A petició d’Adif per realitzar tasques de manteniment a la infraestructura, les operadores Renfe, Iryo i Ouigo s’han vist obligades a cancel·lar diversos serveis nocturns d’alta velocitat a la línia Madrid-Barcelona. Aquesta suspensió, que afecta els últims trens del dia per permetre les reparacions a les vies, ha generat una oportunitat per a altres companyies de transport. Com a resposta directa a aquesta situació, l’aerolínia Vueling ha anunciat la creació d’un pont aeri temporal entre les dues ciutats per reforçar la connectivitat. Aquest nou servei operarà entre el 9 i el 22 de febrer, oferint vols diaris amb un preu limitat a 99 euros en la tarifa bàsica, proporcionant així una alternativa de transport als viatgers afectats per les cancel·lacions ferroviàries.

La crisi a la infraestructura ferroviària de Catalunya, agreujada per una inversió insuficient durant dècades, ha generat dos punts crítics que han evidenciat la seva vulnerabilitat. El tancament del túnel de Rubí a causa d’una esquerda ha paralitzat una artèria vital per al trànsit de mercaderies del Port de Barcelona, mentre que l’accident mortal a Gelida, provocat per una esllavissada, ha revelat deficiències en el manteniment. El secretari d’Estat de Transports, José Antonio Santano, ha reconegut la gravetat de la situació i ha anunciat una actuació d’emergència. Per la seva banda, el president del Port, José Alberto Carbonell, ha detallat l’impacte operatiu, amb gran part del flux ferroviari aturat, i ha reclamat un pla de contingència. Adif preveu restablir parcialment el servei a Rubí a finals de setmana i a Gelida dilluns, mentre el govern proposa un grup de treball per adaptar la xarxa al canvi climàtic.

La recent crisi del servei de Rodalies ha posat de manifest una manca històrica d’inversió i manteniment, amb la identificació de 23 punts crítics a la xarxa, com el viaducte del Garraf. Aquesta situació va portar la Generalitat a una aturada del servei per motius de seguretat, fet que va evidenciar la negligència d’Adif en la conservació de la infraestructura i la deslleialtat de Renfe com a operadora. La gestió de la crisi ha tingut un fort impacte polític, desgastant el Govern i la consellera Sílvia Paneque, i ha provocat destitucions i el nomenament d’Òscar Playà al capdavant de Renfe Catalunya. Aquest episodi ha intensificat el debat sobre la necessitat d’accelerar el traspàs integral de Rodalies a la Generalitat, tot i que la substitució dels operadors estatals per FGC presenta reptes tècnics i financers significatius.

L’accident ferroviari d’Adamuz, provocat per la ruptura d’una soldadura, ha desencadenat una crisi sobre l’estat de la infraestructura ferroviària a Espanya. El president de la CIAF, Iñaki Barrón, ha responsabilitzat Adif de prioritzar la construcció de noves línies en detriment del manteniment de la xarxa existent, suggerint la seva reunificació amb Renfe. Aquesta crítica tècnica ha tingut una resposta política immediata per part del Partit Popular, que, a través d’Alberto Núñez Feijóo, ha impulsat una comissió d’investigació al Senat per depurar responsabilitats i denunciar la “negligència” del govern. El debat se sustenta en dades que mostren un estancament de la inversió pública des del 2012, la qual, sense ajustar-se a la inflació, ha generat un significatiu “deute tècnic” en el manteniment de les vies, malgrat la recent recuperació de la despesa.

L’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) i el Consell de la República han convocat una manifestació a Barcelona per al 7 de febrer sota el lema “Prou! Única via: Independència” per protestar contra el deteriorament dels serveis bàsics, especialment Rodalies, la sanitat i l’educació. Aquesta mobilització coincideix el mateix dia amb una altra convocada a la tarda per diverses plataformes d’usuaris, com Promoció del Transport Públic, centrada exclusivament en el caos ferroviari. Aquesta coincidència ha generat polèmica, ja que Lluís Llach, president de l’ANC, i Jordi Domingo, del Consell, han acusat les plataformes de “contraprogramar” i han criticat que, en no incloure la reivindicació independentista, s’hi hagin adherit partits com el PPC i Vox. El rerefons de la protesta és la manca d’inversió històrica a la xarxa de Rodalies, amb un percentatge d’execució pressupostària molt baix per part d’Adif.

