El Servei Català de Trànsit (SCT) ha anunciat el desplegament de sis nous radars mòbils a l’autopista AP-7, amb l’objectiu de convertir els seus 344 quilòmetres en una “zona de control de velocitat”. Segons va comunicar la consellera d’Interior, Núria Parlon, aquesta mesura busca reduir la sinistralitat i la mortalitat a la via, que ha experimentat un augment de trànsit des de la retirada dels peatges. Els nous dispositius, que se sumen als quatre ja existents, són mòbils, utilitzen tecnologia làser i es reubicaran periòdicament per mantenir una vigilància constant. Aquesta estratègia es complementa amb controls específics dels Mossos d’Esquadra al transport de mercaderies per evitar accidents per manca de descans. La decisió es basa en l’èxit dels radars anteriors, que han demostrat reduir els accidents significativament i van permetre tramitar 585.000 sancions amb els primers quatre carros.

L’accident ferroviari de Gelida, on un mur de contenció de l’AP-7 va caure sobre un tren, va provocar una greu crisi de mobilitat a l’àrea metropolitana de Barcelona. L’incident, que va causar la mort d’un maquinista, va comportar la suspensió del servei de Rodalies i el tall de l’autopista AP-7. Com a conseqüència, el trànsit a les principals carreteres metropolitanes va augmentar un 4,4%, segons dades del Servei Català de Trànsit. Vies alternatives com la C-31 i la C-32 van registrar un increment de l’11,6%, mentre que la C-17 va créixer gairebé un 10%. Paral·lelament, els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) van absorbir part de la demanda, transportant 1,43 milions d’usuaris, un 4,2% més. Aquest augment va ser especialment notable durant el cap de setmana, amb un pic del 25% el diumenge.

L’accident mortal de tren a Gelida del 20 de gener, causat per l’esfondrament d’un talús, ha provocat greus alteracions en la mobilitat. La principal conseqüència ha estat el tall de l’autopista AP-7 a Martorell en sentit sud. Després d’una breu reobertura parcial, el Ministeri de Transports va ordenar un nou tancament complet per dur a terme les tasques de reparació, que s’han vist complicades per un lliscament de terra. Segons el director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, la previsió és reobrir la via la setmana del 9 de febrer. Paral·lelament, l’aturada del servei de Rodalies durant dos dies ha generat una gran desconfiança entre els usuaris, que han optat massivament pel transport alternatiu en autobús. Per pal·liar el caos circulatori, es manté la gratuïtat del peatge de la C-32 i es promouen rutes alternatives.

El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha exigit la dimissió de la consellera de Territori, Sílvia Paneque, i del ministre de Transports, Óscar Puente, per la seva “incapacitat manifesta” en la gestió de la greu crisi de mobilitat que afecta Rodalies i l’AP-7. Junqueras atribueix el col·lapse a dècades de desinversió de l’Estat en la infraestructura ferroviària catalana, argumentant que la pluja no n’és la causa fonamental. El líder republicà acusa els responsables polítics d’oferir excuses en lloc de solucions i de protegir el govern espanyol. Per fer front a la situació, ERC reclama accions immediates com la reobertura de les línies afectades, l’aixecament de peatges en vies alternatives, facilitar el teletreball i accelerar la creació d’un consorci d’inversions amb majoria catalana per executar les partides pressupostades i revertir el dèficit històric.

L’accident ferroviari de la línia R4 a Gelida va ser provocat per l’esfondrament d’un mur de contenció de l’autopista AP-7. Segons l’informe preliminar de la Comissió d’Investigació d’Accidents Ferroviaris (CIAF), la hipòtesi principal és que el mur es va desplomar just en el moment en què arribava el tren, fet que va donar al maquinista només cinc segons de temps de reacció abans de la col·lisió. La investigació apunta que la causa més probable de la caiguda del mur va ser la pressió exercida per l’aigua acumulada a causa de les pluges intenses dels dies anteriors. El sinistre, que va tenir lloc de nit i en condicions de visibilitat reduïda, va causar la mort d’un maquinista en pràctiques que viatjava a la cabina i va deixar cinc ferits greus, la majoria treballadors de la companyia.

