El conflicte armat entre els Estats Units, Israel i l’Iran ha provocat el bloqueig de l’estret d’Ormuz, generant una greu disrupció en el subministrament mundial de petroli i matèries primeres. Aquesta situació ha disparat el preu del barril de Brent per sobre dels 100 dòlars, causant un augment immediat dels carburants a Espanya, amb la gasolina superant els 1,71 €/l i el dièsel els 1,84 €/l. L’impacte s’estén a l’encariment de fertilitzants com la urea, afectant l’agricultura i traslladant-se a la cistella de la compra, amb pujades destacades en productes com els ous (30,1%). Com a resposta a la incertesa i el risc d’inflació, la Reserva Federal dels EUA, presidida per Jerome Powell, i el Banc Central Europeu han optat per mantenir els tipus d’interès sense canvis, mentre que el Govern espanyol prepara un paquet de mesures per pal·liar els efectes econòmics.

Davant la inestabilitat mundial, el Banc de Suècia (Riksbank) ha recomanat a la ciutadania disposar d’uns 90 euros en efectiu per cobrir despeses essencials durant una setmana, una mesura que reflecteix la visió del Banc Central Europeu sobre els diners físics com a “actiu refugi” en temps de crisi. A Espanya, on l’efectiu encara és el principal mètode de pagament per al 57% dels consumidors, els experts consideren prudent tenir una reserva, però adverteixen dels riscos d’una recomanació oficial. Especialistes com Pablo Larraga (UPF-BSM) alerten que un anunci del Banc d’Espanya podria provocar retirades massives de dipòsits i generar un efecte contraproduent, ja que la situació espanyola és diferent de l’economia altament digitalitzada de Suècia. De moment, el supervisor espanyol ha optat per mantenir el silenci per evitar que “sigui pitjor el remei que la malaltia”.

El conflicte a l’Orient Mitjà ha provocat un augment dràstic del preu del petroli, superant els 100 dòlars per barril, i ha generat una escalada de preus dels carburants a Catalunya. Aquesta situació ha causat que, per primer cop des de la guerra d’Ucraïna, el preu del dièsel superi el de la gasolina, un fenomen explicat per la dependència europea de les importacions de gasoil de zones ara en conflicte i una menor capacitat de refinament. L’encariment impacta greument en sectors clau com l’agricultura, la pesca i el transport, que adverteixen que no podran suportar els sobrecostos i reclamen mesures compensatòries urgents al govern, com bonificacions o rebaixes fiscals. Paral·lelament, associacions de consumidors com Facua i l’OCU han denunciat moviments especulatius per part de les benzineres, acusant-les d’apujar preus de manera injustificada sobre estocs comprats a un preu inferior, i demanen una limitació dels preus o una rebaixa de l’IVA.

L’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) ha presentat el seu Pla de Control Tributari per al 2026, una estratègia que reforça la lluita contra el frau fiscal amb un focus especial en l’economia digital i els grans patrimonis. El pla preveu una vigilància més estricta sobre les operacions amb criptomonedes, la fiscalitat dels influencers, els negocis en plataformes en línia i l’activitat a través de la neobanca. Per aconseguir-ho, l’AEAT aprofitarà noves fonts d’informació, destacant l’obtenció de dades mensuals sobre pagaments amb targeta per part de les entitats bancàries. Aquesta mesura busca detectar ingressos no declarats i patrimonis ocults. Paral·lelament, es mantindrà la pressió sobre sectors tradicionalment sensibles al frau, com la construcció i l’immobiliari, amb una atenció particular als lloguers turístics i de temporada.

El conflicte armat entre els Estats Units, Israel i l’Iran, iniciat a finals de febrer, ha provocat una forta escalada en els preus de l’energia a nivell mundial. La principal causa és la interrupció del subministrament a través de l’Estret d’Ormuz, una via estratègica per on circula una cinquena part del petroli mundial, juntament amb atacs a infraestructures energètiques. Com a conseqüència, el preu del barril de Brent ha superat els 100 dòlars, arribant a pics de gairebé 120 dòlars, i el gas natural també s’ha encarit. Aquesta situació ha provocat caigudes a les borses internacionals i ha impulsat una reunió dels ministres de finances del G7 per avaluar l’impacte. A Espanya, els preus dels carburants no han parat de pujar, amb la gasolina superant els 1,66 euros/litre i el dièsel els 1,78 euros/litre l'11 de març, una tendència que els economistes adverteixen que podria disparar la inflació i alentir el creixement econòmic.

