La política exterior de Donald Trump durant el seu segon mandat ha virat cap a un intervencionisme agressiu, culminant en un conflicte amb l’Iran, que contrasta amb la seva promesa inicial de “America First”. Aquesta decisió, influenciada per Benjamin Netanyahu, ha provocat una fractura sense precedents dins del moviment MAGA. Figures influents com Tucker Carlson i Megyn Kelly critiquen obertament la guerra, considerant-la una traïció als votants i un servei als interessos d’Israel. A escala internacional, l’ofensiva compromet la seguretat energètica de la Xina, un dels principals compradors de petroli iranià, tot i que Pequín ha preparat reserves estratègiques. Malgrat l’aparent impuls bèl·lic, el mateix Trump es debat entre el desig de victòries simbòliques i la preocupació per l’impacte econòmic negatiu d’una guerra prolongada en les seves inversions i en la borsa.

L’accés a l’habitatge a Catalunya es caracteritza per un increment mitjà del preu del 9,1% el 2025 i una forta disparitat territorial. Segons el Portal Estadístic del Notariat, comprar un immoble a Lleida requereix 3,2 anys de renda, mentre que a Barcelona la xifra s’eleva a 6,9 anys. A la capital catalana, tot i que una hipoteca pot ser mensualment més assequible que un lloguer, la principal barrera és l’estalvi inicial necessari, que supera els 103.000 euros, segons un informe d’Idealista. Aquesta dificultat se suma a un mercat de lloguer tensionat, amb una caiguda de l’oferta del 28%. Per fer front a aquesta problemàtica, la Generalitat de Catalunya, a través de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, ha activat ajudes com el Bo Lloguer Jove, una subvenció de 250 euros mensuals per a joves d’entre 18 i 35 anys.

La tensió entre els Estats Units i l’Iran ha escalat amb declaracions creuades. El president nord-americà, Donald Trump, ha afirmat que continuarà la guerra fins a aconseguir una “rendició incondicional” de l’Iran, assegurant que el seu exèrcit està pràcticament delmat i que els EUA estan guanyant de manera contundent. A més, Trump ha culpat directament l’Iran d’un bombardeig a una escola de nenes que va causar 175 morts, una acusació que el seu secretari de Guerra, Pete Hegseth, ha secundat. Per la seva banda, la Guàrdia Revolucionària de l’Iran ha respost amb contundència, rebutjant les paraules de Trump i advertint que tenen la capacitat d’“expandir” el conflicte. L’organisme militar iranià sosté que els seus míssils són ara més potents i amenaça de bloquejar el pas de petroli per l’estratègic estret d’Ormuz, demostrant una postura de desafiament davant les declaracions de victòria nord-americanes.

En el judici a la família Pujol a l’Audiència Nacional, diversos inspectors de la UDEF han testificat sobre la fortuna familiar a Andorra. Un dels agents ha xifrat en prop de 5.000 milions de pessetes (30 milions d’euros) els diners en efectiu i d’origen desconegut que els germans Pujol Ferrusola haurien ingressat de forma “coordinada” i sistemàtica entre 1992 i 2004. Segons la policia, aquestes operacions, juntament amb inversions financeres, buscaven “crear capes per blanquejar diners”. Entre els moviments sospitosos, s’ha analitzat un presumpte préstec fictici de 900.000 euros entre Josep Pujol Ferrusola i l’empresari Jorge Barrigón. El comandament principal de la investigació ha afirmat que la família exercia un “domini fàctic sobre les institucions”, encara que ha admès no poder vincular comissions a adjudicacions concretes i la manca de profunditat en certs aspectes dels seus informes.

