L’increment constant del preu dels carburants, impulsat pel conflicte a l’Orient Mitjà, ha portat la gasolina i el dièsel a valors propers o superiors als 2 euros per litre a Catalunya. Segons l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), el dièsel s’ha encarit un 31% i la gasolina un 19%, una pujada que ja es reflecteix en un percentatge creixent de les benzineres de grans operadores. Tot i que la diferència de preu entre les estacions de baix cost i les més cares s’ha reduït, l’estalvi continua sent significatiu, podent arribar als 24 cèntims per litre. Estudis de l’OCU i Facua identifiquen cadenes com Bonarea, Alcampo i Tamoil entre les més econòmiques, mentre que Repsol i la seva filial Petronor se situen entre les més cares. Per ajudar els consumidors, mitjans com Nació i les mateixes organitzacions ofereixen mapes i cercadors en línia per localitzar les estacions de servei més assequibles.

El conflicte armat entre els Estats Units, Israel i l’Iran ha generat una greu crisi econòmica a causa del tancament efectiu de l’estret d’Ormuz, una via clau per al subministrament mundial de petroli. Aquesta situació ha disparat el preu del barril de Brent per sobre dels 100 dòlars, provocant una escalada constant en el cost dels carburants a Espanya. A 20 de març, el preu mitjà de la gasolina se situava en 1,769 €/l i el del dièsel en 1,895 €/l. L’encariment de l’energia, especialment del gasoil, essencial per al transport, està repercutint directament en altres sectors. A la fira Alimentaria, els professionals han mostrat la seva preocupació per l’impacte en el sector alimentari, on l’Institut Nacional d’Estadística (INE) ja constata un augment significatiu en productes com els ous, la carn i les fruites.

El conflicte armat entre els Estats Units, Israel i l’Iran, iniciat a finals de febrer, ha provocat una forta volatilitat en els preus dels carburants a Espanya. La causa principal és la interrupció del subministrament de petroli a través de l’estret d’Ormuz, una via estratègica per on circula una cinquena part del cru mundial, fet que ha disparat el preu del barril de Brent per sobre dels 100 dòlars. Aquesta situació ha traslladat l’encariment a la gasolina i el dièsel, que van assolir màxims a mitjans de març abans de registrar una baixada recent. La tensió geopolítica, agreujada per un ultimàtum de Donald Trump a l’Iran, també ha impactat negativament les borses internacionals, amb caigudes notables a l’Ibex-35. Experts com Fatih Birol, director de l’AIE, adverteixen del risc d’una crisi energètica global que podria frenar el creixement econòmic i augmentar la inflació.

El Govern espanyol ha implementat un paquet de mesures anticrisi a causa de la guerra a l’Orient Mitjà, que inclou una rebaixa de l’IVA dels carburants del 21% al 10% i una reducció de l’impost especial d’hidrocarburs. Aquesta acció buscava un estalvi mitjà de 20 cèntims per litre per als consumidors. No obstant això, l’organització de consumidors Facua ha denunciat que 2.337 benzineres a tot l’Estat, 332 de les quals a Catalunya, van apujar els seus preus base per absorbir parcialment o totalment la rebaixa fiscal el mateix dia que entrava en vigor. Malgrat aquesta pràctica, el preu mitjà ha experimentat una caiguda. L’evolució futura dels preus dependrà de l’aplicació completa de les mesures, la volatilitat del preu del barril de Brent i la durada del conflicte.

Davant l’impacte econòmic de la guerra a l’Orient Mitjà, tant el govern espanyol com el català preparen mesures de resposta. L’executiu de Pedro Sánchez aprovarà en un consell de ministres extraordinari un pla integral que inclou una rebaixa de l’IVA del 21% al 10% per a tots els carburants, l’electricitat i el gas, una mesura generalitzada que contrasta amb la idea inicial del ministre Carlos Cuerpo de prioritzar ajudes selectives. A més, Espanya participarà en l’alliberament de reserves estratègiques aportant 11,5 milions de barrils de combustible. El govern espanyol considera que el país està més ben preparat que durant la crisi d’Ucraïna gràcies a la transició energètica. Paral·lelament, a Catalunya, el president Salvador Illa ha convocat els partits polítics per abordar les conseqüències socials i econòmiques del conflicte, en un context marcat per la negociació dels pressupostos.

