L’Exèrcit d’Israel ha llançat una nova onada d’atacs al sud del Líban, principalment a l’àrea de Nabatieh, trencant un alto el foc acordat amb Hezbollah poques hores abans amb la mediació dels Estats Units i Qatar. Les forces israelianes han ordenat l’evacuació de més d’una vintena de poblacions i han bombardejat edificis residencials i altres objectius amb avions de guerra, drons i artilleria. Aquests atacs han causat nombroses víctimes mortals, entre les quals es compten civils, un soldat de l’exèrcit libanès i l’alcalde de Rihan, Ali Badie. Israel justifica l’ofensiva al·legant una violació prèvia de la treva per part de les milícies libaneses, mentre que el primer ministre Benjamin Netanyahu ha reafirmat la seva intenció de mantenir les tropes desplegades a la regió.

L’escalada de tensió entre l’Iran i Israel ha culminat en un intercanvi d’atacs directes, iniciat per un bombardeig israelià als suburbis de Beirut. Malgrat els intents del president dels EUA, Donald Trump, per frenar l’ofensiva i salvar les negociacions de pau amb Teheran, el primer ministre Benjamin Netanyahu va ignorar les seves peticions. Com a represàlia, la Guàrdia Revolucionària de l’Iran va llançar diverses onades de míssils contra Israel, marcant un canvi estratègic en respondre directament a atacs sobre els seus aliats de Hezbol·là. Aquesta acció va desencadenar una nit de foc creuat, amb Israel atacant objectius dins de l’Iran i Teheran, juntament amb els seus aliats houthis del Iemen, responent amb més projectils. Finalment, amb la mediació de Trump, tant l’Iran com Israel van anunciar un cessament de les hostilitats, tot i que Netanyahu va advertir que respondria amb força a futurs atacs.

L’activista Saif Abukeshek, de la Global Sumud Flotilla, ha estat alliberat i deportat per Israel després de dotze dies de detenció il·legal juntament amb Thiago Ávila, arran d’una primera intercepció de la missió humanitària a finals d’abril. A la seva arribada a Barcelona, Abukeshek va denunciar haver patit tortures i va anunciar la seva intenció de reincorporar-se a la flota i denunciar Israel. Posteriorment, la flotilla, que busca trencar el bloqueig a Gaza, va reprendre la seva travessia des de Turquia, però va ser interceptada novament per l’exèrcit israelià prop de Xipre. En aquesta segona operació, que va afectar desenes de vaixells amb activistes com l’exalcaldessa Laura Campos, Abukeshek no hi participava. L’acció ha estat condemnada per Turquia i Hamas com un acte de pirateria, mentre que el govern de Benjamin Netanyahu la defensa com una mesura necessària.

Malgrat l’alto el foc vigent, Israel ha intensificat els seus atacs al sud del Líban, causant més de 40 morts en 24 hores en bombardejos sobre districtes com Nabatieh i Tir. L’exèrcit israelià justifica l’ofensiva com una operació contra Hezbollah, afirmant haver atacat “objectius terroristes” i demanant l’evacuació de la població civil. La violació de la treva ha escalat amb un bombardeig als suburbis del sud de Beirut, el primer des de l’inici de l’acord. El primer ministre Benjamin Netanyahu va anunciar que l’objectiu era eliminar el comandant de la Força Radwan de Hezbollah, Malek Ballout. Aquesta escalada manté bloquejades les negociacions bilaterals, mentre que el conflicte, iniciat al març, ja ha provocat gairebé 2.700 morts i més de 8.000 ferits al Líban, segons fonts oficials libaneses.

El primer ministre d’Israel, Benjamin Netanyahu, ha fet públic que va rebre un tractament “completament exitós” per un càncer de pròstata en fase primerenca, descobert accidentalment fa més d’un any. Tot i que el diagnòstic inicial d’una hiperplàsia benigna era conegut, el mandatari va ocultar durant mesos que s’estava sotmetent a un tractament de radioteràpia focalitzada, que va aconseguir l’eliminació total de la lesió maligna i sense metàstasi. Segons el seu gabinet, el mateix Netanyahu va sol·licitar endarrerir la publicació del seu informe mèdic per evitar que coincidís “en plena guerra” i que el règim de l’Iran l’utilitzés com a propaganda. A conseqüència del seu estat de salut, ha demanat l’ajornament del seu judici per corrupció per sotmetre’s a una cirurgia d’extirpació de pròstata.

