L’exèrcit d’Israel ha llançat un dels atacs més mortífers sobre la Franja de Gaza des de l’alto el foc de l’octubre, causant almenys 28 morts, entre els quals hi ha nombrosos civils i menors. Entre els incidents més greus destaquen el bombardeig a una tenda de campanya a Khan Yunis, que va acabar amb la vida d’una família sencera de set persones, i un atac a una comissaria a la ciutat de Gaza amb més d’una desena de víctimes. Aquesta escalada de violència es produeix en un context d’acusacions mútues entre Israel i Hamàs de violar la treva, justificant les Forces de Defensa d’Israel (FDI) els seus atacs com una represàlia. Els fets coincideixen amb la vigília de la reobertura del pas fronterer de Rafah i amb manifestacions de solidaritat amb el poble palestí a Barcelona.

L’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) i el Consell de la República han convocat una manifestació a Barcelona per al 7 de febrer sota el lema “Prou! Única via: Independència” per protestar contra el deteriorament dels serveis bàsics, especialment Rodalies, la sanitat i l’educació. Aquesta mobilització coincideix el mateix dia amb una altra convocada a la tarda per diverses plataformes d’usuaris, com Promoció del Transport Públic, centrada exclusivament en el caos ferroviari. Aquesta coincidència ha generat polèmica, ja que Lluís Llach, president de l’ANC, i Jordi Domingo, del Consell, han acusat les plataformes de “contraprogramar” i han criticat que, en no incloure la reivindicació independentista, s’hi hagin adherit partits com el PPC i Vox. El rerefons de la protesta és la manca d’inversió històrica a la xarxa de Rodalies, amb un percentatge d’execució pressupostària molt baix per part d’Adif.

La implementació de la llei d’eficiència judicial, que transforma els jutjats unipersonals en Tribunals d’Instància, està generant reptes organitzatius significatius a Barcelona. Segons han explicat el conseller Ramon Espadaler i la presidenta dels tribunals de Barcelona, Cristina Ferrando, aquest canvi ha provocat un moviment massiu de funcionaris, nombroses vacants i necessitats de formació, retardant la seva aplicació completa. Una de les conseqüències més notables és que la Ciutat de la Justícia s’ha quedat petita setze anys després de la seva inauguració, obligant el Departament de Justícia a buscar nous espais. En aquest context, i en resposta a les demandes de reforç, el govern espanyol ha anunciat la creació de 91 noves places de jutge a Catalunya per al 2026, destinades a reforçar principalment els nous tribunals a ciutats com Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat.

Elisenda Alamany es consolida com la candidata única d’Esquerra Republicana (ERC) a l’alcaldia de Barcelona per a les eleccions municipals del 2027, després que no s’hagi presentat cap alternativa a les primàries del partit. Tot i que el procés intern continuarà fins a la seva proclamació oficial a finals de febrer, la seva candidatura representa el primer gran examen electoral per a la nova direcció del partit, liderada per ella mateixa i Oriol Junqueras. Per afrontar aquest repte i remuntar els resultats del 2023, ERC ha dissenyat una estratègia renovada amb un discurs “amb identitat” centrat en reptes clau com l’habitatge, la gestió del turisme massiu i la protecció del català. Aquesta aposta es complementa amb una nova estratègia de comunicació a les xarxes socials, més directa i informal, que busca connectar amb la ciutadania i aprofitar l’impuls que reflecteix el darrer baròmetre municipal.

La fleca The Bakers de Barcelona ha estat sancionada amb una multa de 30.000 euros per part d’Inspecció de Treball a causa de la difusió de publicitat sexista. La sanció, qualificada com a infracció molt greu, respon a la projecció d’un vídeo on apareixien dones en roba interior simulant l’elaboració de pa amb gestos i posicions de caràcter eròtic. Segons la resolució, aquest contingut cosificava el cos femení sense cap relació amb el producte i atemptava contra la dignitat de les treballadores del local, exposant-les a possibles comentaris inadequats. L’expedient es va iniciar arran de denúncies de CCOO i de l’Institut Català de les Dones (ICD), després que una mare d’una escola propera alertés del contingut. Les al·legacions de l’empresa van ser desestimades per l’organisme inspector.

