El grup El Último de la Fila, liderat per Manolo García i Quimi Portet, ha tornat als escenaris de Barcelona amb un concert a l’Estadi Olímpic Lluís Companys gairebé 30 anys després de la seva dissolució. Davant de més de 55.000 espectadors i malgrat la intensa pluja que va caure durant tota l’actuació, la qual Manolo García va descriure com una “pista de patinatge”, la banda va oferir un espectacle nostàlgic de gairebé dues hores i mitja. El repertori va incloure grans èxits com Querida Milagros i Como un burro amarrado en la puerta del baile, a més de cançons de la seva etapa anterior com a Los Burros. Aquest esdeveniment, amb les entrades exhaurides, va ser el segon de la seva gira de retorn i va reafirmar la forta connexió del grup amb el seu públic.

El pont de l'1 de maig a Catalunya presenta una àmplia oferta cultural i d’oci, amb la XXXX Fira Internacional del Disc de Barcelona com un dels esdeveniments més destacats. Celebrada a l’Estació del Nord, aquesta 40a edició es consolida com una de les cites més importants d’Europa per als amants de la música, reunint prop de 170 expositors nacionals i internacionals. Segons el seu director, Pere Terrassa, l’èxit actual del format físic es deu a un relleu generacional, ja que un públic cada cop més jove s’interessa pel col·leccionisme de vinils, CDs i altres objectes musicals. L’esdeveniment, on es poden trobar des de gangues fins a peces de col·leccionista de gran valor, complementa altres propostes del cap de setmana, com la jornada de portes obertes en diversos museus de la ciutat.

La promotora Barcelona Events Musicals (BEM), organitzadora del festival Cruïlla, renunciarà a la gestió d’El Molino a partir de l'1 de juliol, provocant un nou tancament indefinit de la històrica sala del Poble-sec. La decisió es deu a la incertesa sobre el calendari i l’abast de les obres d’insonorització que l’Ajuntament de Barcelona, propietari de l’espai, ha d’executar per solucionar les queixes per soroll dels veïns. Aquests problemes acústics ja havien obligat a reduir la programació prèviament. Com a resposta, l’Associació de Veïns del Poble-sec, a través del seu president Sergi Gàzquez, ha expressat la seva decepció i reclamarà que, un cop reformada, la sala es converteixi en un equipament cultural públic per al barri i la ciutat, evitant així un nou període llarg d’inactivitat que afectaria també el pla de dinamització de l’avinguda Paral·lel.

El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) ha presentat un recurs contra la sentència judicial que l’obliga a traslladar les pintures murals de Sixena a l’Aragó abans del 2027. El museu al·lega que l’ordre vulnera l’obligació de conservació del patrimoni que estableix la Constitució i adverteix del risc de danys irreparables a les fràgils obres del segle XII. A causa de la seva declarada “incapacitat tècnica” per executar el trasllat sense deteriorar les pintures, el MNAC s’ha obert a la possibilitat que sigui el Govern d’Aragó qui realitzi l’operació a costa del museu. El ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha donat suport al recurs per protegir les obres, tot i que ha remarcat que la sentència s’ha de complir. Paral·lelament, el Tribunal Superior de Justícia d’Aragó ha inadmès una querella per prevaricació presentada per exconsellers de Cultura catalans contra la magistrada del cas.

L’editora Beatriz de Moura, una figura de referència en el sector editorial català i espanyol, ha mort a Barcelona als 87 anys. Nascuda a Rio de Janeiro, la seva trajectòria va estar estretament lligada a la modernitat cultural de la capital catalana durant el final del franquisme i la transició. Després de treballar a l’editorial Lumen amb Esther Tusquets, va cofundar Tusquets Editors juntament amb la seva parella, l’arquitecte Oscar Tusquets. Durant més de quaranta anys al capdavant del segell, va construir un catàleg de gairebé 3.000 títols amb un criteri basat en la reivindicació de les avantguardes i el debat intel·lectual, publicant autors de renom com Milan Kundera, a qui va traduir personalment, Haruki Murakami o Gabriel García Márquez. La seva tasca va ser reconeguda amb distincions com la Creu de Sant Jordi. L’editorial va ser finalment adquirida pel Grup Planeta l’any 2012.

