Les previsions econòmiques per al 2026 apunten a un creixement generalitzat dels salaris a Espanya per sobre de la inflació, amb estimacions d’experts com el Banc d’Espanya o Randstad que oscil·len entre el 3,4% i el 5%. En aquest context, el Ministeri de Treball, liderat per Yolanda Díaz, ha presentat una proposta formal per apujar el Salari Mínim Interprofessional (SMI) un 3,1%, fins a assolir els 1.221 euros mensuals en 14 pagues. Aquesta mesura, anunciada pel secretari d’Estat Joaquín Pérez Rey i basada en les recomanacions d’un comitè d’experts, contempla que l’SMI quedi exempt de tributar a l’IRPF. La proposta està en fase de negociació amb els agents socials; la patronal CEOE podria acceptar-la si s’indexen els contractes públics, mentre que els sindicats la consideren una base acceptable. Per la seva banda, els funcionaris tenen pactat un increment del 2%.

El 2026, el sistema públic de pensions espanyol es reforçarà amb una pujada general del 2,7% per a les pensions contributives, seguint la fórmula pactada per l’exministre José Luis Escrivá per garantir el poder adquisitiu. Per combatre desigualtats, els increments seran majors per a les prestacions més baixes: les pensions mínimes no contributives i l’Ingrés Mínim Vital (IMV) augmentaran un 11,4%, mentre que les mínimes contributives i les SOVI ho faran un 7%. Aquesta consolidació del pilar públic contrasta amb el lent desenvolupament dels plans de pensions d’ocupació, impulsats per llei el 2022. Malgrat els incentius, només el sector de la construcció ha implementat un pla sectorial de forma massiva. La baixa adopció, fins i tot entre autònoms, s’explica per la manca d’exemple de les administracions i la prioritat de sindicats com CCOO i UGT de negociar millores salarials directes per assegurar cotitzacions més altes al sistema públic, considerat l’eix principal de la jubilació.

L’any 2026 comença amb un encariment generalitzat de serveis bàsics, que afectarà especialment la mobilitat. Les tarifes del transport públic s’apujaran una mitjana del 3,5% a partir del 15 de gener, tot i que es mantindran les bonificacions per a títols recurrents com la T-Usual i la T-Jove. També s’incrementaran els preus dels peatges de la Generalitat (prop d’un 3%), les tarifes dels taxis metropolitans (2,3%) i l’ús del Bicing (15% per viatge). A més, la factura de l’aigua gestionada per Aigües de Barcelona pujarà un 2,9% i les tarifes aeroportuàries d’Aena un 6,44%. Com a contrapunt, les pensions contributives augmentaran un 2,7%, mentre que el salari mínim interprofessional (SMI) queda prorrogat a l’espera d’un acord. Pel que fa al cistell de la compra, destaca la forta pujada del preu dels ous.

El Govern de la Generalitat, representat pel president Salvador Illa i el conseller Miquel Sàmper, ha activat un paquet d’ajudes històric de més de 60 milions d’euros per a la indústria catalana durant el 2025. Aquesta inversió, la més gran concedida fins ara, té com a objectiu principal consolidar prop de 27.000 llocs de treball i fomentar la creació de més de 1.500 de nous, donant suport a 491 projectes, dels quals un 85% corresponen a pimes. Els fons es concentren en sectors exportadors clau com l’automoció, el químic i l’agroalimentari. Aquesta acció s’emmarca en estratègies com el pla Catalunya Lidera i serveix de preludi al futur Pacte Nacional per a la Indústria 2026-2030, que buscarà augmentar el pes industrial en l’economia catalana mitjançant la descarbonització, la resiliència i la competitivitat.

El govern espanyol ha anunciat la supressió definitiva de l’obligació per a les persones que reben prestacions d’atur de presentar la declaració de la renda. Aquesta decisió, inclosa en un decret llei aprovat pel Consell de Ministres, reverteix una mesura anterior que mai va arribar a aplicar-se i que buscava més transparència en l’assignació d’ajudes. L’executiu ha justificat el canvi argumentant que la norma “no ha resultat adequada” i per evitar un augment de la càrrega administrativa que hauria afectat uns 2,5 milions de persones. La mesura, que haurà de ser validada pel Congrés a principis de 2026, forma part d’un paquet de mesures socials més ampli, conegut com a escut social, que també inclou la pujada de les pensions, la prohibició de desnonaments per a famílies vulnerables i la congelació de les quotes d’autònoms.

