La recent publicació de més de tres milions de documents sobre la xarxa de Jeffrey Epstein per part del Departament de Justícia dels EUA ha intensificat l’escrutini sobre les seves connexions d’alt nivell i ha generat importants conseqüències internacionals. La pressió sobre l’expríncep Andreu d’Anglaterra ha augmentat significativament arran de l’acusació d’una segona víctima i la petició del primer ministre britànic, Keir Starmer, perquè testifiqui davant el Congrés nord-americà. L’escàndol també ha provocat dimissions polítiques, com la del dirigent laborista Peter Mandelson al Regne Unit i la de l’assessor de seguretat eslovac Miroslav Lajcák. Aquesta nova documentació, que inclou milers de fotografies i vídeos, ha revelat la magnitud de la xarxa del financer, tot i que ha generat la indignació de les víctimes per la vulneració de la seva privacitat durant la desclassificació dels arxius.

El Departament de Justícia dels Estats Units ha publicat una nova tanda de documents desclassificats sobre el cas del pederasta Jeffrey Epstein, en compliment d’una llei de transparència del Congrés. Aquesta divulgació massiva inclou més de 3 milions de pàgines, 180.000 imatges i 2.000 vídeos. Entre els arxius destaquen greus acusacions contra Donald Trump, amb testimonis que el vinculen a violacions i abusos sexuals a menors de 13 i 14 anys, i a festes on les noies eren presumptament “subhastades”. Malgrat que un document clau sobre Trump va ser retirat temporalment del web oficial, el fiscal general adjunt, Todd Blanche, ha assegurat que no s’ha protegit ningú. Els documents també contenen referències a l’expresident espanyol José María Aznar, relacionades amb un pagament i l’enviament de paquets.

El jutge Adolfo Carretero ha ordenat l’obertura de judici oral contra l’exdiputat de Sumar, Íñigo Errejón, per un presumpte delicte d’agressió sexual a l’actriu Elisa Mouliaá, ocorregut l’octubre de 2021. Aquesta decisió contradiu el criteri de la Fiscalia, que havia sol·licitat l’arxivament de la causa per falta de proves i ha confirmat que no presentarà acusació. El magistrat considera que el principal indici probatori és la declaració de la víctima i ha imposat a Errejón una fiança de 30.000 euros. L’acusació particular, en nom de Mouliaá, demana una condemna de tres anys de presó per un delicte continuat d’abús sexual. L’exdiputat, que manté la seva innocència al·legant que va ser un “flirteig” mutu, té pendent de resolució un recurs contra el seu processament a l’Audiència Provincial de Madrid.

La Fiscalia Provincial de Barcelona ha iniciat una investigació sobre les denúncies per presumpte assetjament sexual, coerció psicològica i explotació contra el catedràtic Ramón Flecha i el seu entorn al grup de recerca CREA. Aquesta acció es produeix després que la Universitat de Barcelona (UB) elevés el cas al ministeri públic, basant-se en un informe preliminar que qualifica CREA com un “grup coercitiu d’alt control”. La UB, que es personarà com a acusació particular, també ha suspès Flecha com a catedràtic emèrit i ha obert expedients a altres docents. Un dia després de l’anunci de la universitat, el grup CREA va comunicar la seva dissolució definitiva, al·legant un “assetjament sistemàtic”. El cas ha estat assignat a la secció especialitzada en violència sexual de la Fiscalia per investigar les acusacions de 16 dones.

L’actriu Elisa Mouliaá ha formalitzat la seva acusació contra l’exdiputat Íñigo Errejón, per a qui sol·licita una condemna de tres anys de presó per un delicte continuat d’abús sexual. A més, reclama una indemnització de 30.000 euros per danys morals. Els fets denunciats haurien ocorregut la nit del 10 d’octubre de 2021. Per la seva banda, Errejón nega les acusacions i la seva defensa les qualifica de “relat inventat”, assegurant que no existeixen indicis de criminalitat. Malgrat la negativa de l’acusat, el jutge ha decidit enviar el cas a judici després de considerar la declaració de Mouliaá “coherent en l’essencial” i concloure que els indicis no han estat desvirtuats. Aquesta denúncia s’emmarca en un context on han sorgit altres acusacions contra el polític, com la d’Aída Nízar, que va ser arxivada per prescripció.