Després del desallotjament de l’antic Institut B9 de Badalona, que va deixar centenars de persones sense llar, la resposta per atendre els afectats ha recaigut principalment en entitats socials i la solidaritat ciutadana. El Departament de Drets Socials ha activat un dispositiu d’emergència provisional, donant suport econòmic a la Creu Roja per acollir una quinzena de persones a la parròquia Mare de Déu de Montserrat. Paral·lelament, organitzacions com Badalona Acull han habilitat el Casal Antoni Sala i Pont per a un altre grup, mentre que Càritas ha finançat pensions. Aquesta mobilització contrasta amb la postura de l’alcalde Xavier García Albiol, que ha prioritzat els serveis socials per a altres veïns. Entitats com Cuineres per la Pau i CCOO també ofereixen àpats calents i espais de magatzem, mentre desenes de desallotjats continuen dormint sota un pont de la C-31.

A Badalona s’ha executat el desnonament més multitudinari de Catalunya, afectant unes 400 persones, majoritàriament migrants en situació de vulnerabilitat, que ocupaven l’antic institut B9. Un macrodispositiu policial format per Mossos d’Esquadra, Guàrdia Urbana i Policia Nacional va dur a terme el desallotjament. La presència d’aquest últim cos va generar polèmica per la identificació d’estrangeria, que va resultar en 20 detencions. Malgrat l’ordre judicial d’oferir solucions socials, la majoria dels afectats han quedat al carrer, passant la nit al ras. L’alcalde, Xavier Garcia Albiol, ha defensat l’actuació i ha declarat que l’Ajuntament de Badalona no oferirà reallotjament, argumentant que no vol “persones conflictives” a la ciutat. Entitats com Badalona Acull i Càritas han criticat durament la gestió, denunciant la manca d’alternatives i el “racisme institucional”.