Barcelona es converteix aquest cap de setmana en l’epicentre del progressisme internacional amb la celebració de tres esdeveniments clau organitzats pel president espanyol, Pedro Sánchez. La trobada principal és la primera cimera bilateral entre Espanya i el Brasil, on Sánchez i el seu homòleg brasiler, Luiz Inácio Lula da Silva, segellaran diversos acords, incloent-ne un d’estratègic sobre minerals crítics. Paral·lelament, se celebra la IV Reunió per a la Defensa de la Democràcia i la Global Progressive Mobilisation, fòrums dissenyats per enfortir el multilateralisme com a resposta a l’auge de l’extrema dreta, encapçalada per figures com Donald Trump. La presència de líders com la presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum, evidencia també una millora de les relacions diplomàtiques. El president de la Generalitat, Salvador Illa, exerceix d’amfitrió i aprofita l’ocasió per intensificar la seva agenda exterior.

La diada de Sant Jordi a Barcelona es prepara amb un rècord de 425 parades de llibres i roses, tot i que enguany sense la presència de la Rambla per obres. Segons la Cambra del Llibre de Catalunya, presidida per Patrici Tixis, la festa s’expandirà per set districtes amb l’objectiu de descentralitzar-la i garantir la seguretat amb un Pla d’Autoprotecció a zones com el Passeig de Gràcia. Aquesta celebració massiva té els seus orígens en una proposta de l’escriptor Vicent Clavel als llibreters, que es va celebrar per primer cop el 7 d’octubre de 1927. Dos anys més tard, el 1929, es va traslladar al 23 d’abril per motius comercials i coincidint amb l’Exposició Internacional de Barcelona. Malgrat néixer en castellà durant la dictadura, la diada es va transformar en una manifestació cultural i de reivindicació del català durant la Transició, consolidant-se com la jornada de més vendes de l’any i sent reconeguda per la Unesco el 1995.

La flotilla internacional Global Sumud ha salpat del Port Fòrum de Barcelona amb l’objectiu de lliurar ajuda humanitària a Gaza i denunciar el bloqueig israelià. L’expedició, composta inicialment per 39 embarcacions, va iniciar el seu viatge amb tres dies de retard a causa del mal temps i es dirigirà primer a Sicília per unir-se a una missió internacional més àmplia, que preveu aplegar unes 70 naus i més de 1.000 participants. La iniciativa compta amb el suport logístic d’ONGs com Open Arms i Greenpeace, que hi participa amb el seu vaixell Arctic Sunrise. A bord transporten material sanitari, escolar i per a la reconstrucció. Els organitzadors, com Ariadna Masmitjà, admeten que afronten un context “més tens” que en missions anteriors —una de les quals va ser interceptada per Israel—, però defensen la legitimitat de l’acció per reclamar un corredor humanitari permanent.

El Servei Català de Trànsit (SCT) implementa dispositius especials per gestionar grans desplaçaments, com l’operació tornada de Setmana Santa, on es preveu el retorn de 590.000 vehicles a l’àrea metropolitana de Barcelona. Segons l’enginyer Òscar Llatje, l’organisme utilitza un model estadístic basat en dades històriques i una xarxa d’estacions per predir aquests volums i dissenyar les actuacions pertinents. L’autopista AP-7 és la via que requereix més atenció des de l’alliberament dels peatges, concentrant gran part del trànsit. Per millorar la fluïdesa, les principals mesures inclouen la instal·lació de carrils addicionals a l’AP-7 i la C-32, la limitació de velocitat i l’aplicació de restriccions per a vehicles pesants. Aquestes accions es complementen amb talls d’accessos en punts estratègics de carreteres com la C-16, la C-31 a la Costa Brava i la N-240.

Un estudi de l’ACN revela que els trajectes en tren de Rodalies i Regionals entre Barcelona i 24 capitals de comarca són ara significativament més lents que l’any 2000, amb increments de temps que en alguns casos arriben a la mitja hora. La línia R4, especialment al seu pas pel Penedès, és una de les més afectades, amb viatges com el de Vilafranca del Penedès que s’han allargat uns 17 minuts. Experts com Adrià Ramírez, de l’Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP), i Joan Carles Salmerón, del Centre d’Estudis del Transport, atribueixen aquesta involució a una manca d’inversió crònica i a la saturació de la xarxa. L’augment de freqüències i parades, sense un increment de la capacitat de les vies, ha provocat la desaparició de trens semidirectes. A més, obres actuals com les del Corredor Mediterrani agreugen la situació. La solució, segons els especialistes, passa per construir noves vies d’avançament per recuperar la velocitat i l’eficiència del servei.

