Diferents cossos policials han dut a terme recentment dues grans operacions contra la delinqüència a Catalunya, que han culminat amb nombroses detencions. La primera, un macrooperatiu dels Mossos d’Esquadra i el Servei de Vigilància Duanera, ha desarticulat una organització dedicada al tràfic internacional de drogues entre Catalunya i França. Amb epicentre a Figueres i actuacions a Salt i Argentona, l’operació s’ha saldat amb nou detinguts, el desmantellament de plantacions de marihuana i la confiscació d’haixix, armes i diners. D’altra banda, un dispositiu conjunt dels Mossos, la Policia Nacional i la Guàrdia Urbana de Reus al barri de Mas Pellicer de Reus ha acabat amb sis arrestats per tràfic de drogues, robatori i furt, a més de la identificació de 136 persones, algunes amb nombrosos antecedents.

Un nadó de sis setmanes es troba ingressat a l’UCI de l’Hospital Vall d’Hebron per greus lesions i agressions sexuals presumptament infligides pels seus progenitors. Els pares, un home de 42 anys i una dona de 43 que treballa com a infermera al mateix centre, han ingressat a presó sense fiança acusats de lesions greus, agressió sexual i maltractament habitual. Abans que Vall d’Hebron activés el protocol, el nadó havia estat visitat en un CAP i tres hospitals diferents, fet que ha motivat una investigació per part del Departament de Salut. La consellera Olga Pané ha confirmat que el nadó sobreviurà, però probablement amb seqüeles permanents. El jutge ha retirat la pàtria potestat als pares i el menor es troba sota la tutela de la Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i l’Adolescència (DGPPIA).

L’Ajuntament de Barcelona ha reformat el sistema d’accés al Park Güell per evitar la “picaresca” dels turistes que hi entraven gratuïtament. La principal mesura ha estat eliminar el parc del programa de descomptes Gaudir Més, ja que molts visitants no empadronats l’utilitzaven per accedir-hi sense cost, fins i tot durant les franges horàries reservades exclusivament per als veïns. Segons la tinenta d’alcaldia Laia Bonet, aquesta pràctica, tot i no ser il·legal, afectava negativament l’experiència dels residents. Amb el nou sistema, qualsevol ciutadà empadronat a Barcelona pot obtenir el seu “passi verd” gratuït verificant la seva identitat directament al web del parc, simplificant el tràmit. Els no residents, en canvi, hauran de comprar entrada. Paral·lelament, s’estan renovant els carnets de lliure accés per al veïnat dels barris adjacents.

Un estudi recent del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) sobre la sexualitat a Espanya revela que gairebé un de cada quatre ciutadans (24,6%) no ha mantingut relacions sexuals en l’últim any, principalment per falta d’interès o desig. Malgrat aquesta dada, una àmplia majoria (73,5%) considera que tenir una relació sentimental és clau per a una vida satisfactòria. L’enquesta indica que un 30,6% de la població és soltera, i més d’un terç d’aquest grup desitja continuar així. Mentre que la monogàmia és el model predominant, pràctiques com el poliamor o les relacions obertes són minoritàries, i menys del 5% ha participat mai en una orgia. L’estudi també destaca que més de la meitat dels enquestats (58,5%) ha utilitzat productes eròtics per enriquir la seva vida sexual, tot i que rebutja majoritàriament l’ús de robots amb finalitats sexuals.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha nomenat el valencià Arcadi España com a nou ministre d’Hisenda, en substitució de María Jesús Montero, que deixa el càrrec per centrar-se en la campanya electoral andalusa. Aquest canvi també implica l’ascens de Carlos Cuerpo a vicepresident primer de l’executiu. España, exconseller del govern de Ximo Puig i fins ara secretari d’Estat de Política Territorial, és percebut com un perfil dialogant i negociador, en contrast amb la seva predecessora. La seva arribada genera expectatives per desencallar diverses carpetes clau, com l’aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat, la reforma del model de finançament autonòmic —caducat des de fa 14 anys— i la condonació del deute del FLA. Especialment rellevant és la negociació amb Catalunya, on s’espera que pugui avançar en el traspàs de l’IRPF i un finançament singular, qüestions en què Montero era considerada el principal escull.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha ajornat en dues ocasions el seu ultimàtum per bombardejar instal·lacions energètiques a l’Iran, primer per cinc dies i després per deu més, fins al 6 d’abril, al·legant que les negociacions per resoldre el conflicte “van bé”. Malgrat que Trump assegura mantenir converses directes i profitoses, el govern iranià ho nega, tot i que el seu ministre d’Exteriors, Abás Araqchí, ha confirmat l’existència de contactes indirectes a través del Pakistan com a intermediari. Teheran estaria estudiant una proposta de 15 punts de Washington per posar fi a la crisi centrada en el control de l’estret d’Ormuz. Paral·lelament, la tensió militar persisteix: el Pentàgon prepara opcions que inclouen un possible desplegament terrestre, mentre que l’Iran ha mobilitzat les seves forces i Israel continua els seus atacs a la regió.

