El fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, afronta un judici històric al Tribunal Suprem per un presumpte delicte de revelació de secrets, un fet sense precedents per a un fiscal general en actiu. L’acusació se centra en la filtració d’un correu electrònic d’Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso, on aquest reconeixia un frau fiscal. Durant la seva declaració, García Ortiz ha negat rotundament els fets, assegurant que no va filtrar el correu i ha justificat l’enviament d’una nota de premsa com una “resposta institucional” per desmentir una notícia falsa que, segons ell, va ser difosa pel cap de gabinet d’Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez. Tot i que diversos periodistes han exculpat el fiscal general com a font, informes de la UCO apunten a una “participació preeminent” seva en els fets. García Ortiz s’enfronta a una possible pena de sis anys de presó i dotze d’inhabilitació.

El panorama judicial espanyol està marcat per dos casos d’alt perfil que reflecteixen una intensa confrontació política. D’una banda, el jutge Juan Carlos Peinado ha rebutjat arxivar la investigació contra Begoña Gómez i ha ampliat la causa imputant Judit González, secretària general de Presidència, per un presumpte delicte de malversació, basant-se en la jurisprudència de la sentència del procés independentista català. Paral·lelament, el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, s’enfronta a un judici al Tribunal Suprem per la suposada revelació de secrets en filtrar un correu sobre el frau fiscal d’Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso. No obstant això, la causa contra García Ortiz s’ha debilitat després que diversos periodistes, com Miguel Ángel Campos de la Cadena SER, testifiquessin que ell no va ser la font i que van conèixer la informació per altres vies fins i tot abans que el fiscal general. Ambdós processos s’emmarquen en la guerra oberta entre el PSOE i el PP.

L’Audiència Provincial de Madrid ha confirmat el processament d’Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso, per un presumpte frau fiscal de 350.951 euros i falsedat documental, fet que l’aboca a un judici oral. Aquest cas està directament vinculat al judici que afronta el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, al Tribunal Suprem, acusat de filtrar un correu electrònic on González Amador reconeixia el delicte. El judici a García Ortiz es desenvolupa en un context de divisió interna a la Sala Segona del Suprem. El magistrat Andrés Palomo va emetre un vot particular en contra del processament, argumentant que no hi havia proves suficients per atribuir-li la filtració. Aquesta posició podria ser la base per a una sentència absolutòria, tot i que la decisió final recau en un tribunal de set magistrats, cinc dels quals, inclòs Manuel Marchena, van donar suport inicialment a la imputació.

El fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, s’enfronta a un judici sense precedents al Tribunal Suprem per un presumpte delicte de revelació de secrets, relacionat amb la filtració d’informació sobre el cas de frau fiscal d’Alberto González Amador, parella d’Isabel Díaz Ayuso. Durant les primeres sessions, González Amador ha acusat García Ortiz de “matar-lo públicament” i convertir-lo en “el delinqüent confés d’Espanya”. Per la seva banda, el cap de gabinet d’Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez, ha admès haver difós informacions falses per protegir la presidenta, emmarcant el cas en una “operació d’Estat”. La defensa, exercida per l’Advocacia de l’Estat, qualifica el procés d’injust, mentre que les acusacions demanen fins a sis anys de presó i dotze d’inhabilitació en un cas de gran càrrega política.

El Tribunal Suprem celebra un judici inèdit contra el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, per un presumpte delicte de revelació de secrets. El cas se centra en la filtració d’un correu electrònic on Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso, admetia un frau fiscal superior a 350.000 euros i oferia un pacte a la Fiscalia. García Ortiz ha negat ser el responsable de la filtració, argumentant que només va publicar una nota de premsa per desmentir una notícia falsa que atribuïa la iniciativa del pacte al ministeri públic, quan en realitat provenia de la defensa de l’empresari. En una declaració clau, el cap de gabinet d’Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez, ha admès davant del tribunal haver difós aquesta mentida per desacreditar la Fiscalia i protegir la reputació de la presidenta, emmarcant el cas en una suposada “operació d’Estat”.

El judici contra el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, al Tribunal Suprem per un presumpte delicte de revelació de secrets és un esdeveniment sense precedents que reflecteix la intensa batalla política entre el president del govern, Pedro Sánchez, i la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso. Se l’acusa d’haver filtrat informació sobre un pacte ofert per Alberto González Amador, parella d’Ayuso, per reconèixer un frau fiscal. La defensa sosté que la Fiscalia només va actuar per corregir informacions falses difoses prèviament per l’entorn de la presidenta, com va admetre el seu cap de gabinet, Miguel Ángel Rodríguez. Aquest cas transcendeix l’àmbit penal per evidenciar les crisis institucionals de l’Estat, la politització de la justícia i el xoc obert entre el poder executiu i el judicial.