El Tribunal Suprem ha transferit la instrucció de la peça separada sobre adjudicacions il·lícites d’obres públiques a l’Audiència Nacional. La decisió, presa pel magistrat Leopoldo Puente, es deu a la renúncia de José Luis Ábalos a la seva acta de diputat, fet que li ha suposat la pèrdua de la condició d’aforat i, conseqüentment, la competència de l’alt tribunal sobre el cas. Aquesta causa, que es troba en una fase inicial i afecta també l’exdirigent del PSOE Santos Cerdán i l’exassessor Koldo García, serà ara investigada pel Jutjat Central d’Instrucció número 2, dirigit pel jutge Ismael Moreno, qui ja instrueix altres línies del cas Koldo. D’aquesta manera, el Suprem només es farà càrrec del judici oral per les presumptes irregularitats en la compra de mascaretes durant la pandèmia.

El judici a la família Pujol Ferrusola a l’Audiència Nacional s’ha centrat en l’origen de la filtració dels seus comptes a Andorra. El subdirector del diari El Mundo, Esteban Urreiztieta, ha testificat sobre la publicació del 7 de juliol de 2014 del conegut ‘pantallàs’, que va motivar la confessió de l’expresident Jordi Pujol. Durant l’interrogatori, Urreiztieta ha evitat confirmar si la informació va provenir de la “policia patriòtica” o de l’excomissari José Manuel Villarejo, escudant-se en el fet que el periodista que va signar la notícia ja ha mort. Tot i que ha defensat la veracitat de la informació, ha admès no haver pogut corroborar totes les proves aportades per altres fonts, com Gustavo Shanahan, sobre els negocis de Jordi Pujol Ferrusola a l’estranger. El judici continua examinant altres operacions del primogènit, com les inversions a Mèxic o els seus vincles amb empreses com Isolux.

L’exministre José Luis Ábalos ha renunciat a la seva acta de diputat al Congrés des de la presó provisional, on es troba investigat pel cas Koldo. Segons ha comunicat, la seva situació processal actual l’obliga a centrar-se en la seva defensa per demostrar la seva innocència, una decisió presa després que el Tribunal Suprem rebutgés el seu recurs contra l’empresonament. Aquesta dimissió té conseqüències polítiques i judicials significatives. Políticament, el PSOE recupera un escó clau, ja que Ábalos formava part del Grup Mixt, fet que reforça l’ajustada majoria parlamentària del govern. En l’àmbit judicial, tot i perdre l’aforament, la causa principal per la compra de mascaretes continuarà al Tribunal Suprem, mentre que altres peces de la investigació es traslladaran a l’Audiència Nacional. La seva substituta serà l’alcaldessa de Llaurí (València), Ana María González Herdaro, qui va ser condemnada el 2021 per conduir sota els efectes de l’alcohol.

La defensa del cantant Julio Iglesias, encapçalada per l’advocat José Antonio Choclán, ha sol·licitat l’arxivament de la investigació oberta per la Fiscalia de l’Audiència Nacional per presumptes delictes d’agressió sexual i tràfic de persones. L’argument principal és la manca de competència dels tribunals espanyols, atès que els fets denunciats per dues extreballadores haurien ocorregut a les residències de l’artista a la República Dominicana i les Bahames l’any 2021. No obstant això, la Fiscalia, a través de la tinenta fiscal Marta Durántez, ha rebutjat de manera immediata la petició de la defensa per personar-se en les diligències, argumentant que primer ha de determinar si és competent per investigar el cas. Aquest debat sobre la jurisdicció per fets comesos a l’estranger per un ciutadà espanyol té com a precedent recent el cas de Luis Rubiales.

L’Audiència Nacional ha obert diligències prèvies contra l’expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero arran d’una querella presentada per l’associació Hazte Oír. Se l’acusa de presumptes delictes de narcotràfic, blanqueig de capitals i pertinença a organització criminal per la seva vinculació amb el règim de Nicolás Maduro i el suposat càrtel dels Soles. El jutge Antonio Piña va admetre la denúncia i va sol·licitar un informe a la fiscalia. En resposta, la Fiscalia Antidroga ha demanat l’arxivament de la causa, argumentant que no existeix cap indici delictiu i que la querella es basa en “conjectures i deduccions infundades”. Tot i que la fiscalia considera que l’Audiència Nacional és competent per investigar els fets, conclou que no hi ha cap suport fàctic per a les acusacions. La decisió final sobre si continuar amb la investigació recau ara en el jutge Piña.