Després de la mort d’Ali Khamenei en un atac, el Consell d’Experts de l’Iran ha nomenat el seu fill, Mojtaba Khamenei, com a nou líder suprem, en un clar desafiament a les advertències del president nord-americà Donald Trump. Aquesta elecció representa un missatge de continuïtat i fermesa del règim xiïta davant la pressió externa. Mojtaba Khamenei, de 56 anys i amb un perfil públic discret, compta amb el suport explícit de la Guàrdia Revolucionària, que ha rebut més autonomia per prendre decisions militars. Els analistes interpreten el seu nomenament com una consolidació del poder dels ultraconservadors, que no tenen intenció de cedir. No obstant això, la decisió comporta riscos interns, ja que trenca amb la promesa de no establir una successió hereditària i podria conduir l’Iran cap a un model de govern més rígid i centrat en la seguretat.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha declarat que la guerra contra l’Iran, iniciada fa deu dies per un atac coordinat dels Estats Units i Israel, està “pràcticament acabada” i avança “molt per davant” del calendari previst, assegurant que el règim iranià ja no té capacitat militar. En aquest context, Trump ha anunciat que aixecarà algunes sancions sobre el petroli per contenir la pujada de preus i ha afirmat que considera “prendre el control” de l’estret d’Ormuz. Paral·lelament, ha qualificat de “gran error” l’elecció de Mojtaba Khamenei com a nou líder suprem de l’Iran, advertint que no durarà sense l’aprovació de Washington. Aquestes declaracions contrasten amb les xifres del Ministeri de Salut iranià, que ja reporta 1.200 morts i més de 10.000 ferits des de l’inici del conflicte.

Un jutjat de Madrid ha admès a tràmit una segona denúncia per una presumpta agressió sexual contra l’expolític Íñigo Errejón. La denunciant, una actriu que ha demanat mantenir l’anonimat i ser considerada testimoni protegit, acusa Errejón d’haver-la violat al seu domicili l’octubre de 2021, només vuit dies després dels fets denunciats per l’actriu Elisa Moulià. Aquesta nova acció judicial se suma al cas obert per la denúncia de Moulià, un procés que continua endavant malgrat que la Fiscalia ha demanat l’absolució de l’expolític en considerar que hi va haver consentiment. Les acusacions, que van començar de forma anònima i van incloure una tercera denúncia per part d’Aída Nízar que va ser desestimada per prescripció, van provocar la dimissió d’Errejón de tots els seus càrrecs i la seva retirada de la vida política.

Després de l’assassinat del seu pare, l’aiatol·là Ali Khamenei, en un atac conjunt dels Estats Units i Israel, Mojtaba Khamenei ha estat designat nou líder suprem de l’Iran per l’Assemblea d’Experts. Aquest clergue de 56 anys, amb rang de hojatoleslam, era considerat un poder a l’ombra i la mà dreta del seu pare, amb forts vincles amb la Guàrdia Revolucionària. El seu nomenament unànime és vist com un acte de desafiament cap a Donald Trump, qui ja ha advertit que el nou líder “no durarà gaire” sense el seu vistiplau. La decisió ha generat controvèrsia per instaurar una successió hereditària, evocant la monarquia enderrocada el 1979. Mojtaba, que ja estava sota sancions nord-americanes, és acusat per l’oposició de reprimir violentament la dissidència i el seu ascens tanca la porta a una sortida negociada del conflicte.

La negociació dels pressupostos de la Generalitat es troba en un punt mort, amb el Govern de Salvador Illa pendent del suport d’ERC. Els republicans han presentat una esmena a la totalitat i condicionen el seu vot a obtenir garanties sobre la gestió del 100% de la recaptació de l’IRPF per part de l’Agència Tributària de Catalunya, un compromís clau del pacte d’investidura. El govern espanyol, amb la ministra María Jesús Montero, es remet a un acord bilateral previ que planteja un traspàs progressiu de competències, però sense concretar els canvis legislatius necessaris ni acceptar la cessió total, que qualifica de demanda “extrema”. Aquesta tensió política contrasta amb l’opinió pública, ja que una enquesta del GESOP revela que una àmplia majoria de catalans, incloent-hi un 72,9% dels mateixos votants d’ERC, considera que el partit hauria de facilitar l’aprovació dels comptes.

L’enfonsament d’una passarel·la a la platja d’El Bocal, a Santander, ha provocat la mort de sis joves d’entre 19 i 22 anys i ha deixat una persona ferida greu. L’incident, que va ocórrer quan un grup de set persones creuava l’estructura, ha donat lloc a una investigació judicial per esclarir les responsabilitats. El focus de la investigació se centra en una trucada d’alerta rebuda pel servei d’emergències 112 el dia abans de la tragèdia, que advertia del mal estat de la instal·lació. Com a conseqüència, la magistrada del cas ha citat a declarar com a investigada una agent de la Policia Local que va atendre l’avís. A més, ha sol·licitat a Costes i a l’Ajuntament de Santander tota la documentació relativa al manteniment de la passarel·la, que roman precintada per ordre judicial.