Durant l’any 2025, la delinqüència a Barcelona va experimentar una reducció global del 6,1%, situant les xifres en nivells similars als del 2016. Segons el balanç presentat per la Junta de Seguretat de Barcelona, amb la presència de l’alcalde Jaume Collboni i la consellera Núria Parlon, aquesta millora s’atribueix a la major coordinació entre els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana i a l’èxit de plans específics com el Pla Tremall i el Pla Kanpai, enfocats en la multireincidència. El descens es deu principalment a la caiguda dels furts (-7,6%) i els robatoris amb força (-20%). No obstant això, els robatoris amb violència i intimidació van registrar un lleuger augment del 0,5%, igual que les estafes (+3,2%). També destaca l’increment de les denúncies per agressió sexual (+14,7%), malgrat un descens general de la violència masclista.
Arran del retorn del president Salvador Illa a l’activitat política, Junts per Catalunya l’ha instat a sotmetre’s a una qüestió de confiança al Parlament. La petició, liderada per veus com Mònica Sales i Antoni Castellà, sorgeix després que la cambra catalana reprovés per segona vegada la consellera Sílvia Paneque per la seva gestió de la crisi de Rodalies. Junts subratlla que els socis d’investidura d’Illa, ERC i els Comuns, van donar suport a aquesta reprovació, posant en dubte la solidesa del seu suport. El partit opositor critica una “falta de lideratge” i qualifica el govern de “desastrós”, citant altres problemes com la manca de pressupostos i el malestar social de sectors com la pagesia o el professorat. Per la seva banda, els Comuns han rebutjat la proposta, titllant-la de “politiqueria”.
La inflació a Catalunya va experimentar una notable moderació al gener del 2026, situant-se en el 2%, una xifra que no s’assolia des de feia set mesos. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), aquesta caiguda de cinc dècimes en l’Índex de Preus al Consum (IPC) es deu principalment a un encariment menor de l’electricitat i a la baixada dels preus dels combustibles en comparació amb l’any anterior. La dada catalana es va col·locar per sota de la mitjana estatal (2,3%) i en línia amb l’objectiu del Banc Central Europeu. Mentre la inflació subjacent es va mantenir estable en el 2,2%, el cistell d’aliments va pujar un 2,6%, amb increments destacats en els ous (+21,7%) i la carn de vedella (+11%), però amb una forta baixada en l’oli d’oliva (-27%). La desacceleració dels preus va ser generalitzada a totes les demarcacions, especialment a Lleida.
La borrasca Nils ha provocat una víctima mortal i nombrosos ferits a Catalunya, especialment a l’àrea de Barcelona. Una dona de 46 anys va morir a l’hospital Vall d’Hebron després que li caigués part del sostre d’una nau industrial, un accident que va ocórrer durant la seva jornada laboral. Aquest temporal de vent, considerat el pitjor de l’última dècada, va registrar ràfegues superiors als 100 km/h i va causar danys generalitzats. El Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) va atendre 86 persones, de les quals diverses van ser hospitalitzades. Entre els ferits greus destaca un voluntari de Protecció Civil en estat crític a Bellvitge per la caiguda d’un arbre a Sant Boi de Llobregat. La consellera Sílvia Paneque va defensar les mesures preventives del Govern, mentre els Mossos d’Esquadra investiguen l’accident mortal.
Segons les darreres dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), la població de Catalunya ha superat per primer cop els 8,2 milions d’habitants, un creixement impulsat principalment per la immigració malgrat una desacceleració general. El nombre de residents amb nacionalitat estrangera ha assolit un màxim històric d’1,58 milions, la qual cosa representa el 19,3% del total. De manera similar, la xifra de persones nascudes a l’estranger s’eleva a 2,14 milions, equivalent al 26,1% de la població. Aquest fenomen demogràfic es concentra especialment en la franja d’edat de 25 a 44 anys; de fet, gairebé la meitat dels residents d’entre 30 i 34 anys no van néixer a Espanya. Amb aquestes xifres, Catalunya es posiciona com la tercera comunitat autònoma amb més pes de població estrangera, per darrere de les Illes Balears i el País Valencià.
