L’obra d’Antoni Gaudí ha posicionat Barcelona com una destinació turística mundial, però el seu èxit genera importants reptes de gestió. L’any 2026 se celebra l’Any Gaudí, que commemora el centenari de la seva mort i coincideix amb la culminació de la Torre de Jesús de la Sagrada Família, el monument més visitat de la ciutat. Aquest temple va rebre gairebé 4,9 milions de visitants el 2025, generant ingressos de 134,5 milions d’euros, principalment de turistes nord-americans. Aquest flux massiu, que va portar 16 milions de turistes a la ciutat, ha obligat l’Ajuntament de Barcelona a implementar mesures per gestionar l’afluència en zones clau com els entorns de la basílica i el Park Güell. Les celebracions de l’Any Gaudí, organitzades per la Generalitat de Catalunya, inclouen concerts i exposicions que reafirmen el seu llegat mentre la ciutat busca equilibrar el turisme amb la vida veïnal.

La guerra a l’Orient Mitjà, agreujada pel tancament de l’estret d’Ormuz per part de l’Iran, ha desencadenat una crisi energètica global que ha disparat el preu del petroli i la inflació. Mentre les negociacions entre els Estats Units i l’Iran continuen encallades, diversos sectors econòmics es beneficien de la inestabilitat. Les companyies petrolieres com BP i Repsol han augmentat els seus guanys, i la recerca de seguretat energètica ha impulsat la inversió en energies renovables. Alhora, la indústria de defensa, especialment empreses d’intel·ligència artificial com Palantir amb el suport del Pentàgon, experimenta un creixement notable. En resposta a l’impacte sobre els ciutadans, el Govern espanyol ha implementat ajudes per esmorteir l’alça de preus de l’energia i els carburants, tot i que ara n’estudia la continuïtat.

Les negociacions per a una possible fusió entre la multinacional catalana Puig i la nord-americana Estée Lauder s’han trencat sense acord. L’operació, que hauria creat el segon grup de cosmètica més gran del món darrere de L’Oréal, va fracassar malgrat l’anunci inicial del març. Encara que oficialment es van al·legar models de negoci incompatibles, un dels esculls principals va ser una clàusula relacionada amb la marca Charlotte Tilbury, propietat de Puig, que hauria obligat Estée Lauder a una despesa addicional de 800 milions d’euros, una xifra inassumible per a la companyia nord-americana, que travessa una profunda reestructuració. La notícia va provocar una forta caiguda del 13% en les accions de Puig, la seva pitjor jornada borsària, mentre que, en canvi, els títols d’Estée Lauder van experimentar una pujada significativa a Wall Street.

L’empresa automobilística Nissan ha anunciat un pla de reestructuració a Europa que inclou l’acomiadament de 900 treballadors, amb un impacte especialment sever a Catalunya. La companyia ha presentat un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) que afecta 211 empleats dels seus tres centres a la perifèria de Barcelona, la qual cosa representa el 37% de la plantilla catalana. La retallada més dràstica es concentra al centre de recanvis del Prat de Llobregat, amb 110 afectats, el 90% del seu personal, a més d’afectar el centre tècnic NTC i el d’àrees funcionals. Aquesta mesura, que també implicarà una reducció a la planta de Sunderland (Regne Unit), ha rebut el rebuig frontal dels sindicats, que han iniciat un procés de mediació amb el Departament d’Empresa i Treball mentre les plantes d’Àvila i Cantàbria queden al marge de l’ajust.

Un informe de Foment del Treball ha xifrat el dèficit d’inversió acumulat en infraestructures a Catalunya en 49.543 milions d’euros entre el 2009 i el 2025. El president de la patronal, Josep Sánchez Llibre, ha qualificat la situació d’“alarmant” i “absolutament intolerable”, atribuint-la a un problema estructural de baixa execució, especialment per part de l’Estat, que només ha executat el 59,5% del pressupostat, deixant un dèficit d’11.059 milions. En canvi, la Generalitat ha assolit un 88,7% d’execució. El sector ferroviari és un dels més perjudicats, amb ADIF i Renfe executant poc més del 50% de les inversions previstes. Davant d’això, Foment reclama la “màxima unitat d’acció” i consens a les forces polítiques catalanes, sobretot després del rebuig a un consorci d’inversions, i recorda que la inversió pública a Espanya és de les més baixes de la UE.

