El Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) ha exigit a Israel que, en la seva condició de “potència ocupant”, compleixi amb la seva “obligació” de facilitar l’entrada d’ajuda humanitària a la Franja de Gaza i garanteixi les necessitats bàsiques de la població. En una decisió llegida pel jutge Yuji Iwasawa, el tribunal prohibeix explícitament l’ús de la fam com a mètode de guerra i destaca les conseqüències catastròfiques que el bloqueig de subministraments ha provocat. La sentència també rebutja les acusacions israelianes contra la UNRWA, afirmant que no s’ha pogut fonamentar la seva vinculació amb el terrorisme i que facilitar la seva tasca és un deure. A més, el tribunal adverteix contra els trasllats forçosos de civils, una pràctica prohibida pel dret internacional. El govern israelià ha qualificat la resolució, que té una càrrega moral i jurídica rellevant, de política.

S’ha iniciat l’aplicació del pla de pau per a Gaza, impulsat pels Estats Units, amb l’entrada de 170 camions d’ajuda humanitària i la preparació per a l’alliberament de 48 ostatges per part de Hamàs. Aquest primer pas, que inclou la retirada parcial de tropes israelianes, donarà lloc a l’excarceració de presoners palestins. Posteriorment, s’establirà una Força Internacional d’Estabilització (ISF) per garantir la seguretat a llarg termini. Aquesta força, que no serà una missió de l’ONU, estarà liderada pel Pentàgon i tindrà un nucli de 200 soldats nord-americans a Israel per coordinar la logística i la seguretat, amb la participació de països àrabs com Egipte i Qatar. L’objectiu final, supervisat per un “Consell de Pau” presidit per Donald Trump, és la desmilitarització de la Franja, un objectiu que el ministre de Defensa israelià, Israel Katz, ha subratllat amb l’ordre de destruir els túnels de Hamàs.

Les Forces de Defensa d’Israel (FDI) han interceptat en dues operacions diferents diverses embarcacions de la Global Sumud Flotilla que intentaven portar ajuda humanitària a la Franja de Gaza, violant el bloqueig naval. L’organització ha qualificat les accions de “segrest” en aigües internacionals i una violació del dret internacional, denunciant el tracte rebut pels centenars d’activistes detinguts, entre els quals hi havia Ada Colau i Jordi Coronas, que ja han estat deportats. Alguns dels detinguts han iniciat una vaga de fam com a protesta, mentre que altres es neguen a signar la deportació. Per la seva banda, el govern israelià, a través de l’ambaixadora Dana Erlich, ha defensat la legalitat del bloqueig i ha acusat la flotilla de ser una “provocació” per “demonitzar Israel”, assegurant que els seus participants serien deportats i que no portaven ajuda real.

Els activistes catalans de la Global Sumud Flotilla, entre els quals hi ha la diputada de la CUP Pilar Castillejo i l’exalcaldessa Ada Colau, han arribat a l’aeroport del Prat després de ser interceptats i detinguts per l’exèrcit israelià. A la seva tornada, han denunciat haver patit maltractaments físics i psicològics a la presó, incloent-hi la privació de menjar, aigua i medicaments essencials. Els membres de la missió humanitària han anunciat que emprendran accions legals contra Israel pel que qualifiquen de “segrest”. Tot i la seva experiència, han insistit que el seu patiment és secundari davant la violència que pateix la població palestina. A més, han alertat que l’activista mallorquina Reyes Rigo continua retinguda, acusada d’agredir una funcionària, tot i que els seus companys asseguren que va ser colpejada i aïllada.