Milers de persones, majoritàriament dones, s’han manifestat a ciutats d’arreu del món durant el 8 de març, Dia Internacional de les Dones, per reivindicar la igualtat i denunciar la violència masclista i el patriarcat. Aquestes mobilitzacions globals, presents a llocs com Barcelona, Madrid, Roma o Kíiv, han incorporat enguany un fort component pacifista, amb crides a la pau i mostres de solidaritat amb les víctimes dels conflictes a Palestina, Ucraïna i l’Iran. En aquesta mateixa línia, Barcelona també ha acollit una concentració específica organitzada per Aturar la Guerra a Catalunya, que forma part de 150 protestes simultànies a tot l’Estat. Aquesta mobilització ha condemnat els atacs internacionals contra l’Iran i ha exigit la fi del genocidi a Gaza, connectant la lluita per la pau al Pròxim Orient amb les reivindicacions feministes internacionals.

Les mobilitzacions pel 8M a Barcelona han estat marcades per una divisió ideològica que ha resultat en dues manifestacions principals, a més d’una vaga estudiantil prèvia convocada pel Sindicat d’Estudiants i Lliures i Combatives el 6 de març contra la violència masclista. La marxa majoritària, de caràcter transfeminista i anticolonial, ha posat el focus en la lluita contra l’imperialisme, el racisme i els conflictes globals com el genocidi a Gaza. Aquesta convocatòria, que defensa la regulació del treball sexual, s’ha contraposat a una altra manifestació organitzada per la Coordinadora 8M – Moviment Feminista i Feministes de Catalunya, amb Sílvia Carrasco com a portaveu, que ha centrat la seva reivindicació en l’abolició de la prostitució. Malgrat les discrepàncies, ambdues mobilitzacions han compartit la denúncia contra la violència masclista, la bretxa salarial i l’avanç de l’extrema dreta.

El moviment feminista a Catalunya té una llarga trajectòria que, segons la historiadora Isabel Segura, es va consolidar a finals del segle XIX i va sobreviure de manera clandestina durant el franquisme. Un punt d’inflexió clau van ser les Jornades Catalanes de la Dona de 1976, que van rellançar la lluita pública per la igualtat. No obstant això, la consellera d’Igualtat i Feminisme, Eva Menor, adverteix que cap d’aquestes conquestes està garantida i assenyala els reptes actuals, com l’auge de la ultradreta i el seu discurs negacionista de la violència masclista. Menor considera que la divisió interna del moviment el debilita davant d’aquestes amenaces i subratlla la importància d’abordar debats complexos com l’abolicionisme de la prostitució o la llei trans, a més de reforçar la coeducació per combatre la influència de l’extrema dreta en els joves.