El congrés Integrated Systems Europe (ISE) ha anunciat la creació de la Fundació ISE a Barcelona, una iniciativa que emula el model de la Mobile World Capital per estendre el seu impacte durant tot l’any. Presentada pel seu director general, Mike Blackman, durant l’edició rècord de l’ISE 2026 —que preveu superar els 85.000 assistents—, la fundació busca crear un “impacte durador”. Aquesta entitat privada, que compta amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, se centrarà en tres pilars: el desenvolupament del talent per reduir el dèficit de professionals, el foment de la innovació i la responsabilitat social. La mesura pretén enfortir els lligams del saló amb Catalunya i potenciar un sector audiovisual local que, segons ha destacat el conseller Miquel Sàmper, ja genera més de 9.000 milions d’euros anuals.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha declarat improcedent l’acomiadament de Manuel Escribano, un cuiner que treballava des de feia 17 anys a l’Ajuntament de Barcelona, per no superar una prova de nivell B2 de català durant un procés d’estabilització laboral. La sentència obliga el consistori a readmetre’l en les mateixes condicions o a pagar-li una indemnització de gairebé 59.000 euros. El tribunal argumenta que la llei d’estabilització no pot ser utilitzada com a causa automàtica d’acomiadament i qüestiona la proporcionalitat d’exigir aquest nivell lingüístic per a les funcions del seu lloc de treball. A més, la resolució suggereix que l’exigència podria constituir una “discriminació indirecta”, ja que va ser l’únic aspirant a la seva pròpia plaça. Amb el suport de Convivencia Cívica Catalana, el cas estableix un precedent rellevant sobre l’ús de la llengua en els processos de selecció de l’administració pública.

Una ciclista de 61 anys ha mort aquest divendres a la tarda en un accident de trànsit al districte de l’Eixample de Barcelona. El sinistre, en el qual es va veure implicat un turisme, va tenir lloc a la cruïlla dels carrers Vilamarí amb Diputació. Aquest succés representa la primera víctima mortal per trànsit a la ciutat aquest any. La Guàrdia Urbana s’ha fet càrrec de la investigació per determinar les causes de la col·lisió, mentre que l’Ajuntament de Barcelona ha activat els serveis d’atenció psicològica del Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) per donar suport als familiars. Aquesta fatalitat es produeix en un context de descens de la sinistralitat, ja que durant els anys 2024 i 2025 es van registrar onze morts anuals, les xifres més baixes des del 1990.

L’exconseller d’Economia, Jaume Giró, ha criticat públicament l’estratègia de Junts per Catalunya, demanant un gir cap al pragmatisme i la centralitat política que representava l’antiga CDC. En una entrevista, ha defensat donar suport al finançament singular que negocien ERC i el PSOE, sempre que suposi una millora substancial de recursos, i ha instat a buscar grans acords amb el PSC. Giró considera que els discursos vinculats al procés del 2017 han quedat obsolets i que el partit, liderat per Carles Puigdemont, hauria de centrar-se en les prioritats reals dels ciutadans en lloc de qüestions com l’oficialitat del català a Europa. En l’àmbit personal, ha revelat que va rebutjar una proposta d’Aliança Catalana per ser candidat a Barcelona i ha reafirmat que no es presentarà a les primàries de Junts per a l’alcaldia sense el suport de la cúpula del partit.

L’icònic local del Paral·lel, El Molino, ha hagut de suspendre la seva programació de concerts a causa de deficiències detectades en la insonorització de la sala, que provocaven molèsties al veïnat. Aquesta decisió arriba poc més d’un any després de la seva reobertura, sota la gestió de Barcelona Events Musicals, la promotora del festival Cruïlla. El local, propietat de l’Ajuntament de Barcelona des del 2021, havia recuperat la seva activitat amb una proposta que combinava música en directe i gastronomia, acollint artistes locals i internacionals. Com a conseqüència, s’ha hagut de redefinir l’oferta per prioritzar activitats de menor impacte acústic, i festivals com el Barnasants ja no han pogut incloure’l en la seva programació. Actualment, el consistori està analitzant les solucions tècniques per a les obres de condicionament necessàries, tot i que encara no s’han concretat els terminis per a la seva execució.

L’Ajuntament de Barcelona ha posat en funcionament dos nous radars a la ronda Litoral, a l’altura de la Zona Franca, per controlar la velocitat en ambdós sentits de la marxa. Aquests dispositius, situats al punt quilomètric 16,1, sancionaran els vehicles que excedeixin el límit de 80 km/h amb l’objectiu de reduir l’elevada sinistralitat detectada en aquest tram. La decisió sobre la seva ubicació es va prendre conjuntament amb l’Àrea de Mobilitat i la Guàrdia Urbana. Aquesta instal·lació forma part d’un contracte de manteniment que també ha permès la renovació d’un altre radar a la ronda de Dalt. Precisament, un radar en aquesta via va ser el que més va multar a la ciutat el 2023, amb un total de 19.447 sancions imposades.

L’anunci de l’Ajuntament de Barcelona durant la Fira Internacional del Llibre (FIL) de Guadalajara sobre la creació d’una nova beca de 80.000 euros per a autors llatinoamericans ha generat una forta controvèrsia. La iniciativa, presentada per l’alcalde Jaume Collboni amb l’objectiu de reviure la connexió literària de la ciutat amb Llatinoamèrica, ha estat durament criticada per entitats com l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i el PEN Català. Aquestes organitzacions argumenten que la mesura agreuja la precarietat dels escriptors locals i promou el castellà en un context d’emergència lingüística del català. En defensa de la beca, el regidor de Cultura, Xavier Marcé, la qualifica d’acció proporcional i recorda que el consistori ja destina 150.000 euros anuals a les beques Montserrat Roig, majoritàriament per a autors catalans.

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha activat una qüestió de confiança per aprovar el pressupost municipal per al 2026, després que la proposta fos rebutjada al ple. El govern del PSC, en minoria, només va aconseguir el suport d’ERC, mentre que BComú es va abstenir després del fracàs de les negociacions i Junts, PP i Vox hi van votar en contra. Aquest mecanisme, que Collboni utilitza per segona i última vegada en el seu mandat, obre un període de 30 dies perquè l’oposició presenti una moció de censura amb un candidat alternatiu. No obstant això, la fragmentació dels grups fa improbable que s’assoleixi una majoria absoluta. Si no es presenta cap alternativa, els comptes, que superen els 4.180 milions d’euros, quedaran aprovats automàticament, una estratègia que ja van fer servir els anteriors alcaldes Xavier Trias i Ada Colau.

El govern de Jaume Collboni ha aconseguit el suport d’ERC i Barcelona en Comú per iniciar la tramitació del pressupost del 2026 per a l’Ajuntament de Barcelona, que assoleix una xifra rècord superant per primer cop els 4.000 milions d’euros. Tot i l’escepticisme inicial de l’oposició, que va criticar la manca de negociació prèvia, l’acord ha estat possible després que el PSC acceptés les condicions de BComú: regular els lloguers de temporada i crear una taula de mediació per evitar els desnonaments a Vallcarca. Per la seva banda, ERC ha incorporat als comptes un impuls a les polítiques d’habitatge, la regeneració urbana a l’eix Besòs i un pressupost històric per a la protecció del català. El projecte també inclou la licitació de la connexió del tramvia per la Diagonal i un increment progressiu de la taxa turística.