El col·lectiu Revolta Pagesa ha organitzat una protesta al centre de Barcelona, plantant els seus tractors davant la seu del Departament d’Agricultura per commemorar les mobilitzacions de fa dos anys i exigir solucions. Els pagesos van passar la nit a la ciutat en un ambient festiu i reivindicatiu, amb la intenció d’aixecar el campament dissabte al migdia. Les seves principals reclamacions se centren en el rebuig a l’acord del Mercosur, la reducció de la burocràcia excessiva i la flexibilització dels protocols sanitaris. El portaveu, Jordi Ginabreda, va expressar la decepció del sector per la manca de suport ciutadà i va confirmar que, per precaució, no se sumarien a la manifestació per Rodalies, tot i mostrar-hi solidaritat. Ginabreda va lamentar el “cansament” dels pagesos davant la lentitud de l’administració per implementar canvis reals.

El tancament de la campanya per a les eleccions a l’Aragó va estar dominat per l’estratègia dels principals partits per contrarestar el previsible creixement de Vox. El Partit Popular, amb Alberto Núñez Feijóo i el candidat Jorge Azcón, va fer una crida al “vot útil”, qualificant el suport a Vox d’“inútil” i “populista”. No obstant això, en una acció paral·lela per atreure el vot jove, les Noves Generacions del partit van organitzar un polèmic acte a Saragossa amb l’activista ultra Vito Quiles, vinculat a Alvise. Des del PSOE, la candidata Pilar Alegría, acompanyada per Pedro Sánchez, va acusar Azcón d’adoptar un discurs d’odi per competir amb l’extrema dreta. Per la seva banda, el líder de Vox, Santiago Abascal, va respondre als atacs titllant el PP de “pallassos”.

Un escàndol urbanístic a Alacant ha provocat la dimissió de tres càrrecs públics, entre els quals la regidora d’Urbanisme, Rocío Gómez, i la directora general de Contractació, María Pérez-Hickman, després de descobrir-se que ells o els seus familiars eren beneficiaris d’habitatges de protecció pública a la Platja de Sant Joan. Arran de diverses denúncies per possibles delictes com prevaricació i frau, la Fiscalia Anticorrupció ha assumit la investigació del cas. L’alcalde, Luis Barcala, ha demanat disculpes públiques i ha impulsat la creació d’una comissió d’investigació municipal per revisar els 140 adjudicataris i detectar possibles irregularitats, tot i que l’oposició en bloc n’ha exigit la dimissió. L’alcalde ha promès contundència i ha obert un expedient a dos tècnics municipals mentre avança la investigació.

La pagesia catalana, liderada per Revolta Pagesa, ha organitzat una nova tractorada a Barcelona per commemorar els dos anys de les protestes que van mobilitzar el sector. Diverses columnes de tractors i vehicles provinents de tot el territori s’han concentrat davant del Departament d’Agricultura per exigir al Govern que compleixi els seus compromisos, en un context marcat per les recents mobilitzacions contra l’acord del Mercosur. El conseller Òscar Ordeig ha mostrat la seva disposició al diàleg. El balanç d’aquests dos anys de lluita és agredolç: mentre que portaveus com Jordi Ginabreda, del Gremi de la Pagesia Catalana, denuncien que la burocràcia no ha disminuït, altres veus com la de l’agricultora Anna Amir valoren positivament la major unitat del sector i la consciència ciutadana generada.

El Servei Català de Trànsit (SCT) ha anunciat el desplegament de sis nous radars mòbils a l’autopista AP-7, amb l’objectiu de convertir els seus 344 quilòmetres en una “zona de control de velocitat”. Segons va comunicar la consellera d’Interior, Núria Parlon, aquesta mesura busca reduir la sinistralitat i la mortalitat a la via, que ha experimentat un augment de trànsit des de la retirada dels peatges. Els nous dispositius, que se sumen als quatre ja existents, són mòbils, utilitzen tecnologia làser i es reubicaran periòdicament per mantenir una vigilància constant. Aquesta estratègia es complementa amb controls específics dels Mossos d’Esquadra al transport de mercaderies per evitar accidents per manca de descans. La decisió es basa en l’èxit dels radars anteriors, que han demostrat reduir els accidents significativament i van permetre tramitar 585.000 sancions amb els primers quatre carros.