El conflicte armat entre els Estats Units, Israel i l’Iran ha provocat el bloqueig de l’estret d’Ormuz, generant una greu disrupció en el subministrament mundial de petroli i matèries primeres. Aquesta situació ha disparat el preu del barril de Brent per sobre dels 100 dòlars, causant un augment immediat dels carburants a Espanya, amb la gasolina superant els 1,71 €/l i el dièsel els 1,84 €/l. L’impacte s’estén a l’encariment de fertilitzants com la urea, afectant l’agricultura i traslladant-se a la cistella de la compra, amb pujades destacades en productes com els ous (30,1%). Com a resposta a la incertesa i el risc d’inflació, la Reserva Federal dels EUA, presidida per Jerome Powell, i el Banc Central Europeu han optat per mantenir els tipus d’interès sense canvis, mentre que el Govern espanyol prepara un paquet de mesures per pal·liar els efectes econòmics.

Davant la inestabilitat mundial, el Banc de Suècia (Riksbank) ha recomanat a la ciutadania disposar d’uns 90 euros en efectiu per cobrir despeses essencials durant una setmana, una mesura que reflecteix la visió del Banc Central Europeu sobre els diners físics com a “actiu refugi” en temps de crisi. A Espanya, on l’efectiu encara és el principal mètode de pagament per al 57% dels consumidors, els experts consideren prudent tenir una reserva, però adverteixen dels riscos d’una recomanació oficial. Especialistes com Pablo Larraga (UPF-BSM) alerten que un anunci del Banc d’Espanya podria provocar retirades massives de dipòsits i generar un efecte contraproduent, ja que la situació espanyola és diferent de l’economia altament digitalitzada de Suècia. De moment, el supervisor espanyol ha optat per mantenir el silenci per evitar que “sigui pitjor el remei que la malaltia”.

El conflicte a l’Orient Mitjà ha provocat un augment dràstic del preu del petroli, superant els 100 dòlars per barril, i ha generat una escalada de preus dels carburants a Catalunya. Aquesta situació ha causat que, per primer cop des de la guerra d’Ucraïna, el preu del dièsel superi el de la gasolina, un fenomen explicat per la dependència europea de les importacions de gasoil de zones ara en conflicte i una menor capacitat de refinament. L’encariment impacta greument en sectors clau com l’agricultura, la pesca i el transport, que adverteixen que no podran suportar els sobrecostos i reclamen mesures compensatòries urgents al govern, com bonificacions o rebaixes fiscals. Paral·lelament, associacions de consumidors com Facua i l’OCU han denunciat moviments especulatius per part de les benzineres, acusant-les d’apujar preus de manera injustificada sobre estocs comprats a un preu inferior, i demanen una limitació dels preus o una rebaixa de l’IVA.

L’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) ha presentat el seu Pla de Control Tributari per al 2026, una estratègia que reforça la lluita contra el frau fiscal amb un focus especial en l’economia digital i els grans patrimonis. El pla preveu una vigilància més estricta sobre les operacions amb criptomonedes, la fiscalitat dels influencers, els negocis en plataformes en línia i l’activitat a través de la neobanca. Per aconseguir-ho, l’AEAT aprofitarà noves fonts d’informació, destacant l’obtenció de dades mensuals sobre pagaments amb targeta per part de les entitats bancàries. Aquesta mesura busca detectar ingressos no declarats i patrimonis ocults. Paral·lelament, es mantindrà la pressió sobre sectors tradicionalment sensibles al frau, com la construcció i l’immobiliari, amb una atenció particular als lloguers turístics i de temporada.

El conflicte armat entre els Estats Units, Israel i l’Iran, iniciat a finals de febrer, ha provocat una forta escalada en els preus de l’energia a nivell mundial. La principal causa és la interrupció del subministrament a través de l’Estret d’Ormuz, una via estratègica per on circula una cinquena part del petroli mundial, juntament amb atacs a infraestructures energètiques. Com a conseqüència, el preu del barril de Brent ha superat els 100 dòlars, arribant a pics de gairebé 120 dòlars, i el gas natural també s’ha encarit. Aquesta situació ha provocat caigudes a les borses internacionals i ha impulsat una reunió dels ministres de finances del G7 per avaluar l’impacte. A Espanya, els preus dels carburants no han parat de pujar, amb la gasolina superant els 1,66 euros/litre i el dièsel els 1,78 euros/litre l'11 de març, una tendència que els economistes adverteixen que podria disparar la inflació i alentir el creixement econòmic.