En el judici a la família Pujol a l’Audiència Nacional, diversos inspectors de la UDEF han testificat sobre la fortuna familiar a Andorra. Un dels agents ha xifrat en prop de 5.000 milions de pessetes (30 milions d’euros) els diners en efectiu i d’origen desconegut que els germans Pujol Ferrusola haurien ingressat de forma “coordinada” i sistemàtica entre 1992 i 2004. Segons la policia, aquestes operacions, juntament amb inversions financeres, buscaven “crear capes per blanquejar diners”. Entre els moviments sospitosos, s’ha analitzat un presumpte préstec fictici de 900.000 euros entre Josep Pujol Ferrusola i l’empresari Jorge Barrigón. El comandament principal de la investigació ha afirmat que la família exercia un “domini fàctic sobre les institucions”, encara que ha admès no poder vincular comissions a adjudicacions concretes i la manca de profunditat en certs aspectes dels seus informes.

Després de la mort d’Ali Khamenei en un atac, el Consell d’Experts de l’Iran ha nomenat el seu fill, Mojtaba Khamenei, com a nou líder suprem, en un clar desafiament a les advertències del president nord-americà Donald Trump. Aquesta elecció representa un missatge de continuïtat i fermesa del règim xiïta davant la pressió externa. Mojtaba Khamenei, de 56 anys i amb un perfil públic discret, compta amb el suport explícit de la Guàrdia Revolucionària, que ha rebut més autonomia per prendre decisions militars. Els analistes interpreten el seu nomenament com una consolidació del poder dels ultraconservadors, que no tenen intenció de cedir. No obstant això, la decisió comporta riscos interns, ja que trenca amb la promesa de no establir una successió hereditària i podria conduir l’Iran cap a un model de govern més rígid i centrat en la seguretat.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha declarat que la guerra contra l’Iran, iniciada fa deu dies per un atac coordinat dels Estats Units i Israel, està “pràcticament acabada” i avança “molt per davant” del calendari previst, assegurant que el règim iranià ja no té capacitat militar. En aquest context, Trump ha anunciat que aixecarà algunes sancions sobre el petroli per contenir la pujada de preus i ha afirmat que considera “prendre el control” de l’estret d’Ormuz. Paral·lelament, ha qualificat de “gran error” l’elecció de Mojtaba Khamenei com a nou líder suprem de l’Iran, advertint que no durarà sense l’aprovació de Washington. Aquestes declaracions contrasten amb les xifres del Ministeri de Salut iranià, que ja reporta 1.200 morts i més de 10.000 ferits des de l’inici del conflicte.

Un jutjat de Madrid ha admès a tràmit una segona denúncia per una presumpta agressió sexual contra l’expolític Íñigo Errejón. La denunciant, una actriu que ha demanat mantenir l’anonimat i ser considerada testimoni protegit, acusa Errejón d’haver-la violat al seu domicili l’octubre de 2021, només vuit dies després dels fets denunciats per l’actriu Elisa Moulià. Aquesta nova acció judicial se suma al cas obert per la denúncia de Moulià, un procés que continua endavant malgrat que la Fiscalia ha demanat l’absolució de l’expolític en considerar que hi va haver consentiment. Les acusacions, que van començar de forma anònima i van incloure una tercera denúncia per part d’Aída Nízar que va ser desestimada per prescripció, van provocar la dimissió d’Errejón de tots els seus càrrecs i la seva retirada de la vida política.

Després de l’assassinat del seu pare, l’aiatol·là Ali Khamenei, en un atac conjunt dels Estats Units i Israel, Mojtaba Khamenei ha estat designat nou líder suprem de l’Iran per l’Assemblea d’Experts. Aquest clergue de 56 anys, amb rang de hojatoleslam, era considerat un poder a l’ombra i la mà dreta del seu pare, amb forts vincles amb la Guàrdia Revolucionària. El seu nomenament unànime és vist com un acte de desafiament cap a Donald Trump, qui ja ha advertit que el nou líder “no durarà gaire” sense el seu vistiplau. La decisió ha generat controvèrsia per instaurar una successió hereditària, evocant la monarquia enderrocada el 1979. Mojtaba, que ja estava sota sancions nord-americanes, és acusat per l’oposició de reprimir violentament la dissidència i el seu ascens tanca la porta a una sortida negociada del conflicte.

