A un any de les eleccions municipals, Junts per Catalunya i el PSC preparen les seves estratègies enfrontant-se a reptes de naturalesa diversa. Junts ha celebrat la seva convenció municipalista a Vilafranca del Penedès per mobilitzar les seves bases, però la trobada està marcada per la incertesa sobre la candidatura a Barcelona. La retirada de Josep Rius, el preferit de la direcció, ha obert una cursa de primàries amb diversos aspirants per liderar la llista a la capital. Per la seva banda, els alcaldes del PSC, especialment a la seva àrea d’influència metropolitana, expressen preocupació per l’impacte que puguin tenir les causes judicials que afecten el PSOE a nivell estatal, com la que involucra l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero. Per evitar una possible desmobilització de votants, la seva estratègia, defensada per figures com Lluïsa Moret, se centra a reivindicar la gestió local i allunyar-se de les polèmiques nacionals.

El papa Lleó XIV realitzarà una visita de dos dies a Catalunya amb una agenda plena d’actes significatius. El viatge inclourà una trobada amb el cardenal Joan Josep Omella a la Catedral de Barcelona, una visita a la presó de Brians 1, una pregària al monestir de Montserrat amb l’Escolania, i una trobada amb entitats benèfiques al Raval. L’esdeveniment central serà la missa a la Sagrada Família per beneir la Torre de Jesús, un acte que culminarà amb la seva il·luminació. A més, presidirà una vetlla de pregària per a 40.000 persones a l’Estadi Olímpic, on beneirà ambulàncies per a Ucraïna coordinades per sor Lucía Caram. La visita ha generat polèmica per l’ús de la llengua, ja que, tot i que el català s’emprarà durant la missa, la benedicció de la torre es farà exclusivament en castellà.

L’entorn familiar del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, afronta diversos processos judicials simultanis. La seva esposa, Begoña Gómez, ha estat citada a declarar el 9 de juny pel jutge Juan Carlos Peinado com a investigada per presumptes delictes de tràfic d’influències i corrupció, amb l’advertència que podria ser conduïda per la força si no compareix. Aquesta decisió arriba malgrat un informe de la UCO que no va detectar moviments bancaris sospitosos. Paral·lelament, el seu germà, David Sánchez, està sent jutjat a l’Audiència de Badajoz per presumpta prevaricació i tràfic d’influències en la seva contractació a la diputació provincial. Encara que un dels delictes en contra seu ha prescrit, el judici continua amb la participació d’acusacions populars com Manos Limpias. Durant les sessions, diversos testimonis han afeblit la tesi de la contractació fraudulenta, atribuint a “rumors” i a un “acudit” l’evidència clau del correu electrònic amb l’assumpte “germaníssim”.

El PSOE afronta un escenari polític complex, marcat per la pressió judicial i un desgast electoral. Segons el darrer baròmetre del CIS, realitzat abans de les investigacions a José Luis Rodríguez Zapatero i el registre a la seu socialista, el partit de govern guanyaria les eleccions, però el PP ha retallat la distància a 11 punts, mentre que Vox també experimenta un creixement. Aquest context, alimentat per nous escàndols de corrupció que afecten els socialistes, ha intensificat el debat sobre una possible moció de censura impulsada pel líder del PP, Alberto Núñez Feijóo. Tot i que Feijóo admet que li “falten vots”, ha llançat una oferta als partits nacionalistes com Junts i el PNB, prometent “decència i eleccions” anticipades si la moció prospera, situant així la pressió sobre aquestes formacions.

El propietari de l’empresa constructora Excavaciones Balex SL ha estat condemnat a dos anys i mig de presó per la mort d’un dels seus camioners en un accident ocorregut el 3 de juliol de 2020 a l’autopista A-2, a l’altura de Castellbisbal. La sentència del Jutjat penal número 3 de Terrassa estableix que l’empresari és responsable d’un delicte contra els drets dels treballadors i d’homicidi per imprudència, ja que va obligar la víctima a conduir un camió malgrat les queixes sobre el seu mal estat. La causa directa del sinistre va ser l’esclat d’un pneumàtic davanter que estava completament desgastat. També han estat condemnats a un any de presó l’administrador i un operari de l’empresa Neumáticos SL per instal·lar la roda defectuosa. Els condemnats hauran d’indemnitzar solidàriament la família del difunt amb 493.000 euros.

