La política espanyola i catalana es troba marcada per la tensió al voltant del nou model de finançament. A nivell estatal, el president Pedro Sánchez i el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, es reuniran per tractar oficialment la política de defensa i la situació a Ucraïna, tot i que la trobada està emmarcada en un fort desacord per l’acord de finançament amb ERC. Feijóo critica durament el pacte, acusant Oriol Junqueras d’actuar com a “ministre d’Hisenda”, mentre que el govern espanyol acusa el PP de no tenir alternativa i d’atacar els serveis públics. Paral·lelament, el Govern de la Generalitat, amb Albert Dalmau substituint temporalment el president Salvador Illa per motius de salut, pressiona per aprovar els pressupostos durant el primer trimestre, donant per “tancada la carpeta del finançament”. No obstant això, ERC es nega a negociar-los fins que no es concreti el traspàs integral de l’IRPF.

El Partit Popular, liderat per Alberto Núñez Feijóo, ha escenificat un rebuig frontal al nou model de finançament autonòmic pactat entre el PSOE i Esquerra Republicana. En una trobada a Saragossa amb tots els seus presidents autonòmics, els populars han signat la “Declaració de Saragossa”, un document que formalitza la seva oposició i que Feijóo té previst lliurar a Pedro Sánchez. El líder del PP acusa el president del govern espanyol de “comprar la presidència” amb un “finançament a la carta” per a Catalunya, afirmant que es tracta d’una “transacció econòmica” on “el separatisme exigeix i els espanyols paguen”. Segons Feijóo, el pacte amb Oriol Junqueras no busca finançar serveis públics, sinó garantir la continuïtat de Sánchez a la Moncloa, trencant la igualtat entre espanyols i actuant amb “deslleialtat institucional”.

La proposta de reforma del finançament autonòmic del Govern espanyol, fruit d’un acord amb ERC, ha generat un rebuig gairebé unànime per part de les comunitats autònomes. Liderades per les regions del Partit Popular com Madrid i Andalusia, però també amb l’oposició de socialistes com Emiliano García-Page de Castella-la Manxa, la majoria de governs autonòmics consideren que el model és injust, trenca la solidaritat territorial i beneficia l’independentisme català. Diverses comunitats, com Madrid, Aragó i les Balears, han amenaçat amb accions legals per impedir-lo. En resposta, el PP, sota el lideratge d’Alberto Núñez Feijóo, ha presentat una proposta alternativa basada en l’“infrafinançament zero” i la creació d’un fons per a les regions més perjudicades, alhora que defensa la competència fiscal. La cimera entre la ministra María Jesús Montero i els consellers autonòmics va confirmar aquesta oposició frontal, amb només Catalunya veient-hi una “finestra d’oportunitat”.

El Govern espanyol ha presentat una nova proposta de finançament autonòmic, pactada amb Esquerra Republicana (ERC), que incrementa els recursos per a les comunitats en més de 20.900 milions d’euros i augmenta el percentatge cedit d’impostos com l’IRPF i l’IVA. El model, presentat en un crispat Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), ha generat un rebuig generalitzat per part del Partit Popular (PP) i la majoria de comunitats autònomes, incloses algunes governades pel PSOE com Castella-la Manxa, amb el seu president Emiliano García-Page titllant-lo d’“atac a la igualtat”. Les crítiques se centren en la manca de negociació multilateral i en el fet que es considera un “vestit a mida” per a Catalunya. Com a reacció, el PP, liderat per Alberto Núñez Feijóo, ha qualificat la proposta de concessió a l’independentisme i ha anunciat que presentarà un model alternatiu propi en el termini d’un any si arriba al govern.

El govern espanyol, encapçalat per Pedro Sánchez, té previst aprovar un reial decret llei amb mesures urgents per a l’habitatge. La iniciativa principal consisteix en una bonificació fiscal del 100% de l’IRPF per als propietaris que decideixin no apujar el preu del lloguer en la renovació dels contractes, una mesura que arriba davant la previsió de renovació de més de 600.000 contractes el 2026. El pla també inclou una regulació més estricta dels lloguers de temporada i per habitacions per evitar abusos i fraus. No obstant això, la proposta ha generat una forta oposició dins del mateix govern de coalició, ja que Sumar, amb la vicepresidenta Yolanda Díaz al capdavant, la rebutja per considerar-la un “regal fiscal” als rendistes. L’aprovació definitiva del decret dependrà de la seva convalidació al Congrés, on el suport de partits com Junts podria ser clau.

El líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, ha lliurat al jutjat de Catarroja la transcripció completa dels missatges de WhatsApp que va intercanviar amb l’aleshores president valencià, Carlos Mazón, durant la tràgica DANA del 29 d’octubre de 2024. Les converses revelen que, mentre Mazón informava d’una situació “desbordada” i de l’aparició de les primeres víctimes mortals, la principal preocupació de Feijóo era l’estratègia política. En repetides ocasions, el líder popular va aconsellar a Mazón que prengués el control del discurs mediàtic amb frases com “Porta la iniciativa de comunicació. És la clau” i “Lidera informativament com vas fer amb l’incendi”. Aquesta revelació, que es va produir després que Feijóo ometés inicialment els seus propis missatges, ha generat una forta condemna per part del PSOE, que l’acusa de prioritzar “el relat abans que la tragèdia” i de mostrar una gran fredor davant les 230 morts.

El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha lliurat al jutjat de Catarroja la transcripció completa dels missatges de WhatsApp que va intercanviar amb l’aleshores president valencià, Carlos Mazón, durant la tràgica DANA del 29 d’octubre. Aquesta aportació, sol·licitada per la jutgessa Nuria Ruiz Tobarra a instàncies de l’Associació de Víctimes Mortals DANA 29-O, completa la informació que Feijóo havia enviat inicialment, on només constaven els missatges de Mazón. La conversa revela que Feijóo va aconsellar insistentment a Mazón que liderés la gestió informativa de la catàstrofe, qualificant-la com “la clau”. Per la seva banda, Mazón va transmetre la gravetat de la situació amb expressions com “Un puto desastre serà això, presi” i va confirmar l’aparició de víctimes mortals. Feijóo declararà com a testimoni el pròxim 9 de gener en una causa que ha generat la reacció del PSOE, acusant el PP de prioritzar “el relat abans que la tragèdia”.

El desallotjament de l’antic institut B9 de Badalona, on vivien prop de 400 persones, ha desencadenat una crisi social i un enfrontament polític. L’operació, liderada per l’alcalde Xavier García Albiol, es va executar sense que l’Ajuntament oferís una alternativa habitacional, provocant que molts dels desallotjats acabessin vivint al carrer. La gestió d’Albiol ha rebut el suport explícit del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, qui va defensar l’actuació com un compliment de la llei i va responsabilitzar la Generalitat i el Govern central de les polítiques socials. Davant la inacció municipal, la Generalitat de Catalunya va intervenir gairebé una setmana després, activant un pla de reallotjament d’emergència amb entitats com la Creu Roja i Càritas. Gràcies a aquest dispositiu, s’ha aconseguit allotjar 153 persones, tot i que la situació evidencia la manca de coordinació institucional i els reptes en la gestió del sensellarisme.

La publicació dels missatges de WhatsApp intercanviats entre l’expresident valencià Carlos Mazón i el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, durant la nit de la tràgica DANA del 29 d’octubre ha posat en evidència la gestió de la crisi i ha revelat contradiccions en les seves versions. Aquests missatges, aportats per Feijóo al jutjat de Catarroja, demostren que el líder popular va mentir en afirmar que estava informat “en temps real”, ja que la comunicació es va iniciar a les 20:00 hores a iniciativa seva. Les converses mostren un Mazón desbordat que va qualificar la situació de “puto desastre” i va criticar el gabinet de crisi del govern espanyol, considerant que “no valia per a res”. A més, les comunicacions contradiuen la versió de l’expresident, ja que a les 23:25 hores ja informava Feijóo de l’aparició de morts a Utiel, hores abans del que va admetre públicament. La filtració ha generat una forta polèmica política.

El Partit Popular, liderat per María Guardiola, ha obtingut una victòria històrica a les eleccions d’Extremadura, però sense assolir la majoria absoluta de 33 escons. Malgrat una campanya centrada a distanciar-se de Vox, el resultat augmenta la dependència del PP respecte al partit d’ultradreta, que ha duplicat la seva representació fins als 11 diputats. Guardiola, amb 29 seients, necessitarà com a mínim la seva abstenció per ser investida presidenta. Aquestes eleccions, convocades per la mateixa Guardiola per evitar un bloqueig pressupostari, suposen una dura derrota per al PSOE de Miguel Ángel Gallardo, que obté un dels seus pitjors resultats. La contesa, que inicia un nou cicle electoral a Espanya, va estar marcada per polèmiques com l’absència de la candidata popular a un debat i el robatori de 124 vots per correu.