La crisi política per la gestió de la DANA ha culminat amb la dimissió de Carlos Mazón com a president de la Generalitat Valenciana. El punt d’inflexió va ser el funeral d’estat per les víctimes, on va ser durament increpat pels familiars, fet que va intensificar la pressió social i mediàtica. Tot i que inicialment va descartar la dimissió i va anunciar un “període de reflexió”, la situació es va precipitar per la contestació ciutadana, una conversa clau amb el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, i la declaració judicial de la periodista Maribel Vilaplana. Mazón, un deixeble polític d’Eduardo Zaplana i pioner en formar govern amb Vox, no convocarà eleccions. En canvi, el PP buscarà un acord amb els seus socis per nomenar un successor i mantenir el govern, mentre Mazón, que ha reconegut “errors propis”, ha culpat el govern espanyol de la gestió de la catàstrofe.

La gestió de la DANA del 29 d’octubre per part del president valencià, Carlos Mazón, ha desencadenat una doble crisi, política i judicial, que amenaça la seva continuïtat. Des de Génova, la direcció nacional del Partit Popular liderada per Alberto Núñez Feijóo contempla el seu relleu, amb l’alcaldessa de València, María José Catalá, com a principal candidata, tot i que sectors del PP valencià prefereixen Vicent Mompó. Paral·lelament, una jutgessa de Catarroja investiga les possibles responsabilitats penals pel retard en l’enviament de l’alerta als mòbils. En aquesta investigació és clau el testimoni de la periodista Maribel Vilaplana, que va dinar amb Mazón al restaurant El Ventorro durant hores mentre la catàstrofe es desenvolupava. Les versions contradictòries del president sobre aquella tarda, incloent-hi la seva tardana arribada al centre de coordinació (Cecopi), han intensificat la pressió sobre el seu lideratge.

El president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, afronta una greu crisi política arran de la seva gestió de la DANA del 29 d’octubre de 2024. La pressió sobre el seu càrrec es va intensificar després de ser increpat i insultat per familiars de les víctimes durant el funeral d’Estat. Com a resposta, Mazón ha anunciat un període de “reflexió profunda” i una futura compareixença, mentre evita respondre sobre una possible dimissió. Aquesta situació ha provocat una crisi interna al Partit Popular valencià (PPCV) i ha motivat una conversa clau amb el líder nacional del partit, Alberto Núñez Feijóo, per abordar el futur polític del president. Dins del PPCV ja s’especula amb possibles successors, com l’alcaldessa de València, María José Catalá, o el president de la Diputació, Vicent Mompó, mentre s’analitzen diversos escenaris, inclosa la dimissió de Mazón.

La gestió de la DANA d’octubre de 2024 i les dures crítiques rebudes durant el funeral d’estat per les 229 víctimes mortals han situat el president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, en una posició de debilitat extrema. El Partit Popular ja prepara el seu relleu, tot i que existeixen discrepàncies internes sobre el successor. Mentre la direcció valenciana del partit dona suport unànime a Vicent Mompó, president de la Diputació de València, la direcció nacional d’Alberto Núñez Feijóo a Madrid s’inclina per l’alcaldessa de València, María José Catalá. La pressió sobre Mazón, considerat un “banc dolent” per absorbir el desgast polític, augmenta per l’avanç de la investigació judicial, que indaga sobre les seves accions el dia de la tragèdia, incloent-hi les trucades ignorades a la consellera Salomé Pradas i el seu dinar amb la periodista Maribel Vilaplana.

La gestió del Partit Popular en diverses comunitats autònomes enfronta una sèrie de crisis que desgasten el lideratge nacional d’Alberto Núñez Feijóo. L’exemple més recent i greu és la situació del president valencià, Carlos Mazón, arran de la seva presumpta negligència durant la dana. En el funeral d’Estat per les víctimes, Mazón va ser durament increpat per les famílies amb crits d’“assassí”, evidenciant la profunda indignació social. Aquesta polèmica se suma a altres escàndols que afecten figures clau del PP: a Madrid, Isabel Díaz Ayuso és qüestionada per la mortalitat a les residències de gent gran durant la pandèmia; a Andalusia, Juan Manuel Moreno Bonilla afronta una crisi per errors en el programa de cribratge del càncer de mama; i a Castella i Lleó, la gestió dels incendis forestals també ha generat fortes crítiques. Aquest cúmul de problemes posa de manifest les dificultats de gestió del partit en els territoris on governa.

En el primer aniversari de la tràgica dana al País Valencià, que va causar 229 morts, la gestió del president Carlos Mazón es troba sota un intens escrutini per les seves versions contradictòries sobre les seves accions el 29 d’octubre de 2024. Noves proves, com el seu dinar amb la periodista Maribel Vilaplana al restaurant El Ventorro i la seva arribada tardana al centre de coordinació (Cecopi) a les 20:28, han augmentat la pressió. Una jutgessa de Catarroja investiga els fets i ha sol·licitat el registre de trucades del president, mentre que un testimoni del 112 ha revelat que es va valorar enviar l’ES-Alert a les 18:35, molt abans que s’emetés finalment. La desconfiança creix, amb una enquesta que indica que el 75% dels valencians demana la seva dimissió i la manca de suport explícit del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo.

El govern de Pedro Sánchez ha anunciat una proposta per blindar el dret a l’avortament a la Constitució i una reforma legal per impedir la difusió d’informació sense base científica a les dones que volen interrompre l’embaràs. Aquesta iniciativa sorgeix com a resposta directa a una moció aprovada a Madrid pel Partit Popular i Vox per informar sobre una suposada “síndrome postavortament”, no reconeguda per la ciència. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha rebutjat rotundament la reforma constitucional, qualificant-la d’innecessària i de “cortina de fum”, i ha recordat que el seu suport és imprescindible per a la seva aprovació. Aquest enfrontament polític evidencia la posició històricament conflictiva del PP respecte a aquest dret, una tensió que l’executiu aprofita per subratllar les contradiccions dels populars i la seva dependència de l’extrema dreta.