El govern del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC), encapçalat per Salvador Illa, afronta un moment de gran dificultat a causa del malestar generalitzat pel deteriorament dels serveis públics. Les crisis a Rodalies, sumades a les vagues i mobilitzacions en sectors clau com la sanitat i l’educació, a més de les protestes dels pagesos, han esquerdat el relat de bona gestió socialista. Aquesta situació ha estat capitalitzada per l’oposició, amb Junts demanant una qüestió de confiança al president. El retorn d’Illa a l’activitat política ha intensificat la pressió de tots els partits, inclosos els seus socis potencials. L’aprovació dels pressupostos es perfila com un baló d’oxigen crucial per a l’executiu, però la seva viabilitat depèn del suport d’ERC, que el condiciona al compliment dels acords d’investidura per part del PSOE a Madrid.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, es reincorpora de forma progressiva a les seves funcions després d’un mes de baixa mèdica a causa d’una greu infecció òssia, una osteomielitis púbica, que va requerir la seva hospitalització a l’Hospital Vall d’Hebron. Tot i que ha de continuar amb el tractament d’antibiòtics i la rehabilitació, Illa reprèn el control del Govern, finalitzant així la delegació de funcions al conseller de la Presidència, Albert Dalmau. El seu retorn es produeix en un moment complex, marcat per diverses crisis que han tingut lloc durant la seva absència, com la crisi de Rodalies, vagues i protestes socials, a més de la reprovació parlamentària de la consellera Sílvia Paneque. Entre els reptes immediats que ha d’afrontar hi ha la negociació dels pressupostos.

El programa de sàtira política de TV3, Polònia, celebra el seu 20è aniversari consolidat com un termòmetre de la societat catalana i espanyola. Des de la seva estrena el 2006, ha reflectit l’actualitat a través de l’humor, parodiant set presidents de la Generalitat, des de Pasqual Maragall fins a l’actualitat, i tres presidents del govern espanyol. Per commemorar l’efemèride, s’ha preparat un programa especial gravat al Teatre Victòria que repassa els seus millors moments. Al llarg de gairebé 800 capítols, l’espai ha produït milers de gags i més de 550 números musicals icònics. El seu director, Toni Soler, ha destacat alguns dels esquetxos més imprescindibles de la seva trajectòria, que inclouen des de cameos memorables com el de Pepe Rubianes fins a tractaments respectuosos de temes delicats, demostrant la seva influència cultural.

Els compradors de nacionalitat estrangera ja representen el 23% de les operacions de compravenda d’habitatge a Barcelona, una xifra que es dispara en barris cèntrics i propers al mar. El districte de Ciutat Vella lidera aquesta tendència amb un 42% de les compres, i el barri de la Barceloneta assoleix el màxim, on gairebé la meitat (49,6%) dels pisos venuts són adquirits per estrangers. Experts com Ramon Bastida (UPF-BSM) atribueixen aquest fenomen principalment al pes demogràfic dels residents estrangers, tot i que hi ha un debat sobre si els no residents són inversors o compradors de segones residències. Aquesta dinàmica contribueix a l’encariment dels preus per l’alt poder adquisitiu dels compradors forans i genera preocupació en barris com la Barceloneta, on l’associació de veïns, a través de Manel Martínez, alerta sobre noves formes d’especulació i la pèrdua del teixit social. A nivell de Catalunya, les compres estrangeres suposen un 15% del total, amb Girona com la demarcació amb més incidència.

Durant la Conferència de Seguretat de Múnic, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha rebutjat fermament la proposta de dissuasió nuclear europea defensada per França i Alemanya, liderades per Emmanuel Macron i Friedrich Merz. Sánchez ha qualificat l’estratègia de “massa costosa i arriscada”, argumentant que els seus perills superen els beneficis per a la pau, i ha fet una crida a les potències mundials per aturar el rearmament i signar un nou tractat de desarmament. Com a alternativa, ha proposat la creació immediata d’un “veritable exèrcit europeu” i ha advocat per un “rearmament moral” basat en la solidaritat i la col·laboració. Aquesta posició contrasta amb la d’altres líders com la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que ha instat a activar la clàusula de defensa mútua de la UE per respondre a un món “obertament hostil”.