L’accés a l’habitatge a Catalunya es caracteritza per un increment mitjà del preu del 9,1% el 2025 i una forta disparitat territorial. Segons el Portal Estadístic del Notariat, comprar un immoble a Lleida requereix 3,2 anys de renda, mentre que a Barcelona la xifra s’eleva a 6,9 anys. A la capital catalana, tot i que una hipoteca pot ser mensualment més assequible que un lloguer, la principal barrera és l’estalvi inicial necessari, que supera els 103.000 euros, segons un informe d’Idealista. Aquesta dificultat se suma a un mercat de lloguer tensionat, amb una caiguda de l’oferta del 28%. Per fer front a aquesta problemàtica, la Generalitat de Catalunya, a través de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, ha activat ajudes com el Bo Lloguer Jove, una subvenció de 250 euros mensuals per a joves d’entre 18 i 35 anys.

La vintena edició del Mobile World Congress (MWC) a Barcelona, organitzada per la GSMA, ha congregat 105.000 assistents i més de 2.900 expositors, una xifra que no ha superat el rècord de l’any anterior. Malgrat això, el conseller delegat John Hoffman ha qualificat l’esdeveniment d’èxit, amb la intel·ligència artificial (IA) com a tema central i omnipresent. Aquesta tendència ha estat especialment visible a l’esdeveniment per a emprenedors 4 Years From Now (4YFN), que ha reunit més de mil startups. El seu director, Pere Duran, ha pronosticat que aquest serà l’any de la “comercialització massiva de la IA”, destacant que el 56% de les empreses emergents expositores ja l’integren en els seus productes. A més de la IA, el congrés ha mostrat innovacions significatives en robòtica, salut digital, dispositius plegables i connectivitat per satèl·lit.

L’escalada bèl·lica a l’Orient Mitjà, centrada en el bloqueig de l’estret d’Ormuz per part de l’Iran, ha provocat un augment sobtat dels preus de l’energia a escala mundial. El cost del petroli de qualitat Brent s’ha incrementat notablement i els futurs del gas s’han disparat un 40% després que Qatar aturés la seva producció, tot i que ambdós valors es mantenen lluny dels màxims històrics registrats durant la guerra d’Ucraïna. Aquesta crisi ja té un impacte directe a Catalunya, on s’ha registrat una pujada considerable en el preu del gasoil i la gasolina. En l’àmbit financer, les borses europees han reaccionat amb pèrdues, especialment l’Ibex-35, mentre que les empreses petrolieres i de defensa han obtingut guanys. Paral·lelament, l’or s’ha enfortit com a valor refugi.

Agents econòmics i institucionals de Lleida, impulsats per la Fundació Horitzons 2050 i la Diputació de Lleida, han presentat a Barcelona el full de ruta L’Horitzó Lleida 2050. Aquesta estratègia busca convertir la demarcació en un motor per a l’autonomia estratègica de Catalunya, centrant-se en la bioeconomia, la transició energètica, la gestió forestal i la innovació industrial. El pla preveu mobilitzar una inversió publicoprivada de 200 milions d’euros per generar un impacte de 314 milions i crear 2.395 llocs de treball. El president de la Diputació, Joan Talarn, ha destacat el potencial del territori per liderar la descarbonització, mentre que el conseller Miquel Sàmper ha qualificat l’agenda d’“exemplar”. El model, que aprofita els vastos recursos orgànics, energètics i forestals de la zona, ja ha estat adoptat per quinze províncies espanyoles.

El Mobile World Congress (MWC) celebra la seva vintena edició a Barcelona amb una previsió de més de 100.000 visitants i amb la Intel·ligència Artificial (IA) com a eix central. Segons John Hoffman, conseller delegat de la GSMA, les aplicacions pràctiques de la IA assoleixen un nivell sense precedents, abastant des d’assistents personals fins a robòtica avançada. El congrés, inaugurat per autoritats com el rei Felip VI i Pedro Sánchez, també és l’escenari per debatre sobre la connectivitat 6G, la sobirania tecnològica d’Europa enfront dels Estats Units i la Xina, i la presentació de nous dispositius mòbils per part de marques com Xiaomi i Honor. No obstant això, l’esdeveniment està marcat per la polèmica presència d’empreses israelianes, que ha provocat protestes propalestines a les portes del recinte de la Fira de Barcelona.