La companyia tecnològica Apple iniciarà una nova etapa directiva a partir de l’1 de setembre, data en què Tim Cook deixarà el seu càrrec com a conseller delegat (CEO) després de més d’una dècada liderant l’empresa. Cook, que va succeir Steve Jobs el 2011, no es desvincularà de la companyia, sinó que assumirà el nou rol de president executiu del consell d’administració. El seu successor serà John Ternus, actual vicepresident sènior d’Enginyeria de Hardware i una figura clau en el disseny de productes com els AirPods o l’iPad, que forma part d’Apple des del 2001. Aquest canvi, aprovat per unanimitat, també implicarà que Arthur Levinson, fins ara president, passarà a ser director independent principal. Durant l’estiu es garantirà una transició fluida per consolidar aquest relleu a la cúpula del gegant tecnològic.

La Generalitat de Catalunya ha fet un pas decisiu per normalitzar la seva relació amb els mercats financers en adjudicar 292,75 milions d’euros de deute nou a tres entitats bancàries, la primera operació d’aquest tipus en 14 anys. Aquesta acció marca la fi d’una dècada de dependència gairebé exclusiva del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) i s’emmarca en una estratègia per diversificar les fonts de finançament, que ja inclou préstecs del Banc Europeu d’Inversions (BEI). L’emissió va rebre una gran acollida, amb ofertes de set entitats que superaven els 1.000 milions d’euros. El deute, amb una durada de sis anys, es va formalitzar a un tipus mitjà del 2,331%, un cost inferior al previst, fet que demostra la confiança renovada en la solvència de les finances catalanes, recolzada per la recuperació del grau d’inversió per part d’agències com Moody’s.

Catalunya ha implementat un increment de la taxa turística, aprovat pel Parlament amb el suport del PSC, ERC i els Comuns. Aquesta mesura té un impacte especialment significatiu a Barcelona, on l’impost es duplica en alguns casos, arribant als 12 euros per nit en hotels de luxe, amb previsions d’augments futurs. A la resta del territori, la pujada és més moderada i s’aplicarà de manera progressiva fins al 2027, amb la possibilitat que els ajuntaments afegeixin un recàrrec municipal. Una de les novetats principals és que el 25% de la recaptació es destinarà a polítiques d’habitatge. El sector turístic, representat per organitzacions com el Gremi d’Hotels de Barcelona i la CONFECAT, ha mostrat una gran preocupació, alertant d’una pèrdua de competitivitat respecte a altres destinacions espanyoles.

Ángel Escribano ha presentat la seva dimissió com a president executiu d’Indra, una decisió motivada per la pressió de la Societat Espanyola de Participacions Industrials (Sepi), l’accionista majoritari de la companyia. La seva sortida es produeix després de la fusió fallida entre Indra i l’empresa familiar Escribano Mechanical & Engineering (EME), una operació que la Sepi va qüestionar per un possible conflicte d’interessos. Tot i que Escribano ha justificat la seva renúncia al·legant “desgast personal” i lleialtat a l’estabilitat de l’empresa, el canvi ha estat forçat. Per rellevar-lo, la Sepi ha proposat Àngel Simón, exdirectiu d’Agbar i CriteriaCaixa, com a nou president amb funcions no executives. Les responsabilitats executives recauran ara sobre el conseller delegat, José Vicente de los Mozos, consolidant un nou lideratge a la tecnològica del sector de la defensa.

Iberia i la majoria dels seus sindicats han signat un acord per a un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) de caràcter voluntari que afectarà 996 treballadors. El pla de reestructuració, que només està pendent de la ratificació del sindicat USO, es distribueix entre 106 pilots, 137 tripulants de cabina de passatgers (TCP) i 753 empleats de terra. L’acord estableix dues vies principals de sortida: les prejubilacions per a treballadors de més edat (a partir de 58 o 61 anys segons el col·lectiu), amb condicions que inclouen el 80% del salari brut i un conveni amb la Seguretat Social; i les baixes incentivades per a empleats més joves, amb una indemnització de 35 dies per any treballat. A Catalunya, es preveu que unes 40 persones compleixin els requisits per acollir-se a la modalitat de prejubilació.

