El Banc Sabadell ha aprovat la venda de la seva filial britànica TSB a Banc Santander per 3,3 milions d’euros, i el repartiment de 2.500 milions d’euros en dividends extraordinaris als accionistes que mantinguin les seves accions fins a l’abril de 2026, data prevista per a la finalització de la venda. Aquesta decisió complica l’oferta pública d’adquisició (OPA) del BBVA sobre el Sabadell, ja que Josep Oliu, president del Sabadell, ha afirmat que la venda de TSB és independent de l’OPA i que es duria a terme amb o sense l’oferta del BBVA. Aquesta operació, aprovada per una àmplia majoria d’accionistes, busca focalitzar el banc en el mercat espanyol i retornar capital als accionistes. El BBVA, davant d’aquesta situació i les condicions imposades pel govern espanyol per a mantenir l’autonomia del Sabadell durant almenys tres anys, ha admès que l’OPA comporta més riscos dels previstos i que està revisant els números de l’operació. L’entitat basca, liderada per Carlos Torres i Onur Genç, ha reiterat la possibilitat de desistir de l’oferta, tal com ja havia insinuat anteriorment. La venda de TSB altera les condicions inicials de l’OPA, donant marge legal al BBVA per retirar-se. A més, la condició governamental podria endarrerir la implementació de les sinergies previstes i afectar la reducció de costos operatius. El BBVA està revisant aquestes sinergies i la possibilitat que el govern no permeti la fusió, cosa que dificultaria la integració i consumiria més temps i recursos.

Naver, el gegant tecnològic sud-coreà, ha adquirit la totalitat de Wallapop, la plataforma de compravenda de segona mà, per 370 milions d’euros, valorant l’empresa en 600 milions d’euros. Naver, que ja posseïa un 29,5% de les accions a través del fons Korelya Capital, va completar la compra del 70,5% restant la setmana passada, segons es va informar a la borsa sud-coreana. Aquesta adquisició representa un dels exits més importants de l’ecosistema emprenedor de Barcelona. Rob Cassedy, CEO de Wallapop, continuarà liderant l’empresa, que mantindrà la seva seu a Barcelona i la seva plantilla de 300 treballadors, així com la seva marca. Naver busca reforçar la seva presència a Europa i expandir el seu negoci en el comerç electrònic, considerant Wallapop una plataforma estratègica per al seu creixement al continent. L’operació compta amb el suport de la majoria d’accionistes de Wallapop i s’espera que es completi en els propers mesos, després de rebre les aprovacions regulatòries. Wallapop, fundada el 2013, compta amb 19 milions d’usuaris i prop de 100 milions d’anuncis anuals, havent aconseguit la rendibilitat el 2024 amb més de 100 milions d’ingressos.

Malgrat un rècord d’afiliats a la Seguretat Social, amb més de 3,9 milions de treballadors, Catalunya ha experimentat un augment de l’atur de l'1,38% al juliol, sumant 4.339 persones a les llistes del Ministeri de Treball i Economia Social. Aquest increment, que contraresta la baixada del mes anterior, eleva el total d’aturats a 319.423, tot i que la xifra continua sent inferior a la del mateix mes de l’any passat. La finalització de contractes al sector serveis, especialment en l’educació a causa de l’inici de les vacances escolars, ha estat la principal causa d’aquesta pujada. Aquest augment contrasta amb la tendència a la baixa a la resta d’Espanya, on l’atur ha disminuït un 0,06%. Andalusia, Castella-la Manxa i el Principat d’Astúries han liderat la reducció de l’atur. A Catalunya, Barcelona, Lleida, Tarragona i Girona han vist increments en l’atur. Tot i la pujada de l’atur, s’han registrat 268.521 contractes a Catalunya al juliol, dels quals 112.388 han estat indefinits. Aquestes xifres mostren un panorama complex al mercat laboral català, amb un rècord d’afiliació però un augment preocupant de l’atur.

