El Ministeri Fiscal és un actor clau en dues causes judicials d’alt perfil. D’una banda, la Fiscalia General de l’Estat ha confirmat al jutge Santiago Pedraz que Diego Villafañe, mà dreta de l’exfiscal general Álvaro García Ortiz, es va reunir el 2025 amb l’exmilitant socialista Leire Díez i el seu advocat, tots dos investigats per presumptament intentar obstruir investigacions contra el PSOE. Segons la Fiscalia, García Ortiz va ser informat d’aquestes trobades “a posteriori” i no va donar cap instrucció. D’altra banda, en el cas de la mort del fundador de Mango, Isak Andic, la fiscal Teresa Yoldi s’ha oposat a la retirada de les mesures cautelars contra el seu fill, Jonathan Andic, acusat d’homicidi. La fiscalia justifica la seva posició per l’elevat risc de fuga de l’investigat, a causa de la seva “altíssima capacitat econòmica”, i per l’existència d’indicis policials que contradiuen la seva versió dels fets.

El Tribunal Suprem ha emès un informe desfavorable a la concessió de l’indult a l’exfiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, condemnat a dos anys d’inhabilitació per un delicte de revelació de secrets relacionat amb el cas d’Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso. En el seu dictamen, que és preceptiu però no vinculant, els mateixos jutges que el van sentenciar argumenten que no existeixen raons de justícia, equitat o utilitat pública que justifiquin la mesura de gràcia, qualificant els fets de “greus” i destacant l’afectació que han causat al Ministeri Públic. Aquesta posició contrasta amb la de la Fiscalia del Tribunal Suprem, que prèviament s’havia mostrat favorable a un indult parcial. La decisió final sobre la concessió del perdó recau ara en el govern espanyol.

La justícia espanyola viu un moment de gran tensió, reflectit en dos casos d’alt perfil polític. D’una banda, el fiscal en cap d’Anticorrupció, Alejandro Luzón, continua la seva investigació en el cas que involucra José Luis Ábalos, Víctor Aldama i Koldo García. La seva estratègia, que inclou un tracte favorable a col·laboradors, apunta a investigar un presumpte finançament il·legal del PSOE, especialment després que Aldama acusés el president Pedro Sánchez de liderar la trama. Paral·lelament, la tinent fiscal del Tribunal Suprem, Ángeles Conde, ha donat suport a un indult parcial per a l’exfiscal general Álvaro García Ortiz, condemnat a dos anys d’inhabilitació per revelació de secrets sobre la parella d’Isabel Díaz Ayuso. La fiscalia argumenta que la condemna ha tingut conseqüències “intenses i desproporcionades” i que García Ortiz va actuar per defensar la institució.

El Ministeri de Justícia ha iniciat la tramitació d’una petició d’indult per a l’exfiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, a instàncies de dos particulars. Aquesta acció arriba després que el Tribunal Suprem el condemnés a dos anys d’inhabilitació per un delicte de revelació de secrets, relacionat amb la filtració d’un correu electrònic d’Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso. En el correu, l’empresari admetia dos delictes fiscals. Mentre el govern espanyol demana l’informe preceptiu al Suprem per a l’indult, el cas es desenvolupa en diversos fronts. García Ortiz ha presentat un incident de nul·litat contra la sentència, argumentant que defensava la credibilitat de la Fiscalia, una posició que ha rebut el suport de més de 150 juristes. Paral·lelament, González Amador ha sol·licitat l’expulsió de l’exfiscal de la carrera judicial, oposant-se al seu reingrés.

La Fiscalia ha sol·licitat al Tribunal Suprem l’anul·lació de la condemna a l’exfiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per un delicte de revelació de secrets. La sentència, que implicava dos anys d’inhabilitació i sancions econòmiques, es va originar per la suposada filtració d’informació sobre Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso. Mitjançant un incident de nul·litat, pas previ a un recurs al Tribunal Constitucional, el ministeri públic al·lega que es van vulnerar el dret a la defensa i la presumpció d’innocència. S’acusa el Suprem d’haver “creat un nou tipus delictiu” i d’haver realitzat una “selecció incompleta de fets”, ignorant testimonis clau de descàrrec. La Fiscalia considera la filtració “inexistent” i justifica l’actuació de García Ortiz per la necessitat de preparar una resposta institucional davant la rellevància mediàtica del cas.

