Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) ha registrat una proposició de llei al Congrés per crear un consorci d’inversions a Catalunya. Aquest nou organisme, de caràcter paritari entre l’Estat i la Generalitat, tindria com a objectiu principal garantir l’execució real de les inversions estatals, especialment en infraestructures clau com Rodalies, per posar fi als dèficits històrics. La proposta, que compta amb un acord polític inicial amb el Ministeri de Transports, també preveu la constitució de la Societat Mercantil d’Inversions de Catalunya, una empresa mixta per agilitzar l’execució d’obres. La llei fixa que el consorci comenci a operar l’1 de gener de 2027, tot i que algunes fonts consideren la data poc realista. Aquesta iniciativa es desenvolupa en paral·lel a les negociacions pressupostàries, encara que ERC manté que el seu suport depèn també d’avenços en la recaptació de l’IRPF.

El Govern de la Generalitat, ara liderat pel PSC, ha xifrat el dèficit fiscal de Catalunya per a l’any 2022 en 21.092 milions d’euros, una dada presentada juntament amb els pressupostos. Aquesta quantitat, que representa el 8,2% del PIB català, és lleugerament inferior al rècord històric registrat el 2021 però s’alinea amb la mitjana de les darreres dècades, evidenciant la cronificació del desequilibri. El càlcul s’ha fet seguint el mètode del flux monetari, que mesura la diferència entre els impostos pagats i la despesa rebuda al territori; un mètode alternatiu, el de càrrega-benefici, redueix la xifra a uns 14.600 milions. Aquesta publicació es produeix en un context on el Ministeri d’Hisenda espanyol, que no publica dades oficials des del 2012, estaria recalculant el dèficit a la baixa en el marc de les negociacions amb Junts.

La investigació de l’accident ferroviari d’Adamuz, que va provocar 46 morts, s’ha convertit en una complexa macrocausa judicial a càrrec de la jutgessa Cristina Pastor, amb 34 denúncies de víctimes ja rebudes. Enmig de les indagacions de la Guàrdia Civil i la Comissió d’Investigació d’Accidents Ferroviaris (CIAF), ha esclatat una polèmica al voltant d’Adif. L’empresa pública és acusada d’haver retirat materials de la via sense autorització judicial dies després del sinistre. Adif, amb el suport del secretari d’Estat de Transports, José Antonio Santano, defensa que va actuar per “preservar” les peces, argumentant que no estaven precintades i que altrament s’haurien destruït. Malgrat les justificacions, l’autoritat judicial ha ordenat a Adif la restitució immediata del material i ha prohibit qualsevol actuació futura sense un permís explícit.

L’ecosistema d’empreses emergents a Catalunya va assolir una xifra rècord de 2.403 startups a finals del 2025, un 5,2% més que l’any anterior, segons l’informe anual d’Acció. Aquest creixement es reflecteix en una facturació conjunta de gairebé 3.000 milions d’euros (+26%) i la creació de 30.500 llocs de treball (+34%), evidenciant la maduresa creixent del sector. La inversió captada també va augmentar un 8%, arribant als 1.131 milions d’euros en 203 rondes. L’estudi, presentat pel conseller Miquel Sàmper, destaca l’increment d’empreses scale-up i deeptech, amb els sectors de la salut i els serveis empresarials com a dominants. Aquest dinamisme posiciona Barcelona com el cinquè hub d’innovació més important de la Unió Europea, consolidant el seu paper estratègic en l’economia.

Catalunya va tancar l’any 2025 amb un notable increment en la signatura d’hipoteques, assolint la xifra més elevada des del 2010. Segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), es van constituir un total de 87.011 préstecs sobre habitatge, fet que suposa un augment del 18,41% respecte a l’any anterior i el segon exercici consecutiu de creixement. Aquesta tendència a l’alça, lleugerament superior a la mitjana estatal, també es va reflectir en l’import mitjà dels préstecs, que va pujar fins als 183.641 euros anuals. El mes de desembre va ser especialment significatiu, amb més de 6.400 operacions signades, la millor dada per a aquest mes en 16 anys. A més, l’import mitjà al desembre va marcar un màxim històric per a aquest període, acostant-se als 195.000 euros.

