El president dels Estats Units, Donald Trump, ha presentat al Fòrum Econòmic de Davos la Junta de Pau, un nou organisme internacional que, tot i néixer per supervisar l’alto el foc a Gaza, aspira a resoldre conflictes globals i competir amb el Consell de Seguretat de l’ONU. L’adhesió requereix un pagament de 1.000 milions de dòlars i ja compta amb el suport d’una dotzena de països, entre els quals destaquen Israel, amb Benjamin Netanyahu, i l’Argentina de Javier Milei, mentre que estats com França han declinat la invitació. El president espanyol, Pedro Sánchez, també ha estat convidat, però el seu govern encara estudia la proposta. Aquesta situació genera tensions internes a Espanya, on socis com Izquierda Unida demanen rebutjar-la, argumentant que l’ens opera al marge de la legalitat internacional i exclou els palestins de la presa de decisions. La junta executiva inclou figures controvertides com Tony Blair i Jared Kushner.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha impulsat la creació del “Consell de la Pau per a Gaza”, un organisme que ell mateix presidirà per supervisar la reconstrucció i la governança de la Franja. El nucli inicial està format per set homes de la seva confiança, entre els quals destaquen el secretari d’Estat Marco Rubio, l’exprimer ministre britànic Tony Blair i el seu assessor Jared Kushner. Trump ha convidat una seixantena de països a unir-s’hi, incloent-hi líders com Vladimir Putin i Recep Tayyip Erdogan, però sense cap representant palestí. La iniciativa ha generat controvèrsia per la proposta que els estats paguin mil milions de dòlars per obtenir una membresia permanent i ha rebut l’oposició del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu. Mentrestant, el pla s’enfronta a obstacles pràctics, ja que Israel bloqueja l’entrada a Gaza del comitè de tecnòcrates (CNAG) designat per a l’administració civil.

L’administració de Donald Trump ha iniciat la segona fase del seu pla de pau per a Gaza, que estableix una administració tecnocràtica palestina encapçalada per Ali Sha’ath i una Junta per a la Pau per supervisar la desmilitarització i reconstrucció de la Franja. Aquesta junta, presidida pel mateix Trump, compta amb figures internacionals com Tony Blair, Javier Milei i Recep Tayyip Erdogan. El pla ha generat polèmica per la petició d’una contribució de 1.000 milions de dòlars als països per ser-ne membres permanents i per la seva ambició de resoldre conflictes globals, rivalitzant amb l’ONU. Malgrat l’alto el foc acordat a l’octubre, la iniciativa enfronta obstacles significatius: la violència persisteix, amb més de 400 palestins morts en atacs israelians, i el govern de Benjamin Netanyahu ha criticat obertament la composició de la junta, afirmant que no va ser coordinada amb Israel.

L’any 2025 registra un augment de la violència contra la premsa, amb un total de 67 periodistes assassinats a tot el món, segons l’informe anual de Reporters sense Fronteres. L’organització destaca que l’exèrcit d’Israel és el principal autor d’aquestes morts, sent responsable del 43% dels casos, la majoria ocorreguts a Gaza. L’informe acusa directament el govern de Benjamin Netanyahu de perpetrar una “massacre sense precedents” contra la premsa palestina. Després d’Israel, Mèxic es consolida com el segon país més perillós, amb nou periodistes morts a mans del crim organitzat, mentre que a Ucraïna tres reporters han estat víctimes d’atacs russos. A més dels assassinats, el document denuncia que actualment hi ha 500 periodistes empresonats i 135 desapareguts a escala global, assenyalant líders com Vladímir Putin per la repressió a la premsa.

La treva a la Franja de Gaza s’ha trencat després que el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ordenés la represa d’atacs contundents contra l’enclavament, que ja han causat una vintena de morts. Aquesta decisió arriba després d’acusacions mútues de violacions de l’alto el foc, principalment arran d’un atac contra tropes israelianes a Rafah, del qual Hamàs nega la responsabilitat. La tensió també ha escalat per la gestió dels cossos de 13 ostatges israelians. Israel i els Estats Units acusen Hamàs de mentir i ocultar-ne la ubicació, mentre que el Comitè Internacional de la Creu Roja ha qualificat d’inacceptable una “falsa recuperació” d’un cos per part del grup palestí. Com a resposta als nous bombardejos, Hamàs ha posposat l’entrega d’un altre cadàver i col·labora amb equips egipcis i de la Creu Roja en la cerca de les despulles.

