Els Mossos d’Esquadra investiguen la mort violenta d’un home de 53 anys a Barcelona, que va tenir lloc dissabte a la nit al districte d’Horta-Guinardó. Els fets es van produir al voltant de dos quarts d’onze en el marc d’una baralla amb diverses persones implicades al barri de Sant Genís dels Agudells, a prop de la plaça de Meguidó. La víctima va ser trobada amb ferides de molta gravetat i, tot i ser traslladada d’urgència a un centre hospitalari en estat crític, va acabar morint. La Divisió d’Investigació Criminal (DIC) de la regió policial de Barcelona s’ha fet càrrec del cas per esclarir les circumstàncies de l’agressió mortal i identificar i detenir l’autor o autors. La investigació es troba sota secret d’actuacions per tal de no interferir en les indagacions.

Barcelona ha acollit una important cimera internacional que ha reunit líders progressistes de tot el món amb l’objectiu de crear un front comú contra l’onada reaccionària i l’autoritarisme. L’esdeveniment, impulsat principalment per Pedro Sánchez i el president del Brasil, Lula da Silva, es va estructurar en diversos actes, incloent-hi la Cimera Bilateral Espanya-Brasil i la Mobilització Global Progressista. Durant les jornades, figures com Cyril Ramaphosa, Bernie Sanders o Hillary Clinton van fer una crida a la unitat per defensar la democràcia, la pau i els drets humans. Els discursos van emfatitzar la necessitat de combatre la desigualtat i van condemnar les guerres, amb Lula da Silva fent una crida explícita per aturar el conflicte a Gaza. El president de la Generalitat, Salvador Illa, va exercir d’amfitrió, visitant el Barcelona Supercomputing Center amb Lula i reivindicant el “seny català” com a eina política.

Barcelona s’ha convertit en l’epicentre d’un front progressista internacional, impulsat per Pedro Sánchez i el PSOE, per plantar cara a l’onada global de l’extrema dreta. La capital catalana ha acollit diversos esdeveniments clau, com la IV Reunió en Defensa de la Democràcia, la primera Cimera bilateral Espanya-Brasil i la Global Progressive Mobilisation. Aquestes trobades han reunit líders mundials de 22 països, entre els quals destaquen Lula da Silva (Brasil), Claudia Sheinbaum (Mèxic), Gustavo Petro (Colòmbia) i Cyril Ramaphosa (Sud-àfrica). L’objectiu comú ha estat defensar les institucions democràtiques, el multilateralisme i la justícia social com a alternativa a l’autoritarisme. En la cloenda, el president de la Generalitat, Salvador Illa, va fer una crida a l’esquerra a “deixar de queixar-se i actuar”, afirmant que “els demòcrates del món no tenim por”.

Barcelona és l’escenari de la primera cimera bilateral entre Espanya i el Brasil, liderada pel president espanyol, Pedro Sánchez, i el seu homòleg brasiler, Luiz Inácio Lula da Silva. La trobada, celebrada al Palau de Pedralbes, té com a objectiu reivindicar les polítiques progressistes i culminarà amb la signatura d’una desena d’acords en matèria econòmica, social, cultural i científica. A més de la relació bilateral, els líders aborden temes geopolítics com el conflicte a l’Orient Mitjà. El president de la Generalitat, Salvador Illa, actua com a amfitrió i aprofita l’esdeveniment per intensificar la seva agenda exterior, amb reunions previstes amb altres líders internacionals com Claudia Sheinbaum o Gustavo Petro. Aquesta cimera és el preludi d’una reunió en defensa de la democràcia que congregarà a la ciutat una quinzena de líders mundials.

Barcelona es converteix aquest cap de setmana en l’epicentre del progressisme internacional amb la celebració de tres esdeveniments clau organitzats pel president espanyol, Pedro Sánchez. La trobada principal és la primera cimera bilateral entre Espanya i el Brasil, on Sánchez i el seu homòleg brasiler, Luiz Inácio Lula da Silva, segellaran diversos acords, incloent-ne un d’estratègic sobre minerals crítics. Paral·lelament, se celebra la IV Reunió per a la Defensa de la Democràcia i la Global Progressive Mobilisation, fòrums dissenyats per enfortir el multilateralisme com a resposta a l’auge de l’extrema dreta, encapçalada per figures com Donald Trump. La presència de líders com la presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum, evidencia també una millora de les relacions diplomàtiques. El president de la Generalitat, Salvador Illa, exerceix d’amfitrió i aprofita l’ocasió per intensificar la seva agenda exterior.

