El desallotjament de l’antic institut B9 de Badalona, on vivien prop de 400 persones, ha desencadenat una crisi social i un enfrontament polític. L’operació, liderada per l’alcalde Xavier García Albiol, es va executar sense que l’Ajuntament oferís una alternativa habitacional, provocant que molts dels desallotjats acabessin vivint al carrer. La gestió d’Albiol ha rebut el suport explícit del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, qui va defensar l’actuació com un compliment de la llei i va responsabilitzar la Generalitat i el Govern central de les polítiques socials. Davant la inacció municipal, la Generalitat de Catalunya va intervenir gairebé una setmana després, activant un pla de reallotjament d’emergència amb entitats com la Creu Roja i Càritas. Gràcies a aquest dispositiu, s’ha aconseguit allotjar 153 persones, tot i que la situació evidencia la manca de coordinació institucional i els reptes en la gestió del sensellarisme.

La publicació dels missatges de WhatsApp intercanviats entre l’expresident valencià Carlos Mazón i el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, durant la nit de la tràgica DANA del 29 d’octubre ha posat en evidència la gestió de la crisi i ha revelat contradiccions en les seves versions. Aquests missatges, aportats per Feijóo al jutjat de Catarroja, demostren que el líder popular va mentir en afirmar que estava informat “en temps real”, ja que la comunicació es va iniciar a les 20:00 hores a iniciativa seva. Les converses mostren un Mazón desbordat que va qualificar la situació de “puto desastre” i va criticar el gabinet de crisi del govern espanyol, considerant que “no valia per a res”. A més, les comunicacions contradiuen la versió de l’expresident, ja que a les 23:25 hores ja informava Feijóo de l’aparició de morts a Utiel, hores abans del que va admetre públicament. La filtració ha generat una forta polèmica política.

El Partit Popular, liderat per María Guardiola, ha obtingut una victòria històrica a les eleccions d’Extremadura, però sense assolir la majoria absoluta de 33 escons. Malgrat una campanya centrada a distanciar-se de Vox, el resultat augmenta la dependència del PP respecte al partit d’ultradreta, que ha duplicat la seva representació fins als 11 diputats. Guardiola, amb 29 seients, necessitarà com a mínim la seva abstenció per ser investida presidenta. Aquestes eleccions, convocades per la mateixa Guardiola per evitar un bloqueig pressupostari, suposen una dura derrota per al PSOE de Miguel Ángel Gallardo, que obté un dels seus pitjors resultats. La contesa, que inicia un nou cicle electoral a Espanya, va estar marcada per polèmiques com l’absència de la candidata popular a un debat i el robatori de 124 vots per correu.

El govern de Pedro Sánchez afronta una greu crisi interna i externa a causa de diversos casos de presumpta corrupció i assetjament sexual que afecten el PSOE. Aquesta situació ha provocat durs atacs del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, i una forta pressió dels seus socis de coalició. Figures clau de Sumar, com la vicepresidenta Yolanda Díaz i el ministre Ernest Urtasun, han exigit públicament una “remodelació profunda” i un “reset” de l’executiu per garantir la continuïtat de la legislatura, una petició que Sánchez ha rebutjat. Paral·lelament, a Catalunya ha esclatat un conflicte institucional entre el Govern i Junts pel nomenament de Josep Tomàs Salas com a nou director de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC). La designació, pactada entre ERC i el PSC sense consens amb l’oposició, ha estat qualificada per Junts com una falta de respecte institucional.

La jutgessa que investiga la gestió de la DANA a València ha citat a declarar com a testimoni el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, arran de les seves afirmacions públiques on assegurava que l’aleshores president valencià, Carlos Mazón, l’informava “en temps real” el 29 d’octubre. La magistrada considera que el seu testimoni pot aportar informació rellevant sobre el flux de comunicacions durant la catàstrofe. Aquesta citació es produeix després de la declaració del cap de gabinet de Mazón, José Manuel Cuenca, qui va negar haver donat ordres a la consellera Salomé Pradas. Cuenca va defensar que els missatges de WhatsApp on instava Pradas a descartar el confinament de la població —dient-li que “s’ho tragués del cap”— estaven “descontextualitzats”, malgrat que la consellera ja l’havia advertit de la gravetat de la situació i d’una primera víctima mortal.

