La gestió de la DANA d’octubre de 2024 i les dures crítiques rebudes durant el funeral d’estat per les 229 víctimes mortals han situat el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, en una posició de debilitat extrema. El Partit Popular ja prepara el seu relleu, tot i que existeixen discrepàncies internes sobre el successor. Mentre la direcció valenciana del partit dona suport unànime a Vicent Mompó, president de la Diputació de València, la direcció nacional d’Alberto Núñez Feijóo a Madrid s’inclina per l’alcaldessa de València, María José Catalá. La pressió sobre Mazón, considerat un “banc dolent” per absorbir el desgast polític, augmenta per l’avanç de la investigació judicial, que indaga sobre les seves accions el dia de la tragèdia, incloent-hi les trucades ignorades a la consellera Salomé Pradas i el seu dinar amb la periodista Maribel Vilaplana.

La gestió del Partit Popular en diverses comunitats autònomes enfronta una sèrie de crisis que desgasten el lideratge nacional d’Alberto Núñez Feijóo. L’exemple més recent i greu és la situació del president valencià, Carlos Mazón, arran de la seva presumpta negligència durant la dana. En el funeral d’Estat per les víctimes, Mazón va ser durament increpat per les famílies amb crits d’“assassí”, evidenciant la profunda indignació social. Aquesta polèmica se suma a altres escàndols que afecten figures clau del PP: a Madrid, Isabel Díaz Ayuso és qüestionada per la mortalitat a les residències de gent gran durant la pandèmia; a Andalusia, Juan Manuel Moreno Bonilla afronta una crisi per errors en el programa de cribratge del càncer de mama; i a Castella i Lleó, la gestió dels incendis forestals també ha generat fortes crítiques. Aquest cúmul de problemes posa de manifest les dificultats de gestió del partit en els territoris on governa.

En el primer aniversari de la tràgica dana al País Valencià, que va causar 229 morts, la gestió del president Carlos Mazón es troba sota un intens escrutini per les seves versions contradictòries sobre les seves accions el 29 d’octubre de 2024. Noves proves, com el seu dinar amb la periodista Maribel Vilaplana al restaurant El Ventorro i la seva arribada tardana al centre de coordinació (Cecopi) a les 20:28, han augmentat la pressió. Una jutgessa de Catarroja investiga els fets i ha sol·licitat el registre de trucades del president, mentre que un testimoni del 112 ha revelat que es va valorar enviar l’ES-Alert a les 18:35, molt abans que s’emetés finalment. La desconfiança creix, amb una enquesta que indica que el 75% dels valencians demana la seva dimissió i la manca de suport explícit del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo.

El govern de Pedro Sánchez ha anunciat una proposta per blindar el dret a l’avortament a la Constitució i una reforma legal per impedir la difusió d’informació sense base científica a les dones que volen interrompre l’embaràs. Aquesta iniciativa sorgeix com a resposta directa a una moció aprovada a Madrid pel Partit Popular i Vox per informar sobre una suposada “síndrome postavortament”, no reconeguda per la ciència. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha rebutjat rotundament la reforma constitucional, qualificant-la d’innecessària i de “cortina de fum”, i ha recordat que el seu suport és imprescindible per a la seva aprovació. Aquest enfrontament polític evidencia la posició històricament conflictiva del PP respecte a aquest dret, una tensió que l’executiu aprofita per subratllar les contradiccions dels populars i la seva dependència de l’extrema dreta.