Un vol de Turkish Airlines procedent d’Istanbul va efectuar un aterratge d’emergència a l’aeroport del Prat a causa d’una amenaça de bomba que va resultar ser una falsa alarma. L’incident es va originar quan un passatger va crear un punt d’accés a internet amb un nom amenaçador a bord de l’aeronau, un Airbus A321 amb 148 passatgers i set tripulants. L’alerta, activada sobre el mar Mediterrani, va mobilitzar un ampli dispositiu de seguretat que va incloure l’escorta de caces militars. Un cop a Barcelona, l’avió va ser aïllat en una zona segura on la Guàrdia Civil va confirmar l’absència d’explosius. L’operatiu, coordinat per AENA amb un comitè de crisi, va comptar amb el suport dels Mossos d’Esquadra, els Bombers i l’activació del pla Aerocat per part de Protecció Civil, sense afectar greument l’operativa de l’aeroport.

Els Mossos d’Esquadra, en col·laboració amb la Gendarmeria francesa, van detenir un home de 35 anys a Tonneins (França) el passat 11 de gener. L’arrestat era buscat per una temptativa d’homicidi contra el fill menor de la seva parella, uns fets que van ocórrer a Barcelona el 16 d’octubre. Després de l’agressió, l’home va fugir inicialment al Marroc, però va ser localitzat a França després de reprendre el contacte amb la seva parella per assetjar-la a través de les xarxes socials. La denúncia de la dona va ser clau per obrir una nova línia d’investigació que va permetre trobar-lo. Sobre l’home pesava una ordre europea de detenció i entrega, i ja s’han activat els mecanismes de cooperació internacional per iniciar el seu procés d’extradició. El cas s’investiga com a violència de gènere i violència vicària.

Els alcaldes de Barcelona i Madrid, Jaume Collboni i José Luis Martínez-Almeida, han presentat al Senat els seus models contraposats per afrontar la crisi de l’habitatge. Collboni ha defensat la regulació dels lloguers, assegurant que a Barcelona ha provocat una reducció de preus del 4,9%, i ha complementat aquesta estratègia amb la promesa de construir 1.000 pisos públics anuals i l’eliminació de 10.000 pisos turístics per al 2028. A més, ha donat suport a la proposta de bonificar el 100% de l’IRPF als propietaris que no apugin la renda, considerant-la un estímul positiu. En canvi, Almeida ha rebutjat la regulació i ha advocat per augmentar l’oferta mitjançant la liberalització del sòl i la construcció. Les dades presentades reforcen aquestes diferències, ja que Barcelona supera Madrid tant en parc d’habitatge públic com en inversió per habitant.

Una ciclista de 61 anys ha mort aquest divendres a la tarda en un accident de trànsit al districte de l’Eixample de Barcelona. El sinistre, en el qual es va veure implicat un turisme, va tenir lloc a la cruïlla dels carrers Vilamarí amb Diputació. Aquest succés representa la primera víctima mortal per trànsit a la ciutat aquest any. La Guàrdia Urbana s’ha fet càrrec de la investigació per determinar les causes de la col·lisió, mentre que l’Ajuntament de Barcelona ha activat els serveis d’atenció psicològica del Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) per donar suport als familiars. Aquesta fatalitat es produeix en un context de descens de la sinistralitat, ja que durant els anys 2024 i 2025 es van registrar onze morts anuals, les xifres més baixes des del 1990.

L’escriptor David Uclés i el filòsof Francesc Torralba han estat guardonats amb el Premi Nadal i el Premi Josep Pla 2026, respectivament, durant la tradicional vetllada literària de Reis a l’Hotel Palace de Barcelona. La novel·la d’Uclés, “La ciudad de las luces muertas”, se situa en una Barcelona de postguerra que queda a les fosques, on personatges històrics i de ficció com Carmen Laforet o Mercè Rodoreda s’uneixen de manera surrealista per retornar la llum a la ciutat. Per la seva banda, l’assaig de Torralba, “Anatomia de l’esperança”, explora com afrontar la incertesa i els moments difícils, proposant un mapa emocional per no caure en el desànim. Ambdues obres comparteixen una temàtica comuna sobre la lluita contra la foscor i es publicaran el pròxim 4 de febrer.