El Govern espanyol, a través del president Pedro Sánchez i el ministre d’Exteriors José Manuel Albares, ha rebutjat l’acció militar unilateral dels EUA i Israel a l’Iran, advertint que contribueix a un ordre internacional més hostil. La posició oficial de l’executiu és una crida ferma a la desescalada immediata i al diàleg, subratllant que “la violència no es combat amb violència” i que no es pot permetre una nova guerra a l’Orient Mitjà. Reforçant aquesta línia, la vicepresidenta Yolanda Díaz ha declarat que la política de defensa espanyola no la dicta Donald Trump, defensant la coherència en l’aplicació del dret internacional en tots els conflictes. Paral·lelament, el Ministeri d’Afers Exteriors ha instat els 158 ciutadans espanyols a abandonar l’Iran i ha activat les seves ambaixades per gestionar la crisi a la regió.

L’escalada militar entre l’Iran, els Estats Units i Israel ha desencadenat una estratègia arriscada per part de Teheran, que busca expandir el conflicte per generar un caos insostenible. Aquesta tàctica inclou atacs a bases nord-americanes, infraestructures civils a les petromonarquies del Golf com Qatar i l’Aràbia Saudita, i el bloqueig de facto de l’estratègic estret d’Ormuz. L’objectiu iranià és pressionar els seus adversaris perquè aturin l’agressió. Aquesta inestabilitat ha tensionat immediatament els mercats financers globals, provocant una pujada del preu del petroli Brent. Els experts adverteixen que un bloqueig prolongat de l’estret d’Ormuz, per on circula una part crucial del subministrament mundial, podria disparar el preu del barril fins als 80 o 90 dòlars, afectant la inflació a escala global.

L’Audiència de Barcelona ha condemnat un agent dels Mossos d’Esquadra a 13 mesos de presó per un delicte d’apropiació indeguda. Els fets van ocórrer l’octubre de 2021 a Santa Coloma de Gramenet, quan el policia, aprofitant la seva posició durant un servei per la mort d’un home al carrer, es va apoderar del seu telèfon mòbil i uns auriculars. L’agent va ometre els objectes de l’acta de custòdia per ocultar el robatori. La investigació es va iniciar arran de la denúncia de la família i va ser clau la geolocalització dels dispositius, que va situar el mòbil a la comissaria on treballava l’acusat i els auriculars a prop del seu domicili. A més de la pena de presó, la sentència inclou la inhabilitació professional durant el mateix període i una indemnització de 850 euros per a la família del difunt.

Un informe de la Fundació Bofill revela que la meitat dels joves d’entre 16 i 18 anys en situació de pobresa a Catalunya no reben beques per a estudis postobligatoris. Concretament, durant el curs 2024-2025, només 41.507 dels 82.688 estudiants en aquesta condició van obtenir ajuts. Aquesta manca de suport econòmic contribueix a una taxa d’abandonament escolar del 25% en aquest col·lectiu, set vegades superior a la dels estudiants amb més recursos. La fundació assenyala que la inversió de Catalunya en beques és només de l’1% del pressupost d’Educació, una xifra molt inferior a la mitjana estatal. Per això, l’entitat insta la Generalitat, que ha assumit recentment la gestió de les beques, a impulsar una política pròpia abans del 2028, com el model Beca + Secundària, per garantir la cobertura universal i adequar els ajuts al cost de vida real.

La mort del líder suprem de l’Iran, Ali Khamenei, ha desencadenat una escalada bèl·lica a l’Orient Mitjà que s’ha estès a nous fronts. En resposta a l’assassinat, Hezbollah va llançar atacs amb drons i míssils contra Israel, provocant una reacció immediata de Tel-Aviv. L’exèrcit israelià va executar un bombardeig intensiu sobre el sud del Líban i els suburbis de Beirut, causant almenys 31 morts. El cap de l’estat major israelià, Eyal Zamir, ha anunciat el pas a una “ofensiva sostinguda”, mentre que el ministre de Defensa ha marcat com a objectiu el líder de Hezbollah, Naim Qassem. Paral·lelament, des dels Estats Units, Donald Trump adverteix que la “gran onada” d’atacs encara ha d’arribar. El conflicte s’ha expandit regionalment, amb un atac a la base militar britànica d’Akrotiri a Xipre, alimentant el temor d’una guerra a gran escala.

