L’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) i el Consell de la República han convocat una manifestació a Barcelona per al 7 de febrer sota el lema “Prou! Única via: Independència” per protestar contra el deteriorament dels serveis bàsics, especialment Rodalies, la sanitat i l’educació. Aquesta mobilització coincideix el mateix dia amb una altra convocada a la tarda per diverses plataformes d’usuaris, com Promoció del Transport Públic, centrada exclusivament en el caos ferroviari. Aquesta coincidència ha generat polèmica, ja que Lluís Llach, president de l’ANC, i Jordi Domingo, del Consell, han acusat les plataformes de “contraprogramar” i han criticat que, en no incloure la reivindicació independentista, s’hi hagin adherit partits com el PPC i Vox. El rerefons de la protesta és la manca d’inversió històrica a la xarxa de Rodalies, amb un percentatge d’execució pressupostària molt baix per part d’Adif.
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha criticat durament el nou model de finançament pactat entre el PSOE i ERC, qualificant-lo d’un “canvi de relat” i no d’un canvi de model real. Segons l’entitat, a través de portaveus com l’economista David Ros i la vicepresidenta Nohemí Zafra, l’increment previst de 4.700 milions d’euros per a la Generalitat no és fruit d’una reforma estructural, sinó de la tendència natural de l’economia i la recaptació fiscal. L’ANC adverteix que acceptar aquest acord significa validar un sistema basat en el dèficit fiscal, que xifra entre 25.500 i 30.500 milions d’euros anuals, sense corregir l’anomenat “espoli fiscal”. Tot i reconèixer aspectes positius com el principi d’ordinalitat, els consideren titulars sense garanties reals. Per aquest motiu, l’organització fa una crida a la “unitat estratègica” dels partits independentistes per rebutjar el pacte.
La directora del CNI, Esperanza Casteleiro, ha confirmat judicialment l’espionatge als expresidents de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez i Elisenda Paluzie, amb el programari Pegasus. Segons la seva declaració, basada en documents parcialment desclassificats pel Consell de Ministres, la vigilància va comptar amb l’autorització del Tribunal Suprem a partir del 2019. No obstant això, aquesta versió oficial contrasta amb les proves pericials dels Mossos d’Esquadra, que van detectar múltiples atacs al mòbil de Sànchez des del 2015, anys abans del permís judicial, especialment durant el període previ al referèndum de 2017. Casteleiro ha negat l’espionatge sense empara judicial i no ha aclarit la vigilància a altres membres de l’entitat com Sònia Urpí. L’ANC considera que les activitats dels seus exdirigents eren legítimes i ha anunciat que continuarà el procés judicial.