El president dels Estats Units, Donald Trump, i el seu homòleg brasiler, Luiz Inácio Lula da Silva, s’han reunit a la Casa Blanca per enfortir les relacions bilaterals malgrat les tensions existents. La trobada, qualificada de positiva per ambdós líders, va abordar principalment qüestions econòmiques com els aranzels, un tema clau per a Lula davant la seva complicada situació política interna. Un dels principals punts de fricció continua sent la situació de l’expresident Jair Bolsonaro, condemnat per un intent de cop d’estat i defensat per Trump. A més, van discutir sobre la cooperació estratègica en minerals crítics i terres rares com a alternativa a la dependència de la Xina, la lluita contra el crim organitzat i desacords comercials com el sistema de pagaments PIX. Tot i les diferències ideològiques, la reunió es considera un “pas important” per a una nova etapa en la relació entre els dos països.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat la seva intenció d’augmentar al 25% els aranzels sobre els cotxes i camions importats des de la Unió Europea. A través de la xarxa social Truth Social, Trump justifica la mesura acusant la UE d’incomplir l’acord comercial pactat amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, que preveia limitar els aranzels al 15%. Aquest pacte, però, encara està pendent de la ratificació final del Parlament Europeu. El president nord-americà ha especificat que els nous aranzels no afectaran els vehicles fabricats en plantes nord-americanes, destacant les inversions rècord al país. En resposta, la Comissió Europea ha negat les acusacions, assegurant que està implementant els compromisos segons els procediments legislatius i ha advertit que mantindrà obertes les seves opcions per protegir els interessos europeus si els EUA prenen mesures unilaterals.

El Parlament Europeu ha ajornat la ratificació de l’acord comercial amb els Estats Units a causa de la incertesa jurídica provocada per una sentència del Tribunal Suprem nord-americà que declara il·legals els aranzels imposats pel president Donald Trump. En resposta a la decisió judicial, Trump va amenaçar amb gravàmens encara més elevats, posant en risc el pacte que limitava les taxes sobre productes europeus a un màxim del 15%. La Comissió de Comerç de l’Eurocambra, liderada per Bernd Lange, va exigir “claredat i certesa jurídica” abans de procedir, sent aquesta la segona vegada que es frena el procés després de la crisi de Groenlàndia. Malgrat la situació, el comissari de Comerç, Maros Sefcovic, ha assegurat que els seus homòlegs nord-americans, com Jamieson Greer, s’han compromès a respectar el tractat, i ha instat l’Eurocambra a continuar amb la seva tramitació.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha intensificat la seva campanya de pressió contra Cuba signant una ordre executiva que declara una “emergència nacional” i amenaça amb la imposició de nous aranzels als països que subministrin petroli a l’illa. Aquesta mesura es justifica argumentant que Cuba constitueix una “amenaça inusual i extraordinària per a la seguretat nacional” dels EUA, acusant-la de col·laborar amb actors hostils. La decisió arriba en un moment crític per a l’illa, poc després de la captura de Nicolás Maduro a Veneçuela, que va tallar el seu principal proveïdor de cru. El govern cubà, a través del seu canceller Bruno Rodríguez, ha condemnat enèrgicament l’acció, qualificant-la de “brutal acte d’agressió” i un intent de “genocidi” basat en una “llarga llista de mentides”, advertint que la mesura amenaça de paralitzar els serveis essencials i agreujar la ja severa crisi econòmica.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat la imposició d’aranzels de fins al 25% a vuit països europeus com a represàlia per la seva oposició a l’annexió de Groenlàndia. Aquesta decisió ha generat una resposta unànime per part de la Unió Europea i els països afectats (Dinamarca, Finlàndia, França, Alemanya, els Països Baixos, Noruega, Suècia i el Regne Unit), que han mostrat la seva “plena solidaritat” amb Dinamarca. Líders com la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i l’alta representant Kaja Kallas, han advertit que aquestes mesures “soscaven les relacions transatlàntiques” i arrisquen una “perillosa espiral descendent”, reafirmant que la sobirania de Groenlàndia “no està en venda”. La UE defensa que la presència militar a l’Àrtic respon a interessos de seguretat compartits dins de l’OTAN.

