La 48a Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell va estar marcada per la polèmica sobre l’havanera ‘El meu avi’. La cançó, composta per Josep Lluís Ortega Monasterio, havia estat retirada del programa oficial per primera vegada en la història de l’esdeveniment, arran de les acusacions d’explotació sexual de menors contra el compositor revelades en el documental ‘Murs de silenci’. L’alcaldessa Laura Millán va defensar la decisió, presa en consens amb els grups Neus Mar, Peix Fregit, Port-Bo i Terra Endins, i va assegurar que no s’havia prohibit als grups acompanyar el públic si aquest la cantava. Malgrat la polèmica, i després d’una forta xiulada i mocadorada del públic, els grups van acabar interpretant ‘El meu avi’, que va tancar la cantada. El net del compositor, Koldo Ortega Monasterio, va qualificar el fet com una “victòria del poble català” i va reiterar la seva intenció de continuar amb la querella contra els autors del documental, reclamant una indemnització d’un milió d’euros. L’Ajuntament de Palafrugell va emetre un comunicat subratllant que la decisió final de cantar ‘El meu avi’ va ser presa pels grups en el moment, davant la pressió del públic.

El director del MNAC, Pepe Serra, ha comparegut públicament per primera vegada des de la sentència del Tribunal Suprem que ordena el retorn dels frescos de Sixena a Aragó. Serra ha afirmat que el museu presentarà un “escrit d’oposició” a l’execució forçosa de la sentència, argumentant que el trasllat suposa un “risc important de danys” a les obres. Nous estudis realitzats pels tècnics del MNAC confirmen l’“evident vulnerabilitat” dels frescos, que actualment tenen un gruix d'1 mil·límetre. Aquests frescos, arrancats del monestir de Sixena després d’un incendi durant la Guerra Civil, són considerats “artefactes extremadament fràgils” a causa de la seva complexa restauració i la seva sensibilitat als canvis de temperatura i humitat. Serra ha insistit en la “incapacitat tècnica” per dur a terme el trasllat sense posar en perill les pintures, i ha qüestionat l’estat del monestir de Sixena per a la seva correcta conservació. Malgrat la sentència ferma, el director del MNAC manté l’“esperança” que la jutgessa d’Osca reconsideri la decisió. Mentrestant, l’Ajuntament de Vilanova de Sixena ha presentat un recurs per la “dilatació del procés”, mentre que el govern d’Aragó, liderat per Jorge Azcón, ha suspès la participació dels seus tècnics en el grup de treball per al trasllat, després de considerar “inacceptable” la posició del MNAC. La consellera de Cultura, Sònia Hernández, ha lamentat aquesta decisió i ha demanat que el procés es resolgui “amb rigor i dins la legalitat”.

L’actor Eduard Fernández ha rebut el Premi Nacional de Cinematografia 2025, concedit pel Ministeri de Cultura. Aquest reconeixement a la seva trajectòria de 40 anys arriba després d’un any d’èxits, destacant les seves interpretacions a “El 47”, com a Manolo Vital, i a “Marco”, com a Enric Marco. El jurat va destacar la seva versatilitat en encarnar personatges tan diversos, des de figures històriques com el missioner Pere Casaldàliga, l’agent secret Francisco Paesa, Millán-Astray i Òscar Camps, fins a personatges de ficció en pel·lícules de directors com Cesc Gay, Mariano Barroso, Juan Cavestany, Mar Coll, Belén Funes, Pedro Almodóvar, Alejandro González Iñárritu i Agustí Villaronga. El premi, dotat amb 30.000 euros, se sol lliurar al Festival de Sant Sebastià. Aquest guardó se suma a un extens palmarès que inclou quatre premis Goya i cinc premis Gaudí, convertint-lo en l’actor més guardonat amb aquest darrer premi. Fernández, que també va rebre una Concha de Plata al Millor Actor el 2016, ha participat en pel·lícules com “Alatriste” i “El mètode Grönholm”, i va formar part de la companyia de teatre Els Joglars. Als 60 anys, es troba en un moment culminant de la seva carrera.

