L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha criticat durament el nou model de finançament pactat entre el PSOE i ERC, qualificant-lo d’un “canvi de relat” i no d’un canvi de model real. Segons l’entitat, a través de portaveus com l’economista David Ros i la vicepresidenta Nohemí Zafra, l’increment previst de 4.700 milions d’euros per a la Generalitat no és fruit d’una reforma estructural, sinó de la tendència natural de l’economia i la recaptació fiscal. L’ANC adverteix que acceptar aquest acord significa validar un sistema basat en el dèficit fiscal, que xifra entre 25.500 i 30.500 milions d’euros anuals, sense corregir l’anomenat “espoli fiscal”. Tot i reconèixer aspectes positius com el principi d’ordinalitat, els consideren titulars sense garanties reals. Per aquest motiu, l’organització fa una crida a la “unitat estratègica” dels partits independentistes per rebutjar el pacte.
La plataforma de cinema en línia Filmin ha generat una intensa polèmica per la inclusió al seu catàleg del documental “Ícaro: la semana en llamas”, que narra les protestes postsentència de l’octubre de 2019 exclusivament des de la perspectiva dels policies espanyols. La decisió ha provocat una onada de crítiques a les xarxes socials, amb crides al boicot i acusacions de parcialitat per part d’entitats com l’Assemblea Nacional Catalana, que el qualifica de “visió esbiaixada i espanyolista”. La controvèrsia, amplificada per una piulada de Macarena Olona, va escalar fins a l’aparició de pintades a la seu de l’empresa. En resposta, el cofundador de Filmin, Jaume Ripoll, ha defensat la decisió al·legant la “pluralitat” del catàleg i la política de no censurar per motius ideològics, tot i admetre que el documental és “fallit” per tenir una única veu. Ripoll ha confirmat que l’obra, dirigida per Elena G. Cedillo i Susana Alonso, és una incorporació temporal disponible fins al 31 de gener.
La directora del CNI, Esperanza Casteleiro, ha confirmat judicialment l’espionatge als expresidents de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez i Elisenda Paluzie, amb el programari Pegasus. Segons la seva declaració, basada en documents parcialment desclassificats pel Consell de Ministres, la vigilància va comptar amb l’autorització del Tribunal Suprem a partir del 2019. No obstant això, aquesta versió oficial contrasta amb les proves pericials dels Mossos d’Esquadra, que van detectar múltiples atacs al mòbil de Sànchez des del 2015, anys abans del permís judicial, especialment durant el període previ al referèndum de 2017. Casteleiro ha negat l’espionatge sense empara judicial i no ha aclarit la vigilància a altres membres de l’entitat com Sònia Urpí. L’ANC considera que les activitats dels seus exdirigents eren legítimes i ha anunciat que continuarà el procés judicial.