L’accés a l’habitatge a Catalunya es caracteritza per un increment mitjà del preu del 9,1% el 2025 i una forta disparitat territorial. Segons el Portal Estadístic del Notariat, comprar un immoble a Lleida requereix 3,2 anys de renda, mentre que a Barcelona la xifra s’eleva a 6,9 anys. A la capital catalana, tot i que una hipoteca pot ser mensualment més assequible que un lloguer, la principal barrera és l’estalvi inicial necessari, que supera els 103.000 euros, segons un informe d’Idealista. Aquesta dificultat se suma a un mercat de lloguer tensionat, amb una caiguda de l’oferta del 28%. Per fer front a aquesta problemàtica, la Generalitat de Catalunya, a través de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, ha activat ajudes com el Bo Lloguer Jove, una subvenció de 250 euros mensuals per a joves d’entre 18 i 35 anys.

La vintena edició del Mobile World Congress (MWC) a Barcelona, organitzada per la GSMA, ha congregat 105.000 assistents i més de 2.900 expositors, una xifra que no ha superat el rècord de l’any anterior. Malgrat això, el conseller delegat John Hoffman ha qualificat l’esdeveniment d’èxit, amb la intel·ligència artificial (IA) com a tema central i omnipresent. Aquesta tendència ha estat especialment visible a l’esdeveniment per a emprenedors 4 Years From Now (4YFN), que ha reunit més de mil startups. El seu director, Pere Duran, ha pronosticat que aquest serà l’any de la “comercialització massiva de la IA”, destacant que el 56% de les empreses emergents expositores ja l’integren en els seus productes. A més de la IA, el congrés ha mostrat innovacions significatives en robòtica, salut digital, dispositius plegables i connectivitat per satèl·lit.

L’escalada bèl·lica a l’Orient Mitjà, centrada en el bloqueig de l’estret d’Ormuz per part de l’Iran, ha provocat un augment sobtat dels preus de l’energia a escala mundial. El cost del petroli de qualitat Brent s’ha incrementat notablement i els futurs del gas s’han disparat un 40% després que Qatar aturés la seva producció, tot i que ambdós valors es mantenen lluny dels màxims històrics registrats durant la guerra d’Ucraïna. Aquesta crisi ja té un impacte directe a Catalunya, on s’ha registrat una pujada considerable en el preu del gasoil i la gasolina. En l’àmbit financer, les borses europees han reaccionat amb pèrdues, especialment l’Ibex-35, mentre que les empreses petrolieres i de defensa han obtingut guanys. Paral·lelament, l’or s’ha enfortit com a valor refugi.

Agents econòmics i institucionals de Lleida, impulsats per la Fundació Horitzons 2050 i la Diputació de Lleida, han presentat a Barcelona el full de ruta L’Horitzó Lleida 2050. Aquesta estratègia busca convertir la demarcació en un motor per a l’autonomia estratègica de Catalunya, centrant-se en la bioeconomia, la transició energètica, la gestió forestal i la innovació industrial. El pla preveu mobilitzar una inversió publicoprivada de 200 milions d’euros per generar un impacte de 314 milions i crear 2.395 llocs de treball. El president de la Diputació, Joan Talarn, ha destacat el potencial del territori per liderar la descarbonització, mentre que el conseller Miquel Sàmper ha qualificat l’agenda d’“exemplar”. El model, que aprofita els vastos recursos orgànics, energètics i forestals de la zona, ja ha estat adoptat per quinze províncies espanyoles.

El Mobile World Congress (MWC) celebra la seva vintena edició a Barcelona amb una previsió de més de 100.000 visitants i amb la Intel·ligència Artificial (IA) com a eix central. Segons John Hoffman, conseller delegat de la GSMA, les aplicacions pràctiques de la IA assoleixen un nivell sense precedents, abastant des d’assistents personals fins a robòtica avançada. El congrés, inaugurat per autoritats com el rei Felip VI i Pedro Sánchez, també és l’escenari per debatre sobre la connectivitat 6G, la sobirania tecnològica d’Europa enfront dels Estats Units i la Xina, i la presentació de nous dispositius mòbils per part de marques com Xiaomi i Honor. No obstant això, l’esdeveniment està marcat per la polèmica presència d’empreses israelianes, que ha provocat protestes propalestines a les portes del recinte de la Fira de Barcelona.

