Un episodi de fort vent amb ratxes huracanades ha provocat greus incidències en el transport per carretera i ferrocarril a Catalunya. L’autopista AP-7 ha quedat tallada en sentit nord a l’altura de l’Hospitalet de l’Infant a causa d’un camió bolcat, fet que ha obligat a desviar el trànsit per la N-340. A més, la caiguda d’arbres ha causat altres talls a l’Ametlla de Mar. Com a mesura de precaució, el Servei Català de Trànsit ha restringit la circulació de vehicles pesants en un tram de 150 quilòmetres de la mateixa via. En l’àmbit ferroviari, Renfe ha suspès la circulació de la línia R16 entre Tortosa i l’Aldea-Amposta i ha cancel·lat completament el servei del Corredor Mediterrani a causa de les alertes meteorològiques, que afecten diverses comarques catalanes.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, torna a l’activitat pública aquest dilluns de manera progressiva després de gairebé un mes de baixa mèdica per una osteomielitis púbica. Durant la seva absència, en què el conseller Albert Dalmau ha assumit les funcions presidencials, el Govern ha hagut d’afrontar diverses situacions complexes, destacant la crisi ferroviària de Rodalies, considerada sense precedents, a més d’episodis de ventades, aiguats i una vaga de mestres. Tot i rebre l’alta de l’Hospital Vall d’Hebron, Illa continuarà amb el tractament i la rehabilitació. El seu retorn inclou una declaració institucional i una entrevista als mitjans públics, i haurà d’abordar de manera immediata reptes com la gestió del caos a Rodalies, l’impuls a la negociació dels pressupostos i la resposta al malestar en diversos serveis públics.

L’arribada de la borrasca Oriana a Catalunya, poc després del pas de la borrasca Nils —la pitjor ventada de la darrera dècada—, ha reactivat les alertes meteorològiques. Aquesta successió de tempestes d’alta intensitat, inèdita en trenta anys, es deu a la desestabilització del vòrtex polar, un fenomen que, segons Santi Segalà del Servei Meteorològic de Catalunya, desplaça masses d’aire fred polar cap a latituds més baixes. Tot i que Oriana es preveu menys intensa que Nils, Protecció Civil demana extremar les precaucions davant el vent, el temporal marítim i les nevades, especialment en zones ja debilitades. L’expert Marc Prohom adverteix que, si bé el canvi climàtic no causa directament la inestabilitat, sí que fa que les conseqüències dels fenòmens meteorològics siguin més violentes.

El Jutjat de Violència contra la Dona de Múrcia ha ordenat presó provisional sense fiança per a un home acusat de retenir il·legalment la seva parella durant gairebé dos anys en una casa de San José de la Vega. La víctima, la desaparició de la qual s’havia denunciat l’abril del 2024, va aconseguir fugir després de patir una agressió i va demanar ajuda en un centre sanitari, fet que va activar la intervenció de la Policia Nacional. Durant el seu captiveri, la dona va ser sotmesa a agressions físiques i sexuals contínues, i se la mantenia incomunicada i tancada. L’home s’enfronta a acusacions de detenció il·legal, agressió sexual i violència de gènere. En l’operació també s’han detingut tres persones més de l’entorn de l’agressor per un presumpte encobriment dels fets, confirmats pel delegat del govern, Francisco Lucas.

Durant l’any 2025, la delinqüència a Barcelona va experimentar una reducció global del 6,1%, situant les xifres en nivells similars als del 2016. Segons el balanç presentat per la Junta de Seguretat de Barcelona, amb la presència de l’alcalde Jaume Collboni i la consellera Núria Parlon, aquesta millora s’atribueix a la major coordinació entre els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana i a l’èxit de plans específics com el Pla Tremall i el Pla Kanpai, enfocats en la multireincidència. El descens es deu principalment a la caiguda dels furts (-7,6%) i els robatoris amb força (-20%). No obstant això, els robatoris amb violència i intimidació van registrar un lleuger augment del 0,5%, igual que les estafes (+3,2%). També destaca l’increment de les denúncies per agressió sexual (+14,7%), malgrat un descens general de la violència masclista.

