Davant la pressió financera sobre la Seguretat Social per la jubilació de la generació del “baby-boom”, el Govern d’Espanya impulsa una doble estratègia per garantir la sostenibilitat del sistema. D’una banda, proposa la “jubilació reversible”, una nova modalitat que incentiva els pensionistes a reincorporar-se al mercat laboral a temps parcial, compatibilitzant salari amb una part de la pensió i un complement econòmic. Aquesta mesura, analitzada per centres com FUNCAS, busca millorar el fracàs de l’anterior “jubilació flexible”. D’altra banda, el govern, a través de la ministra Elma Saiz, ha confirmat que mantindrà els coeficients reductors per a la jubilació anticipada, rebutjant la proposta de Podem i ASJUBI40 d’eliminar les penalitzacions per a treballadors amb més de 40 anys cotitzats. Aquestes polítiques s’implementen en un context on l’edat real de jubilació a Catalunya ja supera els 65 anys.

La intel·ligència artificial viu una febre inversora que ha disparat la valoració de les grans empreses tecnològiques a nivells històrics, amb Nvidia convertint-se en la primera companyia a assolir una capitalització borsària de cinc bilions de dòlars. Aquest creixement exponencial és impulsat per un grup reduït de corporacions, conegudes com les “set magnífiques” (Nvidia, Apple, Microsoft, Amazon, Meta, Alphabet i Tesla), que participen en complexos “acords circulars” i bilions de dòlars en apostes especulatives. Un exemple clau és l’acord pel qual Microsoft posseeix el 27% d’OpenAI, que al seu torn compra xips a Nvidia. Aquesta dinàmica genera una creixent preocupació sobre una possible bombolla semblant a la de les “.com”, tal com adverteix l’economista Joan Torrent, qui assenyala el risc que aquesta esclati si els guanys previstos triguen a arribar i la tecnologia no es tradueix ràpidament en un benefici social generalitzat.

El Ministeri de Treball, liderat per Yolanda Díaz, ha presentat una proposta de Reial Decret per crear i ampliar diversos permisos laborals retribuïts. La mesura principal és la creació d’un nou permís de fins a 15 dies per a cures pal·liatives de familiars de fins a segon grau de consanguinitat. Aquest permís, que requerirà un informe mèdic, es podrà fraccionar en dos períodes o gaudir-se com una reducció de jornada. La reforma també contempla l’ampliació del permís per defunció de familiars propers fins a 10 dies, superant els dos actuals. Addicionalment, s’introdueix un permís d’un dia per acompanyar en l’exercici del dret a l’eutanàsia a una persona designada, sense necessitat de parentiu. La proposta ja ha estat enviada als agents socials per a la seva discussió abans de la seva validació parlamentària.

L’oferta pública d’adquisició (opa) hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell ha fracassat en no obtenir el suport necessari dels accionistes, un resultat celebrat de manera transversal per la major part de la classe política catalana i espanyola. El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha atribuït aquest desenllaç no només a raons econòmiques, sinó també a factors “emocionals i socials”, defensant un sistema bancari adaptat al teixit empresarial català. Líders com Carles Puigdemont i Oriol Junqueras han coincidit a qualificar-ho de “bona notícia”, instant l’entitat a reforçar els seus vincles amb Catalunya per prevenir futures absorcions. L’operació va comptar amb l’oposició del govern català i de l’executiu de Pedro Sánchez, que va manifestar el seu respecte per la decisió final, mentre que altres membres com Yolanda Díaz van expressar obertament el seu alleujament.

La companyia tèxtil Mango ha estat víctima d’un ciberatac que ha afectat un dels seus proveïdors externs de màrqueting, provocant una filtració de dades personals dels seus clients. L’incident, identificat com un atac a la cadena de subministrament, ha compromès informació de contacte com el nom de pila, el correu electrònic, el telèfon, el país i el codi postal. La companyia ha assegurat que no s’han vist afectades dades sensibles, com informació bancària, documents d’identitat o contrasenyes d’accés. Com a resposta, Mango ha activat els seus protocols de seguretat i ha notificat la bretxa a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD). Tant l’empresa com l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya han recomanat als usuaris que estiguin alerta davant de possibles comunicacions fraudulentes o intents de phishing en els pròxims dies.

