L’expresident del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, declara com a investigat davant el jutge de l’Audiència Nacional, José Luis Calama, per presumptes delictes d’organització criminal, tràfic d’influències i blanqueig de capitals. La investigació principal se centra en la seva suposada mediació en el rescat de l’aerolínia Plus Ultra. Durant un escorcoll de la UDEF al seu despatx, es van trobar 103 joies en una caixa forta, taxades per la joieria Ansorena en més d’1,3 milions d’euros, fet que ha obert una peça separada per contraban i frau fiscal. Zapatero, el primer expresident espanyol a declarar com a investigat, ha negat qualsevol influència en el cas Plus Ultra, mentre la trama també investiga el presumpte cobrament de comissions a través d’empreses com Análisis Relevante, de Julio Martínez Martínez, i Whathefav, propietat de les seves filles.

El jutge de l’Audiència Nacional, José Luis Calama, ha ampliat la investigació del cas Plus Ultra per incloure l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero per presumptes delictes de contraban i fiscal. La decisió es produeix després que la taxació de les joies trobades al seu despatx revelés un valor d’1,3 milions d’euros, una xifra 26 vegades superior a l’estimació inicial facilitada pel seu portaveu, Luis Arroyo, qui ja s’ha disculpat per “haver induït a error”. El magistrat considera que l’origen de les peces no està justificat i podria constituir un indici de frau tributari i d’elusió de controls duaners. Zapatero, que atribueix les joies a herències familiars i regals de viatges, haurà de declarar sobre aquests nous fets els dies 17 i 18 de juny. El cas ha provocat reaccions polítiques diverses, des del PP que demana un canvi de govern fins al PSOE que manté la confiança en l’expresident.

El Tribunal d’Apel·lació de París ha aprovat l’entrega a Espanya de l’històric exdirigent d’ETA José Antonio Urrutikoetxea, ‘Josu Ternera’, en resposta a una euroordre emesa per l’Audiència Nacional. L’acusació se centra en el seu presumpte paper com a dirigent de l’organització terrorista des que va fugir el 2002 fins a la seva detenció a França el 2019, un càrrec que podria comportar una pena de fins a 15 anys de presó. No obstant això, l’extradició no serà immediata, ja que queda diferida fins que es resolguin tots els procediments judicials que Ternera té pendents a França, incloent-hi un cas la sentència del qual es dictarà el 2 de juliol. Aquesta decisió se suma a una altra entrega ja aprovada per la seva presumpta implicació en l’atemptat contra la caserna de la Guàrdia Civil de Saragossa el 1987.

Una investigació de l’Audiència Nacional, que ha portat a la imputació de l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero per tràfic d’influències, ha revelat que la trama va intentar aconseguir una comissió del 3% en contractes de construcció del macroprojecte del Hard Rock a Tarragona. Segons la documentació intervinguda per la UDEF, l’empresa Idella Consulenza Strategica, propietat de Julio Martínez, amic de Zapatero, va pactar aquesta contraprestació amb el grup constructor Aldesa. Els investigadors van trobar proves que es va intentar encobrir l’operació demanant eliminar la paraula “comissió” d’un esborrany de contracte. Aquest projecte ja va ser el detonant de l’avançament electoral a Catalunya el 2024, convocat per Pere Aragonès, per la negativa dels Comuns a aprovar els pressupostos. Tot i que el pagament no es va materialitzar i el projecte continua aturat, el cas ha obert un debat sobre la regulació de les activitats dels expresidents i dels lobbies a Espanya.

L’expresident del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha estat imputat pel jutge de l’Audiència Nacional José Luis Calama com a presumpte líder d’una organització criminal i una xarxa de tràfic d’influències. La investigació se centra en el rescat de l’aerolínia Plus Ultra, que va rebre 53 milions d’euros del govern durant la pandèmia. Segons la interlocutòria judicial, Zapatero i el seu entorn familiar haurien obtingut gairebé dos milions d’euros en comissions il·legals a canvi de la seva mediació, canalitzats a través de diverses societats, incloent-hi l’empresa de les seves filles, What The Fav. El jutge ha ordenat l’escorcoll del seu despatx i l’ha citat a declarar com a investigat el 2 de juny, un fet sense precedents per a un exmandatari espanyol. Zapatero ha negat les acusacions, mentre que el PP ha aprofitat per citar persones del seu entorn a la comissió d’investigació del Senat.

