La pagesia catalana, liderada per Revolta Pagesa, ha organitzat una nova tractorada a Barcelona per commemorar els dos anys de les protestes que van mobilitzar el sector. Diverses columnes de tractors i vehicles provinents de tot el territori s’han concentrat davant del Departament d’Agricultura per exigir al Govern que compleixi els seus compromisos, en un context marcat per les recents mobilitzacions contra l’acord del Mercosur. El conseller Òscar Ordeig ha mostrat la seva disposició al diàleg. El balanç d’aquests dos anys de lluita és agredolç: mentre que portaveus com Jordi Ginabreda, del Gremi de la Pagesia Catalana, denuncien que la burocràcia no ha disminuït, altres veus com la de l’agricultora Anna Amir valoren positivament la major unitat del sector i la consciència ciutadana generada.

El Servei Català de Trànsit (SCT) ha anunciat el desplegament de sis nous radars mòbils a l’autopista AP-7, amb l’objectiu de convertir els seus 344 quilòmetres en una “zona de control de velocitat”. Segons va comunicar la consellera d’Interior, Núria Parlon, aquesta mesura busca reduir la sinistralitat i la mortalitat a la via, que ha experimentat un augment de trànsit des de la retirada dels peatges. Els nous dispositius, que se sumen als quatre ja existents, són mòbils, utilitzen tecnologia làser i es reubicaran periòdicament per mantenir una vigilància constant. Aquesta estratègia es complementa amb controls específics dels Mossos d’Esquadra al transport de mercaderies per evitar accidents per manca de descans. La decisió es basa en l’èxit dels radars anteriors, que han demostrat reduir els accidents significativament i van permetre tramitar 585.000 sancions amb els primers quatre carros.

La quinzena edició del Festival Llum BCN se celebrarà del 6 al 8 de febrer de 2026 al barri del Poblenou, transformant el districte de Sant Martí sota el lema “Paisatges nocturns”. Organitzat per l’Institut de Cultura de Barcelona, l’esdeveniment gratuït presentarà 33 instal·lacions, majoritàriament a l’aire lliure, creades per 12 artistes professionals i 18 escoles universitàries de disseny, arts i arquitectura. Entre els participants destacats hi ha el cineasta Albert Serra, que debutarà amb l’obra “Aquesta nit” a la façana del Disseny Hub, l’artista Laia Estruch i l’estudi austríac MO:YA. El festival, comissariat per Maria Güell i amb la col·laboració de la curadora internacional Birgit Lill-Schnabl, proposa redescobrir l’espai urbà a través de l’art, la llum i la tecnologia, organitzant les obres en tres itineraris diferents.

La circulació de la línia R4 de Rodalies ha quedat interrompuda entre Martorell i l’Hospitalet de Llobregat a causa del despreniment d’un terraplè a la zona de les obres de soterrament de Sant Feliu de Llobregat. L’incident, que no ha causat danys personals, ha afectat la plataforma de la via i ha obligat a suspendre el servei per precaució. Tècnics d’Adif s’han desplaçat al lloc per avaluar els danys i reparar la infraestructura, tot i que no hi ha una previsió clara per a la represa del servei. Mentrestant, Renfe ha recomanat als usuaris utilitzar transports alternatius com FGC, el Tram i el metro. Aquesta nova incidència es produeix poques hores després que es restablís parcialment el servei en altres trams afectats de la mateixa R4, entre Manresa i Terrassa, i de l’R1.

Després de més de deu dies d’interrupció, Adif ha reobert parcialment el túnel ferroviari de Rubí, restablint la circulació de trens de mercaderies entre Catalunya i França. La reobertura, que permet el pas de combois durant el dia mentre les obres d’emergència continuen de nit, arriba després que el gestor d’infraestructures reforcés un tram de 130 metres per segellar una fissura. No obstant això, el servei de passatgers de Rodalies continua suspès fins que es garanteixi la total seguretat. El tancament va tenir un greu impacte econòmic, afectant el 100% del trànsit nord del Port de Barcelona i provocant que empreses com Railsider Mediterraneo o la química Inovyn haguessin d’immobilitzar material o aturar la producció. Patronals com Pimec van alertar del risc d’una crisi de subministrament, evidenciant la necessitat de millorar la infraestructura ferroviària.

