El Nou Congrés de Cultura Catalana ha culminat un procés de tres anys de debats amb un acte de cloenda al MNAC, on s’ha fet una crida a reforçar l’autoestima nacional. Inspirat en la fita històrica del 1975, aquest moviment de creació col·lectiva ha mobilitzat més de 10.000 persones i 500 ponents per repensar el present i el futur dels Països Catalans davant els reptes actuals. Les conclusions, articulades al voltant de quatre eixos —cures, territori, comunicació i cohesió—, han subratllat de manera central el paper de la llengua catalana com a eina fonamental de cohesió i construcció de comunitat. Figures com Agustí Alcoberro i Esteve Plantada han destacat que no es tracta d’un punt final, sinó d’un punt de partida per generar noves línies de treball que tinguin un impacte real en les polítiques culturals i socials.

El filòsof i sociòleg alemany Jürgen Habermas, un dels pensadors més influents del segle XX i referent de la segona generació de l’Escola de Frankfurt, ha mort als 96 anys a la ciutat de Starnberg, segons ha confirmat la seva editorial, Suhrkamp. Durant la seva carrera, iniciada a l’Institut de Recerca Social al costat de Theodor W. Adorno, va desenvolupar conceptes clau com la “raó comunicativa”. Les seves obres més destacades inclouen La transformació estructural de l’esfera pública i la seva obra principal, Teoria de l’acció comunicativa. Habermas va ser catedràtic a la Universitat de Frankfurt i director de l’Institut Max Planck, i va mantenir un ferm compromís amb la realitat, pronunciant-se sobre conflictes contemporanis. La seva trajectòria va ser reconeguda amb nombrosos guardons, entre els quals destaca el Premi Príncep d’Astúries de Ciències Socials l’any 2003.

L’artista Eugènia Balcells, figura clau de l’art contemporani català, ha mort als 82 anys. Considerada una pionera del cinema experimental i el videoart, la seva trajectòria va estar marcada per una connexió constant entre Barcelona, la seva ciutat natal, i Nova York, on es va traslladar el 1968 i es va vincular a l’escena artística d’avantguarda. La seva obra, d’orientació conceptual, explorava la cultura visual i el coneixement a través de vídeos i instal·lacions multimèdia. Les seves creacions s’han exposat en institucions de prestigi com el MNAC, el Macba i el Museo Reina Sofia. Una de les seves instal·lacions més destacades, “Des del centre”, es va poder veure recentment al MNAC. Al llarg de la seva carrera va ser reconeguda amb guardons com el Premi Nacional d’Arts Plàstiques i la Creu de Sant Jordi.

El trombonista, compositor i cantant Willie Colón, figura clau de la salsa, ha mort als 75 anys. Considerat una icona del gènere des de la dècada dels 70, va ser l’artífex d’un so que fusionava les arrels afrocaribenyes amb el jazz i el funk, venent més de vuit milions de discos. Les seves col·laboracions amb artistes com Héctor Lavoe i Rubén Blades per al segell Fania Records van donar lloc a àlbums troncals com Lo mato i Siembra, i a èxits immortals com “El cantante”. El seu llegat transcendeix generacions i ressona en la música urbana actual, sent una clara influència per a artistes com Bad Bunny, qui el va homenatjar i el va citar a la cançó “Nuevayol”, malgrat les friccions passades i les seves divergents posicions polítiques.

L’Orfeó Català i el Cor de Cambra del Palau de la Música han protagonitzat un debut històric als Estats Units amb una aclamada interpretació de la Missa solemnis de Beethoven. Sota la batuta de Gustavo Dudamel i acompanyats per la Filharmònica de Los Angeles, els cors catalans han actuat al Walt Disney Concert Hall en una estrena que també ha estat la primera vegada que el director veneçolà dirigia aquesta exigent partitura. El primer dels tres concerts, fruit de mesos de preparació meticulosa dirigida per Xavier Puig, va culminar amb una ovació dempeus de més de sis minuts, demostrant una complicitat absoluta entre els intèrprets. Aquesta col·laboració, que s’emmarca en l’última temporada de Dudamel a Los Angeles, ha estat un èxit tan rotund que ja s’han plantejat futurs projectes conjunts.

