Les forces de seguretat investiguen diversos crims recents a Espanya. A Cantàbria, la Guàrdia Civil ha detingut un home a Pedreña com a presumpte autor de l’assassinat de la seva parella; el sospitós tenia antecedents per violència masclista i va ser qui va alertar les autoritats. Aquest cas podria ser la dotzena víctima mortal per violència de gènere de l’any. Paral·lelament, a Osca, una jutgessa ha ordenat l’ingrés a presó d’un dels detinguts per l’assassinat d’una dona a Colungo, un cas que inicialment es va investigar com un suïcidi. El Ministeri d’Igualtat ha confirmat aquest fet com el tretzè feminicidi de l’any, i el marit de la víctima també es troba detingut. D’altra banda, a Badalona, els Mossos d’Esquadra investiguen la mort violenta d’un home de 37 anys en un local d’oci del barri de Llefià, sense que de moment s’hagin produït detencions.

La mort d’un home de 52 anys als carrers de Badalona eleva a tres el nombre de persones sensesostre mortes a la ciutat des de principis d’any. Mentre l’Ajuntament, liderat per Xavier Garcia Albiol, sosté que la víctima havia rebutjat l’ajuda dels Serveis Socials, entitats com Badalona Acull i diversos grups polítics critiquen durament la gestió municipal. El principal retret és la manca d’un alberg públic des del tancament de Can Bofí Vell el 2024, una situació que es va fer més evident durant el polèmic desallotjament de l’antic institut B9. Aquest cas ha portat la Fiscalia a investigar l’alcalde per un presumpte delicte d’odi. En contrast amb la situació local, el PSC i els Comuns han pactat a la Generalitat un pla de xoc de 30 milions d’euros per combatre el sensellarisme a tot Catalunya.

Un home sense llar ha estat trobat mort en un carrer de Badalona, al lloc on dormia habitualment entre cartons. Els Mossos d’Esquadra han investigat el cas i han descartat que es tracti d’una mort criminal, ja que el cos no presentava signes de violència. Arran d’aquest fet, l’entitat Badalona Acull ha criticat durament l’Ajuntament de Badalona i el seu alcalde, Xavier Garcia Albiol, per la manca d’un alberg municipal des del tancament de Can Bofí Vell l’any 2024, i exigeix la creació d’un espai per a persones vulnerables. Aquest succés posa de manifest la problemàtica del sensellarisme, mentre que a nivell autonòmic s’ha anunciat un acord per impulsar un pla de xoc contra el sensellarisme dotat amb 30 milions d’euros per part de la Generalitat.

L’Ajuntament de Badalona, encapçalat per l’alcalde Xavier García Albiol, ha sol·licitat formalment a la Generalitat de Catalunya l’autorització per desallotjar l’assentament de persones sense llar establert sota el pont de la C-31. La petició es fonamenta en el fet que els terrenys són de titularitat autonòmica i en l’ordenança de civisme que prohibeix acampar sense permís. Aquesta mesura arriba després de finalitzar el reallotjament de les persones provinents del desnonament del B9. El govern municipal argumenta que s’ha produït un “efecte crida” a la zona, on romanen entre vint i trenta persones, ja que s’ha convertit en un punt de referència per a l’ajuda humanitària. Mentrestant, el Departament de Drets Socials ultima un pla per reforçar la xarxa d’atenció al sensellarisme a tot Catalunya, amb l’objectiu d’atendre 5.000 persones en tres anys.

La Fiscalia d’Odi i Discriminació ha obert diligències d’investigació contra l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, arran del desallotjament de l’antic institut B9, que va deixar sense llar unes 400 persones, majoritàriament migrants subsaharians. L’actuació judicial sorgeix d’una denúncia penal presentada per l’eurodiputat dels Comuns, Jaume Asens, que acusa Albiol de possibles delictes com la denegació de servei públic per motius discriminatoris, desobediència a l’autoritat judicial i prevaricació administrativa. La denúncia subratlla que l’Ajuntament de Badalona no va oferir una alternativa habitacional als afectats, tot i que una ordre judicial ho exigia, i assenyala la “tolerància institucional” de l’alcalde davant la pressió veïnal. A més, es destaquen les seves polèmiques declaracions als veïns, com “feu el que considereu”, interpretades com una tolerància implícita a la intimidació.

