Els pactes autonòmics entre el Partit Popular i Vox a regions com Extremadura i l’Aragó han consolidat l’adopció del concepte de “prioritat nacional” per part de la formació d’Alberto Núñez Feijóo. Aquesta política, impulsada pel partit de Santiago Abascal, defensa prioritzar els ciutadans espanyols en l’accés a ajudes i serveis públics, excloent els immigrants en situació irregular excepte en casos d’urgència vital. Malgrat que el PP intenta matisar-ho amb el terme “arrelament” per ajustar-se a la legalitat, aquesta aliança permet a Vox marcar l’agenda ideològica i obtenir conselleries clau. L’estratègia, però, genera tensions internes al PP, amb el rebuig de figures com Isabel Díaz Ayuso, i alhora mobilitza l’electorat progressista, un efecte que podria beneficiar electoralment Pedro Sánchez.

El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) ha presentat un recurs contra la sentència judicial que l’obliga a traslladar les pintures murals de Sixena a l’Aragó abans del 2027. El museu al·lega que l’ordre vulnera l’obligació de conservació del patrimoni que estableix la Constitució i adverteix del risc de danys irreparables a les fràgils obres del segle XII. A causa de la seva declarada “incapacitat tècnica” per executar el trasllat sense deteriorar les pintures, el MNAC s’ha obert a la possibilitat que sigui el Govern d’Aragó qui realitzi l’operació a costa del museu. El ministre de Cultura, Ernest Urtasun, ha donat suport al recurs per protegir les obres, tot i que ha remarcat que la sentència s’ha de complir. Paral·lelament, el Tribunal Superior de Justícia d’Aragó ha inadmès una querella per prevaricació presentada per exconsellers de Cultura catalans contra la magistrada del cas.

El Partit Popular i Vox han formalitzat un acord de govern a l’Aragó per investir Jorge Azcón com a president, posant fi a més de dos mesos de negociacions. Segons el pacte, Vox, liderat a la regió per Alejandro Nolasco, obtindrà una vicepresidència i tres conselleries: Agricultura, Medi Ambient i Benestar Social. L’acord inclou punts clau de l’agenda de l’extrema dreta, com la polèmica “prioritat nacional” en l’accés a ajuts socials, seguint el model del pacte a Extremadura amb María Guardiola. A més, preveu una ofensiva contra el català, amb la modificació de la llei de llengües i la possible supressió de l’Institut Aragonès del Català. Aquesta aliança regional contrasta amb la posició del PP a nivell nacional, ja que el partit d’Alberto Núñez Feijóo va rebutjar simultàniament una moció de Vox al Congrés dels Diputats sobre aquesta mateixa “prioritat nacional”.

El Partit Popular i Vox han tancat un acord de govern a Extremadura per investir María Guardiola com a presidenta i evitar una repetició electoral, el termini per a la qual expirava el 4 de maig. Després de llargues negociacions i una investidura fallida prèvia, les dues formacions, liderades a la regió per Guardiola i Óscar Fernández Calle, han pactat un programa de 61 punts. Com a part de l’acord, Vox assumirà la Vicepresidència de Serveis Socials i Família i la Conselleria d’Agricultura i Ramaderia, a més d’un senador autonòmic. Aquest pacte, que segons els seus protagonistes prioritza el diàleg per sobre de les diferències ideològiques, és el primer que es tanca entre ambdós partits després de les eleccions, mentre continuen les negociacions en altres comunitats autònomes com l’Aragó.

El president d’Aragó, Jorge Azcón, convocarà eleccions anticipades per al 8 de febrer després del fracàs de les negociacions pressupostàries entre el Partit Popular i Vox. Aquesta decisió, que suposa el primer avançament electoral en la història de la comunitat, es va confirmar després d’una reunió final entre Azcón i el portaveu de Vox, Alejandro Nolasco, que va certificar el bloqueig. El govern del PP, en minoria, necessitava el suport de la formació d’extrema dreta per aprovar els comptes, però va considerar les seves propostes “inassumibles”. Per la seva banda, Vox va acusar el president de no voler negociar. Aquest escenari de trencament s’ha repetit en altres comunitats governades pel PP, com Extremadura i Castella i Lleó, forçant també comicis pel veto als pressupostos. Com a conseqüència, Pilar Alegría deixarà el govern espanyol per ser la candidata del PSOE a Aragó.

S’ha confirmat el primer cas d’un mamífer mort per grip aviària a Espanya durant l’onada actual, una guineu trobada a la província de Saragossa. Experts com la veterinària Úrsula Höfle consideren el cas un “avís” sobre l’increment de la circulació del virus, però insisteixen que no és una situació preocupant. La hipòtesi principal és que l’animal es va infectar en consumir aus mortes amb una alta càrrega viral, descartant per ara una mutació del virus que faciliti el salt entre espècies. Tant Höfle com Jacobo Mendioroz, de Salut Pública, subratllen que el risc de transmissió a humans continua sent molt baix. De fet, la detecció es considera una mostra de l’eficàcia dels sistemes de vigilància. Aquest esdeveniment s’emmarca en un augment considerable de focus en aus silvestres a Espanya i Europa, que ha portat el Ministeri d’Agricultura a reforçar les mesures de prevenció a les granges.