La circulació de la línia R4 de Rodalies ha quedat interrompuda entre Martorell i l’Hospitalet de Llobregat a causa del despreniment d’un terraplè a la zona de les obres de soterrament de Sant Feliu de Llobregat. L’incident, que no ha causat danys personals, ha afectat la plataforma de la via i ha obligat a suspendre el servei per precaució. Tècnics d’Adif s’han desplaçat al lloc per avaluar els danys i reparar la infraestructura, tot i que no hi ha una previsió clara per a la represa del servei. Mentrestant, Renfe ha recomanat als usuaris utilitzar transports alternatius com FGC, el Tram i el metro. Aquesta nova incidència es produeix poques hores després que es restablís parcialment el servei en altres trams afectats de la mateixa R4, entre Manresa i Terrassa, i de l’R1.

Després de més de deu dies d’interrupció, Adif ha reobert parcialment el túnel ferroviari de Rubí, restablint la circulació de trens de mercaderies entre Catalunya i França. La reobertura, que permet el pas de combois durant el dia mentre les obres d’emergència continuen de nit, arriba després que el gestor d’infraestructures reforcés un tram de 130 metres per segellar una fissura. No obstant això, el servei de passatgers de Rodalies continua suspès fins que es garanteixi la total seguretat. El tancament va tenir un greu impacte econòmic, afectant el 100% del trànsit nord del Port de Barcelona i provocant que empreses com Railsider Mediterraneo o la química Inovyn haguessin d’immobilitzar material o aturar la producció. Patronals com Pimec van alertar del risc d’una crisi de subministrament, evidenciant la necessitat de millorar la infraestructura ferroviària.

L’empresa gestora d’infraestructures Adif ha implementat importants restriccions de velocitat a la xarxa ferroviària per garantir la seguretat, una mesura intensificada arran dels recents accidents mortals a Gelida i Adamuz. A Catalunya, s’han establert 155 limitacions temporals de velocitat a gairebé totes les línies de Rodalies i regionals, amb especial afectació a l’R15 i l’R4, principalment a causa del mal estat de les vies i dels canvis d’agulles. Paral·lelament, a la línia d’alta velocitat, Adif ha pactat amb les operadores Renfe, Iryo i Ouigo augmentar en 25 minuts la durada del trajecte entre Barcelona i Madrid fins al desembre. Aquesta decisió també comporta la suspensió dels darrers trens del dia per facilitar les tasques de manteniment nocturn a la infraestructura.

L’operador d’infraestructures Adif ha implementat canvis significatius a la línia d’alta velocitat Madrid-Barcelona per poder dur a terme tasques de manteniment urgents, motivades per irregularitats a la via denunciades per maquinistes. Com a resultat, s’ha sol·licitat a les operadores Renfe, Iryo i Ouigo la cancel·lació dels últims trens de cada jornada per alliberar la franja nocturna per a les reparacions. A més, s’ha acordat allargar el temps del trajecte en 25 minuts fins al desembre, situant el viatge més ràpid per sobre de les tres hores. Aquestes incidències, que han generat retards i limitacions de velocitat, han provocat que companyies aèries com Iberia i Vueling hagin respost reforçant el pont aeri amb bitllets a preu limitat per garantir la mobilitat entre les dues ciutats.

A petició d’Adif per realitzar tasques de manteniment a la infraestructura, les operadores Renfe, Iryo i Ouigo s’han vist obligades a cancel·lar diversos serveis nocturns d’alta velocitat a la línia Madrid-Barcelona. Aquesta suspensió, que afecta els últims trens del dia per permetre les reparacions a les vies, ha generat una oportunitat per a altres companyies de transport. Com a resposta directa a aquesta situació, l’aerolínia Vueling ha anunciat la creació d’un pont aeri temporal entre les dues ciutats per reforçar la connectivitat. Aquest nou servei operarà entre el 9 i el 22 de febrer, oferint vols diaris amb un preu limitat a 99 euros en la tarifa bàsica, proporcionant així una alternativa de transport als viatgers afectats per les cancel·lacions ferroviàries.