La segona fase de l’operació sortida de Setmana Santa ha estat marcada per un desplaçament previst de 560.000 vehicles des de l’àrea metropolitana de Barcelona, provocant retencions significatives. L’autopista AP-7 ha estat la via més afectada, amb cues de fins a onze quilòmetres a causa de l’elevat volum de trànsit i diversos accidents. Altres carreteres com la C-16 i la B-23 també han registrat complicacions. Per tal de facilitar la circulació, el Servei Català de Trànsit ha implementat mesures especials, destacant l’habilitació de gairebé 100 quilòmetres de carrils addicionals a l’AP-7 amb la velocitat limitada a 100 km/h. El dispositiu de seguretat s’ha reforçat amb més d’un miler de controls dels Mossos d’Esquadra i vigilància aèria. Per a l’operació tornada, s’espera el retorn d’uns 590.000 vehicles.

Catalunya ha implementat un increment de la taxa turística, aprovat pel Parlament amb el suport del PSC, ERC i els Comuns. Aquesta mesura té un impacte especialment significatiu a Barcelona, on l’impost es duplica en alguns casos, arribant als 12 euros per nit en hotels de luxe, amb previsions d’augments futurs. A la resta del territori, la pujada és més moderada i s’aplicarà de manera progressiva fins al 2027, amb la possibilitat que els ajuntaments afegeixin un recàrrec municipal. Una de les novetats principals és que el 25% de la recaptació es destinarà a polítiques d’habitatge. El sector turístic, representat per organitzacions com el Gremi d’Hotels de Barcelona i la CONFECAT, ha mostrat una gran preocupació, alertant d’una pèrdua de competitivitat respecte a altres destinacions espanyoles.

Un nadó de sis setmanes es troba ingressat a l’UCI de l’Hospital Vall d’Hebron per greus lesions i agressions sexuals presumptament infligides pels seus progenitors. Els pares, un home de 42 anys i una dona de 43 que treballa com a infermera al mateix centre, han ingressat a presó sense fiança acusats de lesions greus, agressió sexual i maltractament habitual. Abans que Vall d’Hebron activés el protocol, el nadó havia estat visitat en un CAP i tres hospitals diferents, fet que ha motivat una investigació per part del Departament de Salut. La consellera Olga Pané ha confirmat que el nadó sobreviurà, però probablement amb seqüeles permanents. El jutge ha retirat la pàtria potestat als pares i el menor es troba sota la tutela de la Direcció General de Prevenció i Protecció a la Infància i l’Adolescència (DGPPIA).

L’Ajuntament de Barcelona ha reformat el sistema d’accés al Park Güell per evitar la “picaresca” dels turistes que hi entraven gratuïtament. La principal mesura ha estat eliminar el parc del programa de descomptes Gaudir Més, ja que molts visitants no empadronats l’utilitzaven per accedir-hi sense cost, fins i tot durant les franges horàries reservades exclusivament per als veïns. Segons la tinenta d’alcaldia Laia Bonet, aquesta pràctica, tot i no ser il·legal, afectava negativament l’experiència dels residents. Amb el nou sistema, qualsevol ciutadà empadronat a Barcelona pot obtenir el seu “passi verd” gratuït verificant la seva identitat directament al web del parc, simplificant el tràmit. Els no residents, en canvi, hauran de comprar entrada. Paral·lelament, s’estan renovant els carnets de lliure accés per al veïnat dels barris adjacents.

La Global Sumud Flotilla organitza una nova expedició cap a Gaza, considerada la “més gran de la història”, que sortirà des del port de Barcelona el pròxim 12 d’abril. L’objectiu principal és trencar el bloqueig israelià i lliurar ajuda humanitària. La iniciativa comptarà amb una flota de 100 vaixells i unes 3.000 persones, incloent-hi un miler de metges, educadors i investigadors. Com a novetat destacada, l’organització Open Arms s’hi sumarà per aportar la seva experiència i oferir suport logístic, tècnic i sanitari. Coordinada per Saif Abukeshek, l’acció civil compta amb el suport de partits com el PSC, ERC, els Comuns i la CUP. Aquesta expedició es produeix després que un intent anterior fos interceptat per l’exèrcit d’Israel, però els organitzadors confien que la major dimensió d’aquesta flota permeti assolir el seu objectiu.