El president dels Estats Units, Donald Trump, manté una estratègia ambivalent respecte a l’Iran, afirmant que existeixen “converses serioses” amb un “règim nou i més raonable”. No obstant això, aquesta via diplomàtica, que el govern iranià nega a través del seu portaveu Esmaeil Baqaei, es combina amb dures amenaces. Trump adverteix que si no s’arriba a un acord ràpid i no es reobre l’estret d’Ormuz, destruirà les infraestructures energètiques restants del país, incloent-hi centrals elèctriques, pous de petroli i l’estratègica illa de Kharg. Aquesta retòrica coincideix amb els preparatius militars del Pentàgon, que té uns 3.500 soldats a punt per a una possible operació terrestre per ocupar l’illa, mentre el president nord-americà expressa el seu desig de controlar el petroli iranià. Mentrestant, Israel continua la seva pròpia campanya de bombardejos, evidenciant interessos divergents als de Washington.

El Govern espanyol, la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) i el Defensor del Poble han signat un protocol per establir un mecanisme de reparació per a les víctimes d’abusos sexuals en l’àmbit de l’Església els casos de les quals han prescrit. L’acord, rubricat per figures clau com el ministre Félix Bolaños, el president de la CEE, Luis Argüello, i el Defensor del Poble, Ángel Gabilondo, permetrà presentar sol·licituds a partir del 15 d’abril. Serà el Defensor del Poble qui avaluarà cada cas individualment per determinar una proposta de reparació, que podrà ser econòmica, simbòlica o restaurativa, i serà finançada íntegrament per l’Església. Un punt clau del pacte és que no fixa barems ni quanties econòmiques predeterminades. Aquest acord arriba després de tensions en la negociació, superant la reticència inicial de l’Església a incloure les víctimes que ja havien utilitzat el seu canal intern, el PRIVA.

El govern espanyol ha prohibit el sobrevol del seu espai aeri a totes les aeronaus militars que participin en l’operació ‘Fúria Èpica’, l’ofensiva iniciada pels Estats Units i Israel contra l’Iran. Aquesta restricció, que afecta principalment avions nord-americans provinents de bases en països com el Regne Unit o França, se suma a la denegació prèvia de l’ús de les bases de Rota i Morón per a aquest conflicte. El ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, ha justificat la mesura per evitar una escalada bèl·lica i per reflectir el sentiment majoritari de la població espanyola contrari a la guerra. La decisió es produeix mentre el president dels EUA, Donald Trump, manté negociacions amb Teheran, havent posposat un ultimàtum per donar marge al diàleg, i la ministra de Defensa, Margarita Robles, ha reafirmat la posició pacifista d’Espanya.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha ordenat l’execució provisional de la sentència que anul·la una part significativa del decret de règim lingüístic educatiu de la Generalitat, dissenyat per protegir el català com a llengua vehicular. Aquesta mesura, sol·licitada per l’Assemblea per una Escola Bilingüe de Catalunya, implica la nul·litat provisional d’11 articles que estableixen el català com a llengua d’ús normal en l’ensenyament, l’administració i els materials didàctics. El tribunal argumenta que la normativa no garanteix adequadament la presència del castellà. Malgrat que la sentència original no és ferma i hi ha un recurs pendent, la seva aplicació s’avança. No obstant això, el TSJC ha rebutjat altres peticions de l’entitat, com la d’imposar un control directe sobre el Departament d’Educació. En resposta, el sindicat USTEC ha exigit una reunió urgent per garantir la seguretat jurídica del professorat i ha anunciat que no acatarà la resolució.

L’aplicació de la llei d’amnistia per a líders independentistes com Carles Puigdemont i Oriol Junqueras s’enfronta a nous retards significatius. La primera sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), clau per determinar l’encaix de la llei amb el dret comunitari, no s’espera fins al maig o juny, un ajornament que obliga el Tribunal Constitucional a posposar la seva decisió sobre els recursos fins després de l’estiu. Tot i que l’advocat general del TJUE va avalar prèviament els elements principals de la norma en una opinió no vinculant, la decisió final recaurà sobre el Tribunal Suprem. Aquesta instància, amb jutges com Manuel Marchena, encara disposa de marge per bloquejar l’amnistia, especialment en el cas de la malversació, argumentant un enriquiment personal que quedaria fora de la competència del dret europeu.

