La tensió entre l’Iran i els Estats Units augmenta mentre les vies diplomàtiques semblen encallades. Teheran ha rebutjat un pla de pau de 15 punts proposat per Donald Trump, qualificant-lo d’“excessiu”, i ha presentat una contraproposta de cinc punts que exigeix, entre altres coses, la fi de l’agressió, reparacions de guerra i el reconeixement de la seva sobirania sobre l’Estret d’Ormuz. Paral·lelament, l’escalada militar continua amb l’anunci per part d’Israel de la mort del comandant iranià Alireza Tangsiri, a qui responsabilitzava del bloqueig de l’estret. A més, els Estats Units es preparen per enviar 3.000 soldats d’elit de la 82a Divisió Aerotransportada al Golf Pèrsic, mentre la portaveu de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, amenaça amb represàlies més dures i Trump critica la manca de suport de l’OTAN.

La Global Sumud Flotilla organitza una nova expedició cap a Gaza, considerada la “més gran de la història”, que sortirà des del port de Barcelona el pròxim 12 d’abril. L’objectiu principal és trencar el bloqueig israelià i lliurar ajuda humanitària. La iniciativa comptarà amb una flota de 100 vaixells i unes 3.000 persones, incloent-hi un miler de metges, educadors i investigadors. Com a novetat destacada, l’organització Open Arms s’hi sumarà per aportar la seva experiència i oferir suport logístic, tècnic i sanitari. Coordinada per Saif Abukeshek, l’acció civil compta amb el suport de partits com el PSC, ERC, els Comuns i la CUP. Aquesta expedició es produeix després que un intent anterior fos interceptat per l’exèrcit d’Israel, però els organitzadors confien que la major dimensió d’aquesta flota permeti assolir el seu objectiu.

El bloqueig de l’estret d’Ormuz per part de l’Iran ha provocat una greu crisi en el transport marítim, amb una reducció del 95% del trànsit i milers de vaixells encallats, disparant els costos per a navilieres com Hapag-Lloyd. Per contenir l’escalada dels preus de la gasolina, l’administració de Donald Trump, a través del Departament del Tresor liderat per Scott Bessent, ha autoritzat temporalment la venda de petroli iranià i rus retingut al mar. Aquesta mesura busca augmentar l’oferta global de cru i minimitzar l’impacte econòmic del conflicte. Analistes com Elisabeth Braw de l’Atlantic Council consideren que la situació era previsible, mentre que experts com Patrick Galey de Global Witness adverteixen sobre la vulnerabilitat del sistema energètic actual i defensen una transició urgent cap a les energies renovables com a solució a llarg termini.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha posposat durant cinc dies un atac militar contra les infraestructures energètiques de l’Iran, una amenaça inicialment llançada per forçar la reobertura de l’estret d’Ormuz. Segons Trump, aquesta decisió es deu a converses “productives” liderades per Steve Witkoff i Jared Kushner, en les quals Washington hauria presentat un pla de pau de 15 punts. El mandatari nord-americà afirma que l’Iran s’ha compromès a no desenvolupar armes nuclears i a permetre el pas de vaixells “no hostils” per l’estret. No obstant això, el règim de Teheran nega oficialment l’existència de negociacions directes o indirectes. Malgrat aquest aparent acostament diplomàtic, que ha provocat una baixada del preu del petroli, els EUA preparen l’enviament de 3.000 soldats addicionals a l’Orient Mitjà, mentre Israel continua bombardejant objectius iranians.

El Consell d’Educació de Catalunya ha aprovat per majoria absoluta que l’inici del curs escolar per als anys 2026-27, 2027-28 i 2028-29 sigui el 8 de setembre. Aquesta decisió, impulsada pel Departament d’Educació i defensada per la consellera Esther Niubó, té com a objectiu proporcionar previsió i estabilitat al sistema educatiu. La mesura unifica la data d’inici per a totes les etapes, incloent-hi el Batxillerat, per garantir temps suficient per a la preparació de les proves d’accés a la universitat. La proposta ha estat ratificada malgrat l’oposició de sindicats com USTEC, que preferien començar després de l'11 de setembre per facilitar l’organització. Addicionalment, s’ha avalat que els instituts-escola tinguin un mínim de tres tardes lectives i que es mantingui la sisena hora als centres de màxima complexitat.

