El Mobile World Congress (MWC) celebra la seva vintena edició a Barcelona amb una previsió de més de 100.000 visitants i amb la Intel·ligència Artificial (IA) com a eix central. Segons John Hoffman, conseller delegat de la GSMA, les aplicacions pràctiques de la IA assoleixen un nivell sense precedents, abastant des d’assistents personals fins a robòtica avançada. El congrés, inaugurat per autoritats com el rei Felip VI i Pedro Sánchez, també és l’escenari per debatre sobre la connectivitat 6G, la sobirania tecnològica d’Europa enfront dels Estats Units i la Xina, i la presentació de nous dispositius mòbils per part de marques com Xiaomi i Honor. No obstant això, l’esdeveniment està marcat per la polèmica presència d’empreses israelianes, que ha provocat protestes propalestines a les portes del recinte de la Fira de Barcelona.

Un atac militar conjunt dels Estats Units i Israel ha provocat la mort del líder suprem de l’Iran, l’aiatol·là Ali Khamenei, i d’altres alts càrrecs del règim, inclòs el comandant de la Guàrdia Revolucionària. El president nord-americà, Donald Trump, ha confirmat l’operació, batejada com a “Fúria Èpica”, i ha advertit que els bombardejos continuaran per enderrocar el règim. Com a resposta, l’Iran ha confirmat la mort, ha decretat 40 dies de dol i ha promès una venjança “devastadora”. El règim iranià ha llançat míssils contra Israel i bases nord-americanes a l’Orient Mitjà i ha tancat l’estret d’Ormuz. El conflicte ja ha causat més de 200 morts, segons la Mitja Lluna Roja. Malgrat l’escalada, Trump ha obert la porta al diàleg amb el govern provisional iranià.

L’ofensiva conjunta dels Estats Units i Israel contra l’Iran, que va culminar amb l’assassinat del líder suprem Ali Khamenei, ha desencadenat una escalada bèl·lica de caràcter regional. En resposta, l’Iran ha llançat atacs massius amb míssils i drons contra Israel i bases militars nord-americanes a països aliats com els Emirats Àrabs Units, Qatar, Bahrain i Kuwait. El conflicte s’ha ampliat amb la incorporació d’Hezbol·là des del Líban, mentre líders com Donald Trump i Benjamin Netanyahu auguren setmanes de bombardejos. Aquesta situació ha provocat nombroses víctimes civils i militars a tota la regió i un greu caos logístic, amb la cancel·lació de milers de vols i el bloqueig de l’estret d’Ormuz, una via marítima clau. Potències europees com França, Alemanya i el Regne Unit ja consideren possibles “accions defensives”.

El Parc d’atraccions Tibidabo ha donat inici a la temporada del seu 125è aniversari amb la presentació de diverses novetats. La més destacada és la instal·lació d’unes grans lletres amb el nom “Barcelona” al mirador, una obra de l’estudi de l’arquitecte Josep Miàs que són d’acer, s’il·luminen i també serveixen de bancs per als visitants. A l’acte inaugural, que va comptar amb la presència de l’alcalde Jaume Collboni i la tinenta d’alcaldia Laia Bonet, també es va estrenar la pel·lícula en 4D “Colors”, protagonitzada per les mascotes del parc. A més, durant la temporada s’obrirà un nou restaurant a càrrec del xef Rafa Zafra, tornarà el Làser Show a l’estiu i s’inaugurarà un Espai Lego. La celebració central de l’aniversari tindrà lloc el 4 d’octubre amb una caminada popular.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat la desclassificació dels documents relacionats amb el cop d’estat del 23 de febrer de 1981, coincidint amb el 45è aniversari de l’esdeveniment. Aquesta mesura permetrà l’accés públic a informació fins ara secreta, com el sumari complet del judici als colpistes, arxius del servei d’intel·ligència de l’època (CESID) i comunicacions de la Casa Reial. La decisió ha estat celebrada pel ministre Ernest Urtasun com un primer pas cap a la reforma de la llei de secrets oficials i per l’escriptor Javier Cercas com una eina per desmentir teories conspiratòries. En canvi, el PP, a través d’Ester Muñoz, ho ha qualificat de “cortina de fum”. En resposta a les crítiques, Sánchez ha acusat la dreta i l’extrema dreta de tenir “por a la veritat” i a la transparència sobre el passat.