La marxa de María Jesús Montero per ser candidata del PSOE a Andalusia ha provocat una remodelació del govern de Pedro Sánchez, que situa Carlos Cuerpo com a nou vicepresident primer i ministre d’Economia, i Arcadi España com a nou ministre d’Hisenda. Aquesta reestructuració atorga a Cuerpo, un perfil tècnic sense afiliació al partit, el repte de guanyar pes polític i traslladar les bones dades macroeconòmiques a la ciutadania. Per la seva banda, España, amb una trajectòria més política, haurà d’abordar qüestions clau com la reforma del finançament autonòmic i la negociació sobre la recaptació de l’IRPF a Catalunya. La sortida de Montero, considerada la successora natural, deixa Sánchez sense un relleu clar i consolida una tendència de descapitalització de les vicepresidències socialistes durant la seva presidència.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha protagonitzat un intens debat parlamentari amb els líders del PP, Alberto Núñez Feijóo, i de Vox, Santiago Abascal, sobre la posició d’Espanya davant la guerra a l’Iran. Sánchez ha defensat un ferm “no a la guerra”, comparant la situació amb el conflicte de l’Iraq del 2003 sota José María Aznar, i ha destacat la negativa a cedir les bases militars per a atacs. A més, ha xifrat l’impacte econòmic del conflicte en 5.000 milions d’euros diaris per a les empreses espanyoles, acusant l’oposició de “complicitat” i “covardia”. En resposta, Feijóo ha replicat amb un “no a la guerra i no a vostè”, acusant Sánchez d’hipocresia per haver triplicat la despesa militar. Abascal, per la seva banda, ha titllat la postura del president de “No a la veritat”, afirmant que aprofita les crisis per benefici propi.

La ràpida actuació dels funcionaris del Centre Penitenciari Brians 2, a Sant Esteve Sesrovires, ha frustrat aquesta matinada l’intent de fugida de dos interns del Departament Especial de Règim Tancat (DERT). Els presos van intentar escapar-se a través de la teulada, per la qual cosa van retirar uns plafons de llum del sostre per accedir a les golfes de l’edifici. El personal penitenciari va detectar la incidència de manera immediata durant el torn de nit, activant els protocols de seguretat i localitzant els reclusos en pocs minuts en aquest espai. La intervenció va evitar que completessin el seu pla i es va dur a terme sense incidents greus. Un cop retinguts i retornats al DERT, el Departament de Justícia ha autoritzat el seu trasllat a altres centres penitenciaris, tal com estableix el procediment habitual per a aquestes situacions.

Els Mossos d’Esquadra investiguen dues morts violentes ocorregudes durant el cap de setmana a Olot i a l’Hospitalet de Llobregat. A la capital de la Garrotxa, un home de 31 anys va ser trobat sense vida amb ferides d’arma blanca la matinada de diumenge al barri de Sant Miquel. La investigació de la Divisió d’Investigació Criminal va culminar dies després amb la detenció de dos homes de 18 i 34 anys com a presumptes autors del crim. D’altra banda, a l’Hospitalet, un home de 28 anys va morir dissabte a la nit en una baralla a l’avinguda d’Isabel la Catòlica, on una altra persona va resultar ferida i va ser hospitalitzada. En ambdós casos, el Sistema d’Emergències Mèdiques va intervenir i les investigacions es troben sota secret d’actuacions per esclarir els fets.

La multinacional Nestlé ha confirmat el robatori d’un camió que transportava 12 tones de xocolatines KitKat, una càrrega de més de 400.000 unitats d’una nova gamma del producte. El vehicle va desaparèixer la setmana passada durant el seu trajecte des del centre d’Itàlia cap a Polònia, on havia de distribuir la mercaderia per diversos països europeus. Actualment, tant el camió com les xocolatines continuen sense ser localitzats. Nestlé col·labora amb les autoritats i adverteix que els productes podrien acabar en circuits de venda no autoritzats. Per identificar-los, l’empresa ha destacat que cada unitat compta amb un codi de lot únic que permet rastrejar-la. Qualsevol persona que escanegi un dels productes robats rebrà instruccions per contactar amb la companyia, que va afegir amb humor que, tot i “agrair el gust excepcional dels delinqüents”, el robatori de mercaderies és un problema creixent.