El judici a la família Pujol a l’Audiència Nacional se centra en l’origen dels seus diners a Andorra i en les presumptes coaccions de l’anomenada “policia patriòtica”. El primer gestor dels comptes, Josep Maria Pallerola, ha testificat que Jordi Pujol Ferrusola va obrir el primer compte el 1990 amb 100 milions de pessetes, al·legant que provenien d’una herència de l’avi Florenci, una versió que dona suport a la tesi de la defensa. Pallerola també ha confirmat que posteriorment el primogènit va continuar ingressant grans quantitats d’efectiu “amb bosses”. D’altra banda, han emergit versions contradictòries sobre les pressions policials. L’expropietari de la Banca Privada d’Andorra (BPA), Higini Cierco, ha reiterat les amenaces de l’agent Celestino Barroso, descrivint la situació com una “pel·lícula de terror” on se’ls va advertir que “el banc moriria”. En canvi, Barroso ha negat rotundament haver fet cap amenaça.

En el judici a la família Pujol a l’Audiència Nacional, diversos inspectors de la UDEF han testificat sobre la fortuna familiar a Andorra. Un dels agents ha xifrat en prop de 5.000 milions de pessetes (30 milions d’euros) els diners en efectiu i d’origen desconegut que els germans Pujol Ferrusola haurien ingressat de forma “coordinada” i sistemàtica entre 1992 i 2004. Segons la policia, aquestes operacions, juntament amb inversions financeres, buscaven “crear capes per blanquejar diners”. Entre els moviments sospitosos, s’ha analitzat un presumpte préstec fictici de 900.000 euros entre Josep Pujol Ferrusola i l’empresari Jorge Barrigón. El comandament principal de la investigació ha afirmat que la família exercia un “domini fàctic sobre les institucions”, encara que ha admès no poder vincular comissions a adjudicacions concretes i la manca de profunditat en certs aspectes dels seus informes.

El judici a la família Pujol Ferrusola a l’Audiència Nacional ha viscut una setmana clau amb la declaració dels principals responsables de l’anomenada “policia patriòtica”. Els excomandaments José Manuel Villarejo, Eugenio Pino i Marcelino Martín-Blas van negar haver investigat els comptes bancaris de la família a Andorra o haver pressionat testimonis com Victoria Álvarez. Les seves compareixences van estar marcades per contradiccions, faltes de memòria i acusacions mútues sobre la seva implicació en l’‘Operació Catalunya’. Villarejo va destacar per les seves respostes evasives, intentant eludir les preguntes apel·lant a la seva imputació a Andorra i a la seva edat, fet que va obligar el president del tribunal a advertir-lo del seu deure de dir la veritat. Aquestes sessions també van incloure les declaracions dels exconsellers Ramon Espadaler i Salvador Milà.

El judici a la família Pujol a l’Audiència Nacional avança centrat en els negocis de Jordi Pujol Ferrusola, amb dos fronts principals. D’una banda, la defensa es prepara per a la declaració de la cúpula de la “policia patriòtica”, incloent-hi José Manuel Villarejo, amb l’objectiu de vincular l’origen de la causa a l’Operació Catalunya i argumentar que va ser una persecució política, especialment a través de la trama andorrana per obtenir dades bancàries. Tot i que el testimoni de la informant clau, Victoria Álvarez, ha estat finalment descartat, la defensa intentarà desacreditar les acusacions. Paral·lelament, diversos empresaris han testificat per justificar les comissions pagades a Pujol Ferrusola, defensant la seva tasca d’intermediació en negocis a Mèxic i Eivissa. Testimonis com Marcelino Oreja, d’Emte Comsa, han validat la seva feina, mentre la Fiscalia manté que els pagaments eren irregulars.

El Tribunal Suprem ha transferit la instrucció de la peça separada sobre adjudicacions il·lícites d’obres públiques a l’Audiència Nacional. La decisió, presa pel magistrat Leopoldo Puente, es deu a la renúncia de José Luis Ábalos a la seva acta de diputat, fet que li ha suposat la pèrdua de la condició d’aforat i, conseqüentment, la competència de l’alt tribunal sobre el cas. Aquesta causa, que es troba en una fase inicial i afecta també l’exdirigent del PSOE Santos Cerdán i l’exassessor Koldo García, serà ara investigada pel Jutjat Central d’Instrucció número 2, dirigit pel jutge Ismael Moreno, qui ja instrueix altres línies del cas Koldo. D’aquesta manera, el Suprem només es farà càrrec del judici oral per les presumptes irregularitats en la compra de mascaretes durant la pandèmia.