L’oferta pública d’adquisició (OPA) llançada pel BBVA sobre el Banc Sabadell ha trobat un rebuig massiu entre els seus accionistes minoritaris que també són clients de l’entitat. Aquest col·lectiu, que posseeix el 30,8% de les accions, ha acceptat l’oferta en una proporció que representa només l’1,1% del capital total del banc. Aquesta xifra, la primera que es coneix oficialment, implica que un 29,7% del capital ha rebutjat l’operació. A aquesta oposició s’hi suma la de l’asseguradora Zurich, aliada del Sabadell, que amb gairebé un 5% de les accions tampoc no ha acceptat l’oferta. En canvi, el conseller David Martínez Guzmán sí que hi ha acudit. L’èxit de l’OPA depèn ara de la decisió dels grans fons d’inversió, ja que el BBVA necessita superar un mínim del 30% d’acceptació per poder continuar amb l’operació.

La vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha anunciat un paquet de reformes laborals que inclou l’ampliació del permís per defunció fins als 10 dies i la creació d’un nou permís per a cures pal·liatives. Díaz justifica aquestes mesures argumentant que ningú pot ser productiu en condicions personals desfavorables, com ara el dol o la cura d’un familiar, i ha diferenciat aquestes situacions de l’absentisme real, que segons ella té un impacte significatiu en el PIB. A més, la ministra ha avançat la reforma del registre horari per combatre les hores extres no remunerades i ha convocat els agents socials per negociar la reforma de l’acomiadament. Les propostes han generat la reacció immediata del president de la CEOE, Antonio Garamendi, que les ha qualificat d’“ocurrència” de la ministra, criticant la manca de diàleg previ.

A partir del gener de 2026, el sistema de pensions de la Seguretat Social aplicarà canvis significatius, incloent-hi una revalorització lligada a la inflació, estimada en un 2,6%, i una nova fórmula per calcular la base reguladora. Aquesta actualització preveu elevar la pensió contributiva mitjana fins als 1.544 € mensuals i la màxima fins als 3.355 €. Malgrat aquest augment generalitzat, persisteixen notables desigualtats entre els diferents règims de cotització. Els jubilats provinents de la Mineria del Carbó reben la pensió mitjana més elevada, superant els 2.900 € mensuals, una xifra que contrasta fortament amb els poc més de 1.000 € que perceben els autònoms del RETA. Aquestes disparitats reflecteixen les diferències en les condicions laborals i les bases de cotització històriques de cada sector professional.

Durant la cimera immobiliària The District, celebrada a la Fira de Barcelona fins dijous, grans inversors i promotors han criticat durament les regulacions d’habitatge a Catalunya. Consideren que mesures com el topall del lloguer i l’obligació de destinar un 30% de les noves promocions a habitatge social “paralitzen” Barcelona i fan inviables els projectes. Figures clau com Juan Velayos, president de l’esdeveniment, i Jaime-Enrique Hugas adverteixen que aquestes polítiques, que qualifiquen d’“idees d’il·luminat”, provoquen la fugida de capital i que alguns grans tenidors ja venen les seves propietats. A més, segons el promotor Ricard Domingo, la normativa desplaça els petits promotors a zones no tensionades, fet que hi apuja els preus. La seva reclamació principal és eliminar aquestes traves per facilitar la inversió privada i construir l’habitatge necessari.

L’índex socioeconòmic territorial del 2022, publicat per l’Idescat, evidencia una notable desigualtat a Catalunya. Matadepera, Castellolí i Tiana es consoliden com els municipis amb el nivell més alt, mentre que Barbens, Salt i Sant Pere Pescador registren els índexs més baixos. Aquesta bretxa és especialment pronunciada dins de les grans ciutats, on Girona i Badalona destaquen com les més desiguals, amb diferències superiors als 70 punts entre els seus barris més rics i els més pobres, com és el cas de Montjuïc i la Font de la Pólvora a Girona. Aquestes disparitats es reflecteixen en la renda per persona, on Matadepera gairebé triplica la de municipis com Salt. A Barcelona, la situació és similar, amb la renda dels veïns de les Tres Torres superant en més del triple la dels residents de Ciutat Meridiana.