La 35a edició de La Marató de 3Cat, que tindrà lloc el 13 de desembre del 2026, es dedicarà a la lluita contra les malalties neurodegeneratives i neuromusculars. Aquestes patologies, que inclouen l’Alzheimer, el Parkinson o l’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA), són incurables, progressives i representen una de les principals causes de pèrdua d’autonomia i dependència. A Catalunya, afecten un col·lectiu de gairebé 300.000 persones, provocant un deteriorament de funcions vitals com la memòria, el moviment i la parla a causa de la pèrdua de neurones. La iniciativa solidària té com a objectiu mobilitzar la societat per recaptar fons destinats a la recerca científica, amb la finalitat de trobar-ne les causes, identificar biomarcadors i desenvolupar noves teràpies. A més, la campanya posarà un èmfasi especial en la necessitat de donar suport a la figura del cuidador.

L’economista Antoni Serra Ramoneda, figura destacada en l’àmbit acadèmic i financer català, ha mort. Va ser una peça fonamental en la creació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), de la qual va ser rector entre 1980 i 1985. Durant el seu mandat, va impulsar fites clau com l’aplicació de la Llei de Reforma Universitària, que va convertir la UAB en la primera universitat de l’Estat a aprovar els seus estatuts, i el Pla Especial de Reforma Interior (PERI) per a la planificació del campus. Paral·lelament, va presidir Caixa Catalunya durant més de dues dècades, entre 1984 i 2005. La seva influent trajectòria va ser reconeguda amb distincions com la Creu de Sant Jordi i la Medalla Narcís Monturiol. L’actual rector de la UAB, Javier Lafuente, l’ha recordat com una “figura cabdal en la consolidació de la universitat”.

L’empresa gestora d’infraestructures Adif ha implementat importants restriccions de velocitat a la xarxa ferroviària per garantir la seguretat, una mesura intensificada arran dels recents accidents mortals a Gelida i Adamuz. A Catalunya, s’han establert 155 limitacions temporals de velocitat a gairebé totes les línies de Rodalies i regionals, amb especial afectació a l’R15 i l’R4, principalment a causa del mal estat de les vies i dels canvis d’agulles. Paral·lelament, a la línia d’alta velocitat, Adif ha pactat amb les operadores Renfe, Iryo i Ouigo augmentar en 25 minuts la durada del trajecte entre Barcelona i Madrid fins al desembre. Aquesta decisió també comporta la suspensió dels darrers trens del dia per facilitar les tasques de manteniment nocturn a la infraestructura.

L’operador d’infraestructures Adif ha implementat canvis significatius a la línia d’alta velocitat Madrid-Barcelona per poder dur a terme tasques de manteniment urgents, motivades per irregularitats a la via denunciades per maquinistes. Com a resultat, s’ha sol·licitat a les operadores Renfe, Iryo i Ouigo la cancel·lació dels últims trens de cada jornada per alliberar la franja nocturna per a les reparacions. A més, s’ha acordat allargar el temps del trajecte en 25 minuts fins al desembre, situant el viatge més ràpid per sobre de les tres hores. Aquestes incidències, que han generat retards i limitacions de velocitat, han provocat que companyies aèries com Iberia i Vueling hagin respost reforçant el pont aeri amb bitllets a preu limitat per garantir la mobilitat entre les dues ciutats.

L’enquesta anual del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) revela una valoració molt negativa del servei de Rodalies, que els catalans suspenen per segon any consecutiu amb una nota de 4,2 sobre 10, la més baixa de tots els serveis públics avaluats. Aquesta puntuació, recollida abans de les darreres incidències greus, contrasta amb l’excel·lent valoració dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), que obtenen un 7,6. Segons l’estudi, un 55% dels ciutadans considera que la Generalitat és la principal responsable de millorar el servei, per sobre del govern espanyol. Malgrat aquest suspens, el Govern de la Generalitat aconsegueix una aprovació general amb un 5,1, destacant en la promoció cultural i la sanitat, però suspenent en seguretat i lluita contra la pobresa. L’enquesta també reflecteix una creixent percepció entre els joves que la sanitat privada funciona millor que la pública.