La vaga indefinida de docents al País Valencià, que entra en la seva quarta setmana amb les negociacions estancades, s’ha vist marcada per l’agressió d’un agent de la Policia Nacional a una professora durant una protesta a València. Aquest fet ha provocat l’obertura d’un expedient disciplinari a l’agent, mentre que la docent, que va patir un trencament de nas, ha presentat una denúncia. La delegada del govern espanyol, Pilar Bernabé, ha qualificat l’acció d’inacceptable, tot i que el sindicat policial UFP ha defensat l’actuació. El conflicte laboral de fons persisteix, amb els sindicats majoritaris (STEPV, CCOO i UGT) enfrontats a la Conselleria d’Educació, dirigida per Carmen Ortí, per la negativa d’aquesta a reobrir la negociació salarial. Com a resposta a la situació, els manifestants han intensificat les mobilitzacions iniciant una acampada indefinida.

La guerra a l’Orient Mitjà, agreujada pel tancament de l’estret d’Ormuz per part de l’Iran, ha desencadenat una crisi energètica global que ha disparat el preu del petroli i la inflació. Mentre les negociacions entre els Estats Units i l’Iran continuen encallades, diversos sectors econòmics es beneficien de la inestabilitat. Les companyies petrolieres com BP i Repsol han augmentat els seus guanys, i la recerca de seguretat energètica ha impulsat la inversió en energies renovables. Alhora, la indústria de defensa, especialment empreses d’intel·ligència artificial com Palantir amb el suport del Pentàgon, experimenta un creixement notable. En resposta a l’impacte sobre els ciutadans, el Govern espanyol ha implementat ajudes per esmorteir l’alça de preus de l’energia i els carburants, tot i que ara n’estudia la continuïtat.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, afronta una forta pressió a causa de diverses investigacions judicials que afecten el PSOE, incloent-hi casos que involucren la seva dona, Begoña Gómez, i l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero. Durant el Congrés de les Joventuts Socialistes, Sánchez ha acusat l’oposició de “jugar brut” per intentar “enderrocar el govern”, tot defensant els èxits del seu mandat i assegurant que el partit actua amb “contundència” davant comportaments inadequats. En la mateixa línia, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha afirmat que els socialistes no tenen “cap por” a la justícia. Paradoxalment, una eina clau per a la transparència, la llei de lobbys, que regularia l’activitat d’ex-alts càrrecs, es troba bloquejada al Congrés per la falta d’acord entre el PSOE i el PP, principalment sobre quin organisme hauria de supervisar-ne el compliment.

El Govern de la Generalitat, per mitjà del president Salvador Illa, ha anunciat l’ampliació de l’edat màxima per sol·licitar els Préstecs Emancipació, que passa dels 35 als 40 anys. Aquesta mesura, impulsada per l’Institut Català de Finances (ICF) i l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, busca facilitar l’accés al primer habitatge oferint crèdits de fins a 50.000 euros al 0% d’interès per cobrir el 20% de l’entrada. A més, el programa ara permetrà finançar pàrquings i trasters situats al mateix edifici i agilitzarà els tràmits per a pisos d’obra nova. En els seus primers onze mesos de funcionament, aquesta iniciativa ja ha permès a 1.698 joves adquirir 1.158 habitatges. Una condició clau és que l’immoble comprat obté de manera permanent la qualificació d’habitatge amb protecció oficial (HPO) de preu limitat.

La Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) situa l’expresident del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, al capdavant d’una presumpta xarxa de tràfic d’influències relacionada amb el rescat de 53 milions d’euros a l’aerolínia Plus Ultra. Segons informes policials, Zapatero liderava l’organització, seleccionava clients i utilitzava els seus contactes per obtenir beneficis, com ara intentar aconseguir un crèdit ICO a través del Banc de Santander. La investigació, dirigida pel jutge de l’Audiència Nacional José Luis Calama, assenyala Zapatero i les seves filles, a través de l’empresa Whathefav, com els principals beneficiaris finals dels fons. A més, la trama té una dimensió internacional, amb peticions d’informació a Suïssa sobre un possible blanqueig de capitals a través del Mbaer Merchant Bank. Els implicats també haurien planejat boicotejar la investigació, fent referència a un “Kitchen Gabinet”. Zapatero haurà de declarar com a investigat el pròxim 2 de juny.