El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha anunciat al Parlament que un acord per a la participació de Catalunya en la governança de l’Aeroport del Prat és “bastant immediat”. En resposta a ERC, Illa ha assegurat que les negociacions “van pel bon camí” per garantir la presència del Govern en la planificació i presa de decisions de les grans infraestructures, malgrat la forta oposició d’Aena, que defensa un model de gestió centralitzat. L’acord, que s’emmarca en els pactes d’investidura, preveu la creació de l’Autoritat Aeroportuària de Catalunya. Paral·lelament, la cambra ha aprovat un suplement de crèdit de gairebé 6.000 milions d’euros amb els vots de PSC, Comuns i ERC. La sessió de control també ha inclòs debats sobre política lingüística amb Junts, habitatge amb els Comuns i baixes mèdiques amb la CUP.

Un avió de Turkish Airlines procedent d’Istanbul va efectuar un aterratge d’emergència a l’Aeroport Josep Tarradellas Barcelona-el Prat després que un passatger creés un punt d’accés Wi-Fi amb el nom amenaçador “I have a bomb, everyone will die”. Aquesta acció, considerada una “broma de mal gust”, va desencadenar una resposta de seguretat a gran escala. El pilot va activar el codi d’emergència, la qual cosa va provocar l’activació del protocol europeu Quick Reaction Alert (QRA), que va mobilitzar caces de l’exèrcit espanyol i francès per escortar l’aeronau. A terra, Aena va activar l’alarma general i el Comitè de Crisi Aeroportuària (CECOR), i a nivell autonòmic es va implementar el Pla Aerocat. Un cop evacuat el passatge, la Guàrdia Civil va inspeccionar l’avió i va descartar la presència d’explosius, iniciant una investigació per identificar el responsable.

Un vol de Turkish Airlines procedent d’Istanbul va efectuar un aterratge d’emergència a l’aeroport del Prat a causa d’una amenaça de bomba que va resultar ser una falsa alarma. L’incident es va originar quan un passatger va crear un punt d’accés a internet amb un nom amenaçador a bord de l’aeronau, un Airbus A321 amb 148 passatgers i set tripulants. L’alerta, activada sobre el mar Mediterrani, va mobilitzar un ampli dispositiu de seguretat que va incloure l’escorta de caces militars. Un cop a Barcelona, l’avió va ser aïllat en una zona segura on la Guàrdia Civil va confirmar l’absència d’explosius. L’operatiu, coordinat per AENA amb un comitè de crisi, va comptar amb el suport dels Mossos d’Esquadra, els Bombers i l’activació del pla Aerocat per part de Protecció Civil, sense afectar greument l’operativa de l’aeroport.

Aena ha implementat nous controls addicionals a les dues terminals de l’aeroport del Prat, on el personal de seguretat pot sol·licitar la targeta d’embarcament per permetre l’entrada. Aquesta mesura, que s’aplica des de fa tres setmanes i té caràcter permanent, busca restringir l’accés a passatgers, acompanyants i personal autoritzat. L’objectiu principal és evitar la presència de carteristes, persones sense llar i individus que realitzen activitats no permeses. Els controls, que poden ser aleatoris o estables durant tot el dia, es basen en una actualització de les normes d’ús dels aeroports. La decisió arriba després d’un dispositiu al febrer per reubicar les persones que pernoctaven a l’aeroport i en un context influït per una situació similar a l’aeroport de Barajas.

Els activistes catalans de la Global Sumud Flotilla, entre els quals hi ha la diputada de la CUP Pilar Castillejo i l’exalcaldessa Ada Colau, han arribat a l’aeroport del Prat després de ser interceptats i detinguts per l’exèrcit israelià. A la seva tornada, han denunciat haver patit maltractaments físics i psicològics a la presó, incloent-hi la privació de menjar, aigua i medicaments essencials. Els membres de la missió humanitària han anunciat que emprendran accions legals contra Israel pel que qualifiquen de “segrest”. Tot i la seva experiència, han insistit que el seu patiment és secundari davant la violència que pateix la població palestina. A més, han alertat que l’activista mallorquina Reyes Rigo continua retinguda, acusada d’agredir una funcionària, tot i que els seus companys asseguren que va ser colpejada i aïllada.