L’Ajuntament de Barcelona ha retut homenatge a Carmen de Mairena (1933-2020) amb la col·locació d’una placa commemorativa a l’edifici del barri del Raval on va viure durant gairebé cinquanta anys. Aquesta iniciativa, impulsada per amics i figures com el cantant Adrián Amaya, reconeix la seva trajectòria com a vedet, pionera del transformisme i icona de la cultura popular barcelonina. L’acte va comptar amb la presència de representants municipals, com el comissionat Javier Rodríguez, i artistes de la nit de la ciutat, incloent-hi membres d’El Cangrejo, local clau en la seva carrera. La placa la recorda com un referent de la lluita per la llibertat dels anys 80 i un símbol de la diversitat i l’esperit irreverent dels barris del Raval i el Paral·lel, destacant el seu paper en la defensa dels drets de les persones trans.

La Comissió d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona ha donat l’aprovació definitiva al projecte executiu per a la connexió del Trambaix i el Trambesòs a través de l’avinguda Diagonal, amb el suport del PSC, BComú i ERC i el rebuig de Junts, PP i Vox. Malgrat aquest pas decisiu, l’inici de les obres depèn de l’aprovació dels pressupostos tant a l’Ajuntament com a la Generalitat de Catalunya. La tinenta d’alcaldia Laia Bonet ha confirmat que els propers tràmits són l’aprovació per part de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) i la signatura d’un conveni de finançament. El projecte, amb una durada prevista de 40 mesos, inclou la reurbanització de 2,8 quilòmetres per guanyar espai verd i per a vianants, així com el desdoblament del col·lector de la Diagonal, una infraestructura clau per a la resiliència climàtica.

L’Ajuntament de Barcelona ha presentat el Pacte per Ciutat Vella, un pla estratègic amb un horitzó fins al 2035 per transformar el districte. El document, consensuat amb més de 230 entitats veïnals, inclou 187 accions i una inversió inicial de 230 milions d’euros. Un dels eixos principals és la rehabilitació d’habitatges, donada l’antiguitat mitjana dels edificis de 112 anys, amb l’objectiu de reformar un 10% del parc immobiliari en una dècada. A més, es preveu recuperar 733 pisos turístics per a ús residencial, en consonància amb la futura eliminació de llicències a la ciutat. Altres actuacions estratègiques inclouen la reforma de la Rambla, la millora d’equipaments públics i el reforç de la funció comunitària de les escoles per combatre l’abandonament escolar.

L’Ajuntament de Barcelona, sota la direcció de l’alcalde Jaume Collboni, ha anunciat un seguit de projectes urbanístics de gran envergadura per transformar la ciutat. A Ciutat Vella, es destinarà una inversió d’11,7 milions d’euros per convertir l’actual pista municipal de Drassanes en un poliesportiu cobert, amb l’objectiu de fomentar la cohesió social al Raval. Aquesta actuació, que començarà el 2028, s’emmarca en un pla més ampli que també inclou la rehabilitació d’infraestructures històriques com el pont de Marina i el viaducte de Vallcarca. Paral·lelament, el consistori impulsarà la transformació dels entorns de la futura estació de la Sagrera amb una inversió de 260 milions d’euros fins al 2031. Aquest projecte preveu la construcció d’11.300 habitatges, la creació del parc més gran de la ciutat i un nou pol econòmic que generarà uns 10.000 llocs de treball, reconnectant els districtes de Sant Andreu i Sant Martí.

Gerardo Pisarello serà el candidat de Barcelona en Comú a l’alcaldia de Barcelona per a les eleccions municipals del 2027, després d’imposar-se a l’escriptor Bob Pop en les eleccions primàries de la formació. Pisarello, que representa l’opció continuista i comptava amb el suport explícit d’Ada Colau i altres figures destacades com Ernest Urtasun, va obtenir una victòria clara amb el 68,6% dels vots, enfront del 27% del seu rival. Aquesta elecció marca un punt d’inflexió per al partit, ja que serà la primera vegada que Colau no encapçalarà la llista electoral. Pisarello, qui ja va ser primer tinent d’alcaldia, formarà tàndem amb l’actual regidora Carol Recio. El seu projecte polític se centrarà en desafiar l’actual alcalde, Jaume Collboni, amb propostes com la gratuïtat del metro i la limitació de la compra d’habitatges.

