El Banc Santander ha adquirit TSB, la filial britànica del Banc Sabadell, per 2.690 milions d’euros. Aquesta adquisició es produeix enmig de l’opa del BBVA sobre el Sabadell i representa una estratègia defensiva per part d’aquest últim. El Sabadell, amb els ingressos de la venda, ha anunciat que repartirà 3.800 milions d’euros en dividends als seus accionistes durant els propers 12 mesos, el que equival a uns 70 cèntims per acció i una rendibilitat superior al 25%. Aquesta promesa de dividends elevats busca incentivar els accionistes a rebutjar l’opa del BBVA i esperar fins al primer trimestre del 2026 per cobrar. El BBVA, per la seva banda, havia afirmat que el valor de TSB ja estava inclòs en la seva oferta inicial, però la decisió del Sabadell de repartir els diners com a dividends extraordinaris podria obligar el BBVA a modificar la seva oferta. El president del BBVA, Carlos Torres, ha indicat que una rebaixa del preu de l’oferta seria necessària si els diners de la venda es repartissin com a dividends. Aquest moviment del Sabadell complica encara més l’opa del BBVA, que ara es troba amb la pressió d’augmentar la seva oferta per fer-la més atractiva per als accionistes del Sabadell. El consell d’administració del Sabadell es reunirà per valorar l’oferta del Santander per TSB. La venda de TSB requereix l’aprovació dels accionistes del Sabadell.

L’Agència Tributària de Catalunya (ATC) ha publicat la llista de morosos amb deutes superiors a 600.000 euros a 31 de desembre de 2024. 58 contribuents, entre persones físiques i jurídiques, acumulen un deute total de 152,98 milions d’euros, un augment significatiu respecte als 83,8 milions de l’any anterior. Yosef Faradhi encapçala la llista amb un deute individual de 52,3 milions d’euros, representant més d’un terç del total. Li segueixen PlayBadalona amb 9,29 milions, Riera de Cabanyes amb 8,1 milions, i Rec Madral amb 7,9 milions. Entre els deu principals deutors també figuren Adrià Camp Buendía, Jordi Dalmau Orriols, Anna Maria Borrell Marín, Moramar SA, Michel de Haro Romano, i Nancy Janneth Suárez Cáceres. Els deutes corresponen majoritàriament a impostos de transmissions patrimonials, actes jurídics documentats, successions i donacions, la taxa sobre el joc, i el cànon de l’aigua. La publicació d’aquesta llista per part de la Generalitat busca promoure la transparència i la conscienciació cívica per combatre el frau fiscal. La llista no inclou actuacions posteriors al 31 de desembre relacionades amb el pagament, excepte en casos de pagament total.

Teresa Garcia-Milà s’ha convertit en la primera presidenta del Cercle d’Economia, succeint a Jaume Guardiola. Durant la cerimònia de traspàs, es va projectar un documental, El Cercle. Al costat bo de la història, que repassa la trajectòria de la institució i reafirma els seus pilars: la democràcia liberal, l’economia de lliure mercat i la causa europea. Garcia-Milà, doctora en Economia per la Universitat de Minnesota i catedràtica de la UPF, va destacar la seva vinculació de 30 anys amb el Cercle, iniciada gràcies a Josep Piqué, i va emfatitzar la importància de defensar els valors fundacionals davant l’amenaça del populisme i la desinformació. A més, va advocar per aprofitar el context actual per impulsar el projecte europeista i va anunciar plans per diversificar la base de socis, augmentant la presència de dones i joves. La nova junta directiva inclou figures com Jordi Gual, Pau Guardans i Carmina Ganyet com a vicepresidents, així com Ignasi Biosca. A l’acte van assistir personalitats com els expresidents Jordi Pujol, Artur Mas i Pere Aragonès, així com representants del món econòmic i polític. El documental repassa la història del Cercle, incloent-hi els seus enfrontaments amb els governs del PP, el seu paper durant el procés, la repressió de l'1-O i el suport als indults. També s’hi recullen les opinions de Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo sobre el Cercle i la situació política a Catalunya.