La treva entre Israel i Hamas es troba en un punt crític, amb acusacions creuades de violació que han escalat la tensió. Després d’un incident a Rafah, el primer ministre Benjamin Netanyahu va ordenar nous atacs contra Gaza, que van causar almenys 15 morts, mentre que Israel va realitzar un altre bombardeig al centre de la Franja malgrat l’alto el foc. En aquest context, els Estats Units han intervingut de manera decisiva: el president Donald Trump ha llançat un ultimàtum de 48 hores a Hamas per al lliurament dels cossos dels 13 ostatges restants. Al mateix temps, el secretari d’Estat, Marco Rubio, ha acusat la UNRWA de ser una “subsidiària de Hamas”, buscant excloure-la del repartiment d’ajuda humanitària, i ha plantejat una resolució a l’ONU per desplegar una força internacional. Per la seva banda, el negociador de Hamas, Khalil al-Haia, ha reafirmat el seu compromís de continuar la recerca dels cossos per evitar una nova escalada bèl·lica.

El vicepresident dels Estats Units, J. D. Vance, ha viatjat a Israel per consolidar el fràgil alto el foc amb Hamàs, negociat per l’administració de Donald Trump. Durant la seva visita, es reuneix amb el primer ministre Benjamin Netanyahu i altres enviats nord-americans com Jared Kushner. Vance s’ha mostrat optimista sobre l’èxit de la treva, però ha llançat una advertència contundent a Hamàs: “passaran coses molt dolentes” si no compleixen l’acord. Per supervisar el procés, s’ha establert un Centre de Coordinació Civil Militar a Qiryat Gat, liderat pels EUA, que no desplegarà tropes a Gaza. A més, la reconstrucció de la Franja es condicionarà a l’absència de la milícia islamista. Enmig d’aquestes gestions diplomàtiques, l’exèrcit israelià ha identificat els cossos de dos ostatges lliurats per Hamàs, Tamir Adar i Aryeh Zalmanovich.

El primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, ha ordenat a l’exèrcit reprendre els atacs “amb força” a la Franja de Gaza, acusant Hamàs d’haver violat l’alto el foc amb un atac a una unitat militar a Rafah. Mentre que Israel denuncia un assalt contra una unitat d’enginyers, Hamàs assegura que l’objectiu era una milícia local finançada per les forces israelianes. Com a resposta immediata, Israel ha llançat bombardejos que han causat almenys cinc morts en una cafeteria a Deir al-Balah. La situació s’ha tensat amb la intervenció dels Estats Units, que van advertir d’una “violació imminent” de l’acord per part de Hamàs, una afirmació que el grup islamista ha qualificat de “propaganda israeliana”. Segons les autoritats de Gaza, des de l’inici de la treva ja s’han registrat 35 morts a la Franja.

Després de l’acord d’alto el foc entre Israel i Hamàs, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha declarat que la pau no pot significar “oblit ni impunitat” per als responsables del “genocidi” a Gaza, fent referència als processos oberts a la Cort Penal Internacional contra figures com Benjamin Netanyahu. Per consolidar la treva, Sánchez ha confirmat que Espanya mantindrà l’embargament d’armes a Israel i ha obert la porta a enviar tropes espanyoles en un futur desplegament internacional per garantir la pau. Paral·lelament, durant la cimera a Egipte, va mantenir una trobada “cordial” amb Donald Trump, on va defensar la postura espanyola sobre la despesa militar. Va reiterar que l’assoliment del 2% del PIB en defensa és suficient per complir amb els compromisos de l’Aliança Atlàntica, rebutjant així la petició del president nord-americà d’augmentar-la al 5%.

L’acord d’alto el foc a Gaza, impulsat per Donald Trump, ha estat signat a Sharm al-Sheikh en una cimera presidida pel president nord-americà i el seu homòleg egipci, Abdel Fattah al-Sisi. El pacte, que posa fi a dos anys de guerra, va ser rubricat pels Estats Units, Egipte, Qatar i Turquia, sense la signatura formal d’Israel ni de Hamàs, tot i que ambdues parts han acceptat els termes. Aquesta primera fase ha culminat amb l’alliberament de 20 ostatges israelians, mentre que l’alliberament de presoners palestins encara està pendent. Trump ja ha anunciat l’inici d’una segona fase de negociacions centrada en la reconstrucció de la Franja i el desarmament de Hamàs. Aquesta iniciativa s’alinea amb propostes anteriors, com la discutida en una cimera a París liderada per Emmanuel Macron per crear una força internacional d’estabilització a la regió.