El Partit Popular i Vox han intensificat la seva ofensiva política contra el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. A Extremadura, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha donat suport a la candidata María Guardiola presentant la regió com la “zona zero de la decadència sanchista” i ha afirmat que les eleccions extremenyes són clau per iniciar un canvi a Espanya, criticant Sánchez per afavorir els independentistes. Paral·lelament, a les Balears, l’Ajuntament de Palma ha aprovat declarar Pedro Sánchez persona non grata gràcies a una moció de Vox, liderada per Fulgencio Coll, que ha comptat amb el suport del PP. Aquesta iniciativa acusa el president de controlar institucions i mitjans, afeblir l’Estat i dur a terme una política exterior contrària als interessos nacionals, exigint la seva dimissió immediata.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, té com a objectiu prioritari esgotar la legislatura fins al 2027, una fita que depèn de manera crítica de la seva capacitat per recompondre la majoria de la investidura i recuperar el suport de Junts per Catalunya. La pressió exercida pel líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, per dinamitar la legislatura ha obligat Sánchez a un canvi d’estratègia, admetent públicament incompliments i fent gestos per seduir els seus antics socis. Tot i això, la clau per a la “normalització” de les relacions i la viabilitat del mandat és el retorn de Carles Puigdemont. Aquest esdeveniment, que La Moncloa situa cap a la primavera del 2026, està condicionat per les decisions del Tribunal Constitucional i la justícia europea sobre l’aplicació de la llei d’amnistia al delicte de malversació.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha iniciat una operació per recuperar el suport de Junts per Catalunya, el partit de Carles Puigdemont, amb l’objectiu d’assegurar l’estabilitat i esgotar la legislatura. Després d’admetre incompliments previs, l’executiu ha mogut fitxa desencallant mesures clau per a la formació independentista i la patronal catalana, com la llei de multireincidència o l’ajornament del sistema Verifactu. Tot i que Junts considera aquests gestos insuficients i continua exigint avenços en l’amnistia, el moviment de Sánchez ha intensificat la pugna a la dreta. Mentre el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, busca pressionar Junts per a una moció de censura i sent la urgència davant el desgast, Vox adopta una estratègia a llarg termini per capitalitzar la situació i créixer a costa dels populars.

El Partit Popular, liderat per Alberto Núñez Feijóo, va organitzar una manifestació massiva a Madrid contra el govern de Pedro Sánchez, aplegant desenes de milers de persones. La protesta, convocada arran de l’empresonament de l’exministre José Luis Ábalos i el seu assessor Koldo García, va servir per denunciar el que Feijóo va qualificar de “corrupció del sanchisme” i per exigir la convocatòria d’eleccions. Acompanyat per figures destacades com Isabel Díaz Ayuso, José María Aznar i Mariano Rajoy, el líder popular va insinuar que Sánchez seria el pròxim a anar a la presó, un sentiment compartit per Ayuso, que va titllar l’executiu de “màfia”. Durant l’acte, Feijóo també va interpel·lar els partits independentistes com Junts i ERC perquè retiressin el seu suport al govern. En resposta, la portaveu del PSOE, Pilar Alegría, va acusar el PP d’hipocresia, afirmant que la protesta hauria d’haver estat a la seu del PP, el “quilòmetre zero de la corrupció”.

El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha rebut un rebuig frontal per part de Junts i ERC a la seva proposta de moció de censura contra Pedro Sánchez, per a la qual va demanar la intercessió de l’empresariat català. El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha qualificat la petició de “gosadia” i ha exigit al PP que primer “demani perdó” per les seves accions contra Catalunya. Per la seva banda, la secretària general d’ERC, Elisenda Alamany, ha afirmat que Feijóo “viu en una dimensió paral·lela” si espera el seu suport, remarcant que un govern del PP i Vox és l’oposat al seu model. Alamany també ha advertit que una escalada de la crisi al PSOE podria fer “molt difícil” la continuïtat de la legislatura, mentre que els Comuns han advertit Junts sobre el perill de donar poder a l’extrema dreta.