La diada de Sant Jordi a Barcelona es prepara amb un rècord de 425 parades de llibres i roses, tot i que enguany sense la presència de la Rambla per obres. Segons la Cambra del Llibre de Catalunya, presidida per Patrici Tixis, la festa s’expandirà per set districtes amb l’objectiu de descentralitzar-la i garantir la seguretat amb un Pla d’Autoprotecció a zones com el Passeig de Gràcia. Aquesta celebració massiva té els seus orígens en una proposta de l’escriptor Vicent Clavel als llibreters, que es va celebrar per primer cop el 7 d’octubre de 1927. Dos anys més tard, el 1929, es va traslladar al 23 d’abril per motius comercials i coincidint amb l’Exposició Internacional de Barcelona. Malgrat néixer en castellà durant la dictadura, la diada es va transformar en una manifestació cultural i de reivindicació del català durant la Transició, consolidant-se com la jornada de més vendes de l’any i sent reconeguda per la Unesco el 1995.

L’escriptor valencià Josep Piera ha mort als 78 anys, deixant un llegat fonamental en la literatura catalana. Considerat una de les veus més destacades de la Generació dels 70, va ser un autor polifacètic que va conrear la poesia, la narrativa autobiogràfica, l’assaig i la traducció, a més de ser un ferm activista per la llengua. La seva obra, profundament arrelada als paisatges mediterranis de la Safor com la Drova i el Cingle Verd, inclou títols emblemàtics com “El somriure de l’herba” i “Ací s’acaba tot”. També va destacar per les seves biografies de figures com Ausiàs March i per la seva tasca de traducció de poesia araboandalusina i italiana. Al llarg de la seva trajectòria va rebre nombrosos reconeixements, entre els quals sobresurten la Creu de Sant Jordi i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes que li va atorgar Òmnium Cultural l’any 2023.

El Nou Congrés de Cultura Catalana ha culminat un procés de tres anys de debats amb un acte de cloenda al MNAC, on s’ha fet una crida a reforçar l’autoestima nacional. Inspirat en la fita històrica del 1975, aquest moviment de creació col·lectiva ha mobilitzat més de 10.000 persones i 500 ponents per repensar el present i el futur dels Països Catalans davant els reptes actuals. Les conclusions, articulades al voltant de quatre eixos —cures, territori, comunicació i cohesió—, han subratllat de manera central el paper de la llengua catalana com a eina fonamental de cohesió i construcció de comunitat. Figures com Agustí Alcoberro i Esteve Plantada han destacat que no es tracta d’un punt final, sinó d’un punt de partida per generar noves línies de treball que tinguin un impacte real en les polítiques culturals i socials.

El filòsof i sociòleg alemany Jürgen Habermas, un dels pensadors més influents del segle XX i referent de la segona generació de l’Escola de Frankfurt, ha mort als 96 anys a la ciutat de Starnberg, segons ha confirmat la seva editorial, Suhrkamp. Durant la seva carrera, iniciada a l’Institut de Recerca Social al costat de Theodor W. Adorno, va desenvolupar conceptes clau com la “raó comunicativa”. Les seves obres més destacades inclouen La transformació estructural de l’esfera pública i la seva obra principal, Teoria de l’acció comunicativa. Habermas va ser catedràtic a la Universitat de Frankfurt i director de l’Institut Max Planck, i va mantenir un ferm compromís amb la realitat, pronunciant-se sobre conflictes contemporanis. La seva trajectòria va ser reconeguda amb nombrosos guardons, entre els quals destaca el Premi Príncep d’Astúries de Ciències Socials l’any 2003.

L’artista Eugènia Balcells, figura clau de l’art contemporani català, ha mort als 82 anys. Considerada una pionera del cinema experimental i el videoart, la seva trajectòria va estar marcada per una connexió constant entre Barcelona, la seva ciutat natal, i Nova York, on es va traslladar el 1968 i es va vincular a l’escena artística d’avantguarda. La seva obra, d’orientació conceptual, explorava la cultura visual i el coneixement a través de vídeos i instal·lacions multimèdia. Les seves creacions s’han exposat en institucions de prestigi com el MNAC, el Macba i el Museo Reina Sofia. Una de les seves instal·lacions més destacades, “Des del centre”, es va poder veure recentment al MNAC. Al llarg de la seva carrera va ser reconeguda amb guardons com el Premi Nacional d’Arts Plàstiques i la Creu de Sant Jordi.