El Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJCV) ha rebutjat per unanimitat la petició de la jutgessa de Catarroja d’investigar l’expresident Carlos Mazón per la seva gestió de la dana del 29 d’octubre de 2024. Els magistrats argumenten que els fets descrits no constitueixen un delicte, principalment perquè la legislació no atorga a Mazón la posició de “garant d’un deure”, un requisit per a un possible delicte d’homicidi per omissió. Aquesta decisió s’alinea amb la postura de la Fiscalia del País Valencià, que ja havia considerat que no existien “indicis prou sòlids” per a la seva imputació. Tot i que la jutgessa instructora apreciava una “absoluta negligència” en la coordinació de l’emergència, el tribunal distingeix la responsabilitat penal de la moral o política. La causa retorna al jutjat de Catarroja, on la instrucció continuarà per a altres investigats, com l’exconsellera Salomé Pradas, però no contra Mazón per la seva condició d’aforat.

Davant l’escalada del conflicte a l’Orient Mitjà, el president dels EUA, Donald Trump, ha fet una crida per formar una “aliança internacional” destinada a reobrir l’estratègic estret d’Ormuz, controlat per l’Iran. Aquesta proposta, però, ha rebut una acollida freda i no ha obtingut suports clars. Organitzacions clau com l’OTAN i la Unió Europea, a través de la seva representant Kaja Kallas, han descartat una intervenció militar, assenyalant que l’estret està fora de l’àmbit de l’Aliança. Països com Espanya i Alemanya també han rebutjat participar-hi, apostant per la desescalada. Mentrestant, el conflicte continua actiu amb atacs de drons iranians als Emirats Àrabs Units i bombardejos d’Israel sobre l’Iran i el Líban contra Hezbollah. Aquesta inestabilitat ha provocat un augment del preu del petroli i la cancel·lació d’esdeveniments esportius com els Grans Premis de Fórmula 1.

El Partit Popular, encapçalat per Alfonso Fernández Mañueco, ha guanyat les eleccions autonòmiques a Castella i Lleó obtenint 33 escons, una millora respecte als comicis anteriors però insuficient per assolir la majoria absoluta. Aquest resultat obliga el PP a pactar amb Vox, que creix fins als 14 representants i esdevé decisiu per a la governabilitat de la regió. Per la seva banda, el PSOE millora els seus resultats en comparació amb altres derrotes autonòmiques recents, aconseguint 30 escons, però no aconsegueix superar els populars. Mañueco ha celebrat la victòria descartant qualsevol acord amb el “sanxisme” de Pedro Sánchez. Des de la direcció nacional del partit, Alberto Núñez Feijóo interpreta aquests resultats com una nova victòria sobre el socialisme, malgrat la dependència de l’extrema dreta, que ha sabut capitalitzar el descontentament del vot rural de l’Espanya Buidada.

Louis Aliot, del partit d’extrema dreta Reagrupament Nacional, ha estat reelegit batlle de Perpinyà en la primera volta de les eleccions municipals, consolidant la seva posició amb un 50,41% dels vots. Aquesta victòria contundent, que evita una segona volta, s’explica en gran part per la fragmentació de l’oposició, que es va presentar amb cinc llistes diferents. La candidata més votada entre els seus rivals, Agnès Langevine, només va obtenir un 16% de suport. L’èxit d’Aliot reforça el paper de Perpinyà com la ciutat més gran de França governada per l’extrema dreta i un “laboratori polític” per al partit de Marine Le Pen. Aquest triomf s’emmarca en un context històric de fort suport a l’extrema dreta a la ciutat, que experts com Nicolas Lebourg associen al seu “desclassament” socioeconòmic des de fa dècades.

Davant la inestabilitat mundial, el Banc de Suècia (Riksbank) ha recomanat a la ciutadania disposar d’uns 90 euros en efectiu per cobrir despeses essencials durant una setmana, una mesura que reflecteix la visió del Banc Central Europeu sobre els diners físics com a “actiu refugi” en temps de crisi. A Espanya, on l’efectiu encara és el principal mètode de pagament per al 57% dels consumidors, els experts consideren prudent tenir una reserva, però adverteixen dels riscos d’una recomanació oficial. Especialistes com Pablo Larraga (UPF-BSM) alerten que un anunci del Banc d’Espanya podria provocar retirades massives de dipòsits i generar un efecte contraproduent, ja que la situació espanyola és diferent de l’economia altament digitalitzada de Suècia. De moment, el supervisor espanyol ha optat per mantenir el silenci per evitar que “sigui pitjor el remei que la malaltia”.

