini de 15 dies no s’arriba a un acord per a la cessió de la recaptació de l’IRPF. Malgrat l’ultimàtum, Illa ha mostrat un to conciliador, estenent la mà als republicans i assegurant que complirà tots els pactes. No obstant això, ERC, a través del seu portaveu parlamentari Josep Maria Jové, manté la seva posició i insisteix que no negociarà sense garanties prèvies, instant Illa a pressionar el PSOE. Aquesta tensió deixa en l’aire el futur dels comptes, que el Govern preveu aprovar aquest divendres sense tenir encara els suports necessaris.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha reprès la seva activitat política després d’una baixa mèdica enmig d’un període de gran tensió per al seu govern. Durant la seva absència, l’executiu ha hagut de gestionar el caos a Rodalies, considerat la pitjor crisi del servei, a més de protestes de la pagesia, el professorat i el personal mèdic. En la seva tornada, Illa ha blindat el seu gabinet, defensant la gestió de la consellera Sílvia Paneque i descartant una qüestió de confiança. Paral·lelament, el Parlament de Catalunya ha reclamat per unanimitat la seva compareixença per donar explicacions sobre el que l’oposició qualifica de “col·lapse” del país. Ara, el president centra els seus esforços a negociar els pressupostos amb els seus socis, Esquerra Republicana i els Comuns, una aprovació que considera clau per reforçar la seva posició.

El Parlament Europeu ha ajornat la ratificació de l’acord comercial amb els Estats Units a causa de la incertesa jurídica provocada per una sentència del Tribunal Suprem nord-americà que declara il·legals els aranzels imposats pel president Donald Trump. En resposta a la decisió judicial, Trump va amenaçar amb gravàmens encara més elevats, posant en risc el pacte que limitava les taxes sobre productes europeus a un màxim del 15%. La Comissió de Comerç de l’Eurocambra, liderada per Bernd Lange, va exigir “claredat i certesa jurídica” abans de procedir, sent aquesta la segona vegada que es frena el procés després de la crisi de Groenlàndia. Malgrat la situació, el comissari de Comerç, Maros Sefcovic, ha assegurat que els seus homòlegs nord-americans, com Jamieson Greer, s’han compromès a respectar el tractat, i ha instat l’Eurocambra a continuar amb la seva tramitació.

La investigació del cas Epstein al Regne Unit ha provocat la detenció de l’expríncep Andreu Mountbatten-Windsor i de l’exministre laborista Peter Mandelson. Ambdós són investigats per un presumpte delicte de mala conducta en càrrec públic, acusats d’haver filtrat informació confidencial al financer nord-americà. Andreu ho hauria fet durant la seva etapa com a enviat especial de comerç (2001-2011), mentre que Mandelson hauria compartit dades sensibles sent ministre del govern de Gordon Brown. L’escàndol ha generat una crisi a Downing Street i al Palau de Buckingham, i ha portat el Parlament britànic a aprovar la publicació dels documents sobre el nomenament d’Andreu, un càrrec pel qual el mateix Mandelson hauria pressionat. Tot i que el delicte contempla penes de fins a cadena perpètua, els experts ho consideren poc probable, però no descarten anys de presó.

La investigació de l’accident ferroviari d’Adamuz, que va provocar 46 morts, s’ha convertit en una complexa macrocausa judicial a càrrec de la jutgessa Cristina Pastor, amb 34 denúncies de víctimes ja rebudes. Enmig de les indagacions de la Guàrdia Civil i la Comissió d’Investigació d’Accidents Ferroviaris (CIAF), ha esclatat una polèmica al voltant d’Adif. L’empresa pública és acusada d’haver retirat materials de la via sense autorització judicial dies després del sinistre. Adif, amb el suport del secretari d’Estat de Transports, José Antonio Santano, defensa que va actuar per “preservar” les peces, argumentant que no estaven precintades i que altrament s’haurien destruït. Malgrat les justificacions, l’autoritat judicial ha ordenat a Adif la restitució immediata del material i ha prohibit qualsevol actuació futura sense un permís explícit.

La presidenta del Museu del Louvre, Laurence des Cars, ha presentat la seva dimissió arran d’una successió de greus incidents que han afectat la institució. La renúncia ha estat acceptada pel president francès, Emmanuel Macron, qui l’ha descrita com un “acte de responsabilitat” necessari per donar un nou impuls al museu. La crisi es va intensificar amb l’espectacular robatori de les joies de la Corona francesa l’octubre de 2025, un fet que va destapar importants fallades de seguretat, sistemes obsolets i falta de personal. A aquest esdeveniment, conegut com “el robatori del segle”, s’hi van sumar un frau d’entrades a gran escala, una vaga de treballadors per les males condicions de l’edifici, inundacions i problemes estructurals. La sortida de Des Cars busca facilitar la implementació del projecte de modernització “Louvre-Nouvelle Renaissance”.

El judici a la família Pujol Ferrusola a l’Audiència Nacional ha viscut una setmana clau amb la declaració dels principals responsables de l’anomenada “policia patriòtica”. Els excomandaments José Manuel Villarejo, Eugenio Pino i Marcelino Martín-Blas van negar haver investigat els comptes bancaris de la família a Andorra o haver pressionat testimonis com Victoria Álvarez. Les seves compareixences van estar marcades per contradiccions, faltes de memòria i acusacions mútues sobre la seva implicació en l’‘Operació Catalunya’. Villarejo va destacar per les seves respostes evasives, intentant eludir les preguntes apel·lant a la seva imputació a Andorra i a la seva edat, fet que va obligar el president del tribunal a advertir-lo del seu deure de dir la veritat. Aquestes sessions també van incloure les declaracions dels exconsellers Ramon Espadaler i Salvador Milà.

Durant les obres d’ampliació del Gran Hotel Barcino, al subsòl de la Casa Requesens, s’ha produït una de les troballes arqueològiques més importants de les últimes dècades sobre la Barcelona romana. S’ha descobert un paviment monumental de pedra de Montjuïc pertanyent al fòrum de Bàrcino, datat a l’època de la fundació de la colònia. La seva disposició ha revelat que el fòrum estava orientat de mar a muntanya, alineat amb el decumanus, el que suposa un gir de 90 graus en la interpretació tradicional de l’urbanisme de la ciutat, que fins ara el situava paral·lel al cardo. Aquesta descoberta, supervisada pel Servei d’Arqueologia de Barcelona, obliga a replantejar la planificació urbana de l’època, posant en dubte l’orientació d’edificis clau com el Temple d’August. L’espai serà museïtzat dins de l’hotel i es podrà visitar puntualment.

L’exambaixador del Regne Unit als Estats Units i exministre laborista, Peter Mandelson, ha estat detingut per la policia britànica sota sospita de mala conducta en un càrrec públic a causa dels seus vincles amb el delinqüent sexual Jeffrey Epstein. Aquesta acció policial, que segueix la recent detenció del príncep Andreu pel mateix motiu, es fonamenta en documents publicats pel Departament de Justícia dels Estats Units. Segons la investigació, Mandelson hauria rebut pagaments d’Epstein i li hauria filtrat informació confidencial quan era ministre al govern de Gordon Brown, incloent-hi detalls sobre un rescat de 500.000 milions d’euros a l’Eurozona i la venda d’actius estatals. L’escàndol ha provocat un terratrèmol polític que amenaça el lideratge del primer ministre, Keir Starmer, qui va nomenar Mandelson ambaixador a Washington.