El president de Pimec, Antoni Cañete, ha estat reelegit vicepresident de la patronal europea de petites i mitjanes empreses, SME United, durant l’assemblea anual celebrada a Brussel·les. Aquesta decisió reforça l’estratègia de la patronal catalana per consolidar la seva presència i la influència de les pimes catalanes en el diàleg social de la Unió Europea. En la mateixa sessió, l’italià Davide Galli va ser nomenat nou president de l’organització per al període 2026-2027. Cañete ha manifestat la seva intenció de continuar impulsant el pla estratègic de l’entitat, que se centra en objectius clau com la lluita contra la morositat, la reducció de la burocràcia i la promoció de la participació de les pimes en la compra pública, assegurant així una veu pròpia i estable per al teixit empresarial català i espanyol a Brussel·les.

La detecció de Pesta Porcina Africana (PPA) en senglars a Cerdanyola del Vallès ha desencadenat una greu crisi en el sector porcí català, un dels principals exportadors d’Europa. La pèrdua de l’estatus de país lliure de PPA ha provocat la suspensió immediata de les exportacions a nombrosos països extracomunitaris, generant un col·lapse a la cadena productiva amb acumulació de bestiar a les granges i carn als escorxadors. Aquesta situació ha causat un desplom històric dels preus, registrat per Mercolleida com la caiguda més gran des de la implantació de l’euro. Com a conseqüència, segons Unió de Pagesos, molts productors ja venen per sota del cost de producció, abocant les pimes a pèrdues. Les autoritats, com el conseller Òscar Ordeig i el ministre Luis Planas, centren els esforços a contenir el focus a la “zona zero” i a negociar acords de regionalització, com el que la Xina ha acceptat, per reobrir els mercats.

El govern de Pedro Sánchez ha iniciat un moviment per reconstruir la relació amb Junts per Catalunya després d’admetre públicament “incompliments” en els acords pactats. Com a mesura concreta per recuperar la confiança, el Consell de Ministres ha aprovat l’ajornament d’un any de l’entrada en vigor obligatòria del sistema de verificació de factures Verifactu, una eina del Ministeri d’Hisenda per controlar en temps real la facturació de pimes i autònoms. Amb aquest canvi, reclamat per la formació de Carles Puigdemont, l’obligatorietat s’estableix per a l’1 de gener de 2027 per a les empreses i l’1 de juliol de 2027 per als autònoms. Aquesta decisió s’emmarca en un intent de reconciliació que busca desbloquejar la legislatura, una necessitat tant per al PSOE com per a Junts, que espera el compliment de pactes clau com l’amnistia.

La negociació sobre el sistema de cotització dels autònoms es troba estancada. Després de les crítiques rebudes, el govern espanyol, a través de la ministra Elma Saiz, ha fet marxa enrere i ara planteja no modificar les quotes el 2026. La proposta inicial, que congelava els trams més baixos i apujava la resta, va ser rebutjada per les principals associacions d’autònoms com CTAC, UATAE i AUTCAT. Aquestes organitzacions argumenten que el sistema castiga els treballadors amb menors ingressos i exigeixen un model més solidari on els que més guanyen contribueixin més. A més de la reforma de les quotes, el col·lectiu reclama millores urgents en les seves prestacions per equiparar-les a les dels assalariats, destacant la necessitat de reformar el cessament d’activitat (l’atur dels autònoms), garantir l’accés al subsidi per a majors de 52 anys i millorar els permisos de maternitat i lactància.

El fabricant aeronàutic Airbus ha ordenat la immobilització immediata de fins a 6.000 avions del seu model A320 a causa d’una greu vulnerabilitat al programa de control de vol. La companyia ha detectat que la radiació solar intensa pot corrompre dades essencials del sistema ELAC, que gestiona els elevadors i alerons. Aquesta decisió urgent es va prendre arran d’un incident en un vol de JetBlue el 30 d’octubre, que va patir un descens sobtat i va haver d’aterrar d’emergència. La solució requereix una actualització de programari que, en uns 1.000 aparells, implicarà un canvi de maquinari que durarà setmanes. Com a conseqüència, s’han produït interrupcions operatives a escala mundial, amb aerolínies com Air France, Avianca i American Airlines reportant cancel·lacions i retards significatius.