Barcelona celebra la seva festa major d’hivern, les Festes de Santa Eulàlia, del 12 al 15 de febrer, amb un programa centrat en la cultura popular i tradicional que enguany coincideix amb el Carnaval. L’edició destaca per la commemoració dels 425 anys dels Gegants del Pi, amb una cercavila especial, i inclou actes emblemàtics com els Protocols de l’Àliga, el correfoc de Santa Eulàlia i la diada castellera. Un dels grans atractius són les jornades de portes obertes, que permeten l’accés gratuït a nombrosos museus i espais culturals com el MACBA, el MNAC, el CCCB, el Museu Picasso i l’Ajuntament de Barcelona. L’oferta es complementa amb propostes musicals com els concerts de la Lali Jove, amb artistes com Bigwé i Flashy Ice Cream, consolidant una celebració diversa per a tots els públics.

Amb motiu de la 40a edició dels Premis Goya, que se celebrarà a Barcelona el 28 de febrer, l’Acadèmia de Cinema, en col·laboració amb l’Ajuntament i la Generalitat, ha impulsat un ampli programa d’activitats per integrar la celebració a la ciutat. Sota la direcció de Fernando Méndez-Leite, la iniciativa busca que la capital catalana se senti part de l’esdeveniment. Per això, s’han instal·lat set estàtues gegants del guardó en llocs emblemàtics i una exposició fotogràfica a la Plaça de les Glòries que ret homenatge al talent català. L’agenda cultural inclou un concert de la Banda Municipal de Barcelona a L’Auditori, projeccions gratuïtes de films nominats amb col·loquis, i una trobada amb la guanyadora del Goya Internacional, Susan Sarandon. També es duran a terme activitats socials, com una sessió a la presó de Wad-Ras amb Alba Flores i tallers per a joves i escolars.

El congrés Integrated Systems Europe (ISE) ha anunciat la creació de la Fundació ISE a Barcelona, una iniciativa que emula el model de la Mobile World Capital per estendre el seu impacte durant tot l’any. Presentada pel seu director general, Mike Blackman, durant l’edició rècord de l’ISE 2026 —que preveu superar els 85.000 assistents—, la fundació busca crear un “impacte durador”. Aquesta entitat privada, que compta amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, se centrarà en tres pilars: el desenvolupament del talent per reduir el dèficit de professionals, el foment de la innovació i la responsabilitat social. La mesura pretén enfortir els lligams del saló amb Catalunya i potenciar un sector audiovisual local que, segons ha destacat el conseller Miquel Sàmper, ja genera més de 9.000 milions d’euros anuals.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha declarat improcedent l’acomiadament de Manuel Escribano, un cuiner que treballava des de feia 17 anys a l’Ajuntament de Barcelona, per no superar una prova de nivell B2 de català durant un procés d’estabilització laboral. La sentència obliga el consistori a readmetre’l en les mateixes condicions o a pagar-li una indemnització de gairebé 59.000 euros. El tribunal argumenta que la llei d’estabilització no pot ser utilitzada com a causa automàtica d’acomiadament i qüestiona la proporcionalitat d’exigir aquest nivell lingüístic per a les funcions del seu lloc de treball. A més, la resolució suggereix que l’exigència podria constituir una “discriminació indirecta”, ja que va ser l’únic aspirant a la seva pròpia plaça. Amb el suport de Convivencia Cívica Catalana, el cas estableix un precedent rellevant sobre l’ús de la llengua en els processos de selecció de l’administració pública.

Una ciclista de 61 anys ha mort aquest divendres a la tarda en un accident de trànsit al districte de l’Eixample de Barcelona. El sinistre, en el qual es va veure implicat un turisme, va tenir lloc a la cruïlla dels carrers Vilamarí amb Diputació. Aquest succés representa la primera víctima mortal per trànsit a la ciutat aquest any. La Guàrdia Urbana s’ha fet càrrec de la investigació per determinar les causes de la col·lisió, mentre que l’Ajuntament de Barcelona ha activat els serveis d’atenció psicològica del Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) per donar suport als familiars. Aquesta fatalitat es produeix en un context de descens de la sinistralitat, ja que durant els anys 2024 i 2025 es van registrar onze morts anuals, les xifres més baixes des del 1990.