La rehabilitació política de l’expresident Jordi Pujol s’ha consolidat arran de la seva citació a l’Audiència Nacional per a una revisió mèdica que determinarà si és apte per ser jutjat. Aquest tràmit ha generat una onada de solidaritat des de l’espai de Junts, amb suports explícits de figures com Jordi Turull i Carles Puigdemont, i fins i tot el suport institucional del president Salvador Illa, qui ha demanat “seny” al tribunal. Aquesta restitució pública contrasta amb l’ostracisme que va patir des de la seva confessió el 2014, mentre la seva defensa invoca l’Operació Catalunya. Paral·lelament, un jutjat de Barcelona ha arxivat provisionalment la causa contra tres agents dels Mossos d’Esquadra investigats per la fugida de Carles Puigdemont l’agost de 2024. La jutgessa ha conclòs que no hi ha proves suficients per demostrar que els agents col·laboressin en la fugida de l’expresident, malgrat que un d’ells era el propietari del vehicle utilitzat.

El judici de l’Operació Kitchen avança amb declaracions clau que revelen una presumpta trama parapolicial orquestrada des del Ministeri de l’Interior del govern de Mariano Rajoy. L’objectiu era espiar l’extresorer del PP, Luis Bárcenas, per sostreure-li documentació comprometedora sobre la “caixa B” del partit. Les anotacions de l’excomissari José Manuel Villarejo detallen l’operatiu, incloent-hi la captació del xofer Sergio Ríos i la implicació del secretari d’Estat Francisco Martínez. En contrast, exdirigents com Soraya Sáenz de Santamaría i Javier Arenas han negat al judici tenir coneixement de l’operació o de la participació del CNI. El fill de l’extresorer, Guillermo Bárcenas, ha corroborat els seguiments i ha declarat que el seu pare li va parlar d’una gravació d’una reunió amb Rajoy i Arenas sobre el finançament il·legal del partit.

L’Audiència Nacional ha decidit excloure definitivament l’expresident Jordi Pujol i Soley del judici contra la seva família. La resolució arriba després que Pujol, de 95 anys, es desplacés a Madrid per a un reconeixement mèdic presencial. El president del tribunal, José Ricardo de Prada, havia justificat aquesta citació per la voluntat d’avaluar personalment les capacitats de l’expresident i evitar així caure en l’“edatisme” o la discriminació per raó d’edat. Després de l’examen, els informes forenses van constatar la impossibilitat de Pujol de participar en el procés amb “plenitud de coneixement i capacitat”, fet que va portar el tribunal a declarar-lo inimputable i arxivar la causa contra ell. El judici, tanmateix, continua per a la resta dels membres de la família acusats.

L’actualitat judicial catalana se centra en dos casos de gran rellevància política. D’una banda, l’expresident Jordi Pujol, de 95 anys, ha estat citat presencialment a l’Audiència Nacional a Madrid per a un examen forense que ha de determinar si el seu estat de salut li permet afrontar el judici pel patrimoni familiar a Andorra. Aquesta decisió judicial, que obliga el seu desplaçament malgrat els informes mèdics previs, ha estat criticada per la seva duresa i coincideix amb un procés de rehabilitació de la seva figura política. Paral·lelament, el Tribunal Superior de Justícia d’Aragó (TSJA) ha inadmès la querella presentada per diversos exconsellers de Cultura, com Lluís Puig i Laura Borràs, contra la jutgessa que va ordenar el trasllat de les obres de Sixena. El tribunal considera que la magistrada va actuar legítimament i ara investigarà si els exconsellers van incórrer en mala fe processal.

El judici contra la família Pujol a l’Audiència Nacional arriba a una fase clau amb la citació presencial de l’expresident Jordi Pujol a Madrid per a un reconeixement mèdic. Aquesta avaluació forense ha de determinar si, als seus 95 anys i amb un estat de salut fràgil marcat per biomarcadors d’Alzheimer, està en condicions de declarar i ser jutjat per presumptes delictes d’associació il·lícita i blanqueig de capitals. La decisió del tribunal, que ha generat reaccions polítiques com la del president Salvador Illa demanant “seny”, serà determinant per al llegat de Pujol. Malgrat els informes mèdics previs, la defensa ha confirmat que l’expresident assistirà per evitar un conflicte judicial. Mentrestant, el procés s’ha centrat en gran part en els negocis del seu fill primogènit, Jordi Pujol Ferrusola, qui s’enfronta a les peticions de pena més elevades.