El sector educatiu català viu una setmana de vagues convocada pels sindicats USTEC, Professors de Secundària, CGT i la Intersindical. Les mobilitzacions, que inclouen aturades territorialitzades de dilluns a dijous i una vaga general a tot Catalunya divendres, sorgeixen com a rebuig a l’acord signat entre el Departament d’Educació i els sindicats CCOO i UGT, considerat “insuficient”. Aquesta oposició va ser ratificada en una consulta on gairebé el 95% de més de 42.000 docents van votar en contra del pacte. Els sindicats convocants, amb la portaveu d’USTEC Iolanda Segura al capdavant, exigeixen la reobertura de les negociacions per aconseguir millores salarials reals per recuperar el poder adquisitiu, una reducció efectiva de ràtios i més recursos per a l’escola inclusiva. Per la seva banda, el Departament d’Educació, a través d’Ignasi Giménez, ha declarat que no reobrirà les negociacions.

Diversos accidents mortals han tingut lloc en diferents contextos durant els darrers dies. A Xile, el conegut influencer gastronòmic Benjamin Wood va morir juntament amb el seu pare, Norman Ray Wood, i la seva dona, María José Duarte Ureta, en un intent heroic de rescatar una dona, Patricia Pilar Bello Labe, que també va morir. Segons el servei mèdic legal de Xile, la causa de les quatre morts va ser asfíxia per immersió. Aquest succés s’afegeix a altres fatalitats, com la d’un home de 28 anys que va morir al Pilar de la Foradada en caure d’un penya-segat d’uns 10 metres mentre intentava recuperar unes ulleres. A més, a Sant Miquel de Balenyà, un operari de 34 anys va perdre la vida en un accident laboral a l’empresa Embutidos Monells després de quedar atrapat en una màquina que manipulava.

El Partit Popular d’Alberto Núñez Feijóo ha guanyat les eleccions a Castella i Lleó, però continua depenent de Vox per formar govern, una situació que es repeteix a Extremadura i l’Aragó. Malgrat aquesta dependència, el resultat enforteix Feijóo, ja que per primera vegada en aquest cicle electoral el PP ha crescut més que l’extrema dreta. L’ascens del partit de Santiago Abascal s’ha vist frenat, quedant per sota de les expectatives, un fet que s’atribueix a la irrupció d’Alvise Pérez i, sobretot, a l’impacte de la postura “No a la guerra” de Pedro Sánchez. Aquesta estratègia hauria mobilitzat l’electorat d’esquerres, donant un resultat inesperadament bo al PSOE de Carlos Martínez, i alhora hauria penalitzat Vox pel seu suport acrític a Trump. Ara, Feijóo pressiona per tancar pactes de govern, mentre Abascal es mostra disposat a negociar per tornar als executius.

El Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJCV) ha rebutjat per unanimitat la petició de la jutgessa de Catarroja d’investigar l’expresident Carlos Mazón per la seva gestió de la dana del 29 d’octubre de 2024. Els magistrats argumenten que els fets descrits no constitueixen un delicte, principalment perquè la legislació no atorga a Mazón la posició de “garant d’un deure”, un requisit per a un possible delicte d’homicidi per omissió. Aquesta decisió s’alinea amb la postura de la Fiscalia del País Valencià, que ja havia considerat que no existien “indicis prou sòlids” per a la seva imputació. Tot i que la jutgessa instructora apreciava una “absoluta negligència” en la coordinació de l’emergència, el tribunal distingeix la responsabilitat penal de la moral o política. La causa retorna al jutjat de Catarroja, on la instrucció continuarà per a altres investigats, com l’exconsellera Salomé Pradas, però no contra Mazón per la seva condició d’aforat.

Davant l’escalada del conflicte a l’Orient Mitjà, el president dels EUA, Donald Trump, ha fet una crida per formar una “aliança internacional” destinada a reobrir l’estratègic estret d’Ormuz, controlat per l’Iran. Aquesta proposta, però, ha rebut una acollida freda i no ha obtingut suports clars. Organitzacions clau com l’OTAN i la Unió Europea, a través de la seva representant Kaja Kallas, han descartat una intervenció militar, assenyalant que l’estret està fora de l’àmbit de l’Aliança. Països com Espanya i Alemanya també han rebutjat participar-hi, apostant per la desescalada. Mentrestant, el conflicte continua actiu amb atacs de drons iranians als Emirats Àrabs Units i bombardejos d’Israel sobre l’Iran i el Líban contra Hezbollah. Aquesta inestabilitat ha provocat un augment del preu del petroli i la cancel·lació d’esdeveniments esportius com els Grans Premis de Fórmula 1.

