La rehabilitació política de l’expresident Jordi Pujol s’ha consolidat arran de la seva citació a l’Audiència Nacional per a una revisió mèdica que determinarà si és apte per ser jutjat. Aquest tràmit ha generat una onada de solidaritat des de l’espai de Junts, amb suports explícits de figures com Jordi Turull i Carles Puigdemont, i fins i tot el suport institucional del president Salvador Illa, qui ha demanat “seny” al tribunal. Aquesta restitució pública contrasta amb l’ostracisme que va patir des de la seva confessió el 2014, mentre la seva defensa invoca l’Operació Catalunya. Paral·lelament, un jutjat de Barcelona ha arxivat provisionalment la causa contra tres agents dels Mossos d’Esquadra investigats per la fugida de Carles Puigdemont l’agost de 2024. La jutgessa ha conclòs que no hi ha proves suficients per demostrar que els agents col·laboressin en la fugida de l’expresident, malgrat que un d’ells era el propietari del vehicle utilitzat.

El judici de l’Operació Kitchen avança amb declaracions clau que revelen una presumpta trama parapolicial orquestrada des del Ministeri de l’Interior del govern de Mariano Rajoy. L’objectiu era espiar l’extresorer del PP, Luis Bárcenas, per sostreure-li documentació comprometedora sobre la “caixa B” del partit. Les anotacions de l’excomissari José Manuel Villarejo detallen l’operatiu, incloent-hi la captació del xofer Sergio Ríos i la implicació del secretari d’Estat Francisco Martínez. En contrast, exdirigents com Soraya Sáenz de Santamaría i Javier Arenas han negat al judici tenir coneixement de l’operació o de la participació del CNI. El fill de l’extresorer, Guillermo Bárcenas, ha corroborat els seguiments i ha declarat que el seu pare li va parlar d’una gravació d’una reunió amb Rajoy i Arenas sobre el finançament il·legal del partit.

L’Audiència Nacional ha decidit excloure definitivament l’expresident Jordi Pujol i Soley del judici contra la seva família. La resolució arriba després que Pujol, de 95 anys, es desplacés a Madrid per a un reconeixement mèdic presencial. El president del tribunal, José Ricardo de Prada, havia justificat aquesta citació per la voluntat d’avaluar personalment les capacitats de l’expresident i evitar així caure en l’“edatisme” o la discriminació per raó d’edat. Després de l’examen, els informes forenses van constatar la impossibilitat de Pujol de participar en el procés amb “plenitud de coneixement i capacitat”, fet que va portar el tribunal a declarar-lo inimputable i arxivar la causa contra ell. El judici, tanmateix, continua per a la resta dels membres de la família acusats.

L’actualitat judicial catalana se centra en dos casos de gran rellevància política. D’una banda, l’expresident Jordi Pujol, de 95 anys, ha estat citat presencialment a l’Audiència Nacional a Madrid per a un examen forense que ha de determinar si el seu estat de salut li permet afrontar el judici pel patrimoni familiar a Andorra. Aquesta decisió judicial, que obliga el seu desplaçament malgrat els informes mèdics previs, ha estat criticada per la seva duresa i coincideix amb un procés de rehabilitació de la seva figura política. Paral·lelament, el Tribunal Superior de Justícia d’Aragó (TSJA) ha inadmès la querella presentada per diversos exconsellers de Cultura, com Lluís Puig i Laura Borràs, contra la jutgessa que va ordenar el trasllat de les obres de Sixena. El tribunal considera que la magistrada va actuar legítimament i ara investigarà si els exconsellers van incórrer en mala fe processal.

El judici contra la família Pujol a l’Audiència Nacional arriba a una fase clau amb la citació presencial de l’expresident Jordi Pujol a Madrid per a un reconeixement mèdic. Aquesta avaluació forense ha de determinar si, als seus 95 anys i amb un estat de salut fràgil marcat per biomarcadors d’Alzheimer, està en condicions de declarar i ser jutjat per presumptes delictes d’associació il·lícita i blanqueig de capitals. La decisió del tribunal, que ha generat reaccions polítiques com la del president Salvador Illa demanant “seny”, serà determinant per al llegat de Pujol. Malgrat els informes mèdics previs, la defensa ha confirmat que l’expresident assistirà per evitar un conflicte judicial. Mentrestant, el procés s’ha centrat en gran part en els negocis del seu fill primogènit, Jordi Pujol Ferrusola, qui s’enfronta a les peticions de pena més elevades.