Teresa Garcia-Milà ha estat elegida com la nova presidenta del Cercle d’Economia, convertint-se en la primera dona a liderar l’organització des de la seva fundació el 1958. Succeeix a Jaume Guardiola i iniciarà un mandat de tres anys (2025-2028). La junta directiva, formada per destacades figures del món empresarial i acadèmic, inclou noms com Elisabet Alier, Ignasi Biosca, Núria Cabutí, Marc Puig, Jordi Gual, i Laura Urquizu, entre d’altres. Garcia-Milà, directora de la Barcelona School of Economics i catedràtica a la UPF, pretén reforçar els valors del Cercle –democràcia, economia de mercat i Europa– en un context d’inestabilitat global. El seu programa se centra en potenciar la generació de coneixement i la influència del Cercle, amb innovacions a la reunió anual. A més, vol consolidar el projecte sobre productivitat i innovació impulsat per Guardiola, amb l’objectiu de transformar el model productiu de Catalunya i convertir el Cercle en un referent en l’anàlisi i innovació en polítiques públiques. Vuit membres de la junta són nous, reflectint una renovació parcial de l’organització.

Un jutjat social de Barcelona ha dictat una sentència contra Glovo, afirmant que 3.572 repartidors, entre 2015 i 2018, van ser considerats falsos autònoms. Aquesta sentència, la de més abast pel nombre d’afectats, confirma la decisió del Tribunal Suprem (TS) i una altra sentència similar a Madrid. La magistrada argumenta que els riders seguien les directrius de Glovo, sense autonomia organitzativa, i que l’empresa controlava tots els aspectes del servei, incloent preus, condicions de pagament i qualitat, mitjançant algorismes i geolocalització. Aquesta decisió judicial podria implicar que Glovo hagi d’abonar centenars de milions d’euros en cotitzacions impagades. Tot i que Glovo afirma haver abandonat el model de falsos autònoms i comptar amb el suport del president de la Generalitat, Salvador Illa, i de CCOO i UGT, la sentència permet als riders afectats reclamar les quotes d’autònoms pagades a la Seguretat Social. El CEO de Glovo, Oscar Pierre, encara s’enfronta a diversos procediments judicials. La sentència és recurrible al TSJC.

El govern espanyol ha endurit les condicions de l’OPA del BBVA sobre el Banc Sabadell, exigint que es mantingui l’autonomia del Sabadell durant almenys tres anys. Aquesta decisió, justificada per “l’interès general”, inclou la protecció de les pimes, les plantilles, l’obra social, la I+D i la cohesió territorial. El govern requerirà informes de situació i plans estructurals per avaluar el compliment d’aquestes condicions i es reserva el dret d’estendre-les a cinc anys. Salvador Illa i Foment del Treball han celebrat la decisió, mentre que la Comissió Europea podria intervenir si les considera excessives. Aquesta situació genera incertesa sobre el futur de l’OPA, ja que el BBVA, liderat per Carlos Torres, haurà de decidir si continua endavant, tenint en compte la possible venda de la filial britànica del Sabadell, TSB, i les noves condicions imposades. La decisió del govern espanyol ha estat criticada per alguns sectors que defensen la no-intervenció de l’estat en l’economia, com Josep Oliu, president del Sabadell. Aquest debat posa de manifest la incoherència d’alguns poders econòmics que reclamen intervencionisme quan els convé. Finalment, la situació posa en relleu la importància del suport a les pimes i autònoms, així com la necessitat de revisar els dogmes econòmics en benefici del bé comú.

L’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) ha publicat l’Informe Ocupadors, basat en enquestes a més de 1.400 organitzacions. L’informe revela que la meitat dels ocupadors tenen dificultats per contractar graduats universitaris, especialment en els sectors de la salut, les enginyeries i l’educació. La manca de titulats en salut i enginyeries és la principal causa, mentre que en l’àmbit social, les condicions laborals són un factor determinant. Les empreses valoren especialment les pràctiques i l’experiència laboral prèvia, així com la formació complementària, especialment la de curta durada orientada a l’especialització. Si bé un alt nivell d’anglès és important en àmbits com les TIC, les ciències i les llengües, no és un requisit generalitzat. L’informe destaca la necessitat de millorar competències com la resolució de problemes, la formació pràctica i la planificació i organització. Sandra Nieto, responsable de l’informe, emfatitza la importància de les pràctiques com a primer contacte amb el món laboral i la necessitat que les universitats potenciïn aquestes competències transversals. Malgrat aquestes mancances, el sistema universitari català rep una valoració mitjana de 7,5 sobre 10 per part de les empreses.