El Partit Popular, encapçalat per Alfonso Fernández Mañueco, ha guanyat les eleccions autonòmiques a Castella i Lleó obtenint 33 escons, una millora respecte als comicis anteriors però insuficient per assolir la majoria absoluta. Aquest resultat obliga el PP a pactar amb Vox, que creix fins als 14 representants i esdevé decisiu per a la governabilitat de la regió. Per la seva banda, el PSOE millora els seus resultats en comparació amb altres derrotes autonòmiques recents, aconseguint 30 escons, però no aconsegueix superar els populars. Mañueco ha celebrat la victòria descartant qualsevol acord amb el “sanxisme” de Pedro Sánchez. Des de la direcció nacional del partit, Alberto Núñez Feijóo interpreta aquests resultats com una nova victòria sobre el socialisme, malgrat la dependència de l’extrema dreta, que ha sabut capitalitzar el descontentament del vot rural de l’Espanya Buidada.

Louis Aliot, del partit d’extrema dreta Reagrupament Nacional, ha estat reelegit batlle de Perpinyà en la primera volta de les eleccions municipals, consolidant la seva posició amb un 50,41% dels vots. Aquesta victòria contundent, que evita una segona volta, s’explica en gran part per la fragmentació de l’oposició, que es va presentar amb cinc llistes diferents. La candidata més votada entre els seus rivals, Agnès Langevine, només va obtenir un 16% de suport. L’èxit d’Aliot reforça el paper de Perpinyà com la ciutat més gran de França governada per l’extrema dreta i un “laboratori polític” per al partit de Marine Le Pen. Aquest triomf s’emmarca en un context històric de fort suport a l’extrema dreta a la ciutat, que experts com Nicolas Lebourg associen al seu “desclassament” socioeconòmic des de fa dècades.

Davant la inestabilitat mundial, el Banc de Suècia (Riksbank) ha recomanat a la ciutadania disposar d’uns 90 euros en efectiu per cobrir despeses essencials durant una setmana, una mesura que reflecteix la visió del Banc Central Europeu sobre els diners físics com a “actiu refugi” en temps de crisi. A Espanya, on l’efectiu encara és el principal mètode de pagament per al 57% dels consumidors, els experts consideren prudent tenir una reserva, però adverteixen dels riscos d’una recomanació oficial. Especialistes com Pablo Larraga (UPF-BSM) alerten que un anunci del Banc d’Espanya podria provocar retirades massives de dipòsits i generar un efecte contraproduent, ja que la situació espanyola és diferent de l’economia altament digitalitzada de Suècia. De moment, el supervisor espanyol ha optat per mantenir el silenci per evitar que “sigui pitjor el remei que la malaltia”.

Amb motiu del seu 95è aniversari, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) es reafirma com una força central en la política catalana, una posició assolida després d’evolucionar des d’un partit “residual” fins a trencar el binomi “sociovergent”. Aquesta trajectòria queda reflectida en el nou llibre de Joan Tardà, Una crònica republicana des de Madrid, que detalla moments clau com els “recels” inicials amb Oriol Junqueras, la controvertida formació de Junts pel Sí o la proposta d’un front d’esquerres. Actualment, el partit, liderat per Junqueras, manté un pols decisiu amb el Govern del PSC, condicionant el seu suport als pressupostos de la Generalitat a obtenir garanties fermes perquè Catalunya recapti l’IRPF. Aquesta exigència, defensada per figures com Pere Aragonès i Carme Forcadell, demostra el rol determinant d’ERC en la governabilitat mentre gestiona la digestió del procés i les seves dinàmiques internes.

La negociació dels pressupostos de la Generalitat es troba en un punt mort a pocs dies del debat clau del 20 de març. El Govern del PSC i Esquerra Republicana continuen enrocats, amb el principal escull sent la demanda d’ERC per obtenir garanties del govern espanyol sobre la recaptació de l’IRPF a Catalunya. El president d’ERC, Oriol Junqueras, manté la seva posició ferma, exigint un gest concret de la ministra María Jesús Montero. Per la seva banda, el Govern, a través de la portaveu Sílvia Paneque, considera improbable una reunió del Consell de Política Fiscal i Financera abans de la votació. Malgrat el bloqueig, el president Salvador Illa ha descartat convocar eleccions anticipades si els comptes no s’aproven, insistint en el seu projecte d’estabilitat a llarg termini per a Catalunya.