En el judici a la família Pujol a l’Audiència Nacional, el testimoni de l’assessor fiscal Joan Antón Sánchez Carreté ha estat clau. Ha declarat que la regularització dels fons d’Andorra es va fer “de pressa i corrents” el juliol de 2014, just després de la publicació dels comptes a la premsa, i que fins aleshores en desconeixia l’existència. Sánchez Carreté ha afirmat que, durant un escorcoll al seu despatx el 2015, la policia es va endur un llapis de memòria amb informació de gairebé tota la família, tot i que l’ordre judicial només autoritzava la recollida de dades de Jordi Pujol Ferrusola, fet que reforça la tesi de les defenses per demanar la nul·litat de la prova. D’altra banda, l’empresari Jordi Puig Godés, germà de l’exconseller Felip Puig, ha admès haver realitzat negocis i pagaments al primogènit dels Pujol sense contractes escrits, basant-se en acords verbals.

L’Audiència Nacional ha arxivat la investigació sobre l’apagada elèctrica que va afectar la Península el 28 d’abril, després de concloure que no existeix cap indici que fos un sabotatge terrorista. El jutge José Luis Calama va basar la seva decisió en múltiples informes tècnics que van descartar de manera rotunda una acció maliciosa. Organismes clau com el Centre Criptològic Nacional, el Comandament Conjunt del Ciberespai i l’Institut Nacional de Ciberseguretat no van trobar cap evidència d’atac informàtic en les seves anàlisis exhaustives de les infraestructures i sistemes. A més, la revisió de milers de gravacions i correus de Red Eléctrica tampoc va revelar cap referència a una intrusió. Aquesta conclusió va ser reforçada per la directora del Departament de Seguretat Nacional, Loreto Gutiérrez, qui va confirmar al Senat la inexistència de proves, apuntant a un origen multifactorial de l’incident.

L’exmilitant del PSOE Leire Díez, l’empresari Antxon Alonso i l’expresident de la SEPI, Vicente Fernández, han quedat en llibertat després de ser detinguts per la UCO de la Guàrdia Civil en una operació contra una presumpta trama de corrupció. El jutge de l’Audiència Nacional, Antonio Piña, va decretar la seva posada en llibertat a petició de la fiscalia, que no va sol·licitar presó però sí mesures cautelars com la retirada del passaport i compareixences periòdiques. La causa, impulsada per la Fiscalia Anticorrupció i sota secret de sumari, investiga delictes de tràfic d’influències, malversació, prevaricació i organització criminal en contractes públics des del 2018. Durant la seva compareixença, Vicente Fernández va negar haver rebut comissions il·legals de l’empresa Servinabar 2000, vinculada a Santos Cerdán, mentre que Leire Díez es va acollir al seu dret a no declarar.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, va mantenir una reunió privada amb l’expresident Jordi Pujol al Palau de Pedralbes divendres passat, just després de tornar d’un viatge oficial a Mèxic. L’objectiu de la trobada era interessar-se per l’estat de salut de Pujol, que es recupera d’una pneumònia recent. Aquesta reunió es produeix en un context delicat, coincidint amb la represa del judici a la família Pujol a l’Audiència Nacional per delictes de corrupció. El tribunal ha decidit continuar amb el procés judicial malgrat els informes mèdics que adverteixen que l’expresident no està en condicions d’afrontar-lo. La trobada s’interpreta com un pas més en la restitució institucional de la figura de Pujol, mentre la seva defensa intenta posar de manifest la influència de l’Operació Catalunya en el cas.

El judici contra l’expresident Jordi Pujol i els seus set fills a l’Audiència Nacional s’ha reprès amb la decisió del tribunal sobre les qüestions prèvies plantejades per les defenses. El president de la sala, José Ricardo de Prada, ha declarat la competència del tribunal per jutjar l’origen de la fortuna familiar i ha posposat la resolució sobre la majoria de les al·legacions, com la possible nul·litat de la causa per la influència de l’‘operació Catalunya’, fins al moment de dictar sentència. No obstant això, el tribunal ha admès una petició clau de les defenses en acceptar que cinc membres de la cúpula policial d’aquella operació, incloent-hi l’excomissari José Manuel Villarejo, declarin com a testimonis. Mentrestant, la vista oral ja ha començat amb les declaracions dels primers testimonis, entre els quals la secretària i la filla de Jordi Pujol Ferrusola.