Arran del retorn del president Salvador Illa a l’activitat política, Junts per Catalunya l’ha instat a sotmetre’s a una qüestió de confiança al Parlament. La petició, liderada per veus com Mònica Sales i Antoni Castellà, sorgeix després que la cambra catalana reprovés per segona vegada la consellera Sílvia Paneque per la seva gestió de la crisi de Rodalies. Junts subratlla que els socis d’investidura d’Illa, ERC i els Comuns, van donar suport a aquesta reprovació, posant en dubte la solidesa del seu suport. El partit opositor critica una “falta de lideratge” i qualifica el govern de “desastrós”, citant altres problemes com la manca de pressupostos i el malestar social de sectors com la pagesia o el professorat. Per la seva banda, els Comuns han rebutjat la proposta, titllant-la de “politiqueria”.

La inflació a Catalunya va experimentar una notable moderació al gener del 2026, situant-se en el 2%, una xifra que no s’assolia des de feia set mesos. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), aquesta caiguda de cinc dècimes en l’Índex de Preus al Consum (IPC) es deu principalment a un encariment menor de l’electricitat i a la baixada dels preus dels combustibles en comparació amb l’any anterior. La dada catalana es va col·locar per sota de la mitjana estatal (2,3%) i en línia amb l’objectiu del Banc Central Europeu. Mentre la inflació subjacent es va mantenir estable en el 2,2%, el cistell d’aliments va pujar un 2,6%, amb increments destacats en els ous (+21,7%) i la carn de vedella (+11%), però amb una forta baixada en l’oli d’oliva (-27%). La desacceleració dels preus va ser generalitzada a totes les demarcacions, especialment a Lleida.

La borrasca Nils ha provocat una víctima mortal i nombrosos ferits a Catalunya, especialment a l’àrea de Barcelona. Una dona de 46 anys va morir a l’hospital Vall d’Hebron després que li caigués part del sostre d’una nau industrial, un accident que va ocórrer durant la seva jornada laboral. Aquest temporal de vent, considerat el pitjor de l’última dècada, va registrar ràfegues superiors als 100 km/h i va causar danys generalitzats. El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) va atendre 86 persones, de les quals diverses van ser hospitalitzades. Entre els ferits greus destaca un voluntari de Protecció Civil en estat crític a Bellvitge per la caiguda d’un arbre a Sant Boi de Llobregat. La consellera Sílvia Paneque va defensar les mesures preventives del Govern, mentre els Mossos d’Esquadra investiguen l’accident mortal.

Segons les darreres dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), la població de Catalunya ha superat per primer cop els 8,2 milions d’habitants, un creixement impulsat principalment per la immigració malgrat una desacceleració general. El nombre de residents amb nacionalitat estrangera ha assolit un màxim històric d’1,58 milions, la qual cosa representa el 19,3% del total. De manera similar, la xifra de persones nascudes a l’estranger s’eleva a 2,14 milions, equivalent al 26,1% de la població. Aquest fenomen demogràfic es concentra especialment en la franja d’edat de 25 a 44 anys; de fet, gairebé la meitat dels residents d’entre 30 i 34 anys no van néixer a Espanya. Amb aquestes xifres, Catalunya es posiciona com la tercera comunitat autònoma amb més pes de població estrangera, per darrere de les Illes Balears i el País Valencià.

El Congrés dels Diputats ha aprovat la reforma penal contra la multireincidència, una iniciativa impulsada per Junts per Catalunya que ha rebut un ampli suport de partits com el PSOE, el PP, Vox i el PNB. La nova llei endureix les penes per als lladres reincidents, especialment en furts de menys de 400 euros, i estableix penes de presó per al robatori de telèfons mòbils, a més de permetre que els ajuntaments actuïn com a acusació particular. De manera paral·lela, Esquerra Republicana (ERC), que es va abstenir en la votació, ha pactat amb el govern espanyol una mesura que considera essencial per a l’efectivitat de la reforma: la creació de 180 noves places de jutge a Catalunya en els pròxims dos anys. Aquest acord busca reforçar el sistema judicial per combatre el col·lapse i assegurar que l’augment de penes sigui aplicable.