L’Audiència Nacional ha obert diligències prèvies contra l’expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero arran d’una querella presentada per l’associació Hazte Oír. Se l’acusa de presumptes delictes de narcotràfic, blanqueig de capitals i pertinença a organització criminal per la seva vinculació amb el règim de Nicolás Maduro i el suposat càrtel dels Soles. El jutge Antonio Piña va admetre la denúncia i va sol·licitar un informe a la fiscalia. En resposta, la Fiscalia Antidroga ha demanat l’arxivament de la causa, argumentant que no existeix cap indici delictiu i que la querella es basa en “conjectures i deduccions infundades”. Tot i que la fiscalia considera que l’Audiència Nacional és competent per investigar els fets, conclou que no hi ha cap suport fàctic per a les acusacions. La decisió final sobre si continuar amb la investigació recau ara en el jutge Piña.

En el judici a la família Pujol a l’Audiència Nacional, el testimoni de l’assessor fiscal Joan Antón Sánchez Carreté ha estat clau. Ha declarat que la regularització dels fons d’Andorra es va fer “de pressa i corrents” el juliol de 2014, just després de la publicació dels comptes a la premsa, i que fins aleshores en desconeixia l’existència. Sánchez Carreté ha afirmat que, durant un escorcoll al seu despatx el 2015, la policia es va endur un llapis de memòria amb informació de gairebé tota la família, tot i que l’ordre judicial només autoritzava la recollida de dades de Jordi Pujol Ferrusola, fet que reforça la tesi de les defenses per demanar la nul·litat de la prova. D’altra banda, l’empresari Jordi Puig Godés, germà de l’exconseller Felip Puig, ha admès haver realitzat negocis i pagaments al primogènit dels Pujol sense contractes escrits, basant-se en acords verbals.

L’Audiència Nacional ha arxivat la investigació sobre l’apagada elèctrica que va afectar la Península el 28 d’abril, després de concloure que no existeix cap indici que fos un sabotatge terrorista. El jutge José Luis Calama va basar la seva decisió en múltiples informes tècnics que van descartar de manera rotunda una acció maliciosa. Organismes clau com el Centre Criptològic Nacional, el Comandament Conjunt del Ciberespai i l’Institut Nacional de Ciberseguretat no van trobar cap evidència d’atac informàtic en les seves anàlisis exhaustives de les infraestructures i sistemes. A més, la revisió de milers de gravacions i correus de Red Eléctrica tampoc va revelar cap referència a una intrusió. Aquesta conclusió va ser reforçada per la directora del Departament de Seguretat Nacional, Loreto Gutiérrez, qui va confirmar al Senat la inexistència de proves, apuntant a un origen multifactorial de l’incident.

L’exmilitant del PSOE Leire Díez, l’empresari Antxon Alonso i l’expresident de la SEPI, Vicente Fernández, han quedat en llibertat després de ser detinguts per la UCO de la Guàrdia Civil en una operació contra una presumpta trama de corrupció. El jutge de l’Audiència Nacional, Antonio Piña, va decretar la seva posada en llibertat a petició de la fiscalia, que no va sol·licitar presó però sí mesures cautelars com la retirada del passaport i compareixences periòdiques. La causa, impulsada per la Fiscalia Anticorrupció i sota secret de sumari, investiga delictes de tràfic d’influències, malversació, prevaricació i organització criminal en contractes públics des del 2018. Durant la seva compareixença, Vicente Fernández va negar haver rebut comissions il·legals de l’empresa Servinabar 2000, vinculada a Santos Cerdán, mentre que Leire Díez es va acollir al seu dret a no declarar.

El president de la Generalitat, Salvador Illa, va mantenir una reunió privada amb l’expresident Jordi Pujol al Palau de Pedralbes divendres passat, just després de tornar d’un viatge oficial a Mèxic. L’objectiu de la trobada era interessar-se per l’estat de salut de Pujol, que es recupera d’una pneumònia recent. Aquesta reunió es produeix en un context delicat, coincidint amb la represa del judici a la família Pujol a l’Audiència Nacional per delictes de corrupció. El tribunal ha decidit continuar amb el procés judicial malgrat els informes mèdics que adverteixen que l’expresident no està en condicions d’afrontar-lo. La trobada s’interpreta com un pas més en la restitució institucional de la figura de Pujol, mentre la seva defensa intenta posar de manifest la influència de l’Operació Catalunya en el cas.

