Malgrat l’alto el foc vigent, Israel ha intensificat els seus atacs al sud del Líban, causant més de 40 morts en 24 hores en bombardejos sobre districtes com Nabatieh i Tir. L’exèrcit israelià justifica l’ofensiva com una operació contra Hezbollah, afirmant haver atacat “objectius terroristes” i demanant l’evacuació de la població civil. La violació de la treva ha escalat amb un bombardeig als suburbis del sud de Beirut, el primer des de l’inici de l’acord. El primer ministre Benjamin Netanyahu va anunciar que l’objectiu era eliminar el comandant de la Força Radwan de Hezbollah, Malek Ballout. Aquesta escalada manté bloquejades les negociacions bilaterals, mentre que el conflicte, iniciat al març, ja ha provocat gairebé 2.700 morts i més de 8.000 ferits al Líban, segons fonts oficials libaneses.

El primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, ha fet públic que va rebre un tractament “completament exitós” per un càncer de pròstata en fase primerenca, descobert accidentalment fa més d’un any. Tot i que el diagnòstic inicial d’una hiperplàsia benigna era conegut, el mandatari va ocultar durant mesos que s’estava sotmetent a un tractament de radioteràpia focalitzada, que va aconseguir l’eliminació total de la lesió maligna i sense metàstasi. Segons el seu gabinet, el mateix Netanyahu va sol·licitar endarrerir la publicació del seu informe mèdic per evitar que coincidís “en plena guerra” i que el règim de l’Iran l’utilitzés com a propaganda. A conseqüència del seu estat de salut, ha demanat l’ajornament del seu judici per corrupció per sotmetre’s a una cirurgia d’extirpació de pròstata.

Sota la mediació del president dels Estats Units, Donald Trump, Israel i el Líban han acordat prorrogar l’alto el foc durant tres setmanes, un anunci que arriba després de les primeres converses directes entre ambdós països en 30 anys. Aquestes negociacions històriques, que podrien culminar amb una trobada entre Benjamin Netanyahu i Joseph Aoun, busquen una pau duradora en un conflicte que ja ha causat més de 2.400 morts i un milió de desplaçats. No obstant això, la treva és extremadament fràgil, ja que els combats continuen sobre el terreny amb bombardejos israelians que han provocat víctimes mortals, incloent-hi la periodista Amal Khalil. Les principals condicions per a un acord permanent són la retirada de les tropes israelianes, exigida pel Líban, i el desarmament de Hezbollah, reclamat per Israel.

El govern espanyol, encapçalat per Pedro Sánchez, proposarà formalment a la Unió Europea la suspensió de l’acord d’associació amb Israel durant la pròxima reunió de ministres d’Afers Exteriors. Aquesta decisió, anunciada en un acte de precampanya a Andalusia, es fonamenta en l’acusació que el govern de Benjamin Netanyahu viola sistemàticament el dret internacional i els drets humans, contravenint els valors fonamentals de la UE. La iniciativa ja compta amb el suport previ d’Irlanda i Eslovènia, països que van signar una carta conjunta amb Espanya demanant la revisió de l’acord. La proposta espanyola se suma a la pressió d’una Iniciativa Ciutadana Europea que va recollir un milió de signatures amb el mateix objectiu. En resposta, el ministre d’Exteriors israelià, Gideon Saar, ha qualificat la postura de Sánchez d’hipòcrita.

La tensió entre els Estats Units i l’Iran ha escalat després del fracàs de les negociacions a Islamabad sobre el programa nuclear iranià, liderades pel vicepresident JD Vance. Com a resposta, el president Donald Trump va ordenar un bloqueig naval a l’estret d’Ormuz per pressionar Teheran. Paral·lelament, l’administració de Trump va aconseguir un alto el foc de deu dies entre Israel i el Líban, fruit de converses amb el primer ministre Benjamin Netanyahu i el president Joseph Aoun. Aquest acord va propiciar que el ministre d’Exteriors iranià, Abbas Araghchi, anunciés la reobertura de l’estret per a vaixells comercials. No obstant això, Trump va afirmar que el bloqueig nord-americà es mantindria fins a concloure un acord definitiu, el principal escull del qual continua sent el futur de l’urani enriquit iranià.