La xarxa ferroviària catalana i espanyola afronta una greu crisi de confiança arran de dos accidents mortals recents: la tragèdia d’Adamuz i el descarrilament a Gelida on va morir un maquinista en pràctiques. Aquest últim incident a la línia R4 de Rodalies ha posat en una situació crítica el Govern de Salvador Illa, que veu qüestionada la seva bandera de bona gestió pel caos generat, la manca d’informació i la insuficiència de transports alternatius. Al Senat, el ministre de Transports, Óscar Puente, ha admès la crisi de confiança mentre rebia dures crítiques de l’oposició, amb Junts per Catalunya i Esquerra Republicana demanant la seva dimissió. Els problemes de fons, com la desinversió històrica, la baixa execució pressupostària i la mala coordinació entre Renfe i Adif, agreugen la situació i la desconfiança dels usuaris.

La greu crisi del servei de Rodalies ha provocat una forta reacció política per part d’ERC i Junts, que exigeixen la dimissió del ministre de Transports, Óscar Puente. La portaveu d’ERC, Ester Capella, també ha demanat la dimissió de la consellera Sílvia Paneque, atribuint el caos a una desinversió històrica de l’Estat i considerant insuficients els cessaments de càrrecs tècnics a Renfe i Adif. Al Senat, ambdós partits van acusar Puente de “mala gestió” i de prioritzar l’alta velocitat. El traspàs del servei és un punt central de conflicte: mentre Capella defensa l’acord actual amb el PSOE per crear una nova operadora sota control de la Generalitat i adverteix de conseqüències si l’Estat incompleix, Junts qualifica el pacte d’“idea perversa” i reclama la sortida completa de Renfe de Catalunya.

El servei ferroviari a Catalunya pateix greus alteracions que afecten tant l’alta velocitat com Rodalies. Els trens AVE entre Barcelona i Madrid registren retards de fins a dues hores a causa d’una combinació de factors. A les limitacions de velocitat imposades per Adif per revisar la xarxa després de l’accident d’Adamuz, i a una avaria ja reparada a l’Espluga de Francolí, s’hi han sumat els efectes del temporal Kristin. La neu ha obligat a reduir la marxa en trams com el de Guadalajara i Calatayud. Paral·lelament, el servei de Rodalies recupera progressivament la normalitat després de l’accident de Gelida, amb la reobertura de trams com el d’Arenys de Mar a Blanes (R1 i RG1), tot i que persisteixen la confusió i la dependència d’autobusos en diversos punts, generant un gran malestar entre els usuaris.

El Govern de la Generalitat ha pactat amb els Comuns allargar la bonificació del 50% en els abonaments del transport públic durant tota la legislatura, fins a l’any 2028. El compromís, anunciat pel conseller Albert Dalmau en resposta a una petició de Jéssica Albiach, sorgeix arran de la greu crisi de mobilitat provocada pel caos a Rodalies i l’augment del cost de la vida. La mesura, que afecta títols d’ús habitual com la T-Usual i la T-Jove, es continuarà finançant amb una aportació del 30% per part de la Generalitat i un 20% del govern espanyol. Els Comuns han celebrat l’acord com una mesura estructural necessària, considerant insuficient la proposta de gratuïtat temporal, i han criticat la gestió de la xarxa ferroviària per part de Renfe i Adif.

El caos de Rodalies, intensificat per l’accident mortal a Gelida, ha generat un xoc polític directe entre Junts i el Govern. La formació liderada parlamentàriament per Salvador Vergés ha presentat un paquet de 14 mesures que inclouen instar el Govern a portar Renfe i Adif als tribunals per responsabilitat civil i penal criminal, argumentant una “desinversió premeditada”. A més, exigeixen la dimissió de la consellera de Territori, Sílvia Paneque. En resposta, el Govern, a través de la mateixa Paneque, ha descartat rotundament la via judicial, considerant que “no solucionaria res”, i ha rebutjat qualsevol dimissió al seu departament. La consellera atribueix la crisi a “dècades de desinversió” i defensa la col·laboració amb el govern central, mentre que Junts qualifica els cessaments a Renfe i Adif com a insuficients, considerant-los “caps de turc tècnics”.