El judici contra l’expresident Jordi Pujol i els seus set fills a l’Audiència Nacional s’ha reprès amb la decisió del tribunal sobre les qüestions prèvies plantejades per les defenses. El president de la sala, José Ricardo de Prada, ha declarat la competència del tribunal per jutjar l’origen de la fortuna familiar i ha posposat la resolució sobre la majoria de les al·legacions, com la possible nul·litat de la causa per la influència de l’‘operació Catalunya’, fins al moment de dictar sentència. No obstant això, el tribunal ha admès una petició clau de les defenses en acceptar que cinc membres de la cúpula policial d’aquella operació, incloent-hi l’excomissari José Manuel Villarejo, declarin com a testimonis. Mentrestant, la vista oral ja ha començat amb les declaracions dels primers testimonis, entre els quals la secretària i la filla de Jordi Pujol Ferrusola.

El judici contra l’expresident Jordi Pujol i els seus set fills a l’Audiència Nacional ha començat amb les defenses demanant la nul·litat del procés. La principal estratègia dels advocats és emmarcar el cas dins de l’anomenada “Operació Catalunya”, argumentant una persecució política i judicial. Per això, sol·liciten anul·lar la prova inicial, originada per la denúncia de Victoria Álvarez, qui posteriorment va admetre haver cobrat de fons reservats. La defensa també al·lega la prescripció de delictes i dilacions indegudes. El judici ha de determinar l’origen de la fortuna familiar a Andorra, que segons la família prové d’una deixa de l’avi Florenci Pujol, mentre que la Fiscalia Anticorrupció sosté que són comissions il·legals. Els acusats s’enfronten a delictes d’associació il·lícita i blanqueig de capitals, amb peticions de presó de fins a 29 anys.

Durant la tercera jornada del judici del cas Pujol, el fiscal Fernando Bermejo ha respost amb contundència a les defenses, rebutjant totes les seves qüestions prèvies i demanant que el procés continuï “amb plena validesa”. Bermejo ha negat rotundament que la investigació tingui motivacions polítiques, desvinculant-la de l’anomenada operació Catalunya, i ha afirmat que es va iniciar legalment arran de la declaració de Victoria Álvarez, exparella de Jordi Pujol Ferrusola, sobre moviments de diners a Andorra. A més, ha defensat la competència de l’Audiència Nacional per jutjar el cas, argumentant que el presumpte blanqueig de capitals es va cometre parcialment a l’estranger. El fiscal ha descartat que els delictes hagin prescrit i ha mantingut la tesi de la Fiscalia: que la fortuna familiar prové de comissions il·legals, en contrast amb la versió de la defensa sobre la “deixa de l’avi Florenci”.

L’Audiència Nacional ha iniciat el judici contra la família Pujol-Ferrusola i una desena d’empresaris per aclarir l’origen de la seva fortuna oculta a l’estranger. La Fiscalia sosté que van formar una associació il·lícita per enriquir-se sistemàticament a través de comissions il·legals pagades per empresaris a canvi d’adjudicacions públiques, acusant-los principalment de blanqueig de capitals i falsedat documental. El fill primogènit, Jordi Pujol Ferrusola, és considerat el principal responsable i s’enfronta a la petició de pena més alta, 29 anys de presó. La defensa, per la seva banda, atribueix els fons a una deixa de l’avi, Florenci Pujol. El tribunal, presidit per José Ricardo de Prada, ha determinat que l’expresident Jordi Pujol Soley, malgrat la seva salut delicada, serà jutjat i seguirà les sessions per videoconferència en un procés que comptarà amb més de 250 testimonis.

L’Audiència Nacional ha iniciat el judici contra l’expresident Jordi Pujol Soley i els seus set fills per la fortuna familiar oculta a Andorra. Malgrat els informes forenses que indicaven que no està en condicions de ser jutjat, el tribunal ha decidit mantenir Pujol, de 95 anys, en el procés, tot i que participarà per videoconferència des del seu domicili. Aquesta decisió, que ha causat sorpresa i ha estat qualificada de “venjança” per l’entorn familiar, deixa la porta oberta a eximir-lo més endavant segons el seu estat de salut. La família s’enfronta a acusacions de blanqueig de capitals i associació il·lícita, amb peticions de presó que arriben als 29 anys per al primogènit, Jordi Pujol Ferrusola. Les defenses han sol·licitat la nul·litat del judici, al·legant que es basa en proves obtingudes il·legalment a Andorra i vinculant la investigació amb l’anomenada “operació Catalunya”.