El Congrés dels Diputats ha aprovat la reforma penal contra la multireincidència, una iniciativa impulsada per Junts per Catalunya que ha rebut un ampli suport de partits com el PSOE, el PP, Vox i el PNB. La nova llei endureix les penes per als lladres reincidents, especialment en furts de menys de 400 euros, i estableix penes de presó per al robatori de telèfons mòbils, a més de permetre que els ajuntaments actuïn com a acusació particular. De manera paral·lela, Esquerra Republicana (ERC), que es va abstenir en la votació, ha pactat amb el govern espanyol una mesura que considera essencial per a l’efectivitat de la reforma: la creació de 180 noves places de jutge a Catalunya en els pròxims dos anys. Aquest acord busca reforçar el sistema judicial per combatre el col·lapse i assegurar que l’augment de penes sigui aplicable.
- https://naciodigital.cat/politica/erc-pacta-amb-el-govern-espanyol-ampliar-la-planta-judicial-a-catalunya-90-jutges-mes-el-2027.html
- https://www.3cat.cat/3catinfo/esquerra-pacta-amb-el-govern-espanyol-90-jutges-mes-a-catalunya-el-2027/noticia/3394265/
- https://naciodigital.cat/politica/setge-a-la-multireincidencia-les-claus-de-la-nova-llei-que-saprova-avui-congres.html
- https://www.3cat.cat/3catinfo/el-congres-debat-i-vota-la-llei-contra-la-multireincidencia-que-es-reforma/noticia/3393727/
El Banc Sabadell ha anunciat un canvi estratègic en la seva direcció amb el nomenament de Marc Armengol com a nou conseller delegat, en substitució de César González-Bueno. Aquest relleu es produeix quatre mesos després que l’entitat rebutgés amb èxit l’opa hostil del BBVA, una defensa liderada per González-Bueno, que deixa el banc de comú acord després d’un període de resultats positius. Armengol, fins ara màxim executiu de la filial britànica TSB, és vist com la figura idònia per al futur. El president del banc, Josep Oliu, ha destacat la seva experiència i el seu domini tecnològic com a claus per afrontar la “revolució tecnològica” que necessita l’entitat. Oliu també va subratllar la importància dels accionistes minoritaris en el fracàs de l’opa i va celebrar la tornada de la seu social a Catalunya com un signe de normalització.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha comparegut al Congrés dels Diputats per donar explicacions sobre els recents accidents mortals de tren a Adamuz i Gelida. Durant la seva intervenció, Sánchez ha defensat el sistema ferroviari espanyol com un dels “millors del món” i ha promès una investigació rigorosa per evitar futures tragèdies, destacant les inversions realitzades. A més, ha atribuït la crisi de Rodalies a una manca d’inversió històrica del PP. La seva gestió ha estat durament criticada per l’oposició. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, l’ha acusat de “negligència” i ha demanat la dimissió del ministre Óscar Puente, mentre que Santiago Abascal de Vox ha qualificat l’accident d’Adamuz de “crim”. Per la seva banda, partits com ERC i Junts han centrat les seves crítiques en el caos de Rodalies, reclamant millores i el traspàs de la gestió.
La Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat han presentat al·legacions davant del Tribunal Constitucional (TC) donant suport a l’aplicació de la llei d’amnistia a Carles Puigdemont pel delicte de malversació. En els seus escrits, ambdós organismes acusen el Tribunal Suprem (TS) de fer una interpretació “irraonable” i “arbitrària” de la norma per rebutjar-ne l’aplicació, vulnerant així el dret a la tutela judicial efectiva. L’argument central és que no existeixen proves d’enriquiment personal per part de l’expresident, que és l’única excepció que contempla la llei per a aquest delicte. Consideren que la decisió del Suprem ignora la finalitat política de la llei, orientada a la reconciliació pels fets del procés, i nega la dimensió pública dels actes. La resolució final del TC, que podria facilitar el retorn de Puigdemont, està condicionada per una decisió pendent del TJUE.
Barcelona celebra la seva festa major d’hivern, les Festes de Santa Eulàlia, del 12 al 15 de febrer, amb un programa centrat en la cultura popular i tradicional que enguany coincideix amb el Carnaval. L’edició destaca per la commemoració dels 425 anys dels Gegants del Pi, amb una cercavila especial, i inclou actes emblemàtics com els Protocols de l’Àliga, el correfoc de Santa Eulàlia i la diada castellera. Un dels grans atractius són les jornades de portes obertes, que permeten l’accés gratuït a nombrosos museus i espais culturals com el MACBA, el MNAC, el CCCB, el Museu Picasso i l’Ajuntament de Barcelona. L’oferta es complementa amb propostes musicals com els concerts de la Lali Jove, amb artistes com Bigwé i Flashy Ice Cream, consolidant una celebració diversa per a tots els públics.