La jutgessa del Tribunal d’Instància de Catarroja que investiga la gestió de la DANA del 29 d’octubre de 2024 al País Valencià ha citat a declarar com a testimoni l’expresident de la Generalitat, Carlos Mazón. Aquesta decisió es produeix després que el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) descartés la seva imputació en excloure la seva responsabilitat penal per omissió. La magistrada, Nuria Ruiz Tobarra, considera que la declaració de Mazón és clau per aclarir el procés de presa de decisions al centre de coordinació d’emergències (Cecopi) i pot ser determinant en la instrucció contra l’exconsellera Salomé Pradas i el seu equip. A més de la citació, la jutgessa ha sol·licitat a Mazón que aporti de manera voluntària el registre de les seves trucades i missatges del dia de la tragèdia.

L’empresari milionari finlandès Anders Wiklöf ha estat sancionat amb una multa de 120.000 euros per excés de velocitat a Mariehamn, a l’arxipèlag d’Åland. La policia el va interceptar conduint a 59 km/h en una zona urbana on el límit permès era de 30 km/h. L’elevat import de la sanció s’explica pel sistema legal de Finlàndia, que estableix multes proporcionals als ingressos de l’infractor, calculades a partir de la seva darrera declaració de la renda. Wiklöf, un dels homes més rics del país, és un infractor reincident, ja que el 2023 va rebre una multa de 121.000 euros i en els darrers tretze anys ha acumulat prop de 400.000 euros en sancions similars. L’empresari ha admès la seva culpabilitat i ha declarat que pagarà la multa íntegrament sense presentar cap recurs.

La proposta del president de la Generalitat, Salvador Illa, de “canviar el paradigma urbanístic” i densificar Catalunya per afrontar la crisi de l’habitatge ha generat un intens debat polític. La iniciativa compta amb el suport explícit de l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que la considera una opció viable i necessària per augmentar l’oferta d’habitatges. El Govern, a través de la portaveu Sílvia Paneque, ha assegurat que aquest increment d’edificabilitat es concentrarà en 69 zones prioritàries i no trencarà l’equilibri territorial. No obstant això, la mesura ha rebut un rebuig generalitzat per part de l’oposició. ERC, a través d’Isaac Albert, adverteix que les ciutats ja estan massa densificades, comparant Barcelona amb Calcuta. Junts critica la visió centralista en l’àrea metropolitana, mentre que els Comuns prioritzen el parc públic i el PP acusa Illa de voler construir “ruscos de pisos” que provocaran saturació.

Representants de l’escola concertada, incloent-hi el sindicat FEUSOC i la Fundació Escola Cristiana de Catalunya, han lliurat gairebé 78.000 signatures al Parlament de Catalunya per exigir que la nova llei que destinarà el 6% del PIB a l’educació inclogui les seves necessitats. Les seves principals reivindicacions se centren en obtenir finançament suficient per garantir la gratuïtat real de l’ensenyament per a les famílies, així com un increment de les plantilles per equiparar-les a les del sector públic i corregir el que Enrique Gallego de FEUSOC descriu com a “plantilles asimètriques” no actualitzades des de 1995. A més, alerten de la possible pèrdua de 300 llocs de treball en sis anys i demanen un acord per a la reubicació del personal. Coincidint amb aquesta mobilització, el Govern ha aprovat una millora de finançament de 390,87 milions d’euros per al sector, que es desplegarà entre 2026 i 2030.

L’increment constant del preu dels carburants, impulsat pel conflicte a l’Orient Mitjà, ha portat la gasolina i el dièsel a valors propers o superiors als 2 euros per litre a Catalunya. Segons l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), el dièsel s’ha encarit un 31% i la gasolina un 19%, una pujada que ja es reflecteix en un percentatge creixent de les benzineres de grans operadores. Tot i que la diferència de preu entre les estacions de baix cost i les més cares s’ha reduït, l’estalvi continua sent significatiu, podent arribar als 24 cèntims per litre. Estudis de l’OCU i Facua identifiquen cadenes com Bonarea, Alcampo i Tamoil entre les més econòmiques, mentre que Repsol i la seva filial Petronor se situen entre les més cares. Per ajudar els consumidors, mitjans com Nació i les mateixes organitzacions ofereixen mapes i cercadors en línia per localitzar les estacions de servei més assequibles.