L’increment constant del preu dels carburants, impulsat pel conflicte a l’Orient Mitjà, ha portat la gasolina i el dièsel a valors propers o superiors als 2 euros per litre a Catalunya. Segons l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), el dièsel s’ha encarit un 31% i la gasolina un 19%, una pujada que ja es reflecteix en un percentatge creixent de les benzineres de grans operadores. Tot i que la diferència de preu entre les estacions de baix cost i les més cares s’ha reduït, l’estalvi continua sent significatiu, podent arribar als 24 cèntims per litre. Estudis de l’OCU i Facua identifiquen cadenes com Bonarea, Alcampo i Tamoil entre les més econòmiques, mentre que Repsol i la seva filial Petronor se situen entre les més cares. Per ajudar els consumidors, mitjans com Nació i les mateixes organitzacions ofereixen mapes i cercadors en línia per localitzar les estacions de servei més assequibles.

El conflicte armat entre els Estats Units, Israel i l’Iran ha generat una greu crisi econòmica a causa del tancament efectiu de l’estret d’Ormuz, una via clau per al subministrament mundial de petroli. Aquesta situació ha disparat el preu del barril de Brent per sobre dels 100 dòlars, provocant una escalada constant en el cost dels carburants a Espanya. A 20 de març, el preu mitjà de la gasolina se situava en 1,769 €/l i el del dièsel en 1,895 €/l. L’encariment de l’energia, especialment del gasoil, essencial per al transport, està repercutint directament en altres sectors. A la fira Alimentaria, els professionals han mostrat la seva preocupació per l’impacte en el sector alimentari, on l’Institut Nacional d’Estadística (INE) ja constata un augment significatiu en productes com els ous, la carn i les fruites.

El conflicte armat entre els Estats Units, Israel i l’Iran, iniciat a finals de febrer, ha provocat una forta volatilitat en els preus dels carburants a Espanya. La causa principal és la interrupció del subministrament de petroli a través de l’estret d’Ormuz, una via estratègica per on circula una cinquena part del cru mundial, fet que ha disparat el preu del barril de Brent per sobre dels 100 dòlars. Aquesta situació ha traslladat l’encariment a la gasolina i el dièsel, que van assolir màxims a mitjans de març abans de registrar una baixada recent. La tensió geopolítica, agreujada per un ultimàtum de Donald Trump a l’Iran, també ha impactat negativament les borses internacionals, amb caigudes notables a l’Ibex-35. Experts com Fatih Birol, director de l’AIE, adverteixen del risc d’una crisi energètica global que podria frenar el creixement econòmic i augmentar la inflació.

El Govern espanyol ha implementat un paquet de mesures anticrisi a causa de la guerra a l’Orient Mitjà, que inclou una rebaixa de l’IVA dels carburants del 21% al 10% i una reducció de l’impost especial d’hidrocarburs. Aquesta acció buscava un estalvi mitjà de 20 cèntims per litre per als consumidors. No obstant això, l’organització de consumidors Facua ha denunciat que 2.337 benzineres a tot l’Estat, 332 de les quals a Catalunya, van apujar els seus preus base per absorbir parcialment o totalment la rebaixa fiscal el mateix dia que entrava en vigor. Malgrat aquesta pràctica, el preu mitjà ha experimentat una caiguda. L’evolució futura dels preus dependrà de l’aplicació completa de les mesures, la volatilitat del preu del barril de Brent i la durada del conflicte.

Davant l’impacte econòmic de la guerra a l’Orient Mitjà, tant el govern espanyol com el català preparen mesures de resposta. L’executiu de Pedro Sánchez aprovarà en un consell de ministres extraordinari un pla integral que inclou una rebaixa de l’IVA del 21% al 10% per a tots els carburants, l’electricitat i el gas, una mesura generalitzada que contrasta amb la idea inicial del ministre Carlos Cuerpo de prioritzar ajudes selectives. A més, Espanya participarà en l’alliberament de reserves estratègiques aportant 11,5 milions de barrils de combustible. El govern espanyol considera que el país està més ben preparat que durant la crisi d’Ucraïna gràcies a la transició energètica. Paral·lelament, a Catalunya, el president Salvador Illa ha convocat els partits polítics per abordar les conseqüències socials i econòmiques del conflicte, en un context marcat per la negociació dels pressupostos.