Donald Trump ha ajornat l’entrada en vigor dels nous aranzels fins al 7 d’agost per donar temps a l’Oficina de Duanes dels Estats Units per adaptar-se. Aquesta decisió arriba després que el president signés un decret que incrementa els drets duaners a diversos països. Els aranzels oscil·len entre el 10% i el 41%, amb una mitjana del 15% per a la majoria, incloent la Unió Europea. Països com Síria (41%), Suïssa (39%) i Sèrbia (35%) enfronten taxes més elevades. L’acord amb la UE, assolit diumenge, estableix un aranzel general del 15% amb excepcions per a sectors com l’aeroespacial i els semiconductors, però productes com el vi i el cava estan inclosos. Encara s’espera un text legal que aclareixi els detalls. L’acord afecta aproximadament el 70% de les exportacions europees, valorades en uns 380.000 milions d’euros. Mentrestant, Trump ha augmentat els aranzels al Canadà al 35% i ha ajornat els de Mèxic 90 dies després d’una conversa amb la presidenta Claudia Sheinbaum. Pel que fa a Brasil, s’espera un aranzel del 50% per motius polítics relacionats amb l’exmandatari Jair Bolsonaro. A Catalunya, sectors com el químic, la maquinària, la metal·lúrgia i l’agroalimentari, especialment el vi, l’oli d’oliva i el porcí, es veuran afectats.

CaixaBank ha anunciat uns beneficis de 2.951 milions d’euros durant el primer semestre de 2025, un 10,3% més que en el mateix període de l’any anterior. Aquest creixement s’atribueix a la distribució lineal de l’impost sobre la banca durant tot l’any, en contrast amb l’aplicació concentrada al primer trimestre de 2024. Malgrat la caiguda del 5,2% en el marge d’interessos, deguda a la reducció dels tipus d’interès, els ingressos per serveis van augmentar un 5,4%, arribant als 2.581 milions d’euros. Aquest increment es va veure impulsat pels serveis de gestió patrimonial, que van registrar 973 milions d’euros. El benefici del segon trimestre va ser de 1.482 milions d’euros, un 0,8% superior al de l’any anterior, si bé un 11,3% inferior si es descompta l’efecte de l’impost a la banca. Gonzalo Gortázar, conseller delegat de CaixaBank, va destacar el creixement del volum de negoci, la robustesa del banc i la reducció dels saldos dubtosos. Gortázar va descartar noves adquisicions i va emfatitzar la importància de trobar consensos per abordar el problema de l’habitatge a Espanya, allunyant-lo del “populisme” i fomentant la col·laboració público-privada. La ràtio de morositat va baixar al 2,3% i la rendibilitat ROE va millorar fins al 15,7%. L’entitat va registrar un creixement en la nova producció de crèdit, especialment en hipoteques, i un augment dels recursos de clients. El volum de negoci va superar el bilió d’euros.

La Unió Europea i els Estats Units es troben en negociacions per rebaixar els aranzels imposats per Donald Trump. L’objectiu és reduir els aranzels generalitzats del 30% al 15%, un percentatge que inclouria el 4,8% ja existent en concepte de “nació més afavorida”. Aquesta rebaixa deixaria l’impacte en nivells similars a l’aranzel mínim del 10% actual sobre les exportacions europees, però no afectaria els aranzels del 50% sobre l’acer i l’alumini. La proposta està pendent de la confirmació de Trump, i si s’aprova, la UE tindria el mateix aranzel que el Japó. Ursula von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, i Trump es reuniran a Escòcia per discutir les relacions comercials transatlàntiques. Mentrestant, la UE ha aprovat contramesures aranzelàries per valor de 93.000 milions d’euros, que s’aplicarien si les negociacions fracassen. Aquestes mesures inclouen un paquet de represàlies per 72.000 milions d’euros i una penalització del 25% sobre compres als EUA per 21.000 milions d’euros, en resposta als aranzels sobre l’acer i l’alumini. França defensa l’activació d’un “mecanisme anticoerció” contra grans tecnològiques nord-americanes si les negociacions no prosperen.

Durant el segon trimestre del 2025, Catalunya va superar el rècord de 3,9 milions de treballadors, amb un augment de 94.000 persones respecte al trimestre anterior, segons l’Enquesta de Població Activa (EPA) de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Aquest increment, el més gran de l’Estat espanyol, va coincidir amb l’inici de la temporada turística i va contribuir a una taxa d’atur del 8,11%, la més baixa des del 2008. Aquesta xifra representa una disminució de l’atur de 28.200 persones respecte al trimestre anterior i de 47.000 respecte al mateix període de l’any anterior. Tarragona també va experimentar un rècord d’ocupació amb 392.900 persones, un augment de 17.000 treballadors respecte al trimestre anterior. La taxa d’atur a Tarragona va baixar a l'11,43%, la més alta de Catalunya, però tot i així 1,44 punts inferior al primer trimestre. A nivell estatal, Espanya va superar els 22 milions de treballadors per primera vegada, amb una taxa d’atur del 10,29%, la més baixa des del 2008. Les Illes Balears van liderar la reducció de l’atur en termes relatius, mentre que Madrid va registrar el major descens en termes absoluts. La taxa d’atur juvenil a Catalunya va arribar al 18,09%, la tercera més baixa d’Espanya, darrere de les Illes Balears i Madrid.

