La vintena edició del Mobile World Congress (MWC) a Barcelona, organitzada per la GSMA, ha congregat 105.000 assistents i més de 2.900 expositors, una xifra que no ha superat el rècord de l’any anterior. Malgrat això, el conseller delegat John Hoffman ha qualificat l’esdeveniment d’èxit, amb la intel·ligència artificial (IA) com a tema central i omnipresent. Aquesta tendència ha estat especialment visible a l’esdeveniment per a emprenedors 4 Years From Now (4YFN), que ha reunit més de mil startups. El seu director, Pere Duran, ha pronosticat que aquest serà l’any de la “comercialització massiva de la IA”, destacant que el 56% de les empreses emergents expositores ja l’integren en els seus productes. A més de la IA, el congrés ha mostrat innovacions significatives en robòtica, salut digital, dispositius plegables i connectivitat per satèl·lit.

La mort d’un home de 52 anys als carrers de Badalona eleva a tres el nombre de persones sensesostre mortes a la ciutat des de principis d’any. Mentre l’Ajuntament, liderat per Xavier Garcia Albiol, sosté que la víctima havia rebutjat l’ajuda dels Serveis Socials, entitats com Badalona Acull i diversos grups polítics critiquen durament la gestió municipal. El principal retret és la manca d’un alberg públic des del tancament de Can Bofí Vell el 2024, una situació que es va fer més evident durant el polèmic desallotjament de l’antic institut B9. Aquest cas ha portat la Fiscalia a investigar l’alcalde per un presumpte delicte d’odi. En contrast amb la situació local, el PSC i els Comuns han pactat a la Generalitat un pla de xoc de 30 milions d’euros per combatre el sensellarisme a tot Catalunya.

La tensió entre els Estats Units i Espanya ha escalat després que el president Donald Trump ordenés trencar les relacions comercials i qualifiqués Espanya d’“aliat horrible” de l’OTAN. Aquesta decisió sorgeix de la negativa del govern de Pedro Sánchez a permetre l’ús de les bases militars de Rota i Morón per a atacs contra l’Iran. En resposta, Sánchez ha reafirmat públicament la seva posició de “No a la guerra”, defensant la sobirania espanyola i la legalitat internacional. El conflicte es desenvolupa en un context d’accions militars, com l’enfonsament d’una fragata iraniana per part d’un submarí nord-americà. La crisi s’ha intensificat amb declaracions contradictòries: la Casa Blanca, a través de la portaveu Karoline Leavitt, va assegurar que Espanya havia acceptat cooperar, fet que el ministre José Manuel Albares va desmentir rotundament, mantenint la postura inicial del govern.

L’escalada bèl·lica a l’Orient Mitjà, centrada en el bloqueig de l’estret d’Ormuz per part de l’Iran, ha provocat un augment sobtat dels preus de l’energia a escala mundial. El cost del petroli de qualitat Brent s’ha incrementat notablement i els futurs del gas s’han disparat un 40% després que Qatar aturés la seva producció, tot i que ambdós valors es mantenen lluny dels màxims històrics registrats durant la guerra d’Ucraïna. Aquesta crisi ja té un impacte directe a Catalunya, on s’ha registrat una pujada considerable en el preu del gasoil i la gasolina. En l’àmbit financer, les borses europees han reaccionat amb pèrdues, especialment l’Ibex-35, mentre que les empreses petrolieres i de defensa han obtingut guanys. Paral·lelament, l’or s’ha enfortit com a valor refugi.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha reafirmat la seva posició de “no a la guerra” davant la intervenció militar dels Estats Units i Israel a l’Iran, fet que ha desencadenat una greu crisi diplomàtica. En resposta, el president nord-americà, Donald Trump, ha qualificat Espanya d’“aliat horrible” de l’OTAN i ha amenaçat amb un embargament comercial total. La tensió s’ha originat per la negativa espanyola a permetre l’ús de les bases militars de Rota i Morón per a l’ofensiva i per l’incompliment de la despesa militar del 5% del PIB. Sánchez defensa la via diplomàtica, recordant els “errors del passat” com la guerra de l’Iraq, i demana una resposta europea coordinada. A nivell intern, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, acusa Sánchez d’aïllar el país, mentre que la Comissió Europea ha mostrat la seva solidaritat amb Espanya.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha amenaçat amb tallar totes les relacions comercials amb Espanya, qualificant el país d’“aliat terrible”. Aquesta crisi diplomàtica sorgeix arran de la negativa del govern de Pedro Sánchez a cedir l’ús de les bases militars de Rota i Morón per a un possible atac contra l’Iran, una decisió que l’executiu espanyol defensa basant-se en el respecte al dret internacional i l’aposta per la desescalada. Mentre Trump insisteix que pot utilitzar les bases igualment, el govern espanyol assegura que té recursos per afrontar l’impacte i apel·la als acords bilaterals. Brussel·les ha mostrat el seu suport a Espanya, advertint que protegirà els interessos de la UE. A nivell intern, el president Salvador Illa ha rebutjat les “coaccions”, mentre que el líder del PP, Feijóo, ha criticat la política exterior de Sánchez.

