La Fiscalia Europea (EPPO) ha iniciat una investigació per un presumpte frau en l’ús de fons de la Unió Europea destinats al manteniment de la línia d’alta velocitat Madrid-Sevilla, concretament en el tram proper a Adamuz (Còrdova). Aquesta actuació es produeix en el mateix lloc on un accident ferroviari va causar la mort de 46 persones. La investigació se centra en una subvenció de més de 111 milions d’euros atorgada per la Comissió Europea el 2024 per modernitzar una infraestructura que ja havia estat qualificada d’obsoleta. Paral·lelament, una investigació judicial sobre el sinistre apunta a una possible fractura del carril com a causa principal. El ministre de Transports, Óscar Puente, ha afirmat que la intervenció de l’EPPO és un procediment habitual en casos amb finançament europeu, mentre que el contracte de millora va ser adjudicat a la UTE Guadalmez-Còrdova.

La investigació de l’accident ferroviari d’Adamuz, que va provocar 46 morts, s’ha convertit en una complexa macrocausa judicial a càrrec de la jutgessa Cristina Pastor, amb 34 denúncies de víctimes ja rebudes. Enmig de les indagacions de la Guàrdia Civil i la Comissió d’Investigació d’Accidents Ferroviaris (CIAF), ha esclatat una polèmica al voltant d’Adif. L’empresa pública és acusada d’haver retirat materials de la via sense autorització judicial dies després del sinistre. Adif, amb el suport del secretari d’Estat de Transports, José Antonio Santano, defensa que va actuar per “preservar” les peces, argumentant que no estaven precintades i que altrament s’haurien destruït. Malgrat les justificacions, l’autoritat judicial ha ordenat a Adif la restitució immediata del material i ha prohibit qualsevol actuació futura sense un permís explícit.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha comparegut al Congrés dels Diputats per donar explicacions sobre els recents accidents mortals de tren a Adamuz i Gelida. Durant la seva intervenció, Sánchez ha defensat el sistema ferroviari espanyol com un dels “millors del món” i ha promès una investigació rigorosa per evitar futures tragèdies, destacant les inversions realitzades. A més, ha atribuït la crisi de Rodalies a una manca d’inversió històrica del PP. La seva gestió ha estat durament criticada per l’oposició. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, l’ha acusat de “negligència” i ha demanat la dimissió del ministre Óscar Puente, mentre que Santiago Abascal de Vox ha qualificat l’accident d’Adamuz de “crim”. Per la seva banda, partits com ERC i Junts han centrat les seves crítiques en el caos de Rodalies, reclamant millores i el traspàs de la gestió.

Els sindicats CCOO, UGT i Semaf mantenen la convocatòria de vaga ferroviària per als dies 9, 10 i 11 de febrer després del fracàs de les negociacions amb el Ministeri de Transports, dirigit per Óscar Puente. La mobilització, que afecta Renfe, Ouigo, Iryo i el transport de mercaderies, sorgeix del “malestar” general del sector i la creixent preocupació per la seguretat, agreujada pels recents accidents mortals a Adamuz (Còrdova) i Gelida. Els representants dels treballadors exigeixen un “canvi de model” estructural, més inversions en manteniment i infraestructures, i un augment de personal per recuperar els estàndards de seguretat. Malgrat que el govern ha descrit el diàleg com a “constructiu”, no s’ha assolit cap acord per desconvocar l’aturada, per la qual cosa s’han establert serveis mínims, que a Rodalies de Catalunya seran del 66% en hores punta.

La xarxa ferroviària catalana i espanyola afronta una greu crisi de confiança arran de dos accidents mortals recents: la tragèdia d’Adamuz i el descarrilament a Gelida on va morir un maquinista en pràctiques. Aquest últim incident a la línia R4 de Rodalies ha posat en una situació crítica el Govern de Salvador Illa, que veu qüestionada la seva bandera de bona gestió pel caos generat, la manca d’informació i la insuficiència de transports alternatius. Al Senat, el ministre de Transports, Óscar Puente, ha admès la crisi de confiança mentre rebia dures crítiques de l’oposició, amb Junts per Catalunya i Esquerra Republicana demanant la seva dimissió. Els problemes de fons, com la desinversió històrica, la baixa execució pressupostària i la mala coordinació entre Renfe i Adif, agreugen la situació i la desconfiança dels usuaris.