L’actor nord-americà Robert Duvall, considerat un dels intèrprets més respectats de la seva generació, ha mort als 95 anys. Al llarg de més de sis dècades de carrera, va construir una filmografia de gairebé 150 pel·lícules, destacant per la seva col·laboració amb el director Francis Ford Coppola. Aquest li va confiar papers icònics com el del ‘consigliere’ Tom Hagen a la saga El padrí, que li va valer la seva primera nominació a l’Oscar, i el del tinent coronel Bill Kilgore a Apocalypse now, recordat per la cèlebre frase sobre l’olor del napalm. Tot i que el seu primer paper rellevant va ser a Matar un rossinyol, va guanyar l’Oscar el 1984 per Gracias y favores. La seva dona, Luciana Duvall, va confirmar la seva mort, i la família ha demanat que no se celebri un funeral formal.

El programa de sàtira política de TV3, Polònia, celebra el seu 20è aniversari consolidat com un termòmetre de la societat catalana i espanyola. Des de la seva estrena el 2006, ha reflectit l’actualitat a través de l’humor, parodiant set presidents de la Generalitat, des de Pasqual Maragall fins a l’actualitat, i tres presidents del govern espanyol. Per commemorar l’efemèride, s’ha preparat un programa especial gravat al Teatre Victòria que repassa els seus millors moments. Al llarg de gairebé 800 capítols, l’espai ha produït milers de gags i més de 550 números musicals icònics. El seu director, Toni Soler, ha destacat alguns dels esquetxos més imprescindibles de la seva trajectòria, que inclouen des de cameos memorables com el de Pepe Rubianes fins a tractaments respectuosos de temes delicats, demostrant la seva influència cultural.

Barcelona celebra la seva festa major d’hivern, les Festes de Santa Eulàlia, del 12 al 15 de febrer, amb un programa centrat en la cultura popular i tradicional que enguany coincideix amb el Carnaval. L’edició destaca per la commemoració dels 425 anys dels Gegants del Pi, amb una cercavila especial, i inclou actes emblemàtics com els Protocols de l’Àliga, el correfoc de Santa Eulàlia i la diada castellera. Un dels grans atractius són les jornades de portes obertes, que permeten l’accés gratuït a nombrosos museus i espais culturals com el MACBA, el MNAC, el CCCB, el Museu Picasso i l’Ajuntament de Barcelona. L’oferta es complementa amb propostes musicals com els concerts de la Lali Jove, amb artistes com Bigwé i Flashy Ice Cream, consolidant una celebració diversa per a tots els públics.

Amb motiu de la 40a edició dels Premis Goya, que se celebrarà a Barcelona el 28 de febrer, l’Acadèmia de Cinema, en col·laboració amb l’Ajuntament i la Generalitat, ha impulsat un ampli programa d’activitats per integrar la celebració a la ciutat. Sota la direcció de Fernando Méndez-Leite, la iniciativa busca que la capital catalana se senti part de l’esdeveniment. Per això, s’han instal·lat set estàtues gegants del guardó en llocs emblemàtics i una exposició fotogràfica a la Plaça de les Glòries que ret homenatge al talent català. L’agenda cultural inclou un concert de la Banda Municipal de Barcelona a L’Auditori, projeccions gratuïtes de films nominats amb col·loquis, i una trobada amb la guanyadora del Goya Internacional, Susan Sarandon. També es duran a terme activitats socials, com una sessió a la presó de Wad-Ras amb Alba Flores i tallers per a joves i escolars.

La quinzena edició del Festival Llum BCN se celebrarà del 6 al 8 de febrer de 2026 al barri del Poblenou, transformant el districte de Sant Martí sota el lema “Paisatges nocturns”. Organitzat per l’Institut de Cultura de Barcelona, l’esdeveniment gratuït presentarà 33 instal·lacions, majoritàriament a l’aire lliure, creades per 12 artistes professionals i 18 escoles universitàries de disseny, arts i arquitectura. Entre els participants destacats hi ha el cineasta Albert Serra, que debutarà amb l’obra “Aquesta nit” a la façana del Disseny Hub, l’artista Laia Estruch i l’estudi austríac MO:YA. El festival, comissariat per Maria Güell i amb la col·laboració de la curadora internacional Birgit Lill-Schnabl, proposa redescobrir l’espai urbà a través de l’art, la llum i la tecnologia, organitzant les obres en tres itineraris diferents.