La quinzena edició del Festival Llum BCN se celebrarà del 6 al 8 de febrer de 2026 al barri del Poblenou, transformant el districte de Sant Martí sota el lema “Paisatges nocturns”. Organitzat per l’Institut de Cultura de Barcelona, l’esdeveniment gratuït presentarà 33 instal·lacions, majoritàriament a l’aire lliure, creades per 12 artistes professionals i 18 escoles universitàries de disseny, arts i arquitectura. Entre els participants destacats hi ha el cineasta Albert Serra, que debutarà amb l’obra “Aquesta nit” a la façana del Disseny Hub, l’artista Laia Estruch i l’estudi austríac MO:YA. El festival, comissariat per Maria Güell i amb la col·laboració de la curadora internacional Birgit Lill-Schnabl, proposa redescobrir l’espai urbà a través de l’art, la llum i la tecnologia, organitzant les obres en tres itineraris diferents.

La circulació de la línia R4 de Rodalies ha quedat interrompuda entre Martorell i l’Hospitalet de Llobregat a causa del despreniment d’un terraplè a la zona de les obres de soterrament de Sant Feliu de Llobregat. L’incident, que no ha causat danys personals, ha afectat la plataforma de la via i ha obligat a suspendre el servei per precaució. Tècnics d’Adif s’han desplaçat al lloc per avaluar els danys i reparar la infraestructura, tot i que no hi ha una previsió clara per a la represa del servei. Mentrestant, Renfe ha recomanat als usuaris utilitzar transports alternatius com FGC, el Tram i el metro. Aquesta nova incidència es produeix poques hores després que es restablís parcialment el servei en altres trams afectats de la mateixa R4, entre Manresa i Terrassa, i de l’R1.

Després de més de deu dies d’interrupció, Adif ha reobert parcialment el túnel ferroviari de Rubí, restablint la circulació de trens de mercaderies entre Catalunya i França. La reobertura, que permet el pas de combois durant el dia mentre les obres d’emergència continuen de nit, arriba després que el gestor d’infraestructures reforcés un tram de 130 metres per segellar una fissura. No obstant això, el servei de passatgers de Rodalies continua suspès fins que es garanteixi la total seguretat. El tancament va tenir un greu impacte econòmic, afectant el 100% del trànsit nord del Port de Barcelona i provocant que empreses com Railsider Mediterraneo o la química Inovyn haguessin d’immobilitzar material o aturar la producció. Patronals com Pimec van alertar del risc d’una crisi de subministrament, evidenciant la necessitat de millorar la infraestructura ferroviària.

La 35a edició de La Marató de 3Cat, que tindrà lloc el 13 de desembre del 2026, es dedicarà a la lluita contra les malalties neurodegeneratives i neuromusculars. Aquestes patologies, que inclouen l’Alzheimer, el Parkinson o l’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA), són incurables, progressives i representen una de les principals causes de pèrdua d’autonomia i dependència. A Catalunya, afecten un col·lectiu de gairebé 300.000 persones, provocant un deteriorament de funcions vitals com la memòria, el moviment i la parla a causa de la pèrdua de neurones. La iniciativa solidària té com a objectiu mobilitzar la societat per recaptar fons destinats a la recerca científica, amb la finalitat de trobar-ne les causes, identificar biomarcadors i desenvolupar noves teràpies. A més, la campanya posarà un èmfasi especial en la necessitat de donar suport a la figura del cuidador.

L’economista Antoni Serra Ramoneda, figura destacada en l’àmbit acadèmic i financer català, ha mort. Va ser una peça fonamental en la creació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), de la qual va ser rector entre 1980 i 1985. Durant el seu mandat, va impulsar fites clau com l’aplicació de la Llei de Reforma Universitària, que va convertir la UAB en la primera universitat de l’Estat a aprovar els seus estatuts, i el Pla Especial de Reforma Interior (PERI) per a la planificació del campus. Paral·lelament, va presidir Caixa Catalunya durant més de dues dècades, entre 1984 i 2005. La seva influent trajectòria va ser reconeguda amb distincions com la Creu de Sant Jordi i la Medalla Narcís Monturiol. L’actual rector de la UAB, Javier Lafuente, l’ha recordat com una “figura cabdal en la consolidació de la universitat”.