Els compradors de nacionalitat estrangera ja representen el 23% de les operacions de compravenda d’habitatge a Barcelona, una xifra que es dispara en barris cèntrics i propers al mar. El districte de Ciutat Vella lidera aquesta tendència amb un 42% de les compres, i el barri de la Barceloneta assoleix el màxim, on gairebé la meitat (49,6%) dels pisos venuts són adquirits per estrangers. Experts com Ramon Bastida (UPF-BSM) atribueixen aquest fenomen principalment al pes demogràfic dels residents estrangers, tot i que hi ha un debat sobre si els no residents són inversors o compradors de segones residències. Aquesta dinàmica contribueix a l’encariment dels preus per l’alt poder adquisitiu dels compradors forans i genera preocupació en barris com la Barceloneta, on l’associació de veïns, a través de Manel Martínez, alerta sobre noves formes d’especulació i la pèrdua del teixit social. A nivell de Catalunya, les compres estrangeres suposen un 15% del total, amb Girona com la demarcació amb més incidència.

La inflació a Catalunya va experimentar una notable moderació al gener del 2026, situant-se en el 2%, una xifra que no s’assolia des de feia set mesos. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), aquesta caiguda de cinc dècimes en l’Índex de Preus al Consum (IPC) es deu principalment a un encariment menor de l’electricitat i a la baixada dels preus dels combustibles en comparació amb l’any anterior. La dada catalana es va col·locar per sota de la mitjana estatal (2,3%) i en línia amb l’objectiu del Banc Central Europeu. Mentre la inflació subjacent es va mantenir estable en el 2,2%, el cistell d’aliments va pujar un 2,6%, amb increments destacats en els ous (+21,7%) i la carn de vedella (+11%), però amb una forta baixada en l’oli d’oliva (-27%). La desacceleració dels preus va ser generalitzada a totes les demarcacions, especialment a Lleida.

El Banc Sabadell ha anunciat un canvi estratègic en la seva direcció amb el nomenament de Marc Armengol com a nou conseller delegat, en substitució de César González-Bueno. Aquest relleu es produeix quatre mesos després que l’entitat rebutgés amb èxit l’opa hostil del BBVA, una defensa liderada per González-Bueno, que deixa el banc de comú acord després d’un període de resultats positius. Armengol, fins ara màxim executiu de la filial britànica TSB, és vist com la figura idònia per al futur. El president del banc, Josep Oliu, ha destacat la seva experiència i el seu domini tecnològic com a claus per afrontar la “revolució tecnològica” que necessita l’entitat. Oliu també va subratllar la importància dels accionistes minoritaris en el fracàs de l’opa i va celebrar la tornada de la seu social a Catalunya com un signe de normalització.

El congrés Integrated Systems Europe (ISE) ha anunciat la creació de la Fundació ISE a Barcelona, una iniciativa que emula el model de la Mobile World Capital per estendre el seu impacte durant tot l’any. Presentada pel seu director general, Mike Blackman, durant l’edició rècord de l’ISE 2026 —que preveu superar els 85.000 assistents—, la fundació busca crear un “impacte durador”. Aquesta entitat privada, que compta amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, se centrarà en tres pilars: el desenvolupament del talent per reduir el dèficit de professionals, el foment de la innovació i la responsabilitat social. La mesura pretén enfortir els lligams del saló amb Catalunya i potenciar un sector audiovisual local que, segons ha destacat el conseller Miquel Sàmper, ja genera més de 9.000 milions d’euros anuals.

El Ministeri de Treball i els principals sindicats han pactat un augment del 3,1% del Salari Mínim Interprofessional (SMI) per al 2026, situant-lo en 1.221 euros mensuals bruts en 14 pagues amb caràcter retroactiu des de l'1 de gener. L’acord, que serà aprovat pel Consell de Ministres, no ha comptat amb el suport de les organitzacions empresarials CEOE i Cepyme, que s’han desmarcat de la negociació. La mesura mantindrà l’SMI exempt de tributar IRPF a través d’una deducció específica en la declaració de la renda. A més, el secretari d’Estat de Treball, Joaquín Pérez Rey, ha anunciat el compromís de tramitar una reforma per evitar que els complements salarials siguin absorbits per la pujada. Aquest increment afecta un percentatge creixent de la població treballadora, que ha passat del 4% a aproximadament el 8% en els darrers anys.