L’artista Eugènia Balcells, figura clau de l’art contemporani català, ha mort als 82 anys. Considerada una pionera del cinema experimental i el videoart, la seva trajectòria va estar marcada per una connexió constant entre Barcelona, la seva ciutat natal, i Nova York, on es va traslladar el 1968 i es va vincular a l’escena artística d’avantguarda. La seva obra, d’orientació conceptual, explorava la cultura visual i el coneixement a través de vídeos i instal·lacions multimèdia. Les seves creacions s’han exposat en institucions de prestigi com el MNAC, el Macba i el Museo Reina Sofia. Una de les seves instal·lacions més destacades, “Des del centre”, es va poder veure recentment al MNAC. Al llarg de la seva carrera va ser reconeguda amb guardons com el Premi Nacional d’Arts Plàstiques i la Creu de Sant Jordi.

El Congrés dels Diputats ha derogat el decret llei per prorrogar les ajudes socials amb els vots en contra de Junts, PP i Vox, principalment pel seu rebuig a la moratòria contra els desnonaments de famílies vulnerables. Aquesta decisió implica la fi immediata de la suspensió dels llançaments, una mesura que, segons adverteixen les entitats socials, podria reactivar fins a 70.000 desnonaments que estaven paralitzats a tot l’Estat. A més de la qüestió de l’habitatge, també decauen altres proteccions clau com la prohibició de tallar subministraments bàsics, els descomptes extra del bo social elèctric i diversos incentius fiscals. Com a resposta, el moviment per l’habitatge, liderat per organitzacions com el Sindicat de Llogateres i la PAH, ha convocat manifestacions per denunciar una “emergència habitacional extrema” i una imminent “allau de desnonaments”.

Un atac conjunt dels Estats Units i Israel contra l’Iran, justificat pel president Donald Trump com una mesura per evitar que el país aconsegueixi una arma nuclear, ha provocat una greu escalada de tensió a l’Orient Mitjà. L’ofensiva ha causat més de 200 morts i 747 ferits en 24 províncies iranianes, segons la Mitja Lluna Roja. Com a represàlia, la Guàrdia Revolucionària iraniana ha llançat centenars de projectils contra bases nord-americanes a la regió i ha anunciat el tancament de l’estret d’Ormuz, un pas estratègic per on circula aproximadament una quarta part del petroli mundial. Aquesta acció, tot i no ser encara oficialment efectiva, amenaça de paralitzar el trànsit petrolier i generar un fort impacte econòmic global, amb previsions que el preu del cru es dispari i provoqui una onada d’inflació.

L’escalada de tensió al Pròxim Orient ha culminat amb un atac militar conjunt dels Estats Units i Israel contra objectius estratègics a l’Iran, després del fracàs de les negociacions nuclears i un gran desplegament militar nord-americà a la zona, que inclou el portaavions Gerald R. Ford. El president Donald Trump ha confirmat l’operació “massiva”, justificant-la per eliminar “amenaces imminents” i fent una crida a la població iraniana a prendre el control del seu govern. L’Iran ha respost amb bombardejos sobre Tel Aviv i bases nord-americanes, qualificant l’ofensiva d’agressió. La comunitat internacional, incloent-hi la Unió Europea i l’ONU amb António Guterres, ha condemnat la violència i ha demanat una desescalada. A Espanya, el president Pedro Sánchez ha rebutjat l’acció unilateral, mentre que ministres com Ernest Urtasun l’han titllada d’il·legal.

La negociació dels pressupostos de la Generalitat es troba en una fase crítica, centrada en el pols entre el president Salvador Illa i ERC, liderada per Oriol Junqueras. L’escull principal és l’exigència dels republicans de rebre garanties sobre la recaptació íntegra de l’IRPF per part de Catalunya, un compromís de la investidura que depèn del govern de Pedro Sánchez. Després d’una escalada de tensió, on Illa va anunciar que aprovaria els comptes aquest divendres sense el suport lligat i amb el suport de patronals i sindicats, les dues parts han pactat una desescalada. El Govern aprovarà el projecte, però s’ha acordat allargar la tramitació parlamentària fins a l’abril per donar més marge a la negociació. D’aquesta manera, ERC no presentarà un veto immediat, evitant un trencament i mantenint oberta la possibilitat d’un acord que desbloquegi uns comptes que ja tenen el suport dels Comuns.