Amb motiu del seu 95è aniversari, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) es reafirma com una força central en la política catalana, una posició assolida després d’evolucionar des d’un partit “residual” fins a trencar el binomi “sociovergent”. Aquesta trajectòria queda reflectida en el nou llibre de Joan Tardà, Una crònica republicana des de Madrid, que detalla moments clau com els “recels” inicials amb Oriol Junqueras, la controvertida formació de Junts pel Sí o la proposta d’un front d’esquerres. Actualment, el partit, liderat per Junqueras, manté un pols decisiu amb el Govern del PSC, condicionant el seu suport als pressupostos de la Generalitat a obtenir garanties fermes perquè Catalunya recapti l’IRPF. Aquesta exigència, defensada per figures com Pere Aragonès i Carme Forcadell, demostra el rol determinant d’ERC en la governabilitat mentre gestiona la digestió del procés i les seves dinàmiques internes.

La negociació dels pressupostos de la Generalitat es troba en un punt mort a pocs dies del debat clau del 20 de març. El Govern del PSC i Esquerra Republicana continuen enrocats, amb el principal escull sent la demanda d’ERC per obtenir garanties del govern espanyol sobre la recaptació de l’IRPF a Catalunya. El president d’ERC, Oriol Junqueras, manté la seva posició ferma, exigint un gest concret de la ministra María Jesús Montero. Per la seva banda, el Govern, a través de la portaveu Sílvia Paneque, considera improbable una reunió del Consell de Política Fiscal i Financera abans de la votació. Malgrat el bloqueig, el president Salvador Illa ha descartat convocar eleccions anticipades si els comptes no s’aproven, insistint en el seu projecte d’estabilitat a llarg termini per a Catalunya.

Milers de persones, majoritàriament dones, s’han manifestat a ciutats d’arreu del món durant el 8 de març, Dia Internacional de les Dones, per reivindicar la igualtat i denunciar la violència masclista i el patriarcat. Aquestes mobilitzacions globals, presents a llocs com Barcelona, Madrid, Roma o Kíiv, han incorporat enguany un fort component pacifista, amb crides a la pau i mostres de solidaritat amb les víctimes dels conflictes a Palestina, Ucraïna i l’Iran. En aquesta mateixa línia, Barcelona també ha acollit una concentració específica organitzada per Aturar la Guerra a Catalunya, que forma part de 150 protestes simultànies a tot l’Estat. Aquesta mobilització ha condemnat els atacs internacionals contra l’Iran i ha exigit la fi del genocidi a Gaza, connectant la lluita per la pau al Pròxim Orient amb les reivindicacions feministes internacionals.

El filòsof i sociòleg alemany Jürgen Habermas, un dels pensadors més influents del segle XX i referent de la segona generació de l’Escola de Frankfurt, ha mort als 96 anys a la ciutat de Starnberg, segons ha confirmat la seva editorial, Suhrkamp. Durant la seva carrera, iniciada a l’Institut de Recerca Social al costat de Theodor W. Adorno, va desenvolupar conceptes clau com la “raó comunicativa”. Les seves obres més destacades inclouen La transformació estructural de l’esfera pública i la seva obra principal, Teoria de l’acció comunicativa. Habermas va ser catedràtic a la Universitat de Frankfurt i director de l’Institut Max Planck, i va mantenir un ferm compromís amb la realitat, pronunciant-se sobre conflictes contemporanis. La seva trajectòria va ser reconeguda amb nombrosos guardons, entre els quals destaca el Premi Príncep d’Astúries de Ciències Socials l’any 2003.

L’ofensiva militar iniciada pels Estats Units i Israel contra l’Iran no avança segons els plans de Donald Trump i Benjamin Netanyahu, ja que el règim iranià no s’ha enfonsat malgrat els danys rebuts. En canvi, el conflicte ha generat una greu crisi a tot l’Orient Mitjà, especialment a l’Iraq, que s’ha convertit en un camp de batalla i veu la seva economia, dependent del petroli, a prop del col·lapse per la paralització de les exportacions des de ports com Bàssora. La resistència asimètrica de Teheran, incloent-hi el tancament de l’estret d’Ormuz, ha disparat el preu mundial del petroli. Milícies proiranianes com les Forces de Mobilització Popular ataquen interessos nord-americans a l’Iraq, agreujant la inestabilitat. Ara, Washington s’enfronta a un conflicte sense una sortida clara, atrapat entre declarar una victòria prematura o arriscar-se a una escalada de conseqüències imprevisibles.