L’Audiència de Girona ha imposat una nova condemna de 7 anys de presó a Jordi Brull, el professor de bateria de Quart, per un delicte continuat d’abús sexual a un sisè alumne. Aquesta pena se suma a la sentència prèvia de 26 anys i mig que ja complia per haver abusat de cinc altres estudiants. En aquest segon procés, Brull ha reconegut els fets, la qual cosa ha permès un acord de conformitat entre la fiscalia, l’acusació particular i la defensa, evitant així la celebració del judici. El seu mètode, considerat un “pla premeditat” en la primera sentència, consistia a guanyar-se la confiança dels menors amb manipulació emocional per després abusar-ne. La nova sentència, que ja és ferma, inclou una indemnització per a la víctima, encara que el temps màxim de compliment efectiu de presó per a Brull està limitat legalment a 21 anys.

Agents econòmics i institucionals de Lleida, impulsats per la Fundació Horitzons 2050 i la Diputació de Lleida, han presentat a Barcelona el full de ruta L’Horitzó Lleida 2050. Aquesta estratègia busca convertir la demarcació en un motor per a l’autonomia estratègica de Catalunya, centrant-se en la bioeconomia, la transició energètica, la gestió forestal i la innovació industrial. El pla preveu mobilitzar una inversió publicoprivada de 200 milions d’euros per generar un impacte de 314 milions i crear 2.395 llocs de treball. El president de la Diputació, Joan Talarn, ha destacat el potencial del territori per liderar la descarbonització, mentre que el conseller Miquel Sàmper ha qualificat l’agenda d’“exemplar”. El model, que aprofita els vastos recursos orgànics, energètics i forestals de la zona, ja ha estat adoptat per quinze províncies espanyoles.

L’atac dels Estats Units i Israel contra l’Iran, que va culminar amb l’assassinat del líder suprem Ali Khamenei, ha desencadenat una greu escalada bèl·lica a l’Orient Mitjà. La violència ha continuat amb el bombardeig israelià sobre la reunió de l’Assemblea d’Experts a Qom, convocada per escollir el successor, i el conflicte ja ha causat més de 787 víctimes mortals. Com a resposta, l’Iran ha llançat atacs amb míssils i drons contra països veïns, incloent-hi l’ambaixada nord-americana a Riad i objectius a Doha. Aquesta situació ha provocat el bloqueig de l’estret d’Ormuz, una via clau per al 20% del petroli i gas mundial. Experts com Joan Tugores adverteixen de l’impacte econòmic sever, especialment per a la Unió Europea per la seva dependència energètica, mentre que Antoni Segura destaca la divisió política europea davant la crisi.

El Govern espanyol, a través del president Pedro Sánchez i el ministre d’Exteriors José Manuel Albares, ha rebutjat l’acció militar unilateral dels EUA i Israel a l’Iran, advertint que contribueix a un ordre internacional més hostil. La posició oficial de l’executiu és una crida ferma a la desescalada immediata i al diàleg, subratllant que “la violència no es combat amb violència” i que no es pot permetre una nova guerra a l’Orient Mitjà. Reforçant aquesta línia, la vicepresidenta Yolanda Díaz ha declarat que la política de defensa espanyola no la dicta Donald Trump, defensant la coherència en l’aplicació del dret internacional en tots els conflictes. Paral·lelament, el Ministeri d’Afers Exteriors ha instat els 158 ciutadans espanyols a abandonar l’Iran i ha activat les seves ambaixades per gestionar la crisi a la regió.