Dos accidents tràgics han causat la mort de dues persones a Catalunya. A Tortosa, un home de 40 anys ha perdut la vida després de bolcar amb el tractor que conduïa en una finca familiar. El vehicle s’ha precipitat per un bancal i la víctima ha quedat atrapada a sota, sense que els equips del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) poguessin reanimar-lo. Els Mossos d’Esquadra han iniciat una investigació per aclarir els fets. D’altra banda, a Empuriabrava (Castelló d’Empúries), una mestra de 42 anys ha mort en ser atropellada per un autobús de línia regular a prop del seu centre educatiu. La Policia Local investiga les causes d’aquest sinistre, que representa el segon accident de trànsit urbà mortal a les comarques gironines en una setmana.

Les carreteres catalanes han registrat un greu repunt de la sinistralitat mortal, amb un focus preocupant en els motoristes. En un període inferior a una setmana, s’han comptabilitzat diverses víctimes, incloent-hi un cap de setmana tràgic amb quatre morts en menys de 24 hores en accidents a Gavà, Artesa de Segre, Calonge de Segarra i Barcelona. A aquest balanç s’hi suma la mort posterior d’un motorista de 49 anys en una col·lisió amb un camió a la Zona Franca de Barcelona, la qual va suposar la quarta víctima mortal a la ciutat durant l’any. Amb aquests sinistres, la xifra total de morts a Catalunya s’eleva a 14 persones el 2026, de les quals vuit eren motoristes. Davant d’aquesta situació, el Servei Català de Trànsit ha reforçat les crides a la màxima prudència a la conducció.

La Conselleria d’Educació del País Valencià, dirigida pel PP, ha generat una forta polèmica amb la seva proposta de modificació del currículum de batxillerat, que inicialment pretenia limitar l’estudi de la literatura en llengua catalana exclusivament a autors valencians. Aquesta mesura hauria exclòs figures canòniques com Mercè Rodoreda o Ramon Llull i també les variants dialectals de Catalunya i les Balears. La iniciativa va rebre dures crítiques de sindicats com l’STEPV, amb Marc Candela com a portaveu, i entitats com Acció Cultural, que la van qualificar de decisió ideològica i sense rigor científic. Com a resposta a la pressió, el govern valencià ha fet un mig pas enrere i ha anunciat que finalment deixarà en mans dels docents la decisió d’incloure autors no valencians, atorgant-los autonomia a través de la “concreció curricular”.

L’Ajuntament de Barcelona, sota la direcció de l’alcalde Jaume Collboni, ha anunciat un seguit de projectes urbanístics de gran envergadura per transformar la ciutat. A Ciutat Vella, es destinarà una inversió d’11,7 milions d’euros per convertir l’actual pista municipal de Drassanes en un poliesportiu cobert, amb l’objectiu de fomentar la cohesió social al Raval. Aquesta actuació, que començarà el 2028, s’emmarca en un pla més ampli que també inclou la rehabilitació d’infraestructures històriques com el pont de Marina i el viaducte de Vallcarca. Paral·lelament, el consistori impulsarà la transformació dels entorns de la futura estació de la Sagrera amb una inversió de 260 milions d’euros fins al 2031. Aquest projecte preveu la construcció d’11.300 habitatges, la creació del parc més gran de la ciutat i un nou pol econòmic que generarà uns 10.000 llocs de treball, reconnectant els districtes de Sant Andreu i Sant Martí.

En ple procés de refundació de l’espai a l’esquerra del PSOE, la vicepresidenta Yolanda Díaz ha anunciat que no serà la candidata a les pròximes eleccions generals del 2027. Aquesta decisió, que ha qualificat de “pas molt meditat”, arriba després de la seva sonada absència a l’acte “Un pas endavant”, organitzat per Sumar, Esquerra Unida, Més Madrid i els Comuns per rellançar la coalició. Díaz justifica la seva renúncia per donar temps a les formacions polítiques perquè defineixin el seu propi full de ruta i lideratge, tot i que ha assegurat que continuarà al govern fins al final de la legislatura. Aquesta reconfiguració es produeix en un context d’incertesa, amb l’exclusió de Podem, la relació trencada, i els dubtes sobre la continuïtat d’aliats clau com Compromís i la Chunta Aragonesista.