Màrcia Cisteró ha estat proclamada guanyadora del 51è Premi de Teatre Memorial Margarida Xirgu, un dels premis més antics d’Espanya en arts escèniques, que reconeix la millor actriu de la temporada teatral barcelonina. El jurat, format per membres de la Federació de Grups de Teatre Amateur de Catalunya i crítics de Núvol, ha destacat la versatilitat i la capacitat interpretativa de Cisteró, que s’ha consolidat com una figura clau de l’escena catalana al llarg de gairebé tres dècades de carrera. El premi reconeix la seva actuació en quatre muntatges diferents: “Tots ocells” i “A Macbeth song”, dirigides per Oriol Broggi, i “Les bacants” i “Opereta imaginària”, dirigides per Albert Arribas. Aquestes obres mostren la seva versatilitat i la seva capacitat per interpretar papers diversos, des de clàssics grecs fins a obres contemporànies. Amb aquest guardó, Cisteró es converteix en la segona actriu en rebre el Premi Margarida Xirgu per quatre muntatges simultanis, després d’Anna Lizaran l’any 1982. L’acte de lliurament del premi, organitzat per Núvol i la Federació de Grups de Teatre Amateur de Catalunya, tindrà lloc al Teatre Romea de Barcelona el 21 de juliol.

María José Cifuentes assumirà la direcció del Mercat de les Flors al setembre del 2025, succeint a Àngels Margarit. Aquest canvi marca l’inici d’una nova etapa per a la institució, centrada en la innovació, la captació de nous públics i la consolidació del seu prestigi com a referent de la dansa contemporània, tant a nivell local com internacional. El projecte de Cifuentes per al període 2025-2029 preveu la revisió i actualització dels programes actuals, amb èmfasi en el reforç de la creació artística, la mediació cultural i la projecció territorial i internacional del Mercat. La comissió de selecció ha valorat molt positivament la seva proposta, destacant-ne la solidesa, ambició i coherència amb els reptes del sector. Cifuentes, actual directora del Centre Cultural Gabriela Mistral (GAM) a Santiago de Xile, compta amb una àmplia experiència en direcció, gestió, recerca, docència i curadoria en l’àmbit de les arts escèniques. La seva trajectòria inclou la direcció del centre de creació NAVE i la participació en MOV-S Xile, un projecte impulsat pel mateix Mercat de les Flors. També ha estat vinculada a institucions com la Universitat d’Alcalá, el Museu Reina Sofía, Medialab Prado, Casa Encendida i Matadero Madrid. Amb aquest nomenament, el Mercat de les Flors reafirma el seu compromís amb l’excel·lència artística, la innovació i la connexió amb la ciutadania.

El Govern d’Aragó ha sol·licitat al Jutjat d’Osca l’execució forçosa de la sentència del Tribunal Suprem que ordena al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) el retorn de les pintures murals de Sixena. Aquesta petició arriba després que el MNAC no complís el termini voluntari de 20 dies establert pel Suprem. L’executiu aragonès ha presentat un cronograma que preveu el trasllat en set mesos i demana accés immediat per als seus tècnics a les sales del MNAC on s’exposen les obres, així com a la documentació relacionada amb el seu muntatge i les condicions ambientals. A més, sol·liciten un aixecament fotogramètric de les sales. En cas d’incompliment, Aragó demana multes de 5.000 euros diaris per al MNAC i adverteix de possibles delictes de desobediència per part del director del museu i el president del seu Patronat. El president aragonès, Jorge Azcón, ha afirmat que el seu govern vetllarà pel compliment de la sentència i ha expressat el seu sentiment de “traïció” després que el MNAC presentés un incident d’execució al·legant “incapacitat tècnica” per al trasllat. Aragó ha reiterat la idoneïtat de la sala capitular del monestir per rebre les pintures.

Jorge Español, l’advocat de Vilanova de Sixena, ha sol·licitat al jutjat d’Osca l’embargament cautelar de béns del MNAC per valor de 150 milions d’euros. Aquesta mesura preventiva pretén garantir el compliment de la sentència del Tribunal Suprem, que ordena el retorn de les pintures murals de Sixena. Español argumenta que el MNAC ha desafiat la sentència al·legant la impossibilitat tècnica del trasllat, tot i que els pèrits van declarar durant el judici que era viable. L’advocat ha demanat també el tancament de les sales on s’exposen les pintures, la documentació per al desmuntatge i la vigilància policial de les obres. A més, ha advertit de possibles delictes de desobediència per part dels responsables del museu. Mentrestant, tècnics aragonesos continuen al MNAC avaluant l’estat de les pintures, després que el museu proposés un termini de nou mesos per al trasllat, una proposta rebutjada pels tècnics que exigeixen escurçar els terminis.