L’exfiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, ha estat condemnat pel Tribunal Suprem a dos anys d’inhabilitació per un delicte de revelació de secrets. La sentència el considera responsable de la filtració d’informació confidencial sobre Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso, així com de la publicació d’una nota de premsa que va oficialitzar la filtració. Tot i la manca de proves directes, el tribunal ha considerat que no hi havia una explicació alternativa raonable. Arran de la seva dimissió, Teresa Peramato ha pres possessió com a nova fiscal general. En el seu primer discurs, Peramato ha qualificat el procés judicial com una “ferida profunda” per a la institució que ha de sanar, i ha expressat públicament el seu “reconeixement, respecte, admiració i agraïment” cap al seu predecessor.

El Tribunal Suprem ha fet pública la sentència que condemna l’exfiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per un delicte de revelació de secrets relacionat amb Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso. El tribunal considera provat que García Ortiz, o algú del seu entorn amb el seu consentiment, va filtrar un correu electrònic i va autoritzar una nota de premsa amb dades sobre una proposta de conformitat de González Amador. La resolució argumenta que el fiscal general va incomplir el seu reforçat deure de reserva i que no podia respondre a una notícia falsa cometent un delicte. La condemna, que va provocar la dimissió de García Ortiz, és de dos anys d’inhabilitació, una multa de 7.200 euros i una indemnització de 10.000 euros. La decisió no va ser unànime, ja que va comptar amb el vot particular en contra de les magistrades Ana Ferrer i Susana Polo. El govern espanyol ha proposat Teresa Peramato com a successora.

La candidata a fiscal general de l’Estat, Teresa Peramato, ha comparegut al Congrés dels Diputats per al seu examen d’idoneïtat, on ha qualificat la condemna del seu predecessor, Álvaro García Ortiz, com una “profunda ferida” que espera curar durant el seu mandat. Tot i lamentar la situació, ha defensat la tasca de García Ortiz per modernitzar la institució. Durant la seva intervenció, Peramato ha destacat la seva llarga trajectòria en la lluita contra la violència masclista i ha promès fermesa contra el negacionisme i la corrupció, defensant l’autonomia de la Fiscalia. A més, ha fet una crida al consens parlamentari per aprovar la reforma del sistema de justícia penal, coneguda com a “llei Bolaños” i impulsada pel ministre Félix Bolaños, considerant-la crucial per a l’eficiència i modernització del sistema judicial espanyol.

L’eurodiputat Jaume Asens ha interposat una querella per revelació de secrets contra el magistrat del Tribunal Suprem Andrés Martínez Arrieta, arran d’unes declaracions seves durant un curs organitzat per l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Madrid (ICAM). En ple període de deliberacions, el jutge va afirmar que havia de “posar la sentència” contra el fiscal general Álvaro García Ortiz, fet que es considera una filtració d’informació reservada. La polèmica s’agreuja perquè l’ICAM era una de les acusacions populars en aquesta mateixa causa. Aquesta situació, sumada a la participació d’altres magistrats com Manuel Marchena i Antonio del Moral en actes de l’ICAM, ha generat crítiques per comprometre greument l’aparença d’imparcialitat del tribunal. A més, es qüestiona que cinc dels set jutges que van condemnar el fiscal general ja s’haguessin pronunciat prèviament sobre el cas en decidir la seva imputació.

La justícia espanyola afronta un període de gran tensió marcat per la condemna del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, i la polèmica que envolta el tribunal sentenciador. Tres dels seus magistrats, incloent-hi el president Andrés Martínez Arrieta, van participar en un curs remunerat organitzat pel Col·legi d’Advocats de Madrid (ICAM), que exercia d’acusació en el judici, fet que ha generat acusacions de conflicte d’interessos. La controvèrsia s’ha intensificat després que Martínez Arrieta fes un comentari públic que podria haver vulnerat el secret de les deliberacions. Arran de la condemna, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ja ha declarat per unanimitat la idoneïtat de Teresa Peramato com a successora. Paral·lelament, en un altre cas de gran rellevància, la Fiscalia Anticorrupció ha sol·licitat 24 anys de presó per a l’exministre José Luis Ábalos pel cas Koldo.