El judici a la família Pujol Ferrusola a l’Audiència Nacional s’ha centrat en l’origen de la filtració dels seus comptes a Andorra. El subdirector del diari El Mundo, Esteban Urreiztieta, ha testificat sobre la publicació del 7 de juliol de 2014 del conegut ‘pantallàs’, que va motivar la confessió de l’expresident Jordi Pujol. Durant l’interrogatori, Urreiztieta ha evitat confirmar si la informació va provenir de la “policia patriòtica” o de l’excomissari José Manuel Villarejo, escudant-se en el fet que el periodista que va signar la notícia ja ha mort. Tot i que ha defensat la veracitat de la informació, ha admès no haver pogut corroborar totes les proves aportades per altres fonts, com Gustavo Shanahan, sobre els negocis de Jordi Pujol Ferrusola a l’estranger. El judici continua examinant altres operacions del primogènit, com les inversions a Mèxic o els seus vincles amb empreses com Isolux.

L’exministre José Luis Ábalos ha renunciat a la seva acta de diputat al Congrés des de la presó provisional, on es troba investigat pel cas Koldo. Segons ha comunicat, la seva situació processal actual l’obliga a centrar-se en la seva defensa per demostrar la seva innocència, una decisió presa després que el Tribunal Suprem rebutgés el seu recurs contra l’empresonament. Aquesta dimissió té conseqüències polítiques i judicials significatives. Políticament, el PSOE recupera un escó clau, ja que Ábalos formava part del Grup Mixt, fet que reforça l’ajustada majoria parlamentària del govern. En l’àmbit judicial, tot i perdre l’aforament, la causa principal per la compra de mascaretes continuarà al Tribunal Suprem, mentre que altres peces de la investigació es traslladaran a l’Audiència Nacional. La seva substituta serà l’alcaldessa de Llaurí (València), Ana María González Herdaro, qui va ser condemnada el 2021 per conduir sota els efectes de l’alcohol.

La defensa del cantant Julio Iglesias, encapçalada per l’advocat José Antonio Choclán, ha sol·licitat l’arxivament de la investigació oberta per la Fiscalia de l’Audiència Nacional per presumptes delictes d’agressió sexual i tràfic de persones. L’argument principal és la manca de competència dels tribunals espanyols, atès que els fets denunciats per dues extreballadores haurien ocorregut a les residències de l’artista a la República Dominicana i les Bahames l’any 2021. No obstant això, la Fiscalia, a través de la tinenta fiscal Marta Durántez, ha rebutjat de manera immediata la petició de la defensa per personar-se en les diligències, argumentant que primer ha de determinar si és competent per investigar el cas. Aquest debat sobre la jurisdicció per fets comesos a l’estranger per un ciutadà espanyol té com a precedent recent el cas de Luis Rubiales.

L’Audiència Nacional ha obert diligències prèvies contra l’expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero arran d’una querella presentada per l’associació Hazte Oír. Se l’acusa de presumptes delictes de narcotràfic, blanqueig de capitals i pertinença a organització criminal per la seva vinculació amb el règim de Nicolás Maduro i el suposat càrtel dels Soles. El jutge Antonio Piña va admetre la denúncia i va sol·licitar un informe a la fiscalia. En resposta, la Fiscalia Antidroga ha demanat l’arxivament de la causa, argumentant que no existeix cap indici delictiu i que la querella es basa en “conjectures i deduccions infundades”. Tot i que la fiscalia considera que l’Audiència Nacional és competent per investigar els fets, conclou que no hi ha cap suport fàctic per a les acusacions. La decisió final sobre si continuar amb la investigació recau ara en el jutge Piña.

En el judici a la família Pujol a l’Audiència Nacional, el testimoni de l’assessor fiscal Joan Antón Sánchez Carreté ha estat clau. Ha declarat que la regularització dels fons d’Andorra es va fer “de pressa i corrents” el juliol de 2014, just després de la publicació dels comptes a la premsa, i que fins aleshores en desconeixia l’existència. Sánchez Carreté ha afirmat que, durant un escorcoll al seu despatx el 2015, la policia es va endur un llapis de memòria amb informació de gairebé tota la família, tot i que l’ordre judicial només autoritzava la recollida de dades de Jordi Pujol Ferrusola, fet que reforça la tesi de les defenses per demanar la nul·litat de la prova. D’altra banda, l’empresari Jordi Puig Godés, germà de l’exconseller Felip Puig, ha admès haver realitzat negocis i pagaments al primogènit dels Pujol sense contractes escrits, basant-se en acords verbals.