Al Fòrum Econòmic Mundial de Davos, l’administració nord-americana ha defensat enèrgicament la seva intenció d’adquirir Groenlàndia. El secretari del Tresor, Scott Bessent, ha instat la Unió Europea a no respondre a l’amenaça de Donald Trump d’imposar aranzels a diversos països de l’OTAN si no s’acorda la venda del territori. La principal justificació és la seguretat nacional, ja que consideren l’illa essencial per a l’escut antimíssils Golden Dome i per evitar que una potència estrangera hi estableixi presència, la qual cosa podria forçar una intervenció militar dels EUA. En el seu discurs, Trump va qualificar els aliats europeus de “desagraïts”, va assegurar que el seu interès és purament estratègic i no pels recursos naturals, i va emmarcar la seva petició com una simple demanda d’un “tros de gel” a canvi de la protecció històrica dels Estats Units.

La insistència del president dels Estats Units, Donald Trump, per adquirir Groenlàndia ha provocat una greu crisi diplomàtica amb la Unió Europea, que ha centrat el debat al Fòrum Econòmic Mundial de Davos. Trump ha escalfat l’ambient abans de la seva arribada publicant missatges privats del president francès, Emmanuel Macron, i amenaçant amb nous aranzels als països que s’oposin a la seva annexió, que considera fonamental per a la seguretat mundial. La resposta europea ha estat contundent: Macron ha declarat que no cedirà a la intimidació, mentre que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha assegurat una rèplica “ferma, unida i proporcional”. Brussel·les es planteja activar el seu instrument anticoerció, conegut com a “bazooka”, com a represàlia. Mentrestant, Trump ha confirmat una reunió a Davos per abordar la qüestió.

En el primer aniversari del seu segon mandat, la presidència de Donald Trump ha generat una profunda tensió tant als Estats Units com a l’escena internacional. Diversos analistes i mitjans de comunicació destaquen el deteriorament de la democràcia nord-americana, amb polítiques immigratòries dures que han provocat centenars de milers de deportacions i un estil de govern cada cop més autoritari. En l’àmbit exterior, la seva administració ha estat marcada per un menyspreu cap als aliats tradicionals, com l’OTAN i la Unió Europea, i una política exterior agressiva. Exemples clau inclouen l’amenaça d’annexionar Groenlàndia, la imposició d’aranzels a països europeus i la captura de líders com Nicolás Maduro. Aquesta situació ha portat líders com Pedro Sánchez a demanar una defensa europea comuna, mentre que les properes eleccions de mig mandat es veuen com un possible fre al seu poder.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha reiterat el seu interès a adquirir Groenlàndia per raons de “seguretat nacional”, argumentant que si Washington no actua, Rússia i la Xina ho faran. Davant la negativa de Dinamarca, Trump ha escalat la pressió anunciant la imposició d’aranzels del 10%, que podrien arribar al 25%, a vuit països europeus que s’oposen a l’annexió. Aquesta mesura ha estat rebutjada fermament per Dinamarca i Groenlàndia; el ministre d’Exteriors danès, Lars Løkke Rasmussen, i la seva homòloga groenlandesa, Vivian Motzfeldt, han defensat la integritat territorial de l’illa i han recordat que està protegida per l’Article 5 de l’OTAN. Per la seva banda, la Unió Europea, a través de líders com António Costa i Ursula von der Leyen, prepara una “resposta conjunta” i adverteix que aquestes accions soscaven les relacions transatlàntiques.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha amenaçat amb la imposició d’aranzels als països que s’oposin al seu pla per obtenir el control de Groenlàndia. L’argument principal de Trump és la “seguretat nacional”, amb l’objectiu d’evitar que l’illa caigui sota la influència de la Xina o Rússia. Com a resposta a les inquietuds de Washington, Dinamarca, juntament amb diversos països europeus com França, Alemanya i el Regne Unit, ha incrementat la seva presència militar a l’illa. No obstant això, la Casa Blanca considera que aquesta major implicació de l’OTAN és insuficient i manté el seu objectiu. L’interès nord-americà no només rau en la posició estratègica de Groenlàndia, sinó també en la seva abundància de recursos naturals, incloent-hi gas, petroli, metalls preciosos i terres rares.