El llançament del nou àlbum de Rosalía, titulat “Lux”, ha suposat un èxit global immediat, posicionant l’artista catalana com la tercera més escoltada del món a Spotify, només per darrere de Taylor Swift i Bad Bunny. L’impacte del disc ha estat aclaparador, amb dotze de les seves quinze cançons entrant al Top 50 Global de la plataforma. Destaquen tres temes al Top 10: “La Perla”, “Berghain” i “Reliquia”, un fet que converteix Rosalía en la primera artista espanyola a aconseguir aquesta fita simultàniament. A més, l’àlbum ha marcat una fita històrica amb “Divinize”, la primera cançó en català que debuta a la llista mundial de Spotify, consolidant el reconeixement internacional unànime que ha rebut el projecte per part de la crítica especialitzada.

El conflicte per les pintures murals de Sixena s’ha intensificat entre el Govern d’Aragó i el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). L’executiu aragonès exigeix el trasllat “d’urgència” de les obres, acusant el museu català de “deixadesa” en la seva conservació. Basant-se en informes tècnics, denuncien greus filtracions d’aigua, humitats i brutícia, i asseguren que el conjunt es pot desmuntar en 72 peces per a un trasllat segur, una operació que consideren més segura que mantenir-les a Barcelona. Per la seva banda, el MNAC ha rebutjat categòricament aquestes acusacions, qualificant-les de “falsedats”. El museu sosté, amb els seus propis informes, que les humitats són anteriors al 1995, que no han afectat les pintures i que la sala actual és completament segura. Aquesta disputa es produeix en el marc de l’execució de la sentència del Tribunal Suprem que ordena el retorn de les obres a Sixena.

L’artista catalana Rosalía ha publicat “Berghain”, el primer senzill del seu esperat nou àlbum, titulat “Lux”, que veurà la llum el 7 de novembre. Aquesta cançó és una col·laboració amb la cantant islandesa Björk i el músic nord-americà Yves Tumor, i compta amb la participació de l’Orquestra Simfònica de Londres. El tema, el nom del qual fa referència a un exclusiu club de Berlín, marca l’inici d’una nova etapa per a l’artista, que ha descrit aquest projecte com el primer que fa “sense por al fracàs”. L’àlbum “Lux” explorarà temàtiques com la mística femenina, la transformació i l’espiritualitat, utilitzant una paleta sonora més orquestral. El videoclip de “Berghain”, rodat a Varsòvia per la productora Canadà, presenta una estètica que combina la sensualitat i el misticisme.

L’escriptor Ferran Torrent ha anunciat la seva renúncia al Premi de les Lletres Valencianes, el guardó més important atorgat per la Generalitat Valenciana, que va rebre fa un any de mans del president Carlos Mazón. En una carta adreçada al president, Torrent justifica la seva decisió per la “deriva poc respectuosa amb el valencià” del Consell, criticant els atacs a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i la reducció de la presència pública de la llengua. L’autor considera que el govern utilitza la qüestió lingüística com una eina política per desviar l’atenció de responsabilitats com la gestió de la DANA. Tot i que inicialment va acceptar el premi esperant una “normalitat política i cultural”, ara defineix la seva devolució com un acte simbòlic i una “obligació moral”, defensant que la llengua no pot ser sotmesa a criteris polítics.

L’actriu, directora i productora nord-americana Diane Keaton ha mort als 79 anys a Califòrnia. Considerada una de les grans icones de Hollywood, la seva carrera va estar profundament marcada per la col·laboració amb Woody Allen, de qui va ser musa i exparella. El seu paper a Annie Hall (1977) no només li va valer l’Oscar a la millor actriu, sinó que la va convertir en un referent de la dona independent i en un símbol de moda. A més d’aquest paper emblemàtic, Keaton va ser reconeguda per la seva interpretació de Kay Adams a la trilogia d’El Padrí i va guanyar dos Globus d’Or. Artista polifacètica, va destacar per la seva versatilitat en títols com Manhattan o Quan menys t’ho esperes. En l’àmbit personal, va ser un símbol de fortalesa en decidir adoptar dos fills en solitari als cinquanta anys.

El MNAC s’oposa al trasllat de les pintures murals de Sixena, argumentant la seva fragilitat i els riscos irreparables que podria suposar el seu moviment. El museu ha presentat un escrit d’oposició a l’execució de la sentència del Tribunal Suprem, acompanyat d’informes de prestigiosos experts internacionals, inclòs l’ICCROM, i un vídeo que mostra l’estat delicat de les pintures. L’enginyera Simona Sajeva destaca les microdeformacions, enfonsaments i tensions estructurals, advertint sobre possibles aixecaments, deformacions i pèrdues d’adherència durant el trasllat. El MNAC proposa un cronograma alternatiu d’un any i mig, qüestionant l’experiència i solvència de l’empresa contractada pel govern d’Aragó, liderada per Natalia Martínez de Pisón, i la seva capacitat per dur a terme una operació d’aquesta envergadura. El govern d’Aragó, però, considera la postura del MNAC “absolutament inacceptable” i insisteix en el compliment del termini de set mesos establert per la justícia. El museu ja ha iniciat el trasllat de les pintures profanes, que no van ser afectades per l’incendi del 1936, a diferència de les de la sala capitular.