L’aprovació dels pressupostos de la Generalitat es troba en una situació crítica a causa del xoc entre el Govern de Salvador Illa i Esquerra Republicana. El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha anunciat que el seu partit presentarà una esmena a la totalitat si en un termini de 15 dies no s’arriba a un acord per a la cessió de la recaptació de l’IRPF. Malgrat l’ultimàtum, Illa ha mostrat un to conciliador, estenent la mà als republicans i assegurant que complirà tots els pactes. No obstant això, ERC, a través del seu portaveu parlamentari Josep Maria Jové, manté la seva posició i insisteix que no negociarà sense garanties prèvies, instant Illa a pressionar el PSOE. Aquesta tensió deixa en l’aire el futur dels comptes, que el Govern preveu aprovar aquest divendres sense tenir encara els suports necessaris.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha reprès la seva activitat política després d’una baixa mèdica enmig d’un període de gran tensió per al seu govern. Durant la seva absència, l’executiu ha hagut de gestionar el caos a Rodalies, considerat la pitjor crisi del servei, a més de protestes de la pagesia, el professorat i el personal mèdic. En la seva tornada, Illa ha blindat el seu gabinet, defensant la gestió de la consellera Sílvia Paneque i descartant una qüestió de confiança. Paral·lelament, el Parlament de Catalunya ha reclamat per unanimitat la seva compareixença per donar explicacions sobre el que l’oposició qualifica de “col·lapse” del país. Ara, el president centra els seus esforços a negociar els pressupostos amb els seus socis, Esquerra Republicana i els Comuns, una aprovació que considera clau per reforçar la seva posició.

El Parlament Europeu ha ajornat la ratificació de l’acord comercial amb els Estats Units a causa de la incertesa jurídica provocada per una sentència del Tribunal Suprem nord-americà que declara il·legals els aranzels imposats pel president Donald Trump. En resposta a la decisió judicial, Trump va amenaçar amb gravàmens encara més elevats, posant en risc el pacte que limitava les taxes sobre productes europeus a un màxim del 15%. La Comissió de Comerç de l’Eurocambra, liderada per Bernd Lange, va exigir “claredat i certesa jurídica” abans de procedir, sent aquesta la segona vegada que es frena el procés després de la crisi de Groenlàndia. Malgrat la situació, el comissari de Comerç, Maros Sefcovic, ha assegurat que els seus homòlegs nord-americans, com Jamieson Greer, s’han compromès a respectar el tractat, i ha instat l’Eurocambra a continuar amb la seva tramitació.

La investigació del cas Epstein al Regne Unit ha provocat la detenció de l’expríncep Andreu Mountbatten-Windsor i de l’exministre laborista Peter Mandelson. Ambdós són investigats per un presumpte delicte de mala conducta en càrrec públic, acusats d’haver filtrat informació confidencial al financer nord-americà. Andreu ho hauria fet durant la seva etapa com a enviat especial de comerç (2001-2011), mentre que Mandelson hauria compartit dades sensibles sent ministre del govern de Gordon Brown. L’escàndol ha generat una crisi a Downing Street i al Palau de Buckingham, i ha portat el Parlament britànic a aprovar la publicació dels documents sobre el nomenament d’Andreu, un càrrec pel qual el mateix Mandelson hauria pressionat. Tot i que el delicte contempla penes de fins a cadena perpètua, els experts ho consideren poc probable, però no descarten anys de presó.

La investigació de l’accident ferroviari d’Adamuz, que va provocar 46 morts, s’ha convertit en una complexa macrocausa judicial a càrrec de la jutgessa Cristina Pastor, amb 34 denúncies de víctimes ja rebudes. Enmig de les indagacions de la Guàrdia Civil i la Comissió d’Investigació d’Accidents Ferroviaris (CIAF), ha esclatat una polèmica al voltant d’Adif. L’empresa pública és acusada d’haver retirat materials de la via sense autorització judicial dies després del sinistre. Adif, amb el suport del secretari d’Estat de Transports, José Antonio Santano, defensa que va actuar per “preservar” les peces, argumentant que no estaven precintades i que altrament s’haurien destruït. Malgrat les justificacions, l’autoritat judicial ha ordenat a Adif la restitució immediata del material i ha prohibit qualsevol actuació futura sense un permís explícit.