Els Estats Units i Israel han llançat un atac conjunt contra l’Iran que, segons el president Donald Trump, s’allargarà diverses setmanes amb l’objectiu de destruir les seves capacitats militars. L’ofensiva ja ha provocat la mort del líder suprem iranià, Ali Khamenei, i més de 555 víctimes mortals, segons ha informat la Mitja Lluna Roja. Aquesta escalada militar és el resultat de l’agreujament de les tensions arran del programa nuclear de Teheran. El conflicte es va intensificar quan Trump va retirar unilateralment els EUA de l’acord nuclear del 2015, un pacte de l’era Obama que limitava l’enriquiment d’urani a canvi de l’aixecament de sancions. La ruptura de l’acord va portar l’Iran a reprendre el seu programa, desencadenant negociacions fallides i atacs previs a instal·lacions nuclears, fins a arribar a l’operació actual, que Trump qualifica d’última oportunitat per evitar que el règim iranià obtingui armes nuclears.

El Mobile World Congress (MWC) celebra la seva vintena edició a Barcelona amb una previsió de més de 100.000 visitants i amb la Intel·ligència Artificial (IA) com a eix central. Segons John Hoffman, conseller delegat de la GSMA, les aplicacions pràctiques de la IA assoleixen un nivell sense precedents, abastant des d’assistents personals fins a robòtica avançada. El congrés, inaugurat per autoritats com el rei Felip VI i Pedro Sánchez, també és l’escenari per debatre sobre la connectivitat 6G, la sobirania tecnològica d’Europa enfront dels Estats Units i la Xina, i la presentació de nous dispositius mòbils per part de marques com Xiaomi i Honor. No obstant això, l’esdeveniment està marcat per la polèmica presència d’empreses israelianes, que ha provocat protestes propalestines a les portes del recinte de la Fira de Barcelona.

Un atac militar conjunt dels Estats Units i Israel ha provocat la mort del líder suprem de l’Iran, l’aiatol·là Ali Khamenei, i d’altres alts càrrecs del règim, inclòs el comandant de la Guàrdia Revolucionària. El president nord-americà, Donald Trump, ha confirmat l’operació, batejada com a “Fúria Èpica”, i ha advertit que els bombardejos continuaran per enderrocar el règim. Com a resposta, l’Iran ha confirmat la mort, ha decretat 40 dies de dol i ha promès una venjança “devastadora”. El règim iranià ha llançat míssils contra Israel i bases nord-americanes a l’Orient Mitjà i ha tancat l’estret d’Ormuz. El conflicte ja ha causat més de 200 morts, segons la Mitja Lluna Roja. Malgrat l’escalada, Trump ha obert la porta al diàleg amb el govern provisional iranià.

L’ofensiva conjunta dels Estats Units i Israel contra l’Iran, que va culminar amb l’assassinat del líder suprem Ali Khamenei, ha desencadenat una escalada bèl·lica de caràcter regional. En resposta, l’Iran ha llançat atacs massius amb míssils i drons contra Israel i bases militars nord-americanes a països aliats com els Emirats Àrabs Units, Qatar, Bahrain i Kuwait. El conflicte s’ha ampliat amb la incorporació d’Hezbol·là des del Líban, mentre líders com Donald Trump i Benjamin Netanyahu auguren setmanes de bombardejos. Aquesta situació ha provocat nombroses víctimes civils i militars a tota la regió i un greu caos logístic, amb la cancel·lació de milers de vols i el bloqueig de l’estret d’Ormuz, una via marítima clau. Potències europees com França, Alemanya i el Regne Unit ja consideren possibles “accions defensives”.

El Parc d’atraccions Tibidabo ha donat inici a la temporada del seu 125è aniversari amb la presentació de diverses novetats. La més destacada és la instal·lació d’unes grans lletres amb el nom “Barcelona” al mirador, una obra de l’estudi de l’arquitecte Josep Miàs que són d’acer, s’il·luminen i també serveixen de bancs per als visitants. A l’acte inaugural, que va comptar amb la presència de l’alcalde Jaume Collboni i la tinenta d’alcaldia Laia Bonet, també es va estrenar la pel·lícula en 4D “Colors”, protagonitzada per les mascotes del parc. A més, durant la temporada s’obrirà un nou restaurant a càrrec del xef Rafa Zafra, tornarà el Làser Show a l’estiu i s’inaugurarà un Espai Lego. La celebració central de l’aniversari tindrà lloc el 4 d’octubre amb una caminada popular.