La xarxa de Rodalies i Regionals de Catalunya ha quedat totalment suspesa per motius de seguretat després de diverses esllavissades, una d’elles mortal. La decisió va ser exigida pel Govern de la Generalitat, a través dels consellers Albert Dalmau i Sílvia Paneque, a les operadores Renfe i Adif, posant fi a dies de caos i confusió per als usuaris a causa d’informacions contradictòries. Aquesta paràlisi de la mobilitat ha posat de manifest la manca crònica d’inversió i manteniment de la infraestructura, una vulnerabilitat admesa pel ministre Óscar Puente, qui també afronta crítiques per l’accident d’Adamuz. Mentre els viatgers pateixen la manca d’alternatives de transport, la circulació continua aturada a l’espera que es revisin 21 punts crítics de la xarxa per garantir la seguretat abans de reprendre el servei.

El col·lapse del servei de Rodalies, que ha deixat sense alternativa de transport més de 400.000 usuaris, ha generat una onada de crítiques polítiques contra el Govern de la Generalitat per la seva gestió de la crisi. El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha atribuït la situació a la “deixadesa sistemàtica i la manca d’inversió” de l’Estat, insistint que la solució és el traspàs integral del servei. Des dels Comuns, Jéssica Albiach ha reclamat a l’executiu que assumeixi el “lideratge” i deixi d’actuar com un simple “àrbitre” entre Renfe i Adif. El to més contundent ha estat el de Carles Puigdemont, de Junts, que ha qualificat la situació de “col·lapse nacional” i ha exigit la dimissió de la consellera de Territori, Sílvia Paneque, per la seva “incompetència” en la gestió de la crisi ferroviària.

La xarxa de Rodalies de Catalunya es troba en una situació de caos i confusió després que Renfe i Adif anunciessin la suspensió del servei arran d’una nova esllavissada a la línia R1, entre Blanes i Maçanet-Massanes. Aquesta decisió es va prendre de matinada després d’una reunió de gairebé vuit hores amb la Generalitat, motivada per les protestes dels maquinistes i la pressió del seu sindicat, Semaf, que exigeix garanties de seguretat després del recent accident mortal a Gelida (R4). Tot i l’anunci d’una aturada total, el servei s’ha reprès parcialment al matí, generant desconcert entre els usuaris. Com a resposta, Adif ha iniciat inspeccions geotècniques als punts crítics de la xarxa per avaluar-ne l’estabilitat, mentre es mantenen serveis alternatius per carretera. Plataformes com la PTP han denunciat que la crisi evidencia un manteniment deficient de la infraestructura.

L’accident ferroviari de la línia R4 a Gelida va ser provocat per l’esfondrament d’un mur de contenció de l’autopista AP-7. Segons l’informe preliminar de la Comissió d’Investigació d’Accidents Ferroviaris (CIAF), la hipòtesi principal és que el mur es va desplomar just en el moment en què arribava el tren, fet que va donar al maquinista només cinc segons de temps de reacció abans de la col·lisió. La investigació apunta que la causa més probable de la caiguda del mur va ser la pressió exercida per l’aigua acumulada a causa de les pluges intenses dels dies anteriors. El sinistre, que va tenir lloc de nit i en condicions de visibilitat reduïda, va causar la mort d’un maquinista en pràctiques que viatjava a la cabina i va deixar cinc ferits greus, la majoria treballadors de la companyia.

Una setmana tràgica al sistema ferroviari espanyol, marcada per l’accident mortal a Gelida i la col·lisió de trens d’alta velocitat a Adamuz (Còrdova), ha generat una notable sensació d’inseguretat entre els passatgers. El ministre de Transports, Óscar Puente, ha atribuït l’incident de Gelida a causes meteorològiques alienes al servei, descartant una fallada ferroviària. A més, ha justificat la reducció temporal de velocitat a la línia Barcelona-Madrid com una mesura de precaució d’Adif davant l’estat anímic dels maquinistes, una restricció que ja ha estat aixecada. Malgrat que les dades confirmen que el tren és un mitjà de transport molt segur, la successió d’esdeveniments ha provocat una “por irracional” en l’opinió pública, agreujada per la sobreexposició informativa, tal com adverteix el psicòleg Jesús Linares. Aquesta situació ha erosionat la confiança dels usuaris en el sistema.