La crisi a la infraestructura ferroviària de Catalunya, agreujada per una inversió insuficient durant dècades, ha generat dos punts crítics que han evidenciat la seva vulnerabilitat. El tancament del túnel de Rubí a causa d’una esquerda ha paralitzat una artèria vital per al trànsit de mercaderies del Port de Barcelona, mentre que l’accident mortal a Gelida, provocat per una esllavissada, ha revelat deficiències en el manteniment. El secretari d’Estat de Transports, José Antonio Santano, ha reconegut la gravetat de la situació i ha anunciat una actuació d’emergència. Per la seva banda, el president del Port, José Alberto Carbonell, ha detallat l’impacte operatiu, amb gran part del flux ferroviari aturat, i ha reclamat un pla de contingència. Adif preveu restablir parcialment el servei a Rubí a finals de setmana i a Gelida dilluns, mentre el govern proposa un grup de treball per adaptar la xarxa al canvi climàtic.

La recent crisi del servei de Rodalies ha posat de manifest una manca històrica d’inversió i manteniment, amb la identificació de 23 punts crítics a la xarxa, com el viaducte del Garraf. Aquesta situació va portar la Generalitat a una aturada del servei per motius de seguretat, fet que va evidenciar la negligència d’Adif en la conservació de la infraestructura i la deslleialtat de Renfe com a operadora. La gestió de la crisi ha tingut un fort impacte polític, desgastant el Govern i la consellera Sílvia Paneque, i ha provocat destitucions i el nomenament d’Òscar Playà al capdavant de Renfe Catalunya. Aquest episodi ha intensificat el debat sobre la necessitat d’accelerar el traspàs integral de Rodalies a la Generalitat, tot i que la substitució dels operadors estatals per FGC presenta reptes tècnics i financers significatius.

L’accident ferroviari d’Adamuz, provocat per la ruptura d’una soldadura, ha desencadenat una crisi sobre l’estat de la infraestructura ferroviària a Espanya. El president de la CIAF, Iñaki Barrón, ha responsabilitzat Adif de prioritzar la construcció de noves línies en detriment del manteniment de la xarxa existent, suggerint la seva reunificació amb Renfe. Aquesta crítica tècnica ha tingut una resposta política immediata per part del Partit Popular, que, a través d’Alberto Núñez Feijóo, ha impulsat una comissió d’investigació al Senat per depurar responsabilitats i denunciar la “negligència” del govern. El debat se sustenta en dades que mostren un estancament de la inversió pública des del 2012, la qual, sense ajustar-se a la inflació, ha generat un significatiu “deute tècnic” en el manteniment de les vies, malgrat la recent recuperació de la despesa.

L’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) i el Consell de la República han convocat una manifestació a Barcelona per al 7 de febrer sota el lema “Prou! Única via: Independència” per protestar contra el deteriorament dels serveis bàsics, especialment Rodalies, la sanitat i l’educació. Aquesta mobilització coincideix el mateix dia amb una altra convocada a la tarda per diverses plataformes d’usuaris, com Promoció del Transport Públic, centrada exclusivament en el caos ferroviari. Aquesta coincidència ha generat polèmica, ja que Lluís Llach, president de l’ANC, i Jordi Domingo, del Consell, han acusat les plataformes de “contraprogramar” i han criticat que, en no incloure la reivindicació independentista, s’hi hagin adherit partits com el PPC i Vox. El rerefons de la protesta és la manca d’inversió històrica a la xarxa de Rodalies, amb un percentatge d’execució pressupostària molt baix per part d’Adif.

La xarxa ferroviària catalana i espanyola afronta una greu crisi de confiança arran de dos accidents mortals recents: la tragèdia d’Adamuz i el descarrilament a Gelida on va morir un maquinista en pràctiques. Aquest últim incident a la línia R4 de Rodalies ha posat en una situació crítica el Govern de Salvador Illa, que veu qüestionada la seva bandera de bona gestió pel caos generat, la manca d’informació i la insuficiència de transports alternatius. Al Senat, el ministre de Transports, Óscar Puente, ha admès la crisi de confiança mentre rebia dures crítiques de l’oposició, amb Junts per Catalunya i Esquerra Republicana demanant la seva dimissió. Els problemes de fons, com la desinversió històrica, la baixa execució pressupostària i la mala coordinació entre Renfe i Adif, agreugen la situació i la desconfiança dels usuaris.