Amb motiu del Primer de Maig, els principals sindicats de Catalunya, com CCOO, UGT, CGT i La Intersindical, convoquen manifestacions arreu del territori per exigir millores laborals i socials. La reivindicació central és l’increment dels salaris per combatre la pèrdua de poder adquisitiu davant l’augment dels beneficis empresarials i una inflació agreujada pels conflictes internacionals. A més, reclamen mesures urgents per garantir l’accés a l’habitatge, la reducció de la jornada laboral i la millora de les condicions de treball. Sota lemes com “Contra les guerres i el feixisme”, les mobilitzacions adverteixen les patronals d’una possible onada de protestes si no es desbloquegen les negociacions dels convenis col·lectius. Líders com Camil Ros (UGT) i Belén López (CCOO) també han criticat partits com Junts per les seves polítiques contràries als interessos dels treballadors.

Segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) per al 2023, Alella s’ha convertit per primera vegada en el municipi català més ric, amb una renda per càpita de 35.425 euros, superant Matadepera. A l’extrem oposat, Salt es manté com el municipi amb la renda més baixa. Aquestes dades revelen un augment generalitzat dels ingressos a Catalunya, amb un creixement mitjà del 8,5% fins a assolir els 20.789 euros per habitant, i un increment registrat a 464 dels 470 municipis analitzats. Per comarques, el Barcelonès continua sent la més rica, mentre que l’Alt Camp destaca pel major creixement percentual. L’anàlisi també mostra diferències en l’origen dels ingressos: mentre que a Alella els salaris tenen un pes predominant, a Salt les prestacions socials representen una part més significativa dels recursos familiars.

Quatre anys després del tancament de la seva principal fàbrica, Nissan ha comunicat als sindicats la presentació d’un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) que afectarà els seus tres centres restants a Catalunya, on treballen un total de 569 persones. Els centres implicats són el centre tècnic (NTC) de la Zona Franca i la planta de recanvis i el centre d’àrees funcionals del Prat de Llobregat. L’empresa al·lega causes organitzatives i productives, tot i que encara no ha quantificat el nombre d’acomiadaments. L’anunci es va produir durant una mediació amb el Departament de Treball per una vaga indefinida que els sindicats havien convocat al centre de recanvis davant els rumors de retallades. Els representants dels treballadors mantenen la vaga, exigeixen la retirada de l’ERO i una justificació transparent, i asseguren que existeixen alternatives a la reducció de plantilla.

La crisi geopolítica a l’Orient Mitjà, amb el bloqueig de l’estret d’Ormuz, ha provocat una escassetat de petroli i un encariment del querosè que afecta greument el sector de l’aviació. Davant d’aquesta situació, diverses aerolínies adverteixen de possibles “cancel·lacions tàctiques” de vols a les portes de la temporada d’estiu, afectant inicialment les rutes asiàtiques. Com a resposta, Repsol ha intensificat la producció de combustible a la seva refineria de Tarragona, un complex estratègic que produeix el 40% del total del grup. L’objectiu, segons el seu president Josu Jon Imaz, és augmentar les reserves entre un 15% i un 20% per garantir el subministrament. Tot i que Espanya produeix el 80% del querosè que consumeix, l’expert Pere Suau recomana als viatgers planificar amb antelació, mentre el Ministeri de Transports recorda els drets a compensació i reubicació dels passatgers afectats.

El calendari laboral del 2026 presenta diverses oportunitats per a caps de setmana llargs i ponts festius a Espanya. El Dia del Treballador, l’1 de maig, cau en divendres, garantint un descans de tres dies a tot el país. A Catalunya, a més, la Segona Pasqua, el 25 de maig, serà festiu en més de 150 municipis, incloent-hi Barcelona i Badalona, que també celebra la seva festa local per Sant Anastasi l’11 de maig. Més endavant, la festivitat de Sant Joan, el 24 de juny, en caure en dimecres, obre la possibilitat d’un “superpont” de cinc dies. De cara a final d’any, destaca el pont de la Constitució, ja que 10 comunitats autònomes traslladaran el festiu del 6 de desembre, que és diumenge, al dilluns 7, enllaçant amb el 8 de desembre i creant una setmana laboral de només tres dies, una opció permesa per l’Estatut dels Treballadors.