La negociació dels pressupostos de la Generalitat es troba en un punt mort, amb el Govern de Salvador Illa pendent del suport d’ERC. Els republicans han presentat una esmena a la totalitat i condicionen el seu vot a obtenir garanties sobre la gestió del 100% de la recaptació de l’IRPF per part de l’Agència Tributària de Catalunya, un compromís clau del pacte d’investidura. El govern espanyol, amb la ministra María Jesús Montero, es remet a un acord bilateral previ que planteja un traspàs progressiu de competències, però sense concretar els canvis legislatius necessaris ni acceptar la cessió total, que qualifica de demanda “extrema”. Aquesta tensió política contrasta amb l’opinió pública, ja que una enquesta del GESOP revela que una àmplia majoria de catalans, incloent-hi un 72,9% dels mateixos votants d’ERC, considera que el partit hauria de facilitar l’aprovació dels comptes.

L’enfonsament d’una passarel·la a la platja d’El Bocal, a Santander, ha provocat la mort de sis joves d’entre 19 i 22 anys i ha deixat una persona ferida greu. L’incident, que va ocórrer quan un grup de set persones creuava l’estructura, ha donat lloc a una investigació judicial per esclarir les responsabilitats. El focus de la investigació se centra en una trucada d’alerta rebuda pel servei d’emergències 112 el dia abans de la tragèdia, que advertia del mal estat de la instal·lació. Com a conseqüència, la magistrada del cas ha citat a declarar com a investigada una agent de la Policia Local que va atendre l’avís. A més, ha sol·licitat a Costes i a l’Ajuntament de Santander tota la documentació relativa al manteniment de la passarel·la, que roman precintada per ordre judicial.

Després de l’assassinat del líder suprem iranià, Ali Khamenei, en un atac conjunt dels Estats Units i Israel, l’Iran ha viscut una escalada bèl·lica i una crisi de successió resolta amb el nomenament del seu fill, Mojtaba Khamenei, com a nou líder. L’elecció, realitzada per l’Assemblea d’Experts, ha comptat amb el suport clau de la Guàrdia Revolucionària i instaura una successió dinàstica en un moment de màxima tensió. El nomenament es produeix enmig d’una greu escalada regional: l’Iran ha respost amb atacs a bases nord-americanes i països veïns, mentre que Hezbollah ha obert un front contra Israel, que al seu torn ha iniciat una campanya al Líban. La campanya de bombardejos liderada per Donald Trump i Benjamin Netanyahu continua amb l’objectiu d’un canvi de règim, afectant ja instal·lacions petrolieres. Aquesta situació ha provocat el tancament de l’Estret d’Ormuz i un augment del preu del cru, tot i que s’ha descartat el risc d’una Tercera Guerra Mundial.

L’Orient Mitjà viu una escalada bèl·lica sense precedents arran de l’ofensiva d’Israel i els Estats Units contra l’Iran, iniciada amb l’assassinat del líder suprem Ali Khamenei. Israel ha bombardejat objectius estratègics a Teheran, incloent-hi la radiotelevisió pública i instal·lacions de la Guàrdia Revolucionària, i ha intensificat els atacs sobre Beirut, feu de Hezbollah. A més, l’exèrcit israelià ha entrat al sud del Líban per crear una “zona d’amortiment”. Com a resposta, l’Iran i Hezbollah han llançat míssils i drons contra Tel-Aviv i han atacat nombroses bases i objectius nord-americans a l’Aràbia Saudita, Bahrain i Qatar. El conflicte ha causat centenars de morts a l’Iran i al Líban, mentre l’administració de Donald Trump el justifica com a preventiu i Teheran es prepara per a una guerra llarga.

Les mobilitzacions pel 8M a Barcelona han estat marcades per una divisió ideològica que ha resultat en dues manifestacions principals, a més d’una vaga estudiantil prèvia convocada pel Sindicat d’Estudiants i Lliures i Combatives el 6 de març contra la violència masclista. La marxa majoritària, de caràcter transfeminista i anticolonial, ha posat el focus en la lluita contra l’imperialisme, el racisme i els conflictes globals com el genocidi a Gaza. Aquesta convocatòria, que defensa la regulació del treball sexual, s’ha contraposat a una altra manifestació organitzada per la Coordinadora 8M – Moviment Feminista i Feministes de Catalunya, amb Sílvia Carrasco com a portaveu, que ha centrat la seva reivindicació en l’abolició de la prostitució. Malgrat les discrepàncies, ambdues mobilitzacions han compartit la denúncia contra la violència masclista, la bretxa salarial i l’avanç de l’extrema dreta.