Durant el primer trimestre del 2025, el preu de l’habitatge a l’Estat espanyol va experimentar un augment interanual del 12,2%, la pujada més significativa des del 2007, segons l’INE. Aquest increment, superior en nou dècimes al del trimestre anterior, marca 44 trimestres consecutius d’alces en els preus. L’habitatge de segona mà va liderar la pujada amb un 12,3%, el màxim en 18 anys. Totes les comunitats autònomes van registrar augments superiors al 10%, amb Andalusia i Melilla al capdavant (14%), seguides de Múrcia (13,3%) i Aragó i La Rioja (13,2%). Les Balears (10%), Cantàbria (10,2%) i Castella-la Manxa (10,4%) van experimentar les pujades més moderades. CaixaBank Research, davant d’aquesta situació, ha revisat a l’alça les seves previsions, anticipant un creixement del 9% el 2025 i del 5,7% el 2026. Judit Montoriol, economista en cap de l’entitat, atribueix aquesta escalada a factors conjunturals i estructurals, com la reducció dels tipus d’interès, la millora del poder adquisitiu i la demanda estrangera. Fotocasa apunta a la discrepància entre l’oferta i la demanda com a causa principal de l’augment de preus, amb una producció anual de 100.000 habitatges nous enfront d’una necessitat estimada de 240.000. A més, el ‘boom’ de compravendes dels últims anys ha reduït el nombre de vivendes disponibles, agreujant la pressió sobre els preus. A Catalunya, la pujada va ser de l'11,7%, per sota de la mitjana estatal.