La diada de Sant Jordi a Barcelona es prepara amb un rècord de 425 parades de llibres i roses, tot i que enguany sense la presència de la Rambla per obres. Segons la Cambra del Llibre de Catalunya, presidida per Patrici Tixis, la festa s’expandirà per set districtes amb l’objectiu de descentralitzar-la i garantir la seguretat amb un Pla d’Autoprotecció a zones com el Passeig de Gràcia. Aquesta celebració massiva té els seus orígens en una proposta de l’escriptor Vicent Clavel als llibreters, que es va celebrar per primer cop el 7 d’octubre de 1927. Dos anys més tard, el 1929, es va traslladar al 23 d’abril per motius comercials i coincidint amb l’Exposició Internacional de Barcelona. Malgrat néixer en castellà durant la dictadura, la diada es va transformar en una manifestació cultural i de reivindicació del català durant la Transició, consolidant-se com la jornada de més vendes de l’any i sent reconeguda per la Unesco el 1995.

La flotilla internacional Global Sumud ha salpat del Port Fòrum de Barcelona amb l’objectiu de lliurar ajuda humanitària a Gaza i denunciar el bloqueig israelià. L’expedició, composta inicialment per 39 embarcacions, va iniciar el seu viatge amb tres dies de retard a causa del mal temps i es dirigirà primer a Sicília per unir-se a una missió internacional més àmplia, que preveu aplegar unes 70 naus i més de 1.000 participants. La iniciativa compta amb el suport logístic d’ONGs com Open Arms i Greenpeace, que hi participa amb el seu vaixell Arctic Sunrise. A bord transporten material sanitari, escolar i per a la reconstrucció. Els organitzadors, com Ariadna Masmitjà, admeten que afronten un context “més tens” que en missions anteriors —una de les quals va ser interceptada per Israel—, però defensen la legitimitat de l’acció per reclamar un corredor humanitari permanent.

El Servei Català de Trànsit (SCT) implementa dispositius especials per gestionar grans desplaçaments, com l’operació tornada de Setmana Santa, on es preveu el retorn de 590.000 vehicles a l’àrea metropolitana de Barcelona. Segons l’enginyer Òscar Llatje, l’organisme utilitza un model estadístic basat en dades històriques i una xarxa d’estacions per predir aquests volums i dissenyar les actuacions pertinents. L’autopista AP-7 és la via que requereix més atenció des de l’alliberament dels peatges, concentrant gran part del trànsit. Per millorar la fluïdesa, les principals mesures inclouen la instal·lació de carrils addicionals a l’AP-7 i la C-32, la limitació de velocitat i l’aplicació de restriccions per a vehicles pesants. Aquestes accions es complementen amb talls d’accessos en punts estratègics de carreteres com la C-16, la C-31 a la Costa Brava i la N-240.

Un estudi de l’ACN revela que els trajectes en tren de Rodalies i Regionals entre Barcelona i 24 capitals de comarca són ara significativament més lents que l’any 2000, amb increments de temps que en alguns casos arriben a la mitja hora. La línia R4, especialment al seu pas pel Penedès, és una de les més afectades, amb viatges com el de Vilafranca del Penedès que s’han allargat uns 17 minuts. Experts com Adrià Ramírez, de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP), i Joan Carles Salmerón, del Centre d’Estudis del Transport, atribueixen aquesta involució a una manca d’inversió crònica i a la saturació de la xarxa. L’augment de freqüències i parades, sense un increment de la capacitat de les vies, ha provocat la desaparició de trens semidirectes. A més, obres actuals com les del Corredor Mediterrani agreugen la situació. La solució, segons els especialistes, passa per construir noves vies d’avançament per recuperar la velocitat i l’eficiència del servei.

La segona fase de l’operació sortida de Setmana Santa ha estat marcada per un desplaçament previst de 560.000 vehicles des de l’àrea metropolitana de Barcelona, provocant retencions significatives. L’autopista AP-7 ha estat la via més afectada, amb cues de fins a onze quilòmetres a causa de l’elevat volum de trànsit i diversos accidents. Altres carreteres com la C-16 i la B-23 també han registrat complicacions. Per tal de facilitar la circulació, el Servei Català de Trànsit ha implementat mesures especials, destacant l’habilitació de gairebé 100 quilòmetres de carrils addicionals a l’AP-7 amb la velocitat limitada a 100 km/h. El dispositiu de seguretat s’ha reforçat amb més d’un miler de controls dels Mossos d’Esquadra i vigilància aèria. Per a l’operació tornada, s’espera el retorn d’uns 590.000 vehicles.