Google s’enfronta a una possible multa de més de 4.000 milions d’euros per abús de posició dominant amb el seu sistema operatiu Android. La Comissió Europea va imposar inicialment una sanció de 4.340 milions d’euros el 2018, que posteriorment es va reduir a 4.124 milions. L’acusació es basa en la imposició de restriccions als fabricants i operadors de mòbils per afavorir les seves pròpies aplicacions, Google Search i Chrome. Google obligava els fabricants a preinstal·lar aquestes aplicacions com a condició per obtenir la llicència de la Play Store, a més de prohibir l’ús de versions modificades d’Android. També condicionava els ingressos per publicitat si no preinstal·laven el seu cercador. L’advocada general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Juliane Kokott, ha desestimat el recurs presentat per Google, tot i que la seva decisió no és vinculant. Aquesta conclusió, però, sol anticipar el sentit de les sentències europees. La Comissió Europea va considerar aquestes pràctiques abusives i il·legals, ja que limitaven la competència i protegien la posició dominant de Google, permetent-li augmentar els seus ingressos publicitaris.

L’ampliació de la ZEPA al voltant de l’aeroport del Prat, executada pel Govern d’Aragonès el juliol de 2024, ha generat controvèrsia. El FC Barcelona i la Unió de Pagesos han impugnat la mesura, el primer per protegir els seus interessos en els terrenys dels Reguerons a Viladecans, que la Generalitat considera per compensar l’impacte ambiental de l’ampliació de l’aeroport. El Barça busca negociar la possible compra o expropiació d’aquests terrenys. Paral·lelament, el Govern d’Illa ha presentat un projecte d’ampliació de l’aeroport, amb una inversió d’Aena de 3.200 milions d’euros, amb l’objectiu de convertir-lo en un “hub intercontinental”. Experts com Xavier Fageda qüestionen aquesta possibilitat, ja que la competència de Madrid i la manca d’una gran aerolínia amb base al Prat dificulten aquesta aspiració. Iberia, per exemple, ha anunciat una inversió de 6.000 milions d’euros a Barajas, reforçant la seva aposta per Madrid com a hub internacional i deixant Barcelona per a Level, la seva filial de baix cost. Malgrat l’ampliació, la consolidació del Prat com a hub intercontinental continua sent una incògnita, mentre que grups ecologistes i plataformes com Zeroport i Ni un Pam de Terra, amb el suport de l’alcaldessa del Prat, Alba Bou, han manifestat la seva oposició al projecte per l’impacte mediambiental.

Red Eléctrica ha presentat el seu informe sobre l’apagada del 28 d’abril, contradient la versió del Govern i atribuint la responsabilitat a les grans empreses energètiques. Segons Concha Sánchez, directora d’operació de Red Eléctrica, la companyia va actuar correctament i la programació de centrals amb capacitat de control de tensió era suficient. El problema, segons Red Eléctrica, va ser que aquestes centrals no van prestar el servei previst. La presidenta de Red Eléctrica, Beatriz Corredor, ha descartat dimissions i ha afirmat que la companyia va complir amb tots els procediments. L’informe de Red Eléctrica situa l’origen de l’incident en una planta fotovoltaica a Badajoz i la primera desconnexió en un transformador a Granada. L’empresa també ha criticat la qualitat de la informació rebuda d’altres parts implicades. Roberto García Merino, delegat de Redeia, ha negat qualsevol incompliment normatiu i ha rebutjat la possibilitat d’indemnitzacions. Per contra, la patronal de les elèctriques, AELEC, responsabilitza Red Eléctrica de la manca de control de tensió, afirmant que les seves companyies associades, com Endesa, Iberdrola i EDP, van complir amb les seves obligacions. La CNMC i Entso-E estan elaborant informes independents per aclarir les responsabilitats.