La tensió entre l’Iran i els Estats Units augmenta mentre les vies diplomàtiques semblen encallades. Teheran ha rebutjat un pla de pau de 15 punts proposat per Donald Trump, qualificant-lo d’“excessiu”, i ha presentat una contraproposta de cinc punts que exigeix, entre altres coses, la fi de l’agressió, reparacions de guerra i el reconeixement de la seva sobirania sobre l’Estret d’Ormuz. Paral·lelament, l’escalada militar continua amb l’anunci per part d’Israel de la mort del comandant iranià Alireza Tangsiri, a qui responsabilitzava del bloqueig de l’estret. A més, els Estats Units es preparen per enviar 3.000 soldats d’elit de la 82a Divisió Aerotransportada al Golf Pèrsic, mentre la portaveu de la Casa Blanca, Karoline Leavitt, amenaça amb represàlies més dures i Trump critica la manca de suport de l’OTAN.

La Global Sumud Flotilla organitza una nova expedició cap a Gaza, considerada la “més gran de la història”, que sortirà des del port de Barcelona el pròxim 12 d’abril. L’objectiu principal és trencar el bloqueig israelià i lliurar ajuda humanitària. La iniciativa comptarà amb una flota de 100 vaixells i unes 3.000 persones, incloent-hi un miler de metges, educadors i investigadors. Com a novetat destacada, l’organització Open Arms s’hi sumarà per aportar la seva experiència i oferir suport logístic, tècnic i sanitari. Coordinada per Saif Abukeshek, l’acció civil compta amb el suport de partits com el PSC, ERC, els Comuns i la CUP. Aquesta expedició es produeix després que un intent anterior fos interceptat per l’exèrcit d’Israel, però els organitzadors confien que la major dimensió d’aquesta flota permeti assolir el seu objectiu.

El bloqueig de l’estret d’Ormuz per part de l’Iran ha provocat una greu crisi en el transport marítim, amb una reducció del 95% del trànsit i milers de vaixells encallats, disparant els costos per a navilieres com Hapag-Lloyd. Per contenir l’escalada dels preus de la gasolina, l’administració de Donald Trump, a través del Departament del Tresor liderat per Scott Bessent, ha autoritzat temporalment la venda de petroli iranià i rus retingut al mar. Aquesta mesura busca augmentar l’oferta global de cru i minimitzar l’impacte econòmic del conflicte. Analistes com Elisabeth Braw de l’Atlantic Council consideren que la situació era previsible, mentre que experts com Patrick Galey de Global Witness adverteixen sobre la vulnerabilitat del sistema energètic actual i defensen una transició urgent cap a les energies renovables com a solució a llarg termini.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha posposat durant cinc dies un atac militar contra les infraestructures energètiques de l’Iran, una amenaça inicialment llançada per forçar la reobertura de l’estret d’Ormuz. Segons Trump, aquesta decisió es deu a converses “productives” liderades per Steve Witkoff i Jared Kushner, en les quals Washington hauria presentat un pla de pau de 15 punts. El mandatari nord-americà afirma que l’Iran s’ha compromès a no desenvolupar armes nuclears i a permetre el pas de vaixells “no hostils” per l’estret. No obstant això, el règim de Teheran nega oficialment l’existència de negociacions directes o indirectes. Malgrat aquest aparent acostament diplomàtic, que ha provocat una baixada del preu del petroli, els EUA preparen l’enviament de 3.000 soldats addicionals a l’Orient Mitjà, mentre Israel continua bombardejant objectius iranians.