La recent crisi ferroviària, desencadenada per l’accident d’Adamuz (Còrdova) i les greus incidències a Rodalies de Catalunya, ha posat sota pressió el Ministeri de Transports, liderat per Óscar Puente. En resposta, el govern espanyol ha aprovat 20 milions d’euros en ajudes per a les víctimes, assegurant que “no hi haurà un altre Angrois” en referència a la gestió del PP. A més, s’ha pactat amb la Generalitat una inversió de fins a 8.000 milions d’euros a Rodalies fins al 2030 i s’han ordenat cessaments a les direccions de Renfe i Adif a Catalunya. Aquesta situació suposa una prova d’estrès per a l’equip directiu de Puente, format per col·laboradors de confiança política com el secretari d’Estat José Antonio Santano i els presidents de Renfe, Álvaro Fernández, i Adif, Pedro Marco de la Peña, qüestionant un model de gestió basat en la lleialtat política en un sector altament tècnic.

L’operador d’infraestructures ferroviàries Adif ha imposat una Limitació Temporal de Velocitat de 80 km/h en un tram de la línia d’alta velocitat Madrid-Barcelona, concretament entre Alcover i l’Espluga de Francolí (Tarragona). La mesura es va adoptar després que un maquinista detectés un trencament de via diumenge a la nit. Tot i que els equips de manteniment van realitzar una reparació provisional durant la matinada per garantir la seguretat, la restricció està provocant retards de fins a dues hores, que se sumen a les limitacions prèvies existents en altres punts del corredor. Aquesta incidència augmenta la preocupació sobre l’estat de la xarxa, ja que es produeix poc després de l’accident mortal d’Adamuz (Còrdova), on una fractura de via és la principal hipòtesi de la causa.

La suspensió total del servei de Rodalies i trens regionals a Catalunya ha provocat una greu crisi operativa i política. L’aturada va ser iniciada pels maquinistes, que es neguen a treballar sense garanties de seguretat per escrit d’Adif després del mortal accident de Gelida. Aquesta situació ha desencadenat una onada de crítiques polítiques, amb partits com ERC, liderat per Oriol Junqueras, i Junts demanant la dimissió de la consellera de Territori, Sílvia Paneque, i del ministre de Transports, Óscar Puente. La gestió de Puente també està qüestionada per un altre accident greu a Adamuz (Còrdova), tot i que compta amb el suport explícit del president Pedro Sánchez. Mentrestant, el Govern de la Generalitat ha obert un expedient a Renfe per la interrupció del servei, mentre es busquen solucions de transport alternatiu per als usuaris afectats.

Després d’un cap de setmana de suspensió total, el servei de Rodalies de Catalunya es reprèn de manera parcial aquest dilluns. La consellera de Territori, Sílvia Paneque, i el secretari d’Estat de Transports, José Antonio Santano, han anunciat que es prioritzaran les línies de més demanda com la R1, R2 i R4, que concentren uns 300.000 usuaris, mentre que altres trams es cobriran amb un servei d’autobusos. Com a mesura compensatòria, el servei serà gratuït durant un mes. Aquesta decisió arriba després d’una crisi provocada per esllavissades i una manca d’inversió històrica. Adif ha mobilitzat centenars de treballadors per dur a terme actuacions d’urgència en 23 punts crítics de la xarxa i ha pactat amb els sindicats de maquinistes un protocol per garantir la seguretat de les vies. A més, es mantenen plans de contingència com el reforç d’autobusos interurbans i la suspensió de la Zona de Baixes Emissions de Barcelona.

El descarrilament mortal d’un tren de l’R4 a Gelida, que va provocar un mort i una trentena de ferits, ha desencadenat una greu crisi a Rodalies de Catalunya i la suspensió temporal de tot el servei per garantir-ne la seguretat. L’incident ha estat atribuït per diverses formacions polítiques, com Junts per Catalunya, la CUP i els Comuns, a una desinversió crònica i una manca de manteniment estructural per part d’Adif. Aquesta situació ha generat una onada de crítiques i la petició de responsabilitats a la consellera Sílvia Paneque, al ministre Óscar Puente i a la cúpula d’Adif. Carles Puigdemont ha insistit en la necessitat del traspàs íntegre del servei, mentre que el president espanyol, Pedro Sánchez, ha admès la “crisi” ferroviària, ha assumit responsabilitats i s’ha compromès a restablir la confiança dels ciutadans.