L’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) ha rebut una donació de més de 10.000 fotografies inèdites realitzades per Manuel Herrera i Ges entre 1906 i 1936. Aquest fons, cedit pel Col·legi Claver, documenta la vida quotidiana, esdeveniments socials i monuments de Lleida abans de la Guerra Civil, incloent imatges de la Seu Vella i del pianista Ricard Viñes. Joan Talarn, president de l’IEI, ha destacat la importància d’aquestes imatges per a la preservació de la memòria històrica. Paral·lelament, el Centre de Fotografia KBr de Barcelona presenta una exposició de Joan Andreu Puig Farran, fotoperiodista català actiu entre 1929 i 1939. L’exposició, comissariada per Toni Monné Campañà i Arnau Gonzàlez Vilalta, recupera la seva obra, considerada perduda fins al 2014 quan la seva família va contactar amb El Periódico. El KBr també acull una exposició d’Edward Weston, fotògraf nord-americà i fundador del grup f/64, que explora la seva evolució artística des del pictorialisme fins a l’abstracció a través de la representació d’objectes quotidians.

La sentència del Tribunal Suprem ordenant el retorn de les pintures murals de Sixena del MNAC al monestir aragonès ha generat una forta controvèrsia. Experts catalans, incloent els Conservadors Restauradors Associats de Catalunya (CRAC), alerten sobre la fragilitat de les obres i el risc de danys irreparables durant el trasllat. El MNAC afirma que les pintures, rescatades per Josep Gudiol del Comitè de Salvament de Patrimoni Artístic de la Generalitat durant la Guerra Civil, no han sortit mai del museu, excepte un moviment intern fa 30 anys i préstecs de petits fragments abans del 1997. L’exdirectora de Patrimoni d’Aragó, Marisancho Menjón, qüestiona els arguments del MNAC i denuncia que no es va permetre l’accés dels tècnics aragonesos al museu. El govern aragonès, liderat per Jorge Azcón, pressiona per al retorn immediat de les pintures, mentre que el president de la Generalitat, Salvador Illa, prioritza la conservació de les obres i espera l’informe tècnic del MNAC. Nou exconsellers de Cultura han signat un manifest a favor de la permanència de les pintures al MNAC, destacant la seva fragilitat i el paper del museu en la seva conservació. El president del Parlament, Josep Rull, ha expressat el seu suport al MNAC i ha instat a exhaurir totes les vies judicials. L’Associació Professional de Conservadors i Restauradors d’Espanya (ACRE) recolza el trasllat basant-se en la sentència del Suprem.

Suu, coneguda per la seva barreja d’inseguretat existencial i calidesa estiuenca, va actuar a la Casa Seat com a part del cicle Secret Shows de Les Nits de Barcelona. El concert, organitzat per Occident, Cervezas Alhambra, EL PERIÓDICO i el Grupo Clipper’s, va servir com a preludi a la seva gira d’estiu per presentar el seu quart àlbum, “Material sensible”. Suu va interpretar cançons del seu nou disc, com “Cantando goles” i “Passen coses”, així com èxits anteriors com “Tant de bo” i “Eres un temazo”. Mentrestant, el Primavera Sound 2023 va acollir més de 400 artistes en 16 escenaris al Parc del Fòrum. Entre els artistes destacats, es van incloure Ciutat, amb el seu funky electrònic; Aiko el Grupo, amb el seu riot punk; CMAT, amb la seva barreja de música de cantautora i americana; Red Stamp, el nou grup de Núria Graham; Wolf Alice, amb el seu rock expansiu; TV on the Radio, veterans de l’indie; Wet Leg, amb el seu rock britànic enèrgic; Maig, amb la seva música electrònica i melodies; Black Country, New Road, amb la seva música complexa i posades en escena elaborades; i Fontaines DC, amb el seu estil post punk i rock d’estadis.