El judici a la família Pujol Ferrusola a l’Audiència Nacional ha viscut una setmana clau amb la declaració dels principals responsables de l’anomenada “policia patriòtica”. Els excomandaments José Manuel Villarejo, Eugenio Pino i Marcelino Martín-Blas van negar haver investigat els comptes bancaris de la família a Andorra o haver pressionat testimonis com Victoria Álvarez. Les seves compareixences van estar marcades per contradiccions, faltes de memòria i acusacions mútues sobre la seva implicació en l’‘Operació Catalunya’. Villarejo va destacar per les seves respostes evasives, intentant eludir les preguntes apel·lant a la seva imputació a Andorra i a la seva edat, fet que va obligar el president del tribunal a advertir-lo del seu deure de dir la veritat. Aquestes sessions també van incloure les declaracions dels exconsellers Ramon Espadaler i Salvador Milà.

El judici a la família Pujol a l’Audiència Nacional avança centrat en els negocis de Jordi Pujol Ferrusola, amb dos fronts principals. D’una banda, la defensa es prepara per a la declaració de la cúpula de la “policia patriòtica”, incloent-hi José Manuel Villarejo, amb l’objectiu de vincular l’origen de la causa a l’Operació Catalunya i argumentar que va ser una persecució política, especialment a través de la trama andorrana per obtenir dades bancàries. Tot i que el testimoni de la informant clau, Victoria Álvarez, ha estat finalment descartat, la defensa intentarà desacreditar les acusacions. Paral·lelament, diversos empresaris han testificat per justificar les comissions pagades a Pujol Ferrusola, defensant la seva tasca d’intermediació en negocis a Mèxic i Eivissa. Testimonis com Marcelino Oreja, d’Emte Comsa, han validat la seva feina, mentre la Fiscalia manté que els pagaments eren irregulars.

En el judici a la família Pujol a l’Audiència Nacional, el testimoni de l’assessor fiscal Joan Antón Sánchez Carreté ha estat clau. Ha declarat que la regularització dels fons d’Andorra es va fer “de pressa i corrents” el juliol de 2014, just després de la publicació dels comptes a la premsa, i que fins aleshores en desconeixia l’existència. Sánchez Carreté ha afirmat que, durant un escorcoll al seu despatx el 2015, la policia es va endur un llapis de memòria amb informació de gairebé tota la família, tot i que l’ordre judicial només autoritzava la recollida de dades de Jordi Pujol Ferrusola, fet que reforça la tesi de les defenses per demanar la nul·litat de la prova. D’altra banda, l’empresari Jordi Puig Godés, germà de l’exconseller Felip Puig, ha admès haver realitzat negocis i pagaments al primogènit dels Pujol sense contractes escrits, basant-se en acords verbals.

El judici contra l’expresident Jordi Pujol i els seus set fills a l’Audiència Nacional s’ha reprès amb la decisió del tribunal sobre les qüestions prèvies plantejades per les defenses. El president de la sala, José Ricardo de Prada, ha declarat la competència del tribunal per jutjar l’origen de la fortuna familiar i ha posposat la resolució sobre la majoria de les al·legacions, com la possible nul·litat de la causa per la influència de l’‘operació Catalunya’, fins al moment de dictar sentència. No obstant això, el tribunal ha admès una petició clau de les defenses en acceptar que cinc membres de la cúpula policial d’aquella operació, incloent-hi l’excomissari José Manuel Villarejo, declarin com a testimonis. Mentrestant, la vista oral ja ha començat amb les declaracions dels primers testimonis, entre els quals la secretària i la filla de Jordi Pujol Ferrusola.

Durant la tercera jornada del judici del cas Pujol, el fiscal Fernando Bermejo ha respost amb contundència a les defenses, rebutjant totes les seves qüestions prèvies i demanant que el procés continuï “amb plena validesa”. Bermejo ha negat rotundament que la investigació tingui motivacions polítiques, desvinculant-la de l’anomenada operació Catalunya, i ha afirmat que es va iniciar legalment arran de la declaració de Victoria Álvarez, exparella de Jordi Pujol Ferrusola, sobre moviments de diners a Andorra. A més, ha defensat la competència de l’Audiència Nacional per jutjar el cas, argumentant que el presumpte blanqueig de capitals es va cometre parcialment a l’estranger. El fiscal ha descartat que els delictes hagin prescrit i ha mantingut la tesi de la Fiscalia: que la fortuna familiar prové de comissions il·legals, en contrast amb la versió de la defensa sobre la “deixa de l’avi Florenci”.

Aquest dilluns comença a l’Audiència Nacional el judici contra l’expresident Jordi Pujol, els seus set fills i deu empresaris per presumptes delictes d’associació il·lícita i blanqueig de capitals. El macrojudici, que s’allargarà durant mesos, ha de determinar l’origen de la fortuna oculta de la família a Andorra. La Fiscalia Anticorrupció sosté que els diners provenen d’una “xarxa de clientelisme” on empresaris pagaven comissions a canvi d’adjudicacions públiques, amb Jordi Pujol Ferrusola com a figura central, qui s’enfronta a una pena de 29 anys de presó. Per contra, la defensa atribueix la fortuna a la “deixa de l’avi Florenci” i denuncia una persecució política emmarcada en l’anomenada “Operació Catalunya”. L’avançat estat de salut de Jordi Pujol, de 95 anys, és una de les qüestions prèvies que el tribunal ha d’avaluar.