El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, afronta una setmana de màxima pressió política i judicial a causa de diversos escàndols de corrupció que afecten el PSOE i el seu entorn més proper. En una tensa sessió de control al Congrés, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, el va acusar de “covard” i de presidir un govern sota sospita, exigint un avançament electoral. Sánchez, que va titllar Feijóo de “Torquemada”, va defensar-se negant una “corrupció generalitzada” i va reafirmar que la legislatura s’esgotarà el 2027. Aquesta crisi s’agreuja per la condemna de 24 anys de presó a l’exministre José Luis Ábalos, la investigació a l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero per tràfic d’influències i unes joies valorades en 1,3 milions d’euros, i l’enviament a judici de la seva dona, Begoña Gómez. A més, s’investiga Santos Cerdán pel cas Leire Díez.

El Congrés dels Diputats ha estat l’escenari d’un dur enfrontament entre el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, centrat en acusacions mútues de corrupció. Feijóo ha acusat Sánchez de practicar la “delinqüència d’Estat” en relació amb el cas Leire i ha exigit la seva dimissió i la convocatòria immediata d’eleccions, referint-se a ell amb les inicials “P.S.” trobades en una agenda. En resposta, Sánchez ha rebutjat les acusacions recordant els escàndols del PP, com Gürtel i Kitchen, i ha contraatacat preguntant per “M. Rajoy”. El president ha garantit que continuarà governant fins al 2027 i ha qualificat l’oposició de “tramposa”. La sessió també ha inclòs les crítiques de socis parlamentaris com Junts, per la gestió de temes catalans, i EH Bildu, que ha demanat responsabilitats per la corrupció però sense donar suport a un avançament electoral.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha reafirmat la seva determinació per esgotar la legislatura i governar fins al 2027, malgrat la creixent pressió judicial i política que envolta el PSOE i el seu entorn. En diversos actes, com la cloenda del congrés de les Joventuts Socialistes i les jornades del Cercle d’Economia, Sánchez ha adoptat una estratègia de resistència, prometent “temps, determinació i acció” i anunciant l’inici de la tramitació dels pressupostos del 2027 com a senyal de fortalesa. Aquesta ofensiva respon a les “maniobres” de l’oposició, liderada pel PP d’Alberto Núñez Feijóo, que espera el desgast provocat per casos com el cas Leire o el cas Mascaretes per forçar un avanç electoral. Mentrestant, socis d’investidura com Junts mantenen una posició estratègica, obrint-se a dialogar amb el PP sobre una possible moció de censura.

El PSOE afronta un escenari polític complex, marcat per la pressió judicial i un desgast electoral. Segons el darrer baròmetre del CIS, realitzat abans de les investigacions a José Luis Rodríguez Zapatero i el registre a la seu socialista, el partit de govern guanyaria les eleccions, però el PP ha retallat la distància a 11 punts, mentre que Vox també experimenta un creixement. Aquest context, alimentat per nous escàndols de corrupció que afecten els socialistes, ha intensificat el debat sobre una possible moció de censura impulsada pel líder del PP, Alberto Núñez Feijóo. Tot i que Feijóo admet que li “falten vots”, ha llançat una oferta als partits nacionalistes com Junts i el PNB, prometent “decència i eleccions” anticipades si la moció prospera, situant així la pressió sobre aquestes formacions.

L’escena política espanyola es troba en un punt de màxima tensió a causa de dos esdeveniments simultanis. D’una banda, la imputació de l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero en el cas Plus Ultra per organització criminal i tràfic d’influències ha provocat una forta reacció. Mentre el PSOE i el president Pedro Sánchez defensen el seu “bon nom” i al·leguen una persecució judicial, el Partit Popular, liderat per Alberto Núñez Feijóo, ho considera d’una “gravetat extrema” i ho aprofita per atacar el govern, amb declaracions com la de Miguel Tellado afirmant que “els capos comencen a caure”. Paral·lelament, ha esclatat una agra polèmica arran d’un viatge a Mèxic de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, que acusa els governs espanyol i mexicà d’haver posat en perill la seva seguretat, una afirmació que l’executiu nega mentre Sánchez la qualifica de “professional de crear problemes”.