El pianista i compositor Eddie Palmieri va morir dimecres als 88 anys. Nascut a Nova York en una família porto-riquenya, Palmieri va ser una figura clau en l’evolució de la salsa i el jazz afrollatí. Va fundar La Perfecta el 1961, una orquestra innovadora que incorporava trombons en lloc de trompetes, fusionant ritmes afrocaribenys amb influències del jazz. A la dècada dels 70, va expandir la seva fusió musical incorporant elements de rock, soul i música clàssica, col·laborant amb artistes com Israel López “Cachao” i Alfredo “Chocolate” Armenteros. El seu àlbum de 1973, “The Sun of Latin Music”, gravat amb Lalo Rodríguez, va ser el primer a guanyar un Grammy a la música llatina. Palmieri va continuar guanyant diversos Grammys al llarg de la seva carrera, incloent-hi premis per “Palo pa’ la rumba”, “Solito”, “Masterpiece / Obra maestra” amb Tito Puente, “¡Escúchame aquí!” i “Simpático” amb Brian Lynch. A més del seu èxit musical, Palmieri va ser un defensor del reconeixement de la música llatina i va abordar temes socials i polítics en la seva obra. La seva música, festiva i alhora compromesa, va deixar una empremta inesborrable en la història de la música llatina.

El Gran Teatre del Liceu de Barcelona serà la seu dels XVIII Premis Gaudí, que tindran lloc el 8 de febrer de 2026. Aquesta gala, organitzada per l’Acadèmia del Cinema Català, premiarà les millors produccions cinematogràfiques catalanes estrenades durant el 2025. Es repartiran premis en 24 categories, que inclouen millor pel·lícula, millor documental, millor curtmetratge, i reconeixeran també els talents creatius i tècnics del sector. A més, es lliurarà el Premi Gaudí d’Honor-Miquel Porter a una figura destacada del cinema català. El calendari dels premis començarà el 4 de novembre amb la presentació de les candidatures a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm, on es farà pública la llista completa de pel·lícules inscrites. Posteriorment, el 16 de desembre, es coneixeran els nominats en un acte a la Pedrera. Com a novetat d’aquest any, s’amplien a cinc les nominacions a millor pel·lícula per donar més visibilitat a les produccions en català.

Tècnics del govern d’Aragó van accedir al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) per iniciar l’aixecament fotogramètric de les pintures de Sixena, situades a les sales 16 i 17. Aquesta acció s’emmarca dins del compliment de la sentència judicial que obliga el museu a retornar les obres en un termini de set mesos. L’aixecament fotogramètric permetrà comparar l’estat actual de les pintures amb les del monestir de Sixena, el seu lloc d’origen. Els tècnics també revisaran la documentació sobre el tractament i conservació de les obres, i les condicions ambientals de les sales. L’accés dels tècnics va coincidir amb el dia de tancament del museu i es va produir enmig d’una protesta convocada per l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), amb la presència de figures com Laura Borràs i Lluís Llach, que volien impedir l’entrada dels tècnics. Malgrat la concentració d’una cinquantena de manifestants, els tècnics van accedir al museu per una altra porta. El president d’Aragó, Jorge Azcón, va acusar el president de la Generalitat, Salvador Illa, de mentir sobre la seva col·laboració en el trasllat, mentre que Illa va defensar la tasca del MNAC en la preservació de les pintures. Els tècnics aragonesos disposen de tres dies per a l’anàlisi, que inclou l’estudi dels sistemes d’ancoratge de les pintures.

La jutgessa d’Osca, Rocío Pilar Vargas, ha emès una ordre d’execució definitiva per al retorn de les pintures murals de Sixena al monestir aragonès. El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) té un termini de set mesos per complir la sentència del Tribunal Suprem. La jutgessa ha reconegut l’“especial complexitat” del trasllat, donant al museu l’opció de presentar un calendari alternatiu en deu dies. Aquest termini, però, s’allargarà fins a principis de setembre a causa del mes d’agost inhàbil. La resolució permet l’accés dels tècnics aragonesos a les sales del MNAC on es troben les pintures, amb les sales tancades al públic, per supervisar el procés. El MNAC haurà de facilitar també dades ambientals de les sales i documentació relacionada amb les obres. Tot i la petició del govern aragonès, la jutgessa ha desestimat, de moment, la imposició de multes per incompliment, però no descarta aplicar-les més endavant. El MNAC presentarà informes tècnics argumentant els riscos del trasllat, ja que consideren que el factor temps no els minimitza.