El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) afronta reptes significatius tant a nivell intern com als seus feus tradicionals. A Ripoll, ha esclatat una greu crisi interna després que la direcció del partit forcés la dimissió dels seus dos regidors, Enric Pérez i Anna Belén Avilés, per haver facilitat l’aprovació dels pressupostos de Sílvia Orriols (Aliança Catalana). Aquesta decisió va provocar la renúncia en bloc de tota la llista electoral, obligant la federació gironina a dissoldre l’agrupació local i a designar dos nous representants, Paco Morillo i Jorge Iglesias, provinents de l’àmbit sindical de la UGT. Paral·lelament, a la seva principal fortalesa, l’àrea metropolitana de Barcelona, el PSC lluita per mantenir l’hegemonia davant l’amenaça de Vox, que busca créixer amb un discurs antiimmigració. Per contrarestar-ho, els socialistes centren la seva estratègia en la seguretat, la cohesió social i l’habitatge.

La darrera Enquesta d’Usos Lingüístics a Catalunya, elaborada pel Departament de Política Lingüística i l’Idescat, revela una notable heterogeneïtat en l’ús del català arreu del territori. Les dades mostren que les Terres de l’Ebre, les Comarques Centrals, Ponent i l’Alt Pirineu són les úniques zones on més de la meitat de la població té el català com a llengua habitual. Malgrat això, s’ha detectat un retrocés generalitzat en gairebé totes les àrees, amb una caiguda percentual significativa a les Terres de l’Ebre i a les Comarques Gironines respecte al 2018. En contrast, l’àrea metropolitana de Barcelona se situa per sota de la mitjana catalana, amb menys d’un 25% de parlants habituals, tot i que presenta grans diferències internes. Altres territoris com el Camp de Tarragona i el Penedès mostren una presència més forta del castellà, però amb un ús del català superior a la mitjana.