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) ha registrat una proposició de llei al Congrés per crear un consorci d’inversions a Catalunya. Aquest nou organisme, de caràcter paritari entre l’Estat i la Generalitat, tindria com a objectiu principal garantir l’execució real de les inversions estatals, especialment en infraestructures clau com Rodalies, per posar fi als dèficits històrics. La proposta, que compta amb un acord polític inicial amb el Ministeri de Transports, també preveu la constitució de la Societat Mercantil d’Inversions de Catalunya, una empresa mixta per agilitzar l’execució d’obres. La llei fixa que el consorci comenci a operar l’1 de gener de 2027, tot i que algunes fonts consideren la data poc realista. Aquesta iniciativa es desenvolupa en paral·lel a les negociacions pressupostàries, encara que ERC manté que el seu suport depèn també d’avenços en la recaptació de l’IRPF.

El Govern de la Generalitat, ara liderat pel PSC, ha xifrat el dèficit fiscal de Catalunya per a l’any 2022 en 21.092 milions d’euros, una dada presentada juntament amb els pressupostos. Aquesta quantitat, que representa el 8,2% del PIB català, és lleugerament inferior al rècord històric registrat el 2021 però s’alinea amb la mitjana de les darreres dècades, evidenciant la cronificació del desequilibri. El càlcul s’ha fet seguint el mètode del flux monetari, que mesura la diferència entre els impostos pagats i la despesa rebuda al territori; un mètode alternatiu, el de càrrega-benefici, redueix la xifra a uns 14.600 milions. Aquesta publicació es produeix en un context on el Ministeri d’Hisenda espanyol, que no publica dades oficials des del 2012, estaria recalculant el dèficit a la baixa en el marc de les negociacions amb Junts.

La investigació de l’accident ferroviari d’Adamuz, que va provocar 46 morts, s’ha convertit en una complexa macrocausa judicial a càrrec de la jutgessa Cristina Pastor, amb 34 denúncies de víctimes ja rebudes. Enmig de les indagacions de la Guàrdia Civil i la Comissió d’Investigació d’Accidents Ferroviaris (CIAF), ha esclatat una polèmica al voltant d’Adif. L’empresa pública és acusada d’haver retirat materials de la via sense autorització judicial dies després del sinistre. Adif, amb el suport del secretari d’Estat de Transports, José Antonio Santano, defensa que va actuar per “preservar” les peces, argumentant que no estaven precintades i que altrament s’haurien destruït. Malgrat les justificacions, l’autoritat judicial ha ordenat a Adif la restitució immediata del material i ha prohibit qualsevol actuació futura sense un permís explícit.

L’ecosistema d’empreses emergents a Catalunya va assolir una xifra rècord de 2.403 startups a finals del 2025, un 5,2% més que l’any anterior, segons l’informe anual d’Acció. Aquest creixement es reflecteix en una facturació conjunta de gairebé 3.000 milions d’euros (+26%) i la creació de 30.500 llocs de treball (+34%), evidenciant la maduresa creixent del sector. La inversió captada també va augmentar un 8%, arribant als 1.131 milions d’euros en 203 rondes. L’estudi, presentat pel conseller Miquel Sàmper, destaca l’increment d’empreses scale-up i deeptech, amb els sectors de la salut i els serveis empresarials com a dominants. Aquest dinamisme posiciona Barcelona com el cinquè hub d’innovació més important de la Unió Europea, consolidant el seu paper estratègic en l’economia.

Catalunya va tancar l’any 2025 amb un notable increment en la signatura d’hipoteques, assolint la xifra més elevada des del 2010. Segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), es van constituir un total de 87.011 préstecs sobre habitatge, fet que suposa un augment del 18,41% respecte a l’any anterior i el segon exercici consecutiu de creixement. Aquesta tendència a l’alça, lleugerament superior a la mitjana estatal, també es va reflectir en l’import mitjà dels préstecs, que va pujar fins als 183.641 euros anuals. El mes de desembre va ser especialment significatiu, amb més de 6.400 operacions signades, la millor dada per a aquest mes en 16 anys. A més, l’import mitjà al desembre va marcar un màxim històric per a aquest període, acostant-se als 195.000 euros.