El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) afronta reptes significatius tant a nivell intern com als seus feus tradicionals. A Ripoll, ha esclatat una greu crisi interna després que la direcció del partit forcés la dimissió dels seus dos regidors, Enric Pérez i Anna Belén Avilés, per haver facilitat l’aprovació dels pressupostos de Sílvia Orriols (Aliança Catalana). Aquesta decisió va provocar la renúncia en bloc de tota la llista electoral, obligant la federació gironina a dissoldre l’agrupació local i a designar dos nous representants, Paco Morillo i Jorge Iglesias, provinents de l’àmbit sindical de la UGT. Paral·lelament, a la seva principal fortalesa, l’àrea metropolitana de Barcelona, el PSC lluita per mantenir l’hegemonia davant l’amenaça de Vox, que busca créixer amb un discurs antiimmigració. Per contrarestar-ho, els socialistes centren la seva estratègia en la seguretat, la cohesió social i l’habitatge.

La victòria electoral de Péter Magyar a Hongria ha posat fi a l’era de Viktor Orbán, un fet que representa un terratrèmol polític a Europa. Magyar, un conservador europeista del partit Tisza, va aconseguir el triomf en aglutinar l’oposició democràtica en un cordó sanitari contra el populisme d’extrema dreta. Aquesta derrota és un cop dur per a la internacional de la dreta radical, ja que l’Hongria d’Orbán era un pilar organitzatiu i financer clau, donant suport a partits com Vox a través de centres com el Centre de Drets Fonamentals. El resultat evidencia que el suport de Donald Trump no és garantia d’èxit i coincideix amb fissures creixents en el bloc ultra, com les tensions entre Giorgia Meloni i Trump. A Espanya, mentre Alberto Núñez Feijóo ha intentat capitalitzar el resultat, aquest suposa un revés per a Vox i Aliança Catalana, que tenien Orbán com a referent.

L’exconseller d’Economia, Jaume Giró, ha criticat públicament l’estratègia de Junts per Catalunya, demanant un gir cap al pragmatisme i la centralitat política que representava l’antiga CDC. En una entrevista, ha defensat donar suport al finançament singular que negocien ERC i el PSOE, sempre que suposi una millora substancial de recursos, i ha instat a buscar grans acords amb el PSC. Giró considera que els discursos vinculats al procés del 2017 han quedat obsolets i que el partit, liderat per Carles Puigdemont, hauria de centrar-se en les prioritats reals dels ciutadans en lloc de qüestions com l’oficialitat del català a Europa. En l’àmbit personal, ha revelat que va rebutjar una proposta d’Aliança Catalana per ser candidat a Barcelona i ha reafirmat que no es presentarà a les primàries de Junts per a l’alcaldia sense el suport de la cúpula del partit.

En el marc del 50è aniversari de la mort de Francisco Franco, el govern espanyol ha impulsat diverses iniciatives per reivindicar la democràcia i aplicar la llei de memòria democràtica. Entre aquestes accions destaquen la campanya institucional “La democràcia és el teu poder”, que ha generat polèmica amb una pancarta en català a la Gran Via de Madrid, i l’inici del procediment per extingir quatre fundacions d’exaltació franquista, seguint el camí de la Fundació Francisco Franco. No obstant això, aquesta commemoració coincideix amb un context de creixent polarització i l’auge de partits d’extrema dreta com Vox i Aliança Catalana. Aquesta realitat es reflecteix en dades del CIS, que indiquen que un 21,3% dels ciutadans, especialment homes joves, valoren positivament la dictadura, mentre les accions del govern generen reaccions contraposades des de la CUP fins a l’entorn del PP.

La direcció de Junts per Catalunya, encapçalada per Carles Puigdemont, ha decidit trencar el seu acord de suport al govern de Pedro Sánchez en una reunió a Perpinyà. La decisió, motivada per l’incompliment de compromisos clau com l’aplicació efectiva de la llei d’amnistia o l’oficialitat del català a la Unió Europea, ha estat ratificada per un 87% de la militància. Aquest suport gairebé unànime evidencia el fort lideratge de Puigdemont sobre un partit fet a la seva mida. No obstant això, la ruptura es produeix malgrat que les enquestes del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) indiquen que els votants de Junts tenen una imatge favorable de Sánchez i aproven la seva gestió. El moviment estratègic també respon a la pressió electoral per l’ascens d’Aliança Catalana i la necessitat de mostrar resultats concrets.

Vuit anys després de la DUI, el moviment independentista català es troba en un estat de profunda desil·lusió i fragmentació, segons diverses veus influents del procés com Pilar Rahola, Ferran Requejo o Germà Bel. Aquests critiquen la manca de preparació, la divisió estratègica i la “hipocresia” dels partits, assenyalant que el moviment s’ha convertit en un “campi qui pugui”. Aquest context de frustració ha facilitat l’ascens de noves forces com Aliança Catalana, liderada per Sílvia Orriols. Tot i que la formació va entrar al Parlament amb la promesa de reactivar la DUI, la seva activitat parlamentària s’ha centrat gairebé exclusivament en un discurs islamòfob, deixant de banda la qüestió independentista. Analistes com Francesc-Marc Álvaro connecten directament aquests “discursos buits” i identitaris amb el “trauma” no resolt del 2017, evidenciant un canvi en les prioritats del debat polític català.