Sota la mediació del president dels Estats Units, Donald Trump, Israel i el Líban han acordat prorrogar l’alto el foc durant tres setmanes, un anunci que arriba després de les primeres converses directes entre ambdós països en 30 anys. Aquestes negociacions històriques, que podrien culminar amb una trobada entre Benjamin Netanyahu i Joseph Aoun, busquen una pau duradora en un conflicte que ja ha causat més de 2.400 morts i un milió de desplaçats. No obstant això, la treva és extremadament fràgil, ja que els combats continuen sobre el terreny amb bombardejos israelians que han provocat víctimes mortals, incloent-hi la periodista Amal Khalil. Les principals condicions per a un acord permanent són la retirada de les tropes israelianes, exigida pel Líban, i el desarmament de Hezbollah, reclamat per Israel.

El govern espanyol, encapçalat per Pedro Sánchez, proposarà formalment a la Unió Europea la suspensió de l’acord d’associació amb Israel durant la pròxima reunió de ministres d’Afers Exteriors. Aquesta decisió, anunciada en un acte de precampanya a Andalusia, es fonamenta en l’acusació que el govern de Benjamin Netanyahu viola sistemàticament el dret internacional i els drets humans, contravenint els valors fonamentals de la UE. La iniciativa ja compta amb el suport previ d’Irlanda i Eslovènia, països que van signar una carta conjunta amb Espanya demanant la revisió de l’acord. La proposta espanyola se suma a la pressió d’una Iniciativa Ciutadana Europea que va recollir un milió de signatures amb el mateix objectiu. En resposta, el ministre d’Exteriors israelià, Gideon Saar, ha qualificat la postura de Sánchez d’hipòcrita.

La tensió entre els Estats Units i l’Iran ha escalat després del fracàs de les negociacions a Islamabad sobre el programa nuclear iranià, liderades pel vicepresident JD Vance. Com a resposta, el president Donald Trump va ordenar un bloqueig naval a l’estret d’Ormuz per pressionar Teheran. Paral·lelament, l’administració de Trump va aconseguir un alto el foc de deu dies entre Israel i el Líban, fruit de converses amb el primer ministre Benjamin Netanyahu i el president Joseph Aoun. Aquest acord va propiciar que el ministre d’Exteriors iranià, Abbas Araghchi, anunciés la reobertura de l’estret per a vaixells comercials. No obstant això, Trump va afirmar que el bloqueig nord-americà es mantindria fins a concloure un acord definitiu, el principal escull del qual continua sent el futur de l’urani enriquit iranià.

Després de cinc setmanes de conflicte, l’Iran ha emergit estratègicament enfortit d’una guerra iniciada pels Estats Units i Israel que pretenia un canvi de règim. El govern de Teheran ha guanyat legitimitat interna i ha aconseguit el control de facto de l’estret d’Ormuz, un punt clau per al comerç mundial, mentre que l’administració de Donald Trump ha patit una derrota significativa que li ha fet perdre credibilitat. S’ha pactat un alto el foc de dues setmanes, però la seva fragilitat s’ha fet evident immediatament. El govern de Benjamin Netanyahu ha continuat els bombardejos sobre Hezbollah al Líban, argumentant que no formen part de l’acord. Com a resposta, l’Iran ha tornat a tancar parcialment l’estret, posant en perill la treva i evidenciant la inestabilitat i el nou equilibri de poder a la regió.

El govern d’Israel ha anunciat l’assassinat de dues figures clau del règim iranià en una sèrie de bombardejos. Les víctimes són Ali Larijani, secretari del Consell Suprem de Seguretat Nacional, i Gholamreza Soleimani, cap de la força paramilitar Basij. Segons el ministre de Defensa israelià, Israel Katz, aquestes accions formen part de l’estratègia ordenada pel primer ministre Benjamin Netanyahu per desmantellar la cúpula iraniana. Després d’una confusió inicial, la mort de Larijani, considerat l’home més poderós de l’Iran després del recent decés de l’aiatol·là Ali Khamenei, va ser confirmada. La seva eliminació representa un cop significatiu a l’estructura de poder de Teheran i a les possibles vies diplomàtiques, ja que era vist com una figura pragmàtica. Aquests atacs s’emmarquen en una escalada de tensió regional que també inclou el tancament de l’estret d’Ormuz per part de l’Iran.