L’operador d’infraestructures ferroviàries Adif ha imposat una Limitació Temporal de Velocitat de 80 km/h en un tram de la línia d’alta velocitat Madrid-Barcelona, concretament entre Alcover i l’Espluga de Francolí (Tarragona). La mesura es va adoptar després que un maquinista detectés un trencament de via diumenge a la nit. Tot i que els equips de manteniment van realitzar una reparació provisional durant la matinada per garantir la seguretat, la restricció està provocant retards de fins a dues hores, que se sumen a les limitacions prèvies existents en altres punts del corredor. Aquesta incidència augmenta la preocupació sobre l’estat de la xarxa, ja que es produeix poc després de l’accident mortal d’Adamuz (Còrdova), on una fractura de via és la principal hipòtesi de la causa.

La Comissió d’Investigació d’Accidents Ferroviaris (CIAF) assenyala en el seu informe preliminar que la principal hipòtesi de l’accident a Adamuz (Còrdova) és una fractura prèvia del carril. Aquesta anomalia hauria provocat el descarrilament d’un tren Iryo, que posteriorment va ser envestit per un Alvia que circulava en sentit contrari. La investigació es basa en les marques compatibles trobades a les rodes del comboi sinistrat i en tres altres trens que havien passat pel mateix tram poc abans, fet que reforça la idea que el trencament ja existia. Segons la CIAF, el cotxe 6 de l’Iryo va ser el primer a sortir de la via. Les mostres del carril s’analitzaran en un laboratori metal·logràfic per determinar les causes de la ruptura, una possibilitat que el ministre Óscar Puente ha qualificat d’“innegable”, malgrat que Adif havia realitzat revisions recents sense detectar problemes.

Una setmana tràgica al sistema ferroviari espanyol, marcada per l’accident mortal a Gelida i la col·lisió de trens d’alta velocitat a Adamuz (Còrdova), ha generat una notable sensació d’inseguretat entre els passatgers. El ministre de Transports, Óscar Puente, ha atribuït l’incident de Gelida a causes meteorològiques alienes al servei, descartant una fallada ferroviària. A més, ha justificat la reducció temporal de velocitat a la línia Barcelona-Madrid com una mesura de precaució d’Adif davant l’estat anímic dels maquinistes, una restricció que ja ha estat aixecada. Malgrat que les dades confirmen que el tren és un mitjà de transport molt segur, la successió d’esdeveniments ha provocat una “por irracional” en l’opinió pública, agreujada per la sobreexposició informativa, tal com adverteix el psicòleg Jesús Linares. Aquesta situació ha erosionat la confiança dels usuaris en el sistema.

La investigació sobre el greu accident ferroviari d’Adamuz (Còrdova), considerat el pitjor de l’alta velocitat a Espanya, avança amb noves dades clau. El balanç final de víctimes s’ha elevat a 45 morts, totes ja identificades després de localitzar els dos últims cossos desapareguts sota el tren Alvia. Les anàlisis de la caixa negra del tren Iryo revelen que el seu maquinista, després de descarrilar, va informar d’una incidència tècnica sense ser conscient de la col·lisió posterior amb el comboi Alvia, que va tenir lloc vint segons després. En una segona trucada va alertar del descarrilament i va demanar ajuda, però sense esmentar l’impacte. La Guàrdia Civil ja ha entregat un primer atestat al jutge, mentre la Comissió d’Investigació d’Accidents Ferroviaris (CIAF) analitza les caixes negres i altres proves per esclarir les causes del sinistre.

Un tren de passatgers de Feve ha col·lidit amb una grua de l’enllumenat públic a Alumbres (Cartagena), un incident que ha deixat sis ferits lleus. Segons el ministre de Transports, Óscar Puente, el braç del vehicle va envair la via i va impactar contra el comboi, que no va arribar a descarrilar. Aquest sinistre marca el tercer accident ferroviari en pocs dies a l’Estat, després de les tragèdies mortals d’Adamuz, amb 43 víctimes, i de Gelida, on va morir un maquinista. Aquesta successió d’esdeveniments ha augmentat la tensió a Catalunya, on els maquinistes han iniciat una vaga de zel que ha paralitzat el servei de Rodalies. Com a resposta, el Departament de Territori del Govern ha obert un expedient a Renfe per no prestar el servei, malgrat que Adif havia garantit la seguretat de les vies.