Un tren de passatgers de Feve ha col·lidit amb una grua de l’enllumenat públic a Alumbres (Cartagena), un incident que ha deixat sis ferits lleus. Segons el ministre de Transports, Óscar Puente, el braç del vehicle va envair la via i va impactar contra el comboi, que no va arribar a descarrilar. Aquest sinistre marca el tercer accident ferroviari en pocs dies a l’Estat, després de les tragèdies mortals d’Adamuz, amb 43 víctimes, i de Gelida, on va morir un maquinista. Aquesta successió d’esdeveniments ha augmentat la tensió a Catalunya, on els maquinistes han iniciat una vaga de zel que ha paralitzat el servei de Rodalies. Com a resposta, el Departament de Territori del Govern ha obert un expedient a Renfe per no prestar el servei, malgrat que Adif havia garantit la seguretat de les vies.

El gestor d’infraestructures ferroviàries, Adif, ha modificat les limitacions de velocitat a la línia d’AVE Barcelona-Madrid després de rebre múltiples avisos de maquinistes sobre vibracions i suposades incidències a la via. Segons va informar el ministre Óscar Puente, un sol conductor va ser el responsable de la majoria d’aquestes denúncies. Després d’un seguit de decisions i rectificacions que van incloure una reducció general a 160 km/h, Adif ha establert finalment que la velocitat màxima es manté en 300 km/h a gairebé tot el trajecte, excepte en sis punts concrets on s’ha fixat un límit permanent de 230 km/h. Aquestes mesures preventives, que l’empresa considera un procediment de seguretat habitual, també s’han aplicat a la línia Madrid-València, on hi ha trams amb restriccions de 160 km/h i 200 km/h.

Un greu accident ferroviari a Gelida, que va causar la mort d’un maquinista i diversos ferits, ha provocat una doble afectació a la mobilitat a Catalunya. D’una banda, el servei de Rodalies de Catalunya ha quedat completament suspès mentre Adif revisa la seguretat de la xarxa ferroviària. De l’altra, el Servei Català de Trànsit ha ordenat el tall de l’autopista AP-7 en sentit sud entre Martorell i Vilafranca del Penedès a causa del risc d’esfondrament d’un mur de contenció afectat per l’incident. Aquesta restricció, que segons el director Ramon Lamiel durarà diversos dies, afecta uns 120.000 vehicles diaris. Per pal·liar les afectacions, s’han reforçat nombroses línies d’autobús i s’han establert rutes alternatives per carretera, com l’A-2, la C-15 i la C-32, que serà gratuïta temporalment.

Espanya ha patit dos greus accidents ferroviaris en poc temps, un a Adamuz (Còrdova) i un altre a Gelida (Alt Penedès), ambdós sota investigació per possibles fallades en la infraestructura. El sinistre d’Adamuz, que va implicar dos trens d’alta velocitat de Renfe i Iryo, ha deixat un balanç d’almenys 40 morts. La Guàrdia Civil centra la seva investigació en una possible ruptura de la via, possiblement per una soldadura defectuosa, descartant l’error humà i l’excés de velocitat. Per la seva banda, a Gelida, un tren de la línia R4 de Rodalies va xocar contra un mur de contenció que es va esfondrar, causant la mort d’un maquinista en pràctiques. Tot i que figures com el ministre Óscar Puente van atribuir inicialment l’esllavissada a un temporal, els Mossos d’Esquadra investiguen si la falta de manteniment per part d’Adif va ser un factor determinant.

Un tren de la línia R4 de Rodalies va descarrilar tràgicament entre Gelida i Sant Sadurní d’Anoia en xocar contra un mur de contenció que s’havia desprès sobre la via, presumptament a causa del fort temporal. L’impacte va causar la mort d’un maquinista en pràctiques de 28 anys que viatjava a la cabina i va deixar un balanç de 37 persones ateses pel SEM, cinc d’elles en estat greu. Aquest accident, juntament amb un altre descarrilament sense ferits a la línia R1, va portar Adif a suspendre completament el servei de Rodalies de Catalunya per dur a terme una inspecció exhaustiva de la infraestructura i garantir la seguretat. Els Mossos d’Esquadra han obert una investigació per determinar les causes exactes del sinistre, que es troba sota supervisió judicial.