El desallotjament de l’antic institut B9 de Badalona, on vivien prop de 400 persones, ha desencadenat una crisi social i un enfrontament polític. L’operació, liderada per l’alcalde Xavier García Albiol, es va executar sense que l’Ajuntament oferís una alternativa habitacional, provocant que molts dels desallotjats acabessin vivint al carrer. La gestió d’Albiol ha rebut el suport explícit del líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, qui va defensar l’actuació com un compliment de la llei i va responsabilitzar la Generalitat i el Govern central de les polítiques socials. Davant la inacció municipal, la Generalitat de Catalunya va intervenir gairebé una setmana després, activant un pla de reallotjament d’emergència amb entitats com la Creu Roja i Càritas. Gràcies a aquest dispositiu, s’ha aconseguit allotjar 153 persones, tot i que la situació evidencia la manca de coordinació institucional i els reptes en la gestió del sensellarisme.

L’eurodiputat dels Comuns, Jaume Asens, ha presentat una denúncia contra l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, per la gestió del desallotjament de l’antic institut B9. La denúncia l’acusa de quatre possibles delictes: prevaricació administrativa, desobediència a l’autoritat judicial, denegació de servei públic per motius discriminatoris i delicte d’odi. El nucli de l’acusació és l’incompliment de la resolució judicial que obligava l’Ajuntament a garantir una alternativa habitacional a les persones desallotjades, un requisit que no s’hauria satisfet. A més, s’atribueix a Albiol una “tolerància institucional” davant d’expressions xenòfobes en una reunió veïnal, on va dir “si no, feu el que considereu”. La consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, també ha criticat la “inacció” del consistori badaloní en aquesta situació d’emergència.

Els Mossos d’Esquadra han detingut 11 persones, de les quals deu són menors d’edat, acusades de formar un grup criminal dedicat a agredir i robar homes homosexuals. El grup operava a Santa Coloma de Gramenet i Badalona, utilitzant una aplicació de cites per contactar amb les víctimes i concertar trobades nocturnes en llocs aïllats. Un cop allà, els assaltaven en grup per sostreure’ls els telèfons mòbils i les targetes bancàries, amenaçant-los per obtenir les claus d’accés i fer-ne un ús fraudulent. La investigació, iniciada al març amb l’autorització de la Fiscalia de Menors, ha confirmat la seva implicació en almenys nou agressions. A tots els detinguts se’ls imputen delictes com robatori amb violència i extorsió, amb l’agreujant d’odi i discriminació per la selecció específica de les seves víctimes.

El desallotjament de l’antic institut B9 a Badalona ha deixat desenes de persones sense llar, generant una greu crisi social i habitacional. Davant la manca d’alternatives, un grup d’afectats ha ocupat l’antic alberg municipal de Can Bofí Vell, una acció que va seguir el fracàs d’un intent d’acollida a la parròquia Mare de Déu de Montserrat a causa de protestes veïnals. Aquesta situació ha provocat una forta polarització a la ciutat, culminant en manifestacions contraposades que han requerit la intervenció d’un cordó dels Mossos d’Esquadra per separar els grups de suport als migrants dels veïns contraris a la seva presència. L’alcalde, Xavier Garcia Albiol, ha mostrat el seu rebuig a l’ocupació, ha assegurat que es va forçar l’entrada a l’edifici i ha anunciat que l’ajuntament prendrà mesures judicials per efectuar un nou desallotjament.

Després del desallotjament de l’antic Institut B9 de Badalona, que va deixar centenars de persones sense llar, la resposta per atendre els afectats ha recaigut principalment en entitats socials i la solidaritat ciutadana. El Departament de Drets Socials ha activat un dispositiu d’emergència provisional, donant suport econòmic a la Creu Roja per acollir una quinzena de persones a la parròquia Mare de Déu de Montserrat. Paral·lelament, organitzacions com Badalona Acull han habilitat el Casal Antoni Sala i Pont per a un altre grup, mentre que Càritas ha finançat pensions. Aquesta mobilització contrasta amb la postura de l’alcalde Xavier García Albiol, que ha prioritzat els serveis socials per a altres veïns. Entitats com Cuineres per la Pau i CCOO també ofereixen àpats calents i espais de magatzem, mentre desenes de desallotjats continuen dormint sota un pont de la C-31.