L’expresident del govern espanyol, Mariano Rajoy, i l’exsecretària general del PP, María Dolores de Cospedal, han testificat com a testimonis a l’Audiència Nacional en el judici del cas Kitchen, la presumpta trama d’espionatge contra l’extresorer Luis Bárcenas. Durant la seva declaració, Rajoy ha negat rotundament tenir coneixement de l’operatiu parapolicial per sostreure informació sensible sobre la caixa B del partit, així com haver destruït proves o saber que l’anomenaven “El barbes”. Per la seva banda, Cospedal ha admès diverses reunions amb l’excomissari José Manuel Villarejo, però ha negat haver-li fet cap encàrrec o pagament, limitant la seva interacció a preguntes sobre filtracions a la premsa. Tot i que les declaracions tenen un recorregut jurídic pràcticament nul per a ells, el judici posa de nou el focus polític sobre la gestió del Partit Popular en aquella etapa.

Ha començat a l’Audiència Nacional el judici pel cas Kitchen, l’operació d’espionatge presumptament orquestrada per la cúpula del Ministeri de l’Interior del Partit Popular (PP) l’any 2013. Els principals acusats són l’exministre Jorge Fernández Díaz, el seu número dos Francisco Martínez i l’excomissari José Manuel Villarejo, que s’enfronten a penes de fins a 19 anys de presó per delictes com malversació i revelació de secrets. La trama, finançada amb fons reservats, tenia com a objectiu sostreure documentació comprometedora a l’extresorer del partit, Luis Bárcenas, per tal d’obstaculitzar la investigació judicial de la trama Gürtel. Per aconseguir-ho, van captar el seu xofer, Sergio Ríos, com a confident. Malgrat les acusacions creuades, Villarejo es mostra confiat en la seva absolució. Figures clau com l’expresident Mariano Rajoy i María Dolores de Cospedal no seuen al banc dels acusats i només declararan com a testimonis.

El judici a la família Pujol a l’Audiència Nacional se centra en l’origen dels seus diners a Andorra i en les presumptes coaccions de l’anomenada “policia patriòtica”. El primer gestor dels comptes, Josep Maria Pallerola, ha testificat que Jordi Pujol Ferrusola va obrir el primer compte el 1990 amb 100 milions de pessetes, al·legant que provenien d’una herència de l’avi Florenci, una versió que dona suport a la tesi de la defensa. Pallerola també ha confirmat que posteriorment el primogènit va continuar ingressant grans quantitats d’efectiu “amb bosses”. D’altra banda, han emergit versions contradictòries sobre les pressions policials. L’expropietari de la Banca Privada d’Andorra (BPA), Higini Cierco, ha reiterat les amenaces de l’agent Celestino Barroso, descrivint la situació com una “pel·lícula de terror” on se’ls va advertir que “el banc moriria”. En canvi, Barroso ha negat rotundament haver fet cap amenaça.

En el judici a la família Pujol a l’Audiència Nacional, diversos inspectors de la UDEF han testificat sobre la fortuna familiar a Andorra. Un dels agents ha xifrat en prop de 5.000 milions de pessetes (30 milions d’euros) els diners en efectiu i d’origen desconegut que els germans Pujol Ferrusola haurien ingressat de forma “coordinada” i sistemàtica entre 1992 i 2004. Segons la policia, aquestes operacions, juntament amb inversions financeres, buscaven “crear capes per blanquejar diners”. Entre els moviments sospitosos, s’ha analitzat un presumpte préstec fictici de 900.000 euros entre Josep Pujol Ferrusola i l’empresari Jorge Barrigón. El comandament principal de la investigació ha afirmat que la família exercia un “domini fàctic sobre les institucions”, encara que ha admès no poder vincular comissions a adjudicacions concretes i la manca de profunditat en certs aspectes dels seus informes.

El judici a la família Pujol Ferrusola a l’Audiència Nacional ha viscut una setmana clau amb la declaració dels principals responsables de l’anomenada “policia patriòtica”. Els excomandaments José Manuel Villarejo, Eugenio Pino i Marcelino Martín-Blas van negar haver investigat els comptes bancaris de la família a Andorra o haver pressionat testimonis com Victoria Álvarez. Les seves compareixences van estar marcades per contradiccions, faltes de memòria i acusacions mútues sobre la seva implicació en l’‘Operació Catalunya’. Villarejo va destacar per les seves respostes evasives, intentant eludir les preguntes apel·lant a la seva imputació a Andorra i a la seva edat, fet que va obligar el president del tribunal a advertir-lo del seu deure de dir la veritat. Aquestes sessions també van incloure les declaracions dels exconsellers Ramon Espadaler i Salvador Milà.