El president de la Generalitat, Salvador Illa, afronta un final d’any complex, amb la negociació dels pressupostos del 2026 bloquejada pels seus socis parlamentaris. Malgrat que Illa projecta un 2026 optimista, centrat en l’aplicació efectiva de l’amnistia, el retorn de Carles Puigdemont i l’assoliment d’un finançament singular, tant ERC com els Comuns li exigeixen el compliment dels acords pendents. Els republicans han llançat un ultimàtum, condicionant el seu suport als comptes a un pacte sobre el nou finançament abans de febrer. Aquesta pressió se suma a les crítiques de Junts, que acusa el president de manca de lideratge i de supeditar-se a Madrid. Illa defensa la seva gestió en habitatge i seguretat i es compromet a treballar “incansablement” per aconseguir el finançament, esperant una proposta de la ministra María Jesús Montero a principis d’any.

La militància de Junts per Catalunya, amb un suport del 86,98%, ha ratificat la decisió de trencar l’Acord de Brussel·les amb el PSOE, una mesura impulsada per Carles Puigdemont a causa dels incompliments del govern espanyol en compromisos clau com l’amnistia. Aquesta ruptura situa Junts a l’oposició, posa fi a les negociacions a Suïssa i es traduirà en una campanya al carrer per justificar la seva posició. La decisió deixa el govern de Pedro Sánchez en una situació de gran inestabilitat, sense suports per aprovar els pressupostos i amb una legislatura que altres socis ja consideren en “agonia”. Davant d’aquest escenari, l’estratègia de Sánchez se centra en la polarització política per intentar consolidar el vot progressista i salvar el PSOE en unes futures eleccions, tot i que la pèrdua de suports amenaça la continuïtat del seu mandat.