El president dels Estats Units, Donald Trump, ha posposat durant cinc dies un atac militar contra les infraestructures energètiques de l’Iran, una amenaça inicialment llançada per forçar la reobertura de l’estret d’Ormuz. Segons Trump, aquesta decisió es deu a converses “productives” liderades per Steve Witkoff i Jared Kushner, en les quals Washington hauria presentat un pla de pau de 15 punts. El mandatari nord-americà afirma que l’Iran s’ha compromès a no desenvolupar armes nuclears i a permetre el pas de vaixells “no hostils” per l’estret. No obstant això, el règim de Teheran nega oficialment l’existència de negociacions directes o indirectes. Malgrat aquest aparent acostament diplomàtic, que ha provocat una baixada del preu del petroli, els EUA preparen l’enviament de 3.000 soldats addicionals a l’Orient Mitjà, mentre Israel continua bombardejant objectius iranians.

L’anunci del president dels Estats Units, Donald Trump, d’ordenar la represa dels assajos nuclears després de més de tres dècades de moratòria ha generat una gran incertesa global. Aquesta decisió sorgeix com a resposta directa a les recents demostracions de força de Vladímir Putin, qui ha presentat proves exitoses de noves armes com el dron submarí Posidó i el míssil Burevéstnik, ambdós de propulsió nuclear i dissenyats per ser indetectables. Tot i que el Kremlin aclareix que les seves proves no van ser detonacions, l’ordre de Trump és ambigua i podria referir-se tant a explosions reals —considerades innecessàries pels experts gràcies a les simulacions modernes— com a la modernització de míssils. Aquesta escalada armamentística contrasta amb l’acostament diplomàtic entre Trump i el líder xinès, Xi Jinping, materialitzat en una cimera a Corea del Sud amb acords comercials significatius, en un context marcat per l’expiració de tractats clau com el Nou Start.