Un tren de la línia R4 de Rodalies va descarrilar a Gelida després de col·lidir amb un mur de contenció de l’autopista AP-7 que es va desprendre sobre la via, provocant la mort d’un maquinista en pràctiques i deixant una quarantena de ferits. La investigació, liderada pels Mossos d’Esquadra i la Comissió d’Investigació d’Accidents Ferroviaris (CIAF), apunta com a causa probable a una esllavissada de terra argilosa per l’acumulació d’aigua de les pluges intenses dels dies previs. La principal hipòtesi, basada en les dades preliminars de la caixa negra, sosté que el mur va caure just quan passava el comboi, que circulava a 60 km/h. Això va donar al maquinista un marge de reacció de només uns cinc segons, fent l’impacte inevitable. La investigació continua oberta per aclarir les responsabilitats sobre el manteniment de l’estructura.

El Servei Català de Trànsit ha ordenat el tall de l’autopista AP-7 en sentit sud a l’altura de Martorell com a mesura de seguretat, una decisió que s’allargarà durant diversos dies. La restricció, anunciada pel director Ramon Lamiel, és conseqüència directa de l’accident ferroviari ocorregut a Gelida, on el despreniment d’un mur de contenció va provocar la mort d’una persona. Els Bombers van detectar una “possible inestabilitat” a l’estructura de l’autopista, fet que va portar el Ministeri de Transports a sol·licitar el tancament per un risc d’esfondrament, especialment un cop es retiri el tren sinistrat. La mesura, que afecta aproximadament 120.000 vehicles diaris, ha obligat a establir diverses rutes alternatives, com la C-32 (amb peatge gratuït), l’A-2 i la C-15, per tal de gestionar el flux de trànsit desviat.

Després de l’accident mortal d’un tren de la línia R4 de Rodalies a Gelida, provocat pel despreniment d’un mur de contenció de l’autopista AP-7, els Bombers de la Generalitat han alertat d’una “possible inestabilitat” en aquesta via. Segons el cap d’intervenció, Guillem Amorós, el vagó accidentat sosté part del mur, la qual cosa complica la seva retirada i genera un risc per a l’estructura de la carretera. Com a mesura de precaució, s’ha tancat el carril més proper a l’incident i s’ha sol·licitat una avaluació de seguretat conjunta al Ministeri de Transports i a Adif abans de reobrir-lo completament. Mentrestant, els Mossos d’Esquadra han iniciat una investigació per esclarir les causes de l’esfondrament del mur, sense que hi hagi una previsió per al restabliment de la circulació.

Els pagesos catalans, organitzats sota la plataforma Revolta Pagesa, han desconvocat les mobilitzacions i han aixecat els talls de carreteres que afectaven vies principals com l’AP-7, la C-16 i l’accés al Port de Tarragona. La decisió es va prendre després d’una reunió amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, i el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, on es van abordar les preocupacions del sector per l’acord comercial entre la UE i el Mercosur. El Govern s’ha compromès a crear un “front comú” per defensar la pagesia davant Madrid i Brussel·les, impulsant mesures clau com l’aplicació de clàusules mirall per exigir les mateixes normatives als productes importats, un major control fronterer i ajudes compensatòries. Tot i mostrar-se satisfets, els pagesos han advertit que tornaran a mobilitzar-se en tres setmanes si no hi ha avenços concrets.

L’aval de la Unió Europea a l’acord comercial amb Mercosur ha desfermat una onada de protestes dels pagesos catalans, que se senten “venuts” pels governs i mantenen una forta mobilització. Organitzats sota plataformes com Revolta Pagesa, sostenen importants talls de carreteres que afecten vies clau com l’AP-7 a Pontós, la C-16 i l’accés al port de Tarragona. Tot i que s’ha aixecat el bloqueig de l’A-2 a Fondarella, la protesta s’ha intensificat a l’Alt Empordà amb el tall total de l’N-II. Aquesta escalada respon a la decepció amb el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, a qui figures com Mar Ariza del Gremi de la Pagesia Catalana acusen de no defensar amb fermesa el rebuig al pacte. L’objectiu final del sector, segons Pere Roqué d’ASAJA, és impedir la ratificació de l’acord al Parlament Europeu.