La xarxa de Rodalies i Regionals de Catalunya ha quedat totalment suspesa per motius de seguretat després de diverses esllavissades, una d’elles mortal. La decisió va ser exigida pel Govern de la Generalitat, a través dels consellers Albert Dalmau i Sílvia Paneque, a les operadores Renfe i Adif, posant fi a dies de caos i confusió per als usuaris a causa d’informacions contradictòries. Aquesta paràlisi de la mobilitat ha posat de manifest la manca crònica d’inversió i manteniment de la infraestructura, una vulnerabilitat admesa pel ministre Óscar Puente, qui també afronta crítiques per l’accident d’Adamuz. Mentre els viatgers pateixen la manca d’alternatives de transport, la circulació continua aturada a l’espera que es revisin 21 punts crítics de la xarxa per garantir la seguretat abans de reprendre el servei.

El col·lapse del servei de Rodalies, que ha deixat sense alternativa de transport més de 400.000 usuaris, ha generat una onada de crítiques polítiques contra el Govern de la Generalitat per la seva gestió de la crisi. El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha atribuït la situació a la “deixadesa sistemàtica i la manca d’inversió” de l’Estat, insistint que la solució és el traspàs integral del servei. Des dels Comuns, Jéssica Albiach ha reclamat a l’executiu que assumeixi el “lideratge” i deixi d’actuar com un simple “àrbitre” entre Renfe i Adif. El to més contundent ha estat el de Carles Puigdemont, de Junts, que ha qualificat la situació de “col·lapse nacional” i ha exigit la dimissió de la consellera de Territori, Sílvia Paneque, per la seva “incompetència” en la gestió de la crisi ferroviària.

La xarxa de Rodalies de Catalunya es troba en una situació de caos i confusió després que Renfe i Adif anunciessin la suspensió del servei arran d’una nova esllavissada a la línia R1, entre Blanes i Maçanet-Massanes. Aquesta decisió es va prendre de matinada després d’una reunió de gairebé vuit hores amb la Generalitat, motivada per les protestes dels maquinistes i la pressió del seu sindicat, Semaf, que exigeix garanties de seguretat després del recent accident mortal a Gelida (R4). Tot i l’anunci d’una aturada total, el servei s’ha reprès parcialment al matí, generant desconcert entre els usuaris. Com a resposta, Adif ha iniciat inspeccions geotècniques als punts crítics de la xarxa per avaluar-ne l’estabilitat, mentre es mantenen serveis alternatius per carretera. Plataformes com la PTP han denunciat que la crisi evidencia un manteniment deficient de la infraestructura.

L’accident ferroviari de la línia R4 a Gelida va ser provocat per l’esfondrament d’un mur de contenció de l’autopista AP-7. Segons l’informe preliminar de la Comissió d’Investigació d’Accidents Ferroviaris (CIAF), la hipòtesi principal és que el mur es va desplomar just en el moment en què arribava el tren, fet que va donar al maquinista només cinc segons de temps de reacció abans de la col·lisió. La investigació apunta que la causa més probable de la caiguda del mur va ser la pressió exercida per l’aigua acumulada a causa de les pluges intenses dels dies anteriors. El sinistre, que va tenir lloc de nit i en condicions de visibilitat reduïda, va causar la mort d’un maquinista en pràctiques que viatjava a la cabina i va deixar cinc ferits greus, la majoria treballadors de la companyia.

Una setmana tràgica al sistema ferroviari espanyol, marcada per l’accident mortal a Gelida i la col·lisió de trens d’alta velocitat a Adamuz (Còrdova), ha generat una notable sensació d’inseguretat entre els passatgers. El ministre de Transports, Óscar Puente, ha atribuït l’incident de Gelida a causes meteorològiques alienes al servei, descartant una fallada ferroviària. A més, ha justificat la reducció temporal de velocitat a la línia Barcelona-Madrid com una mesura de precaució d’Adif davant l’estat anímic dels maquinistes, una restricció que ja ha estat aixecada. Malgrat que les dades confirmen que el tren és un mitjà de transport molt segur, la successió d’esdeveniments ha provocat una “por irracional” en l’opinió pública, agreujada per la sobreexposició informativa, tal com adverteix el psicòleg Jesús Linares. Aquesta situació ha erosionat la confiança dels usuaris en el sistema.