Després de cinc setmanes de conflicte, l’Iran ha emergit estratègicament enfortit d’una guerra iniciada pels Estats Units i Israel que pretenia un canvi de règim. El govern de Teheran ha guanyat legitimitat interna i ha aconseguit el control de facto de l’estret d’Ormuz, un punt clau per al comerç mundial, mentre que l’administració de Donald Trump ha patit una derrota significativa que li ha fet perdre credibilitat. S’ha pactat un alto el foc de dues setmanes, però la seva fragilitat s’ha fet evident immediatament. El govern de Benjamin Netanyahu ha continuat els bombardejos sobre Hezbollah al Líban, argumentant que no formen part de l’acord. Com a resposta, l’Iran ha tornat a tancar parcialment l’estret, posant en perill la treva i evidenciant la inestabilitat i el nou equilibri de poder a la regió.

El govern d’Israel ha anunciat l’assassinat de dues figures clau del règim iranià en una sèrie de bombardejos. Les víctimes són Ali Larijani, secretari del Consell Suprem de Seguretat Nacional, i Gholamreza Soleimani, cap de la força paramilitar Basij. Segons el ministre de Defensa israelià, Israel Katz, aquestes accions formen part de l’estratègia ordenada pel primer ministre Benjamin Netanyahu per desmantellar la cúpula iraniana. Després d’una confusió inicial, la mort de Larijani, considerat l’home més poderós de l’Iran després del recent decés de l’aiatol·là Ali Khamenei, va ser confirmada. La seva eliminació representa un cop significatiu a l’estructura de poder de Teheran i a les possibles vies diplomàtiques, ja que era vist com una figura pragmàtica. Aquests atacs s’emmarquen en una escalada de tensió regional que també inclou el tancament de l’estret d’Ormuz per part de l’Iran.

La guerra contra l’Iran s’ha convertit en una estratègia política clau tant per a Benjamin Netanyahu com per a Donald Trump en un any marcat per les eleccions als seus respectius països. Per al primer ministre israelià, el conflicte funciona com un salvavides polític, dissenyat per eclipsar la mala gestió dels atacs del 7 d’octubre i les crítiques internacionals per l’ofensiva a Gaza, presentant-se com el líder fort que va derrotar l’enemic existencial d’Israel. Aquesta estratègia compta amb un suport aclaparador a Israel, on més del 80% de la població aprova els atacs. Per la seva banda, Trump utilitza l’acció militar per projectar una imatge de força de cara a les eleccions legislatives nord-americanes. Aquesta decisió, però, s’enfronta a una opinió pública dividida als Estats Units, amb un rebuig significatiu en les primeres enquestes, tot i que manté una sòlida aprovació entre la seva base republicana.

La política exterior de Donald Trump durant el seu segon mandat ha virat cap a un intervencionisme agressiu, culminant en un conflicte amb l’Iran, que contrasta amb la seva promesa inicial de “America First”. Aquesta decisió, influenciada per Benjamin Netanyahu, ha provocat una fractura sense precedents dins del moviment MAGA. Figures influents com Tucker Carlson i Megyn Kelly critiquen obertament la guerra, considerant-la una traïció als votants i un servei als interessos d’Israel. A escala internacional, l’ofensiva compromet la seguretat energètica de la Xina, un dels principals compradors de petroli iranià, tot i que Pequín ha preparat reserves estratègiques. Malgrat l’aparent impuls bèl·lic, el mateix Trump es debat entre el desig de victòries simbòliques i la preocupació per l’impacte econòmic negatiu d’una guerra prolongada en les seves inversions i en la borsa.

Els Estats Units i Israel han iniciat una operació militar a gran escala contra l’Iran amb l’objectiu declarat d’aconseguir un canvi de règim, segons han confirmat el president Donald Trump i el primer ministre Benjamin Netanyahu. L’ofensiva busca destruir la indústria balística i el programa nuclear iranià, i ambdós líders han instat la població a prendre el poder, alhora que han amenaçat la Guàrdia Revolucionària. Tanmateix, aquesta campanya militar ha generat una gran inquietud al Pentàgon per l’esgotament accelerat de municions de defensa antiaèria, com els sistemes THAAD, que són cars i lents de produir. Malgrat una oferta de desescalada del president iranià, Masoud Pezeshkian, que Trump va desestimar com un senyal de debilitat, la Guàrdia Revolucionària va continuar els seus atacs, fet que va provocar l’amenaça de Trump d’intensificar l’ofensiva amb un “cop molt dur” i expandir els objectius.