Espanya va tancar el primer trimestre del 2025 amb un dèficit públic del 2,7% i un deute del 103,5% del PIB, segons dades d’Eurostat. El dèficit es va situar dues dècimes per sota de la mitjana de la zona euro (2,9%), i va millorar respecte al trimestre anterior (3,1%) i al mateix període del 2024 (2,9%). Aquesta reducció reforça la consolidació fiscal postpandèmia, tot i que l’objectiu del govern espanyol és del 2% per a finals d’any. El deute, tot i disminuir un 2,8% respecte al primer trimestre del 2024, va augmentar en comparació amb el tancament del 2024 (101,8%). Espanya es manté com el cinquè país més endeutat de la zona euro, superant la mitjana del bloc (88%). A la zona euro, el deute va pujar al 88% del PIB, sis dècimes més que l’últim trimestre del 2024 i superior al mateix període del 2024 (87,8%). A la UE, el deute va ascendir al 81,8%, vuit dècimes més que a finals del 2024. L’informe d’Eurostat mostra disparitats entre països, amb alguns reduint el deute (Grècia, Xipre i Irlanda) i altres augmentant-lo (Polònia, Finlàndia i França). Respecte al dèficit, Romania, França i Bèlgica van liderar les xifres negatives, mentre Xipre, Grècia i Dinamarca van presentar superàvits. Espanya avança en la reducció del dèficit, però encara té el repte de reduir el deute sense afectar el creixement.

La Comissió Europea ha iniciat un procediment d’infracció contra Espanya per la seva intervenció en l’opa del BBVA sobre el Banc Sabadell. Brussel·les argumenta que la llei espanyola, que permet al Consell de Ministres decidir sobre operacions de concentració basant-se en “l’interès general”, contravé la normativa europea. La Comissió considera que aquesta llei soscava l’autoritat del Banc Central Europeu (BCE), que és l’organisme competent en aquest tipus d’operacions. Espanya té dos mesos per respondre a les exigències europees i modificar la seva legislació. Si no ho fa, podria enfrontar-se a sancions econòmiques. El procediment d’infracció es centra en la legislació espanyola i no qüestiona la fusió en si. Tot i això, la intervenció del govern espanyol, que va endurir les condicions inicials imposades per la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), ha generat preocupació a Brussel·les. El govern espanyol, liderat pel ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, va justificar la seva decisió al·legant la necessitat de garantir la proximitat al territori i va prohibir la fusió durant tres anys. Mentrestant, el president del BBVA, Carlos Torres, no descartava accions legals si el govern espanyol dificultava l’operació. La Comissió Europea, per la seva banda, afavoreix les fusions bancàries per millorar la competitivitat internacional. Aquest procediment d’infracció sorgeix d’una denúncia ciutadana i s’emmarca en un context de tensions entre Espanya i la UE, ja que Espanya és un dels estats membres amb més expedients oberts. La comissària de Serveis Financers, Maria Luís Albuquerque, ha estat la impulsora d’aquest procediment.

L’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-El Prat ha registrat un primer semestre de 2025 històric, amb 27.183.432 passatgers, un increment del 4,2% respecte al mateix període del 2024. El mes de juny també va marcar un rècord, amb 5.296.405 passatgers, un 4,7% més. D’aquests, la majoria (20.268.877) van ser passatgers internacionals, amb un augment del 5,6%. Aquest creixement es deu, en part, a les noves rutes internacionals, com la connexió amb Boston de Delta Airlines, la ruta amb Halifax de WestJet, i les cinc noves rutes europees de Vueling. A més, China Eastern connectarà Barcelona amb Shanghai a partir de setembre. L’aeroport també va registrar un rècord d’operacions (174.093) i de càrrega aèria (93.368 tones) durant el primer semestre. Els aeroports de Reus i Girona-Costa Brava també van experimentar un creixement significatiu, amb un augment del 12,6% i del 17% de passatgers, respectivament, durant el primer semestre. L’aeroport de Reus va registrar 209.080 passatgers al juny, un 9,3% més, i Girona-Costa Brava va acollir 307.774 passatgers, un 12,7% més. Aquests resultats consoliden la recuperació postpandèmia i posen de manifest la importància del Comitè de Desenvolupament de Rutes Aèries de Barcelona (CDRA) en l’atracció de noves connexions. L’aeroport Adolfo Suárez Madrid-Barajas va liderar en nombre de passatgers i operacions, amb 32.676.138 passatgers i 208.917 operacions durant el primer semestre.