Un episodi de fort vent amb ratxes huracanades ha provocat greus incidències en el transport per carretera i ferrocarril a Catalunya. L’autopista AP-7 ha quedat tallada en sentit nord a l’altura de l’Hospitalet de l’Infant a causa d’un camió bolcat, fet que ha obligat a desviar el trànsit per la N-340. A més, la caiguda d’arbres ha causat altres talls a l’Ametlla de Mar. Com a mesura de precaució, el Servei Català de Trànsit ha restringit la circulació de vehicles pesants en un tram de 150 quilòmetres de la mateixa via. En l’àmbit ferroviari, Renfe ha suspès la circulació de la línia R16 entre Tortosa i l’Aldea-Amposta i ha cancel·lat completament el servei del Corredor Mediterrani a causa de les alertes meteorològiques, que afecten diverses comarques catalanes.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, torna a l’activitat pública aquest dilluns de manera progressiva després de gairebé un mes de baixa mèdica per una osteomielitis púbica. Durant la seva absència, en què el conseller Albert Dalmau ha assumit les funcions presidencials, el Govern ha hagut d’afrontar diverses situacions complexes, destacant la crisi ferroviària de Rodalies, considerada sense precedents, a més d’episodis de ventades, aiguats i una vaga de mestres. Tot i rebre l’alta de l’Hospital Vall d’Hebron, Illa continuarà amb el tractament i la rehabilitació. El seu retorn inclou una declaració institucional i una entrevista als mitjans públics, i haurà d’abordar de manera immediata reptes com la gestió del caos a Rodalies, l’impuls a la negociació dels pressupostos i la resposta al malestar en diversos serveis públics.

L’arribada de la borrasca Oriana a Catalunya, poc després del pas de la borrasca Nils —la pitjor ventada de la darrera dècada—, ha reactivat les alertes meteorològiques. Aquesta successió de tempestes d’alta intensitat, inèdita en trenta anys, es deu a la desestabilització del vòrtex polar, un fenomen que, segons Santi Segalà del Servei Meteorològic de Catalunya, desplaça masses d’aire fred polar cap a latituds més baixes. Tot i que Oriana es preveu menys intensa que Nils, Protecció Civil demana extremar les precaucions davant el vent, el temporal marítim i les nevades, especialment en zones ja debilitades. L’expert Marc Prohom adverteix que, si bé el canvi climàtic no causa directament la inestabilitat, sí que fa que les conseqüències dels fenòmens meteorològics siguin més violentes.

El Jutjat de Violència contra la Dona de Múrcia ha ordenat presó provisional sense fiança per a un home acusat de retenir il·legalment la seva parella durant gairebé dos anys en una casa de San José de la Vega. La víctima, la desaparició de la qual s’havia denunciat l’abril del 2024, va aconseguir fugir després de patir una agressió i va demanar ajuda en un centre sanitari, fet que va activar la intervenció de la Policia Nacional. Durant el seu captiveri, la dona va ser sotmesa a agressions físiques i sexuals contínues, i se la mantenia incomunicada i tancada. L’home s’enfronta a acusacions de detenció il·legal, agressió sexual i violència de gènere. En l’operació també s’han detingut tres persones més de l’entorn de l’agressor per un presumpte encobriment dels fets, confirmats pel delegat del govern, Francisco Lucas.

Durant l’any 2025, la delinqüència a Barcelona va experimentar una reducció global del 6,1%, situant les xifres en nivells similars als del 2016. Segons el balanç presentat per la Junta de Seguretat de Barcelona, amb la presència de l’alcalde Jaume Collboni i la consellera Núria Parlon, aquesta millora s’atribueix a la major coordinació entre els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana i a l’èxit de plans específics com el Pla Tremall i el Pla Kanpai, enfocats en la multireincidència. El descens es deu principalment a la caiguda dels furts (-7,6%) i els robatoris amb força (-20%). No obstant això, els robatoris amb violència i intimidació van registrar un lleuger augment del 0,5%, igual que les estafes (+3,2%). També destaca l’increment de les denúncies per agressió sexual (+14,7%), malgrat un descens general de la violència masclista.