Les eleccions andaluses han donat la victòria al Partit Popular de Juanma Moreno Bonilla, però sense la majoria absoluta que ostentava, fet que el deixa dependent de Vox per governar. Aquest escenari, ja anticipat per les enquestes preelectorals que mostraven un electorat dividit sobre els pactes, suposa una derrota per a l’estratègia de Pedro Sánchez, ja que la seva candidata i ministra, María Jesús Montero, ha portat el PSOE al seu pitjor resultat històric a la regió. Per a Alberto Núñez Feijóo, la victòria té un regust agredolç, ja que incrementa la dependència del seu partit de l’extrema dreta i reobre el debat intern sobre l’estratègia a seguir. Els comicis reflecteixen un càstig al bipartidisme, amb pèrdua d’escons tant per al PP com per al PSOE, i un enfortiment dels extrems, amb guanys per a Vox i Endavant Andalusia.

Els pactes autonòmics entre el Partit Popular i Vox a regions com Extremadura i l’Aragó han consolidat l’adopció del concepte de “prioritat nacional” per part de la formació d’Alberto Núñez Feijóo. Aquesta política, impulsada pel partit de Santiago Abascal, defensa prioritzar els ciutadans espanyols en l’accés a ajudes i serveis públics, excloent els immigrants en situació irregular excepte en casos d’urgència vital. Malgrat que el PP intenta matisar-ho amb el terme “arrelament” per ajustar-se a la legalitat, aquesta aliança permet a Vox marcar l’agenda ideològica i obtenir conselleries clau. L’estratègia, però, genera tensions internes al PP, amb el rebuig de figures com Isabel Díaz Ayuso, i alhora mobilitza l’electorat progressista, un efecte que podria beneficiar electoralment Pedro Sánchez.

El Partit Popular i Vox han formalitzat un acord de govern a l’Aragó per investir Jorge Azcón com a president, posant fi a més de dos mesos de negociacions. Segons el pacte, Vox, liderat a la regió per Alejandro Nolasco, obtindrà una vicepresidència i tres conselleries: Agricultura, Medi Ambient i Benestar Social. L’acord inclou punts clau de l’agenda de l’extrema dreta, com la polèmica “prioritat nacional” en l’accés a ajuts socials, seguint el model del pacte a Extremadura amb María Guardiola. A més, preveu una ofensiva contra el català, amb la modificació de la llei de llengües i la possible supressió de l’Institut Aragonès del Català. Aquesta aliança regional contrasta amb la posició del PP a nivell nacional, ja que el partit d’Alberto Núñez Feijóo va rebutjar simultàniament una moció de Vox al Congrés dels Diputats sobre aquesta mateixa “prioritat nacional”.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha protagonitzat un intens debat parlamentari amb els líders del PP, Alberto Núñez Feijóo, i de Vox, Santiago Abascal, sobre la posició d’Espanya davant la guerra a l’Iran. Sánchez ha defensat un ferm “no a la guerra”, comparant la situació amb el conflicte de l’Iraq del 2003 sota José María Aznar, i ha destacat la negativa a cedir les bases militars per a atacs. A més, ha xifrat l’impacte econòmic del conflicte en 5.000 milions d’euros diaris per a les empreses espanyoles, acusant l’oposició de “complicitat” i “covardia”. En resposta, Feijóo ha replicat amb un “no a la guerra i no a vostè”, acusant Sánchez d’hipocresia per haver triplicat la despesa militar. Abascal, per la seva banda, ha titllat la postura del president de “No a la veritat”, afirmant que aprofita les crisis per benefici propi.

El Partit Popular d’Alberto Núñez Feijóo ha guanyat les eleccions a Castella i Lleó, però continua depenent de Vox per formar govern, una situació que es repeteix a Extremadura i l’Aragó. Malgrat aquesta dependència, el resultat enforteix Feijóo, ja que per primera vegada en aquest cicle electoral el PP ha crescut més que l’extrema dreta. L’ascens del partit de Santiago Abascal s’ha vist frenat, quedant per sota de les expectatives, un fet que s’atribueix a la irrupció d’Alvise Pérez i, sobretot, a l’impacte de la postura “No a la guerra” de Pedro Sánchez. Aquesta estratègia hauria mobilitzat l’electorat d’esquerres, donant un resultat inesperadament bo al PSOE de Carlos Martínez, i alhora hauria penalitzat Vox pel seu suport acrític a Trump. Ara, Feijóo pressiona per tancar pactes de govern, mentre Abascal es mostra disposat a negociar per tornar als executius.